"Cha no aji" vol dir el sabor del te. Es el títol d'una pel.lícula japonesa dirigida per Katsuhito Ishii l'any 2004 i protagonitzada entre altres per Tadanobu Asano ( el ronin de Zatoichi ), Tatsuya Gashuin (famós per les seves celles) i la guapíssima Anna Tsuchiya.
Aquesta és una pel.lícula que es va presentar al festival de Cannes de l'any passat així que, potser, haurà arribat a les pantalles catalanes del carrer Verdi.
Katsuhito Ishii és el director del curt d'animació que apareix a la pel.lícula "Kill Bill" de Tarantino. Però aquesta història no té res a veure amb la violència de la cinta americana.
Es un pel.lícula preciosa, plena de realisme màgic, a l'estil Jean-Pierre Jeunet immersa en la vida tranquil.la d'un poblet del Japó.
Dins d'una família que viu al camp, cada personatge té una història i una repte personal, l'avi Tatsuya Gashuin), un antic director d'anime una persona que omple la pel.lícula de les seves excentricitats.
Una mare que desprès de criar els seus fills vol retrobar-se amb la seva carrera, la de dibuixant d'anime, com el seu pare.
El marit, un metge que practica la hipnosi.
El fill un noi introvertit que s'enamora de la noia més guapa de l'institut (Anna Tsuchiya) i s'apunta a l'equip de Go (un joc semblant a les dames) només per poder estar amb ella.
La filla, una mena amb una imaginació desbordant, i amb una objectiu a superar, poder donar una voltereta a les barres d'un parc abandonat.
L'oncle (Asano) un productor musical d'èxit que ha agafat uns dies de descants per revisar el seu passat i antics amors.
Un altre oncle un "mangaka" una mica despòtic, a qui li agrada massa ficar-se en la vida dels altres.
Al final de la cinta l'avi deixarà un regal que, apart d'explicar, les seves excentricitats donarà sentit a la vida dels personatges.
No he pogut trobar una home page de la producció però si en voleu tenir més informació us podeu adreçar a aquest enllaç: Cha no aji
4 comentaris:
La veritat és que darrerament no veig cine, i quan veig és més de crispetes que una altra cosa. Tot i així, sempre van bé aquestes recomanacions !!
ara falta convèncer la xicota que anem a veure una pel·lícula japonesa...
Suposo que ja haura arribat en DVD, es molt divertida.
Hi ha una escena on alguns personatges canten una canço, Yama no Yama, muntanya, muntanya...es una escena divertidissima.
Aqui no mengem crispetes, preferim edamame uns pesols bullits amb sal, bonissims, o cacahuets, els tenim de tots tipus, el meu poble es famos perque els fa molt bons.
Publica un comentari a l'entrada