De vegades una persona pot salvar la vida d'una altra persona. En el cas de la família Sugihara, la de 6.000.
L'any 1939, Chiune Sugihara va ser nomenat cònsol general del Japó a la ciutat de Kaunas, capital provisional de Lituània. Després de l'invasió de Polònia el setembre del mateix any milers de jueus van començar a arribar a Kaunas fugint del terror nazi. Kaunas era, en aquella època un ciutat pròspera en que la quarta part de la població era jueva. I un enclau estràtegic entre Alemanya i Rússia.
El juny de 1940, els soviètics envaeixen Lituània, i, continuen permeten l'entrada de nous refugiats al país, però no l'entrada a la Unió Soviètica.
La situació a Kaunas es va fer insoportable, de centenars de refugiats passen a ser millers, sense ajudes sanitàries ni cap mena d'acull organitzat. Mentres tant les tropes alemanyes avancen i els soviètics comencen a evacuar la ciutat, i el país. Tots els consolats estrangers també han de començar a fugir. Sugihara va rebre l'ordre russa de retirar-se però va aconseguir una extensió de 20 dies.
De diplomàtics estrangers només van quedar a la ciutat un ex-treballador de la Phillips, Jan Zwartendijk, que actuaria de cònsol holandès i Sugihara.
Cada cop més refugiats s'amuntagaven a les portes del consolat japonès i holandès per demanar ajut.
Aleshores entre els dos, van tramar un pla per aconseguir treure els refugiats del país. En aquell any Holanda ja estava ocupada pels nazis però mantenia la sobirania a les colònies de la Guaiana i Curaçao, així doncs, el cònsol accidental holandès va oferir refugi als jueus. Les autoritats soviètiques, però, es van negar a deixar passar el refugiats pel seu territori, sense una destinació clara. I el govern holandès a l'exili no podia oferir la logística necessària per acollir als refugiats. Aquí va intervenir Sugihara, la idea era fer trànsit al Japó i des de allí enviar-los cap a les colònies holandeses d'ultramar.
Les autoritats Japoneses, però, s'hi van negar després de reunir-se els caps militars vam imposar la seva decisió, val a dir que en aquelles negociacions el comte Toyota, propietari de la marca de cotxes va advocar en favor dels jueus.
Sugihara, tanmateix, en veure la desesperació de la multitud de persones que li pregaven ajuda esperant davant la seva residència consular no va poder més, la seva consciència i el seu honor de samurai el van fer prendre la desició de desobeir el seu govern això significava el fi de a seva carrera diplomàtica, i el futur de la seva família, a part de posar en perill les seves vides, no hem d'oblidar que els nazis eren a les portes.
Va començar a signar vises a un ritme frenètic, no hi havia temps, el destí de totes aquelles persones estava en les seves mans.
Va signar unes 300 vises diàries, totes a mà, el treball d'un mes normal de cosolat en un dia. De dia i de nit, sense parar per menjar, cada hora era vital , cada visa, una vida salvada, les mans li feien molt de mal i la seva dona li havia de fer fregues per poder continuar.
El 31 d'agost el van obligar a abandonar el consolat i el van enviar a Berlín, però ell va continuar escrivint vises i repartint-les des de la finestra del tren, fins que aquest va sortir, aleshores va entregar el segell de cònsol a un refugiat que el va utilitzar per poder falsificar més vises.
Els jueus de Sugihara van viatjar de Moscou a Vladivostok, d'allí a Kobe, on se'ls va permetre restar alguns mesos, de Kobe, a Shangai, sota control japonès, i des d'allí als seus destins holandesos d'ultramar.
En acabar la guerra Sughara va ser expulsat del cos diplomàtic i només va poder treballar com a traductor i com a agent per una companyia d'exportacions a Rússia.
És un heroi de la humanitat, com molts, no recompensat el vida pel seu sacrifici, però, fidel al "Bushi-do", el codi d'honor Samurai segur que va trobar el seu "Karma".
http://www.jewishvirtuallibrary.org/jsource/Holocaust/sugihara.html
http://www.eagleman.com/sugihara
2 comentaris:
Tete aquesta historia m'ha fet plorar.
Elisenda
A mi també em va emocionar, Sugihara no és famós, però va ser un heroi de veritat amb molt de coratge, ell i la seva dona es van arriscar molt per fer el que creien que era just.
Publica un comentari a l'entrada