Converses amb l'altra banda del món

Chicago, tant lluny i tant aprop...

L'altra dia gràcies a internet, vaig poder comentar l'actualitat política catalana amb un bon amic que fa anys que viu a Chicago. Em va dir que n'estava fart de la mediocritat dels nostres polítics i que no votaria mai més a Espanya. Jo li vaig dir que el veia molt desanimat per cert una persona que viu en una de les primeres democràcies del món. Ell em va contestat que aquesta és una altra cosa, no es pot comparar la democràcia americana amb el que tenim a casa.
Desde l'exterior tenim una idea molt distorsionada de la realitat dels E.E.U.U. així que li vaig demanar que me n'expliqués coses. En Jordi sempre ha estat una persona solialment compromesa i al seu país d'acollida és una persona molt activa que participa en moltes organitzacions civils. Per això, sabia, que si tenia temps de respondre, el que m'expliqués tindria, un gran valor testimonial.
Li vaig preguntar sobre la possibilitat de Hillary Clinton com a futura president del país, la seva resposta va ser aquesta:

-"Ja fa uns anys ens estan preparant per tenir una dona president. Hi ha una pel.lícula setmanal de la ABC on una dona és president, "COMMANDER IN CHIEF".

Els telefilms als USA sempre han servit per mostrar models de vida als americans.
Així un aprèn les regles per realionar-se. Durant generacions, els americans han après moltes coses per televisió, com per exemple "Follow the rules" (en una cultura que no és mediterrània, la gent viu tancada en els suburbis, els centres comercials, el "Country Club" i la pròpia casa. No s'apren de la vida a les Rambles).
Per això tothom assumeix que demanar-li a una noia per prendre un cafè, es l'inici per una DATE. Si tot va bé la noia esperarà ser invitada per sopar. Desprès de sopar el noi l'acompanyarà a casa i li intentarà fer un petó de comiat (on the lips) i quedaran per un altra dia. A la tercera cita, ja és l'hora del sexe i la noia normalment ha de deixar passar el noi a casa seva per passar-hi la nit. Tot això és molt ingenu i fa riure, i hi ha molta gent que ho segueix i altres que se'n riuen. Però ja es la tercera o quarta vegada que veig una dona AS COMMANDER IN CHIEF en més d'una pel.lícula.
La Hillary va estar a punt de presentar-se a les passades presidencials, però sabia que no guanyaria, doncs és molt llesta i sap que els americans votarien a Bush per culpa de la desunió dels demòcrates. El partit demòcrata és can pixa, només el Barack OBAMA (negre d'origen africa i senador per Illinois desperta passions). Obama té un nom africà, doncs el seu pare era keniata. És alt i prim i enamora amb el seu carisma i honestedat. No sembla gens un "African-American", i per això en uns quants anys podria arribar a la presidència. Potser la Hillary farà un tàmdem amb ell demanant-li ser el seu vice-president.
Igual que Reagan (qui va tornar la confiança a la petita empresa americana), Lincon (qui va abolir l'esclavitut), i tants altres bons presidents, la Hillary i el Barack són d'Illinois. La terra de Hemingway i dels valors americans. Molt diferent de les vaques de Texas o dels racistes d'Atlanta.
Fins i tot s'està parlant de la confrontació demòcrata-republicana Hilary-Condolessa Rice. THIS IS A GOOD ONE. Pot passar de tot. La veritat és que molts, dins el partit demòcrata, no es presentaran a la presidència deixant pas a Hillary. És molt apreciat per la mentalitat americana la classe que va tenir la Hilary amb tot l'afer de la Monica. Perquè et facis la idea, en les darreres presidencials es va publicar una enquesta sobre QUI VOTARIA VOSTÈ? LAURA BUSH o la portuguesa dona de KERRY? La portuguesa va ser la millor bomba destructiva del seu marit. No parava de xerrar com una verdulaire. Només parlava del seu primer home, el republicà creador de l'imperi de ketchup HENZ. Els fills del primer matrimoni sortien cada dos per tres. No sabem res de Kerry en la vida familiar. Només vàrem aprendre d'ella. Ningú tenia ganes d'aguantar una dona així. NOBODY REALLY WANTS TO DEAL WITH SUCH A BITCH, SPEAKING HER MIND AT ALL TIMES.
La gent va votar per Laura Bush en un 90%, un 2% per la Henz-Kerry i el demés no "sabe, no contesta".
Hi ha un acudit en anglès:
BILL AND HILARY ARE IN THEIR BORN TOWN DRIVING. IN ONE RED TRANSIT LIGHT, FORMER HILARY'S BOY FRIEND IS WALKING ACROSS THE DRIVE WAY.
THEN BILL TELLS HER -"LOOK, DO YOU REMEMBER HIM?, IF YOU EVER MARRIED HIM INSTEAD ME, YOU WOULD NOT BE TODAY THE NATION'S FIRST LADY".
HER CLEVER ANSWER WAS- "NO BILL, YOU ARE GETTING ALL WRONG. TODAY HE WOULD BE THE NATION'S PRESIDENT INSTEAD OF YOU".



Ser president dels USA només significa ser un bon relacions públiques que enamori i que doni confiança a la gent. Els programes han de ser desenvolupats pels tècnics. Kerry mai va donar la imatge de persona amb un parell de collons. Amb el follon d'Irak, la gent va preferir mantenir "lo malo conocido" en comptes de "lo bueno por conocer". La gent va votar per Bush amb unes ganes tremendes de votar pels demòcrates, però no va poder ser. Amb la Hilary, el partit demòcrata pot tancar files. Tothom l'adora, des de conservadors fins radicals. Els Clinton tenen la capacitat de transmetre positivisme, fortalesa i professionalitat. Això és el que importa pels americans."-

Jordi

Interessant, no? A veure que passarà en e futur. Jo crec, que malgrat el que poguem pensar dels americans, seria un pas de gegant en drets i democràcia que una dona en fos presidenta, i que una persona "no blanca" en fos vice-president i successor.