Què és això?

Us preguntareu, o no, què és aquesta imatge que he penjat al blog. Bé doncs és el futur.
Un dia us explicaré més coses de l’empresa on treballo, ja us vaig dir que es diu Myprint.
Bàsicament l’empresa es dedicava a les “nengajo”, són “hagaki”, postals per felicitar l’any nou, que els japonesos s’acostumen a enviar.
Les campanyes de “nengajo” són brutals, només a la meva empresa, de 300 empleats passem a 900, els dos mesos que dura la campanya.
Els serveis que ofereix Myprint, a part del disseny de la felicitació, són; la personalització del missatge i l’inclusió d’imatges del client. Després les envia directament als contactes que el client ens demana.

Les noves impressores fotogràfiques inclouen, és clar, un programari que permet l’usuari dissenyar-se les seves postals. Els directius de l’empresa van veure, ja fa temps, que el futur de les “nengajo” esta sentenciat.
La telefonia mutimèdia també a canviat el mercat, ara molta gent s’envia missatges per felicitar-se les festes.

Però això no afectava molt al departament on treballo, papereria de boda. Els clients encara volen dissenys amb papers,estampats metàl.lics i troquel.lats que les impressores digitals domèstiques no poden realitzar.
Tanmateix no ens quedarem enrere, i això és el que esteu veient. El futur de les invitacions de boda.
Al Japó tenim un sistema de codi de barres,QR code, pels telèfons mòbils, força pràctic. Si enfoques amb la càmera aquest codi automàticament accedeixes a un web interactiu, i descarregues tota la informació necessària. Horaris de tren, música, imatges, etc...
Si poguéssiu, aquest codi us enllaçaria directament al web de Myprint i us descarregaríeu un missatge multimèdia que han gravat uns nuvis per anunciar el seu enllaç. Aquesta icona la pots enviar per mail o publicar-la en alguna revista, imprimir-la en una targeta, etc...la gràcia és que ho reps directament al mòbil.

Espero que us agradi la il.lustració, és de la meva època "rosa-gominoli".

Pel que sembla els dissenyadors encara tindrem feina, els carters, però...