L’any 1603, Tokugawa va rebre el títol de “Shogun” (General en cap i Dictador suprem) per part de l’Emperador Go-Yozei. De fet li deuria dir - “fes-me ”shogun!”. A l’edat de 60 anys, Ieyasu ja havia viscut més que tots els altres grans homes del seu temps, Oda Nobunaga, Hideyoshi, shingen. Va aprofitar el shogunat per solidificar el seu poder. Va ser el tercer shogunat de la història de Japó, molt després dels Minamoto i els Ashikaga. El shogunat creat per Tokugawa va governar Japó durant 250 anys. Període de la història de país que es coneix com Edo.Seguint la tradició Ieyasu va abdicar de la seva posició de Shogun l’any 1605. Els seu successor i hereu va ser el seu fill Hidetada. Però aquest fet no va alterar el seu poder, ja que va continuar governant a l’ombra fins a la seva mort.
Durant la seva “jubilació” es va retirar a Sunpu, però també va supervisar la construcció del castell de Edo, el més gran del país, i allí va centralitzar el poder creant una cort paral.lela a la de Kyoto, però amb poder reals. Al castell d’Edo va ser també la residència oficial de tots els daimyos ministres al shogunat. D’aquesta manera Ieyasu s’assegurava tenir tots els homes més poderosos del pais sota control.
Ieyasu també va establir relacions diplomàtiques amb Castella-Portugal i els Netherlands, es va allunyar dels primers amb que va trencar relacions l’any 1909 només permetent el comerç amb els Netherlandesos, els quals se’ls va permetre establir-se a Nagasaki.
Des de 1605 fins a la seva mort va tenir com a assessor internacional un anglès contractat pels holandesos anomenat William Adams, John Blackthorne en la famosa novel.la “Shogun” de James Clavell. Sota la influència d’Adams va actuar contra els interessos evangèlics de Castella-Portugal, i la Companyia de Jesús.
L’any 1614, va signar l’edicte d’expulsió dels estrangers i va prohibir el cristianisme. Com a resultat molts japonesos cristians van refugiar-se a les Filipines, colònia de Castella. l’any següent va preparar el “Buke Shohatto”, un document per assentar el regim dels Tokugawa.
Durant tota la seva vida, Ieyasu va anar teixint un entramat d’aliances i va anar eliminant un per un els obstacles per assolir el poder absolut, la seva paciència, i les seves arts polítiques van aconseguir que el que ell va crear durés 250 anys. Per afermar la seva victòria va establir un seguit de normes que farien impossible la revolta.
Ja de per llei, al Japó només els Samurai podien dur armes o posseir-les, anar contra la llei era castigat amb pena de mort.
Va prohibir les armes de foc, amb armes de foc un petit exercit revoltat podria ser molt perillós.
Va prohibir la roda, impedint d’aquesta manera els transport ràpid per carretera. Les vies de comunicació com la Tokaido, carretera que anava de Kyoto a Edo, estava sota el control de petits castells governats per senyors fidels al clan Tokugawa.
Va prohibir els vaixells transoceànics, recordem que Japó disposava d’una Marina que va envair Corea durant el govern de Toyotomi.
Va prohibir aprendre idiomes extrangers, només tolerant el xinès, idioma de la religió Budista.
Va trencar fronteres amb l’estranger, a excepció del port holandes de Nagasaki, tot estranger que goses trepitjar el país tindria un sol càstic, la mort.
Va prohibir viatjar a l’estranger, si es feia i se’n retornava el càstic era la mort.
Podreu pensar que Tokugawa va ser un mal son pel Japó, en part crec que el tancament de país no va ser una bona idea per ells mateixos ja que potser ara tot Àsia estaria dominada per Japó. Però també hem de pensar que els habitants del Japó vivien en unes condicions molt dures per culpa de segles de guerres entre senyors feudals, el Shogunat de Tokugawa va crear el "Bakufu", el poder central on els ciutadans es podien adreçar. L’aïllament físic va impedir la "Peste" i altres epidèmies com la malària, que causaven estralls a tot el món.
Podem dir que comparat a la resta de ciutadans del món, els japonesos van gaudir d’una certa pau i benestar social.
Ieyasu va morir al llit a l’edat de 73. El mateix any de morien Shakespeare i Sirvent (Cervantes) 1616.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada