Toyotomi Hideyoshi, va morir el 18 d’agost de 1598 després de tres mesos de febres. El seu successor el seu fill Hideyori només tenia 5 anys i el poder real va passar a mans del consell dels 5 regents. Durant els dos anys següents Ieyasu va establir diverses aliances amb altres senyors (daimyos), sobretot aquells que, tradicionalment sentien rebuig pels Toyotomi. Amb la mort del més vell i respectat dels 5 regents, Toshiie (1599), Tokugawa veu l’oportunitat de prendre ell, el lideratge en solitari, únic “tairo”, dictador. I envia un exèrcit a assetjar el castell d’Osaka, residència de Hideyori. Aquesta acció militar irrita als altres tres regents que li declaren la guerra.
Opocició principal es centra en la figura d’un poderós senyor, però no membre del consell, Ishida Mitsunari. Aquest intenta un complot per assassinar Ieyasu, aquest complot arriba a oïdes dels generals de Tokugawa que atemptaran contra la vida de Ishida, aquest, però surt ilès i buscarà protecció en el mateix Tokugawa. Les raons perquè Tougawa defensa al seu propi enemic dels seu propis generals no és molt cara, però sembla que Tokugawa va decidir que Ishida era millor enemic que altres daimyos del consell que, potser tenien més legitimitat que ell per esdevenir “tairo”.
En aquell moment la majoria de senyors feudals o senyors de la guerra del Japó van prendre part per un o un altre costat. Els daimyos de l’Oest del país, per Ishida, i els de l’Est per Tokugawa. Així els aliats de Tokugawa eren: el clan Date, el Mogami, el Sataki, i els Maeda. Mentres que Ishida es va aliar amb els altre tres regents, Ukita Hideie, Mori Terumoto, i Uesugi Kagekatsu.
El juny de 1600 Ieyasu i els seus aliats van derrotar a Uesugi, i van avançar cap a Kyoto. Més tard, però les tropes de Ishida capturarien Fushimi.
A la província se Shinano, territori de l’Oest, Tokugawa hi va estacionar 36.000 soldats comandats per Tokugawa Hidetada. Ieyasu sabia que el clan Kabayakawa i el clan Mori planejaven canviar de bàndol i aliar-se amb ell. Així doncs, la presència de l’exercit de Hidetada va ser un element de “persuació” per acabar de decantar les fidelitats futures.
La batalla de Sekigahara.
És la batalla més important de la historia del Japó. Va començar el 21 d’octubre de 1600 amb un total de 160.000 homes enfrontats. La victòria de Tokugawa va ser rotunda. Les forces de l’Oest van ser esclafades i durant els dies següents Ishida i altres nobles van ser capturats o morts. Tokugawa va esdevenir de cop el nou governador del país. Tokugawa va restituir les terres al seus vassalls o els va oferir les terres dels enemics derrotats. Va desarmar el clan Shimazu, i altres clan van ser totalment eliminats. A Toyotomi Hidyori se li va permetre viure com un ciutadà comú, i va viure trànquil al castell d’Osaka fins la revolta de 1614.
A aquells senyors-daimyos que van observar obediència a Tokugawa abans de Sekigahara es va donar el títol de Fundai i van estar per sobre en rang als altres daimyos, els Tozama, que es van aliar amb ell després de la Batalla.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada