El primer que et ve al cap quan veus la seva arquitectura és que el van construir 10 anys tard, o que el projecte va trigar molt a ser executat després de la seva concepció. Ho dic pel disseny post-modern que ja ha quedat antiquat.
El segon que et ve al cap és, l'enorme "pilotasso" immobiliari que representa aquest edifici hiper-dimensionat pel que hi ha dins, que a més esta infrà-utilitzat.
Aleshores penso si el Florentino Perez del Japó, va quedar amb algú a la llotja del Yokohama Marinos per fer aquest edifici i omplir-lo de fum. Calia?
Per iŀlustrar-ho millor us poso unes imatges del lloc un diumenge al matí o al dematí com deia la meva iaia.
La gran afluència de públic a la plaça...
Elements arquitectònics costosos i superflus.
Una senyora que espera l'AVE que la portarà a Burgos...
Un edifici ple de vida...
Una entrada espectacular!
Una cúpula gegant!
Cua per entrar al cinema, una peŀlícula de re-estrena.
Uns ascensors "espacials"...
Com el Palau de la Musica pero en lleig.
Un pont que porta a l'altra banda de l'edifici on hi ha un ascensor i prou.
Una "gran exposició" de dibuxos de nens del món representada per aquest espectacular mural de cartró, on hi ha els edificis més emblemàtics del nostre planeta, no hi veig la Puerta de Alcalá, "chupate esa, Ana Belén"!
Una sala amb miralls per gaudi dels més narcissistes.