divendres, d’octubre 30, 2009

Fent panellets

Ara que fa cinc anys que visc al Japó, i per fi tinc forn, aprofitant que la menuda és a l'ecola he intentat fer panellets per primer cop, que jo recordi.
Són aquestes coses que passen quan vius a l'estranger, primer no els dones importància però a mesura que passen els anys comences a enyorar les petites coses que et recorden els teus orígens.
Així doncs he provat de fer panellets, no us cregueu no és tan fàcil trobar els ingredients, bé, suposo que si vius al bell mig d'una zona molt "cosmopolita" de Tòquio deu ser més fàcil. A Hiratsuka has de voltar més per trobar el necessari. Els pinyons, per exemple me'ls va portar la meva germana aquest estiu.
Després de trobar les ametlles, en bossetes de 100g, i el sucre en pols en bossetes de 70g, he seguit les instruccions que he trobat a Internet. De fet hi he afegit una mica més de moniato que la recepte original, perquè si no m'hagués hagut de vendre la casa per comprar les ametlles necessàries, per això no m'han quedat com haurien d'haver quedat realment, però no estan tan malament, si no els compares amb els d'una pastisseria del gremi, i la més propera queda a uns quants milers de quilòmetres d'aquí.
M'ha sorprès el forn, quan l'he programat, es veu que no li ha agradat i s'ha canviat sol de programa, i sort que ho ha fet, perquè sinó hagués sortit carbó. Curiós! Potser ha estat un follet panelletaire que treballa a la Panasonic.
I l'Aya vinga a fer fotos ( no, no és l'estereotip japonès ), li ha fet gràcia, ves!
Així doncs demà menjarem panellets, i els regarem amb un vinet dolç Japonès, que m'han dit que és molt bo.
Bona castanyada a tothom!


dilluns, d’octubre 26, 2009

Arròs bullit

Un dels electrodomèstics que no pot faltar en cap cuina japonesa és la màquina d'arròs. La Suihanki.
Aquesta màquina fa arròs bullit que és imprescindible en la dieta japonesa. L'altre dia al Museu de Hiratsuka, vaig veure un model de Suihanki de la casa Toshiba, dels anys 70'. Un màquina senzilla que bullia l'arròs al moment, sense res més.
Nosaltres tenim una màquina més sofisticada, del segle XXI, una Mitsubishi, que cuina diferents tipus d'arròs, que es pot programar, i conserva l'arròs per dies a la temperatura i humitat òptimes pel consum. La nostra Suihanki no desprèn vapor, per tan pot estar tancada dins l'armari sense problema, però a part d'això, estalvia aigua i energia, ja que recicla l'aigua i el vapor, que d'altra banda el perdria, per millorar la qualitat de la cocció. És l'abans i el després.
Fa gràcia veure com la tecnologia avança també en les petites coses que et fan al vida més fàcil.

Per cert la primera vegada que vaig venir al Japó, vaig voler comprar-ne una però el dependent es va negar a vendre-me la perquè me la volia endur a l'estranger. Coses de la garantia, segons ell.


divendres, d’octubre 23, 2009

El "Fulla"

A l'exposició de Nissan al museu de Hiratsuka vaig veure el Nissa Leaf, el cotxe elèctric que la marca comercialitzarà aviat, això crec. No és gaire maco però és net.

Per cert l'associació de invidens del Japó s'ha queixat perquè els cotxes híbrids són massa silenciosos i no els senten arribat, no hi havia pensat, això representa un problema és clar. Em sembla que el ministeri de indústria està estudiant fer posar un soroll al cotxes elèctrics, alguna mena de zum-zum o una musiqueta, això potser massa! Us imagineu una ciutat plena de cotxes que fan música?



dijous, d’octubre 22, 2009

Nissan al museu

El cap de setmana passat vaig visitar el museu de la meva ciutat, Hiratsuka. Es presentava una exposició sobre la història del disseny a la Nissan. Fa uns anys vaig treballar per una empresa manresana que construïa autocars, val a dir que cal diferenciar la carrosseria del xassís, la majoria de la gent es pensa que els autobusos de Barcelona són Benz, però la part Benz és xassís i el motor, la carrosseria és d'una altre empresa. Hi ha moltes empreses a Catalunya que contrueixen carrosseries per autobusos o autocars, Noge, Beulas, Obradors ( la meva ), Ayats... Els autocars es construeixen molt artesanalment així com es fan el prototips de les empreses automobilístiques més grans. Aquesta exposició il·lustrava molt bé com es fa aquest procés de creació.

Alguns dibuixos dels anys noranta, fents a ma, amb pinzell i aerògraf.

Motius per la inspiració del Nissan Cube, un model que no crec que surti del Japó.

Una meravella dels 60' un Nissan Silvia.

Un petit cotxe dels 50'.

El Maxim, un concept car ( un prototitus ), de cotxe 100% elèctric.

Antigament es feia ús dels carbonets de colors per esboçar les primeres idees.

Un altre cotxet molt popular als 60', el Sunny.

El procés de creació de la maqueta 1:1 que serà la base per crear les matrius per la producció real del vehicle, aquesta imatge és dels 70' però el procés no ha canviat gaire, tot i que ara ajuden molt els robots que desbasten les primeres formes amb una eina de fresa.

A Obradors també creavem peces per l'autocar sobre una base de fusta i aplicant capes de fang al damunt, així es donaven forma als paraxocs, als interions de les portes o als davantals, on es feia encaixar els quadre de instruments.

Els artesans de la Nissan són uns artistes que poden crear meravelles com aquestes figures de dos lluitadors de Sumo, amb les mateixes eines i materials amb els que modelen un Micra.

Eines de modelat del fang, la majoria fetes a ma, els padrí del meu pare era modelista i se les feia ell, fins i tot usant objectes poc convencionals, com tela metàŀlica per polir.

El Nissan Skyline.

Un petit model del Nissan Murano.

Un parell de botes i una pilota de Fútbol de fang de modelat.

El Pivo 2 un concept car elèctric.

El primer Pivo, una barreja de la carrossa de la Ventafocs i algun manga japonès.

dimarts, d’octubre 20, 2009

Aplicacions per iPhone ( a la japonesa )

Passejant per la xarxa he descobert aquesta aplicació tan divertida per l'iPhone, es tracta d'aprofitar la tecnologia del telèfon per fer el "trapella".
Ja sigui bufant o fregant la pantalla el jugador ha d'intentar aixecar les faldilles a les noies de la foto. Aquesta perversió sexual es diu "panchira" i fer-ho de veritat comporta unes nits dormint a la caserna de la policia.





Aquí us deixo un vídeo que no sé fins quan restarà en línia...

dilluns, d’octubre 19, 2009

Blancs contra vermells

Fa un parell de setmanes l'escola de la nostra filla va celebrar el seu míting atlètic anual. En japonès "Undokai", durant aquestes setmanes totes les escoles japoneses celebren els seus "undokai" coincidint amb el dia nacional de l'esport, que va ser el dilluns passat. L'escola de la petita té tres cursos, els petits de 3 anys, els de 4 anys i els de 5 anys, els grans.
Cada curs es divideix per l'ocasió en dos grups, els vermells i els blancs. "Akagumi" i "Shirogumi"
Aquesta és una dualitat típica de la cultura japonesa. Si mai heu vist un combat Judo veureu que un dels lluitadors duu un cinturó vermell i l'altre un de blanc. Enguany la "patufa" anava amb els vermells.

Desprès de la desfilada van venir els discursos de la cerimònia d'obertura. Primer el "enchosensei", que a més a més és el cap del temple.

La senyoreta dels "hanagumi" ( la classe de les flors ) animant la mainada i demanant joc net.

Els animadors dels vermells, fent crits de "guerra".

Els "grans" fent gimnàs...

...i després endreçant...

Els petits jugant a "trencar l'olla".

Els vermells vam guanyar! Visca!

la "melée"...

La cursa de relleus.

Les "Flors" sortint a l'arena per entretenir el descans.

Les nenes de daurat, i els nens d'argent, en una coreografia del mar.

La futura colla castellera de Hiratsuka.

Les "mames" a tibar la corda!

I els "papes" a córrer, de fet no anava gaire ràpid però amb el Photoshop es pot fer veure que sí. "Filtre de moviment".

Tiba guiri, tiba!

Finalment els vermells vam guanyar de "pallissa".

La líder dels blancs recollint un pomet de flors.

I per acabar, homenatge a la bandera. De fet tambe va començar l'esdeveniment amb l'aixecada de bandera i el "Kimigayo" ( l'himne nacional ) sonant pels altaveus.

divendres, d’octubre 16, 2009

Akiba:F

L'altre dia vaig trobar aquest web Akiba:F es tracta d'un centre de donació de sang que la Creu Roja japonesa ha obert a Akihabara, el barri dels "otakus" de Tòquio. Tot i que a mi em sembla el USS Enterprise.