dimarts, de febrer 18, 2014

Dibuixa'm un xai!

Podriem dir que Hakone és el nostre Montseny, bé en realitat seria, la falda del Monseny, un espai natural ple de balnearis i hotels aprop de Tòquio, on els japonesos van a relaxar-se. Hakone acull també un gran número de museus, d'estils i temàtiques diverses, hi ha, per exemple, un museu Picasso i el Hakone open-air Museum, amb obres de Henri Moore o Niki de Saint Phalle.
Jo he visitat aquest museus, i també d'altres molt curiosos, com el d'ossets de peluix o el de vidre venecià. Val a dir que, per sorprenent que sembli, ambdues visites van ser molt gratificants, la d'ossets de peluix, per exemple, a més de tenir el primer Teddy Bear del món, exposava temporalment el treball de l'estudi Ghibli per la pel.lícula Totoro, amb moltíssim material de producció, com els dissenys originals de Hayao Miyazaki pels personatges. O vaig descobrir, al museu de vidre venecià, que els japonesos poden improvitzar una coral armonitzada, del no res, a petició d'un grup rus que tocava instruments de cristall.

 Ara fa dues setmanes, vam anar els "quatre mosqueters" a visitar el museu del Petit Príncep, museu que em resistia a visitar perquè el Petit Príncep, tenim una història de frcàs, jo que vaig estudiar francès a l'escola i a l'institut, sota les ensnyances d'una "pied-noir", és un obra que avorreixo sincerament, i dic avorreixo en sentit literal, perquè m'adormo a les primeres pàgines, i no he pogut passar mai del "dibuixa'm un xai".
Tanmateix, i després d'insistir molt, l'Aya em va convèncer d'anar-hi.

 Haig de reconèixer que em va agradar molt, està molt ben fet, els jardins i els edificis ens traslladen a la Provença, i les sales d'esposició estan pensades com una aventura a través de la vida de de Saint-Exupéry. Amb reproduccions de la seva cambra de petit, o la seva oficia africana, fins i tot del seu avió, aquell amb el que va desaparèixer.
El museu, fundat l'any 1999 per Akiko Torri, una admiradora de la figura de Saint-Exupéry, es va fer per celebrar l'aniversari de l'aventurer francés. Forma part del grup de telecomunicacions TBS, que vindria a ser un grup Godó a la japonesa.
El restaurant, de cuina francesa ( a la japonesa ), és prou bo, tot i que puja una mica del preu normal dels resaturants familiars del país.




















Fins aquí les fotos de la visita, a partir de les escales no es podien predre imatges, cal que vingueu a veure-ho (^_^)


Tot plegat, una experiència molt recomenable, i una excursió molt agradable, a més hi havia neu i la canalla va xaŀlar d'allò més fent guerra de boles de neu.
Si sou uns amants de l'obra de de Saint-Exupéry i el Petit Príncep i veniu al Japó, no us el podeu perdre.
Jo, per la meva part, he intentat rellegir el llibre, i m'he adormit al troç del barret, que no és tal, sinó una boa que s'ha empassat un elefant ( spoiler ).
Sóc un cas perdut.

diumenge, de febrer 09, 2014

La nevada més gran en 45 anys

Ahir ens va fer la nevada més gran en 45 anys, almenys això és el què ens ha dit l'home del temps. La veritat és que va ser la nevada més gran, almenys des que visc al Japó, i d'això en fa 10 anys!

Aquest és l'aspecte que tenia el nostre carrer pel dematí, més tard no en tinc fotos perquè el fort vent que feia em va impedir obrir la porta sense que la casa se'ns omplís de neu.

 Així ha quedat el nostre cotxe, en sabríeu dir el fabricant i el model?

Les escales són exteriors, per normes de seguretat, així de plenes de neu semblaven les del castell de la darrera peŀlícula de Disney.

Bé, la "princesa de les neus" de casa s'ho va passar d'allò més bé, sobretot perquè es va saltar totes les activitats extra escolars i va poder fer el dropo, que és el que més li agrada.

 Aquestes imatges són del matí, quan encara es podia sortir al balcó.

Més tard el temps va empitjorar, i els ocellets miraven de passar la tempesta com podien. De fet aquest s'arresseraven al nostre balcó però en sentir que ens acostàvem a les portes sortien volant a la teulada de casa el veí.

 Una bona manera de visualitzar el nivell de neu...

 Cap el tard...

 Sort que vaig fer "campana" de la feina (^_^) a mi també m'agrada fer el dropo.

Avui el dia era net i clar, com si res hagués passat, i els patufets han sortit del cau per fer un ninot de neu.

El primer que cal és tenir matèria prima.

I molta imaginació, no està gens malament, és un ninot punk, amb els cabells de neu.

divendres, de febrer 07, 2014

La Guerra dels Pets

L'altre dia cercant coses de la Universitat de Waseda, per un projecte de feina, vaig trobar aquestes imatges a la xarxa.
Es tracta d'unes pintures del fons digital de la Universitat que daten al voltant de l'any 1847, i representen una Guerra de Pets ( 屁合戦絵巻 , Hegassen ) realitzades per un artista anònim.
Alguns entesos diuen que és una crítica de la societat de finals del periòde Edo ( 1616-1868 ), potser sí, la veritat és que són unes pintures molt divertides que venen a confirmar la meva teoria de que, pel què fa al tema de pets i fulles els japonesos i els catalans som cosins germans.
Us poso uns exemples, però podeu consultar la resta si visiteu aquest enllaç del web de la Waseda. Aquí.