Dibuixa'm un xai!

Podriem dir que Hakone és el nostre Montseny, bé en realitat seria, la falda del Monseny, un espai natural ple de balnearis i hotels aprop de Tòquio, on els japonesos van a relaxar-se. Hakone acull també un gran número de museus, d'estils i temàtiques diverses, hi ha, per exemple, un museu Picasso i el Hakone open-air Museum, amb obres de Henri Moore o Niki de Saint Phalle.
Jo he visitat aquest museus, i també d'altres molt curiosos, com el d'ossets de peluix o el de vidre venecià. Val a dir que, per sorprenent que sembli, ambdues visites van ser molt gratificants, la d'ossets de peluix, per exemple, a més de tenir el primer Teddy Bear del món, exposava temporalment el treball de l'estudi Ghibli per la pel.lícula Totoro, amb moltíssim material de producció, com els dissenys originals de Hayao Miyazaki pels personatges. O vaig descobrir, al museu de vidre venecià, que els japonesos poden improvitzar una coral armonitzada, del no res, a petició d'un grup rus que tocava instruments de cristall.

 Ara fa dues setmanes, vam anar els "quatre mosqueters" a visitar el museu del Petit Príncep, museu que em resistia a visitar perquè el Petit Príncep, tenim una història de frcàs, jo que vaig estudiar francès a l'escola i a l'institut, sota les ensnyances d'una "pied-noir", és un obra que avorreixo sincerament, i dic avorreixo en sentit literal, perquè m'adormo a les primeres pàgines, i no he pogut passar mai del "dibuixa'm un xai".
Tanmateix, i després d'insistir molt, l'Aya em va convèncer d'anar-hi.

 Haig de reconèixer que em va agradar molt, està molt ben fet, els jardins i els edificis ens traslladen a la Provença, i les sales d'esposició estan pensades com una aventura a través de la vida de de Saint-Exupéry. Amb reproduccions de la seva cambra de petit, o la seva oficia africana, fins i tot del seu avió, aquell amb el que va desaparèixer.
El museu, fundat l'any 1999 per Akiko Torri, una admiradora de la figura de Saint-Exupéry, es va fer per celebrar l'aniversari de l'aventurer francés. Forma part del grup de telecomunicacions TBS, que vindria a ser un grup Godó a la japonesa.
El restaurant, de cuina francesa ( a la japonesa ), és prou bo, tot i que puja una mica del preu normal dels resaturants familiars del país.

Fins aquí les fotos de la visita, a partir de les escales no es podien predre imatges, cal que vingueu a veure-ho (^_^)

Tot plegat, una experiència molt recomenable, i una excursió molt agradable, a més hi havia neu i la canalla va xaŀlar d'allò més fent guerra de boles de neu.
Si sou uns amants de l'obra de de Saint-Exupéry i el Petit Príncep i veniu al Japó, no us el podeu perdre.
Jo, per la meva part, he intentat rellegir el llibre, i m'he adormit al troç del barret, que no és tal, sinó una boa que s'ha empassat un elefant ( spoiler ).
Sóc un cas perdut.