Ara que el debat és obert a Catalunya sobre les curses de braus, de la necessitat de preservar una tradició, o d'aturar la crueltat amb els animals, a coincidit amb l'obtenció de l'Oscar al millor documental de la cinta "
the Cove" protagonitzada per
Ric O'Barry, l'entrenador de dofins de la famosa sèrie de televisió "Flipper" a la dècada dels 60' i dirigida per
Louie Psihoyos. La pel·lícula documenta denuncia les matances de dofins al Japó i com Ric O'Barry s'enfronta a les autoritats locals d'un petit poble pesquer i al mateix govern japonès. O'Barry i un grups d'activistes, malgrat la pressió i les amenaces dels pescadors i del govern local aconsegueixen gravar la matança dels dofins en una cala apartada del poble, burlant totes les mesures de seguretat. Val a dir que les imatges són esfereïdores i glacen la sang. O'Barry compte amb l'ajuda d'amic molt influents i rics a Amèrica, com l'empresa "
Industrial Light and Magic" de Hollywood, especialista en efectes especials, gràcies a la qual aconsegueix camuflar les càmeres que provaran la matança dels dofins.
El sr. Hisato Ryono és el batlle de Taiji, la petita ciutat de 3.500 habitants on es va produir el documental, Taiji, a la prefectura de Wakayama.
Taiji és, per dir-ho d'alguna manera, la capital del dofí al Japó, allí es cacen el dofins vius que aniran al aquaris del país o de molts altres del món. Tota la ciutat viu d'aquest negoci. Però segons denuncia els documental, també és on es sacrifiquen el dofins que han estat rebutjats pels entrenadors dels parcs aquàtic.
Segons el periòdic Mainichi, el govern japonès autoritza el sacrifici de 19.000 dofins anualment, dels quals 2.000 són escorxats a Taiji, a la manera tradicional, "oikomi", acorralant l'animal en una cala sense cabotatge i arponejat-los des de barques petites, aquest mètode és molt tradicional, segons els pescadors o fan des de fa 1.600 anys, però és molt dramàtic, ja que les aigües de la cala i la sorra de la platja queden totalment tenyides de sang. L'us del dofí, com a aliment, és també part de la cultura d'aquesta regió, tot i que a Tòquio no en sabem res d'això, la majoria de japonesos de les grans ciutat no saben ni que el dofí es mengi i de fet els horroritza la idea. El documental també explica que el dofí és perillós pel consum humà per la quantitat de mercuri que porta, degut a la contaminació dels oceans i al fet que és al cap d'amunt de la cadena alimentària.
Aleshores ens trobem amb un enfrontament entre una vila de pescadors que viuen del dofins, vius o morts, i un grup de rics ecologistes americans ( entre ells
Hayden Panettiere, l'animadora de la sèrie
Heroes ) que volen acabar amb el seu estil de vida, i la seva tradició cultural. Un batlle un pèl mafiós que utilitza la policia local per assetjar i amenaçar als activistes amb la finalitat de foragitar-los i preservar el secret de les matances violentes d'un animals molt estimats per la majoria de la població. Els arguments d'una banda i l'altra s'assemblen molt als exhibits en la qüestió antitaurina. La pel·lícula esta previst que s'estreni al Japó aquest estiu, a veure quines reaccions provocarà. Personalment m'afecta veure com s'escorxen els dofins però el mateix passa amb la pesca de la tonyina a la mediterrània quan els pescadors estiren la bèsties amb arpons per pujar-les als vaixells. Crec que hi ha una gran diferència entre matar dofins per menjar i torturar bous per plaer. Crec que hi molts esnobs americans avorrits perdent el temps amb salvar animals sense pensar en les persones, però també crec que si els que fan a Taiji fos tan normal no els importaria que la gent ho veies, en comptes d'intentar boicotejar la producció de documental.
Ja era hora que finalment tingués un web dedicat només a les il·lustracions que faig, encara és un versió beta creada amb Flash ( que no m'agrada massa, però que em permet crear els efectes que volia sense perdre'm amb codis incomprensibles ). De moment només és en anglès, perquè el meus clients són americans. De fet hi molt poc text perquè vull que les il·lustracions parlin per elles mateixes.
Primer explico que vol dir Tobuushi ( la vaca que vola ). I la meva visió sobre la meva feina, en aquest cas d'il·lustrador.
Tinc molts estils, per això els he separat en diferents categories: la Business Style, són il·lustracions que he creat per decorar estudis de negoci, màrqueting i casuística.
El Silkscreen Style, són il·lustracions que han estar creades per ser reproduïdes amb serigrafia.
Character Design són personatges que he anat creant, alguns per il·lustrar calendaris, altres com a mascotes o anuncis de premsa.
Fashion Style és la secció dedicada a les il·lustracions més enfocades a la moda i al "trend", on he intentat il·lustrar la meva visió del glamour que veig pels carrers de Tòquio.
Kawaii-Cute Style és la secció que més m'agrada on em trobo més còmode, una barreja de imputs visuals entre la cultura pop japonesa i el meu background cultural, l'altre dia em van dir que dibuixava "nendodroids", no ho sabia, "nendo" o "nendodorids" són personatges deformats de proporcions per que semblin les bufons ( Kawaii ).
