divendres, de novembre 27, 2009

Grafistes infantils

El cap de setmana passat vam anar a veure l'exposició anual del grup de Belles Arts de Hadano, una mostra d'obres d'un grup d'aficionats a la pintura liderats per una pintora local. De l'expocisió no us en puc dir res digne de fer esment. Però al mateix centre cívic hi havia una exposició de cartells per un concurs de l'ajuntament. Es tractava de triar el cartell de l'any vinent per alertar al ciutadans dels perills que es poden trobar al carrer. Incivisme, infraccions de trànsit, alcoholisme, delinqüència, etc.
Els cartells van ser dissenyats per nens i nenes de 6 a 12 anys. El cartell guanyador seria reproduït i distrivuït per edificis oficials i comerços de la ciutat.

A part de la qualitat artística dels cartells, n'hi ha de tot. El que més gràcia em fa ensenyar-vos són els temes que ha triat la canalla i com els han il·lustrat.



Aquest va ser el cartell guanyador, avisa d'encendre els llums de la bici.


Crec que no calen paraules, més o menys tots s'entenen prou bé, aquest, potser és el més difícil, aquesta "mongeta" groga, és una alarma que duen els nens, si tiben de l'anella en cas de perill, sona un xiulet ajut i fort que ha d'espantar a l'agressor i avisar als veïns o als membres de la PTA ( l'APPAA).



Per cert aquest darrer s'hauria d'analitzar.
A primera vista sembla que el conductor borratxo del cotxe blau està a punt de provocar un accident ( fa gràcia que malgrat beure dugui el cinturo posat ), el problema és que el cotxe verd està circulant en sentit contrari ( al Japó circulem per l'esquerra com els britànics ).
La meva idea és que el conductor del cotxe blau, en sortir del bar s'ha adonat que anava begut i està fent temps esperant el taxi, mentrestant, alguns amics han deixat les ampolles de beguda d'amunt del cotxe abans de posar-les al maleter, aquestes ampolles seran per celebrar la festa de comiat de solter del conductor del cotxe blau, l'endemà al vespre. El conductor del cotxe verd, però torna a casa després de treballar i mig adormit s'adona massa tard que circula en sentit contrari.

dijous, de novembre 26, 2009

300 milions de iens per 300 iens

La loteria japonesa del cap d'any és com la loteria de "navidad" per 300 iens la butlleta uns 70 ciutadans podran guanyar 200 milions de iens i els que encertin la sèrie, 300 milions.
Aquesta loteria es diu Jumbo Takarakuji ( Takarakuji vol dir loteria ).

Aquest és el disseny de la butlleta de loteria d'aquest any. Em sorprèn, però, que els premis de la loteria no siguin tan abundants com les loteries europees. Tot i que no ens anirien malament uns milionets.
A per cert al canvi d'avui serien uns 1,5 milions i 2,6 milions d'euros.

dimecres, de novembre 25, 2009

Colors per la Selecció Catalana


He sentit a dir que la selecció catalana volia redissenyar la seva samarreta. Jo fa temps que hi rumio, quins són els colors de les seleccions "nacionals"?
Normalment són colors relacionats amb els colors de la bandera de l'estat. Alguns però es remunten a tradicions més històriques, com Holanda i el seu carabassa, el color de la casa reial dels Orange, o el blau dels Savoia per l'equip italià.
La nostra selecció, per a mi ha fallat amb els colors de la samarreta, blanca? Tot i que la negra que llueixen darrerament és molt xuŀla i algun malpensat podria dir que el groc és un referent als colors dels austriacistes durant la guerra de successió.
Parlant de la guerra de successió, he pensat que un disseny que aniria molt bé a les nostres seleccions nacionals seria el mateix de l'uniforme del darrer exèrcit català. El mateix que duien els Miquelets hereus dels Almogàvers.
Per això no m'he pogut resistir de pintar una samarreta de la marca Puma, amb els colors amb els que m'agradaria veure els nostres atletes.
Samarreta blava amb mànigues vermelles, als costats els quatre Pals de Sang. I calces roges, com les dels defensors de 1714.
La selecció els nous miquelets!
Potser recorda al Barça, però qui diu que el club de Barcelona no basés els seus colors en aquest uniforme. De fet els orígens dels colors han estat sempre incerts, o potser amagats...
Recordo un article de l'Avui que parlava dels exercits blaugrana del 1700.
Per cert sabeu de quin color era l'uniforme del exèrcit fraco-espanyol filipista? El Blanc, us sona?

dimarts, de novembre 24, 2009

Dekotora

Dekotora és l'abreviació de Decoration Truck, o camió decorat en anglès. És una moda que va sorgir als anys '70 a partir d'una sèrie de peŀlícules basades en camioners que decoraven els seus vehicles per cridar l'atenció i atreure al clients.
Amb el pas dels anys els dissenys han canviat una mica, ara el que més es fa és el model Gundam, bassat en els robots gegants d'aquesta sèrie d'animació.

Les decoracions es basen en diferents motius, n'hi ha de religiosos, decorats amb déus de la sort i el treball, alguns van decorats amb "kanji" antics, els "edomoji". Altres sembles màquines de "pachinko" ( les escura butxaques japoneses).

Alguns van decorats amb treballs d'iŀlustració amb aerògraf, de models o cantants famoses i personatges de manga. A la zona on visc no se'n veuren gaires, aquesta moda és més aviat típica de la zona d'Osaka, i Kansai, en podeu veure alguns models a al peŀlícula de Ridley Scott, Black Rain. On l'acció passa a Osaka. No em sap greu no veure'n gaires, em semblen un perill que no passaria ni la primera ITV a Europa, no compleix cap de les normes de seguretat que tants mal de caps ens provocaven quan treballava a Manresa dissenyant autocars.

A més a més els conductors d'aquest camions fan por, por de veritat, tenen tots una pinta bastant mafiosa, sembles sortits d'una peŀlícula de "yakuza" dels anys '80. I són Kirstch de nassos, però és una de les coses que fan que els Japó sigui un país tan interessant.





divendres, de novembre 20, 2009

dijous, de novembre 19, 2009

L'ajuntament

L'altre dia vam haver d'anar a l'ajuntament de Hiratsuka, aquesta ciutat, petita, pels estàndards japonesos té uns 260.000 habitants, l'edifici de l'ajuntament és un complex de diferents construccions en una mena de campus. Alguns dels edificis tenen una aquitectura remarcable, altres són tant lletjos que sembla que els hagi projectat l'arquitecte municipal de l'època de Porcioles.
No sabia que el batlle fos una dona, es diu Okura Ritsuko. No està malament en un país tan poc igualitari. Sembla ser que el nou govern del país està pensant en donar el dret a vot als estrangers amb permís de residència permanent. Si tot va bé, serà el meu estatus l'any vinent. M'agradaria poder votar el govern de la meva ciutat.

La bandera de la ciutat amb el seu símbol, una deformació del kanji "平" de la cuitat.

Aquest és l'edifici que més m'agrada, tot i que necessitaria un capa de pintura. Quin problema tenen els japonesos amb el manteniment dels edificis públics?

Aquest és l'edifici central, com la majoria d'ajuntaments està coronat amb una torre de vigilància de poder guaitar la ciutat en cas de desastre.

dimecres, de novembre 18, 2009

Els timbalers del Taiko

Fa un parell de setmanes la ciutat de Hiratsuka, on vivim, celebrava un petit festival cultural. Amb danses tradicionals, i menjar, que és els que més els agrada als japonesos, menjar. A mi, que també m'agrada menjar, m'agrada més fer el "guiri" i en aquestes ocasions és perfecte, perquè surten al carrer aquelles coses que ens agraden als "guiris" sobre el Japó.
A mi m'agraden molt els timbals "Taiko" ( aquest mot vol dir timbal gran ). Aquests de les fotos són petits, encara n'hi ha de mes grans.
Fa temps vaig veure una peŀlícula de "samurais", en mig de la batalla i havia uns timbalers tocant els "taiko", era impressionant.


Us deixo amb un vídeo perquè us feu una idea de com sonen.

dimarts, de novembre 17, 2009

Als japonesos ens agrada el "karee"

"karee" és la manera japonesa de pronunciar curry. Tanmateix el curry que es menja al Japó no té gaire a veure amb els currys que podem trobar en un restaurant indi. Com en moltes altres coses els japonesos hi han aplicat el "Japan Twist", els japonesos tenen la facultat d'agafar una cosa que els agrada i adaptar-la al seu gust.
El curry amb arròs és molt més suau al gust que l'indi. És un plat de diari molt fàcil de cuinar i que ha derivat en diferents especialitats. Fins i tot gasosa de curry!

El "kareeraisu" arròs amb curry.


"kareeramen", sopa de fideus de ramen amb gust de curry.


"kareepan" un panet fregit i farcit de curry.


La preparació del curry és molt fàcil, és com preparar un estofat, afegint les pastilles de curry ( que semblen de xocolata ) a l'aigua. I ja estè, és potser la facilitat de preparació la que el fa tan popular per menjar a casa.

dijous, de novembre 12, 2009

Sazae-san fa 40 anys

Els diumenges que som a casa ens agrada veure la sèrie d'animació Sazae-san que fan al canal Fuji TV. Aquesta sèrie explica la vida d'una família típica japonesa els Isono-Fuguta.
Viuen a la típica casa japonesa i són la típica família tradicional japonesa. La casa és dels avis i el marit de la filla gran ha anat a viure amb ells, per això són els Isono-Fuguta. Molt sovint es poden veure a les bústies japoneses dos noms de família, això vol dir que els fills viuen amb els pares.
Sazae és la filla gran té 24 anys i esta casada amb el típic salaryman, tenen un ten petit de 3 anys.
Crida l'atenció que els dos germans petits de la Sazae siguin molt més joves, de 9 i 11 anys. I els avis/pares ronden la cinquantena. Però té un motiu molt lògic que us explicaré de seguida.
El còmic de Sazae va ser creat durant la post guerra, l'any 1946. Malgrat que no se'n fes referència el més segur és que el pare hagués anat a la guerra, la Sazae doncs va néixer abans i els fills desprès.
Hi ha tota una generació de pares amb diferències d'edat molt grans respecte als seus fills, l'avi de l'Aya per exemple va restar dos anys empresonat pels soviètics desprès de la guerra i no va poder tenir fills fins que va poder tornar a casa tot hi que es va casar abans de ser allistat.

L'aniversari que es celebra enguany és el de la sèrie d'animació que es va estrenar el novembre de 1969. La particularitat d'aquest programa és que no ha canviat pràcticament en 40 anys, per exemple la moda, les cases i la tecnologia és igual que fa 40 anys o fins hi tot més, no hi han telèfons mòbils ni ordinadors, ni pràcticament eletrodomèstics. És com si la família Isono visqués als anys 60.
Una altra particularitat és que els mètode d'animació que s'utilitza és tradicional, això vol dir que es pinten les làmines d'acetat a ma i que després es fotografia fotograma per fotograma d'amunt de decorats a gouache que canvien en cada animació. No hi cap efecte digital.
Les veus es graven d'una tirada quan l'animació està enllestida, sense escenes ni interrupcions.
És un cas molt especial al Japó, de fet són els únics que encara treballen així.

Per celebrar els 40 anys de l'animació, la cadena ha produït una sèrie amb actors que reproduirà les escenes més divertides dels populars personatges.
Dubto que aquesta sèrie surti mai del Japó, és massa japonesa i costaria d'entendre per un públic acostumat a la fantasia i als grans efectes especials de l'anime actual.

dimecres, de novembre 11, 2009

Més notícies sobre l'arrest de Ichihashi

Com us informava anit, la policia d'Osaka ha arrestat el principal sospitós de la mort de la noia britànica Lindsay Ann Hawker.
La policia ha explicat que anit van rebre una trucada que els alertava de que s'havia vist una persona que podria ser Ichihashi a la terminal del Ferry que comunica amb Okinawa. Quan els oficials van arribar es van trobar amb un individu que finalment es va identificar com a Ichihashi. Més tard a la comissaria de Suminoe la policia va confirmar la seva identitat gràcies a les empremtes digitals.
Segons la policia es dirigia cap Naha a la prefectura d'Okimawa, unes illes japoneses a l'Oceà Pacifc.
Ichihashi ha estat treballant en la construcció a la ciutat de Ibaraki, a prop d'Osaka sota el nom de Kosuke Inoue. Les seves empremtes han estat trobades als dormitoris que té l'empresa pels seus empleats. On sembla ser que hi ha viscut des de fa un an
El passat mes d'octubre es va fer una operació d'estètica al rostre per modificar la seva aparença en una clínica de la ciutat de Nagoya.

dimarts, de novembre 10, 2009

Bones notícies!

Fa cinc minuts he vist la notícia al telenotícies de la cadena TBS, sembla ser que la policia ha enxampat Ichihashi a la ciutat d'Osaka, aquesta notícia és tan nova que fins hi tot han trucat en directe al pare de la víctima, a Anglaterra, per fer-li saber sobre la detenció del presumpte assassí de la seva filla. Encara no en sé res més però ja us en faré cinc cèntims quan en sàpiga més.

Com era el meu poble fa 150 anys?

Fa gairebé 150 anys quan els samurais encara es passejaven pel Japó, hi havia un camí que unia la ciutat d'Edo ( ara Tòquio ), amb la capital on vivia l'emperador, Kyoto.
Aquest camí es deia Tokaido. Hiratsuka, la ciutat on visc era un punt de parada i fonda en aquest camí.
Una de les particularitats del Tokaido és que el Bakufu, el govern del Shogun ( el generalíssim ) havia prohibit l'ús de la roda i també dels ponts. Era una manera de controlar millor el trànsit de mercaderies i el progrés del país. Val a dir que en aquella època coneguda com a Edo, Japó no era un estat unificat, tot i tenir un líder espiritual, el Mikado ( l'emperador ), el poder era controlat per famílies de Daimiyo ( nobles ) que estaven sota l'obediència del govern militar del Shogun, però que actuaven independentment en els seus afers interiors. El Bakufu funcionava una mica com a govern federal i regia sobre les normes de totes les illes. El Tokaido era doncs una via importantíssima no només pel comerç sinó també pel les comunicacions entre els estats que formaven l'imperi.

En un punt del camí el viatjant es trobava amb el riu Sagami, aquest punt era Hiratsuka, en el lloc on els barquers creuaven els passatgers hi ha actualment uns cartells informatius. Amb dibuixos del Tokaido a l'època de Edo, que ens permeten veure com ha canviat el paisatge en aquest anys.


Aquest monòlit recorda un famós samurai que va morir ofegat en voler creuar el riu a cavall. Des d'aquest punt, quan fa bo es por contemplar la majestuosa figura del mont Fuji.




dijous, de novembre 05, 2009

A la recerca i captura

Aquest és el cartell de recerca i captura de la polícia on es demana la coŀlavoració de la ciutadania per enxampar el malaït fill de puta d'en Tatsuya Ichihashi. Assassí provat de la professora d'anglès la noia britànica de 22 anys Lindsay Ann Hawker. Ara fa dos anys.
El març de 2007 la policia trobava el cos sense vida de Linndsay colgat de sorra en una banyera al balcó del seu apartament.
En el seu moment ens fan frapar les declaracions d'un pare desesperat i plorós davant dels càmeres demanant a la policia japonesa que fessin els màxim esforç per trobar l'assassí de la seva filla.
Durant dos anys s'havia perdut la pista de Tatsuya Ichihashi, de 30 anys. De fet potes les proves apunten que és culpable, a part del fet d'haver fugit de la justícia.

Té aquesta cara i fa 180cm, alt i prim i palparit.

Bé, doncs sembla que aquest passat mes el personatge en qüestió ha estat vist a Nagoya, com demostra aquest vídeo de seguretat, també sembla que s'ha sotmès a una operació d'estètica.


Us deixo amb una imatge de la seva víctima, la Lindsay.

A l'esquerra la imatge que podria tenir després de l'operació d'estètica.

dimecres, de novembre 04, 2009

Tokyo Sky Tree

Aquest és l'aspecte que té la nova torre de Tòquio, l'anomenada Tokyo Sky Tree, i projectada per l'arquitecte japonès Ando Tadao i que cap a a l'estiu de 2011 serà la torre més alta del món amb més de 630 metres d'altura, i que haurà de substituir la famosa Tokyo Tower.