divendres, d’agost 24, 2007

Mans netes

Aquesta mini van va lloant les exel.lencies del seu candidat, tots en tenen una i fa una setmana que es passegen per Hadano, els ocupants col.lavoradors del candidat, saluden amb les mans als vianants, dues guants blancs, senyal de que tene les "mans netes".

Fa un parell de setmanes van tenir d'eleccions, i ara, "Sant Tornem-hi, i és que al Japó hi eleccions per tot, per elegir Primer Ministre, per la Cambra de Representants, pel Senat, pel Consell de la Prefectura, pel elegir Alcalde, etc... i diumenge que ve, per elegir Consell Municipal. A diferència del nostre sistema on els grups del consistori trien un Batlle a Hadano va haver eleccions a Alcalde a principis d'any i ara es formarà un nou consistori. A més a més, cada ciutat programa el seu calendari electoral, i és independent, o sigui que diumenge no es vota a tot el país, només a Hadano.
Aquest són alguns dels candidats que es presenten:

Murakami Masami Shi, sembla que pensi -"Umm! hi ha quelcom que olora malament..."

Kawaguchi Kaoru Shi, el noi del Bàsquet...

Tsuyiki Junzou Shi, aquest pertany al Cercle de Belles Arts de Hadano, rosa i verd, molt bona elecció de colors, sí senyor! Que es noti que ets artista, home! Mira, si entra a l'ajuntament, aquest, almenys el conec, bon rotllet, no?

Aso Keiichi Shi, estil camisa Zaplanera PP, no el conect però em dona mal estruc...

Yoshimura Keiichi Shi, té, aquest es diu com el "peperu" d'abans, el paio de la Vespa groga es queixa de que l'Ajuntament es gasta el diners ( cent milions de iens ) en "collonades", té més raó que un sant...

Origuchi Ryuujirou Shi ( basu kaado no ojisan "l'home del passi de bus"), duu una gorra de revisor d'autobus, basa el seu programa en que vol que torni el passi de mil iens. Ara les companyies metropolitanes del Gran Tòquio han ajuntat tarifes i han creat una tarja multi pass anomenada Pasmo, que va molt bé, és de pre-pagament, pots comprar menjar, el diari, begudes a les màquines, no fas cues per comprar el bitllet de tren o metro , però a aquest home no li agrada.

Hirasawa Nobuko Shi, i un be negre! Aquesta és la Dolores Umbrigde, com hi ha món!

Takahashi Shi, si abans era la Dolores umbridge, aquest és el Kreacher...

Yokoyama Murasaky Shi, en català es diria Violeta, d'aquí el color del cartell, pertany a un partit religiós...jo pensava que era del partit Max Factor amb Rimmel...

Sekino Shi, segons ell, és especialista en fer ciutats, un altre Zaplana?

dimarts, d’agost 21, 2007

Lluís M. Xirinacs i Damians

He estat, com aquell que diu, una mica desconnectat del meu país, avui en una conversa amb els meus pares, m'ho han fet saber.

Escric aquestes lletres amb llàgrimes als ulls, amb sentiment de dolor, d'impotència i ràbia. Som una nació covarda que es mereix el destí que li ha tocat viure. Jo, visc en una bombolla on imagino una nació lliure i sobirana, potser pet això m'aïllo de la realitat del país i només en connecto d'esma per llegir notícies que em desvetllen del meu somni.

Lluís Maria Xirinacs, un màrtir i un patriota, d'un país que no estima ni els un ni els altres.

"En ple ús de les meves facultats
marxo
perquè vull acabar els meus dies
en la soledat i el silenci.
Si em voleu fer feliç
no em busqueu.
Si algú em troba
li prego que,
estigui jo com estigui,
no vulgui ell pertorbar
la meva soledat
i el meu silenci.
Gràcies!

ACTE DE SOBIRANIA

He viscut esclau setanta-cinc anys
en uns Països Catalans
ocupats per Espanya, per França (i per Itàlia)
des de fa segles.
He viscut lluitant contra aquesta esclavitud
tots els anys de la meva vida adulta.
Una nació esclava, com un individu esclau,
és una vergonya de la humanitat i de l’univers.
Però una nació mai no serà lliure
si els seus fills no volen arriscar
llur vida en el seu alliberament i defensa.
Amics, accepteu-me
aquest final absolut victoriós
de la meva contesa,
per contrapuntar la covardia
dels nostres líders, massificadors del poble.
Avui la meva nació
esdevé sobirana absoluta en mi.
Ells han perdut un esclau.
ella és una mica més lliure,
perquè jo sóc en vosaltres, amics!

Lluís M. Xirinacs i Damians
Barcelona, 6 d’agost de 2007"

dilluns, d’agost 20, 2007

Ha llegado España ! en 4.300m2 si fa o no fa...

Dos anys i mig desprès que el príncep d'Astúries anuncies la "reciente" inauguració de l'"Instituto Cervantes de Tòquio, finalment ho han aconseguit, avui he rebut la notícia en una carta de l'ambaixador espanyol adreçada a la "colonia" espanyola ( colònia? i que més voldrien, és que no canviaran mai! ).

Segons sembla serà el centre més gran que aquesta institució tindrà arreu del món, 4.300 m2 repartits en 7 plantes i 3 subterranis un auditori per 200 persones, 18 aules, dues sales d'exposicions, una biblioteca amb sala multimèdia ( encara que ells en diuen -"sala para el visionado de vídeo y audición de música en español"- que tronats que són! )
Un impressionant edifici situat al bell mig dels campus universitaris de la capital japonesa, pasta gansa!
Tot un desplegament dedicat a difondre la cultura castellana patrocinada pels "cornuts i pagar el beure" de les altres cultures menystingudes, però sabeu què? M'estimo més que passin de nosaltres, tot i que no sé com s'ho faran a menys que dediquin les dues sales a exposar terrissa de Talavera de la Reina, oi?
Bé, una eina més per escampar la idea de que a Espanya només hi ha una llengua ( la seva ), una cultura ( la seva ), i una religió ( el Real Madrid? ), de fet jo hi estic d'acord, però no és ben bé això, oi que no?
Una mica més de feina pels catalans del Japó, que ara haurem de combatre contra les mentides escampades a tort i a dret al llarg de 4.300 m2 de totxo espanyol.

Bonic el disseny del tríptic, molt treballat si senyor! Que no hi falti l'escut. Per cert per dins és groc o hauria de dir, "güalda". Això sí, molt cosmopolita como dios manda.


Quan llegeixo això em quedo esmaperdut, formarà part d'aquell famós discurs on deia que l'espanyol no s'havia imposat mai per la força?

dissabte, d’agost 18, 2007

Aprèn això Ronaldinho

El Sumo és un esport molt tradicional japonès, es basa en unes normes de conducta molt estrictes, i el Yokozuna, el campió és el primer qui ha de donar exemple.
Asashoryu ( el drac blau del matí ) és Yokozuna des de 2003, uns dels millors lluitadors de la historia d'aquest esport, com molts altres Rikishi, lluitadors, és estranger, però això no ha estat un impediment per triomfar en aquesta disciplina esportiva. Tanmateix, malgrat els seus èxits, mai s'ha guanyat al públic japonès, ha estat molt criticat per les seves maneres poc ortodoxes dins o fora de l'arena.
L'escàndol ha arribat quan, desprès de guanyar el darrer campionat es va negar a participar en una exhibició a Hokkaido al.legant una lesió i cansament físic, va agafar vacances i va marxar al seu país Mongòlia, allí, però va participar en un partit solidari de football, sembla ser que a petició del primer ministre mongol i del ministre d'afers exteriors japonès. Malgrat aquesta justificació, l'Associació Japonesa de Sumo, li ha aplicat mesures disciplinaries molt severes, a ell i a l'escola on pertany. Prohibició de participar en cap torneig fins el 2008 ha estat suspès de sou els propers quatre mesos, i una multa del 30% dels ingressos de la seva escola.
Jo crec que ha estat una mesura massa forta, però la baixa popularitat d'aquest atleta excepcional ha decantat l'opinió pública en la seva contra.
Per la meva part sempre ha estat un plaer veure com derrotava lluitadors molt més grans que ell amb una facilitat extraoridària, potser aquesta superioritat li ha fet perdre el món de vista.
Alguns "cracks" haurien d'apredre la lliçó i potser, patir mesures correctives que els fessin recordar que estan sotmesos a una disciplina esportiva i que són un exemple on s'enmirallen moltes persones, majoritàriament, joves.

Asashoryu demanant perdó, plorant en una roda de premsa

divendres, d’agost 17, 2007

Un minut de silenci

Potser molts sabreu que el 15 d'agost de 1945 Japó es va rendir i la guerra va acabar oficialment. L'emperador del Japó en un missatge de radio rendia el país desprès de dies de desconcert provocat per l'atac de dues bombes nuclears llançades sobre Hiroshima i Nagasaki.
Ahir al migdia, com cada any per tot el país va sonar una alarma que anunciava el minut de silenci que ens fa recordar la guerra, les seves conseqüències i les seqüeles que va deixar a la població japonesa.
Japó es va prometre a si mateix esdevenir un país model de respecte i de pau, i al redactar la seva constitució va escriure l'article 9 que proclama la renuncia a mantenir unes forces armades. El primer ministre Shizo Abe vol canviar aquest article, però les passades eleccions, ara fa un parell de setmanes, el seu partit va patir una derrota històrica mai vista des de la seva fundació. I ara, l'estabilitat de seu govern trontolla.
Un minut de silenci per recordar la tragèdia humana que va representar la follia d'una guerra volguda per una classe dirigent que va empènyer tot un poble a la fam, i la mort.
Potser aquest minut de silenci anual dona força al japonesos per oposar-se a canvis com els de l'article 9.

Encara que no ho sembli l'Aya la Yuu (la germana petita) i el seu pare guarden un minut de silenci des del mirador dels jardins de Hakone.

La Shikibu-chan també va respectar el silenci, a la seva manera...

La meva sogra volia veure on era la sirena que feia sonar l'alarma, per ella va ser molt difícil mantenir un minut de silenci, ep, de bon rotllo eh!

dilluns, d’agost 13, 2007

El Jibikiami deLink

Jibikiami és una manera de pescar que consisteix en llençar la xarxa amb la barca per després estirar-la des de la platja arrossegant la captura.


En Todd i la Kiyoko estirant de valent...




La nostra cuinera, no, no és Laura Engels...

En Koichiro, el meu germà gran ( el de la gorra ) fent el tast...



Salut! Kanpai!...

dissabte, d’agost 11, 2007

Son Goku de carn i ossos

Molts sabreu, potser que el famós personatge Songoku de Boles de Drac es basava en un heroi mític xinès. El protagonista del Viatge a l'Oest. Un heroi mico.
Bé doncs, al Japó han estrenat la darrera pel.lícula sobre aquesta historia mitològica, i el protagonista, Son Goku, l'interpreta Shingo Katori, un actor-cantant membre del grup de J-Pop més famós, SMAP.

Però Shingo Katori no és el primer actor japonès que encarna el famós personatge, amb anterioritat, ja s'han fet altres produccions basades en Viatge a L'Oest, és curiós veure com el personatge ha anat tenint diferents versions, des del mico filós al guapo d'en Shingo, i és que no el podien caracteritzar massa, les fans no els ho haguessin perdonat.


Aquest potser s'han passat....


A aquest no li ha calgut massa maquillatge, oi?

diumenge, d’agost 05, 2007

Tortilla, tacos i gripaus

Estic que trec foc pels queixals!

L'Aya ha fet amistat amb una noia mexicana que ha conegut al parc, la Maria. Avui ens ha convidat a la festa d'aniversari del seu fill, Ken. Hi havia "tortilla", "tacos", "guacamole", "coronita" i una "piñata", com no per divertir la mainada. Entre els convidats, però una punyetera monja granadina que fa 45 anys que viu al Japó però -"me siento más enpañola que nunca"- qui la va parir! Que no havíem quedat que el seu regne no és d'aquest món.
No vulgueu saber com la posat quan jo li he dic que no era espanyol, de poc que no en mossega!, però és clar "no nos enfademos por eso" diu la bruixa, però si ha començat ella!
Després ha aprofitat per dir-me que a la presó on fa de voluntària, hi havia 5 "catalinos" segons ella, tancats per drogues. Monja del dimoni! 3 anys vivint tranquil·lament a Hadano i ara ve la monja a tocar allò que no sona. Millori el japonès "hermana" que li hauria de fer vergonya amb 45 anys i parlar-lo tan malament, i deixi d'espanyolitzar la gent dona, que la "cruzada" ja es va acabar.

La nota bona ha estat quan ha mirat d'interrogar l'Aya, i ella li ha contestat en una castellà ple de catalanades. A la pregunta: os conocisteis en España?- L'Aya ha respost; no, en Catalunya. I quan li ha preguntat si ensenyàvem espanyol a la nena, ella ha contestat: no, català, japonès i anglès. Crec que ara estarà fent penitencia.

Per cert hi havia una senyora polonesa que m'ha estès perfectament, sense fer escarafalls, m'ha explicat que ella té una amiga que viu a Catalunya i que parla català. Aleshores jo li he cantat l'Estaca i ella la coneixia, de fet molts polonesos, segons tinc sentit, creuen que és una cançó polonesa, si més no segons la monja si que ho és.

I després del rotllo unes fotos per calmar els nervis.


La Shi-chan com dient: què, la peto o no la peto?




La Maria, de blau, amb els nens fent fira de llaminadures.



La Shi-chan poc abans de que m'hagués de mullar fins els calçotets per treure-la del riu, i és que no té por de res, ni de la monja!

dissabte, d’agost 04, 2007

Temps d'estiu

Temps de Hanabi, de festes al carrer, Yukata i Keta, temps per gaudir de la fresca trobada en un racó prop del riu, al capvespre.
L'estiu ha arribat i amb ell les Festes Majors, la calor i els mosquits, la humitat xafogosa, les cigales sorolloses, però també les gasoses, els peixos de colors, les noies en Yukata, els focs d'artifici, el sucre candy dels firaires. L'estiu del Japó és únic, ple de histories nocturnes il.luminades per milers de cuques de llum.
Benvingut!