dimecres, de maig 30, 2007

Yolanda Martín


El proper 5 de juny la meva amiga i companya de Belles Arts Yolanda Martín inaugura una exposició de les seves meravelloses pintures a la galeria Maragall, la cita és a les 19:30h no hi falteu, es molt recomanable. La Yolanda, a part de ser una pintora boníssima és una persona encantadora i amb una personalitat molt captivadora. I la veieu doneu-li record de part meva.

dimarts, de maig 29, 2007

Les "petites" diferències

Entre el Japó i "les espanyes" hi ha "petites" diferències que, en moments d'enyorança, em fan recordar perquè vull viure en aquest país tan llunyà i estrany.

Un dels trets diferencials dels japonesos és que assumeixen les responsabilitats dels seus actes amb totes les seves conseqüències, aquest ha estat el cas de Horiemon, el president de Livedoor, una empresa d'inversions de borsa a través de Intertet, ell fa falsejar dades del preu de les seves accions fent que una empresa seva comprés accions d'una companyia, també seva, per incrementar-ne el valor, us sona?

Ahir el ministre d'agricultura del Japó, Toshikatsu Matsuoka es va penjar del coll, la policia el va trobar al seu domicili avisats pel seu secretari, i malgrat els intents per salvar-li la vida, va morir hores després a l'hospital de la universitat de Keio.

Matsuka de 62 anys, estava implicat el un afer de malversació de fons públics, segons l'opocició parlamentaria sembla que havia inclòs despeses en materials d'oficina del seu ministeri i la seva oficina al parlament, despeses valorades en milions de yens, però aquests diners ja s'havien pressupostat amb anterioritat ja que és el govern qui cobreix aquestes despeses.
Sembla que també estava involucrat en un delicte de corrupció en rebre diners a canvi de concedir un contracte a l'empresa Japan Green Resources Agency (JGRA).
El ministre, en veure-li les banyes al toro , hi abans d'acabar amb un procés judicial que el declararia culpable, ha decidit que la sortida més honorable era llevar-se la vida. Que hi farem el Japó és així.
L'afer, és clar ha esquitxat al primer ministre Shinzo Abe i al seu partit LPD, i es veu que ja han començat a arribar les dimissions i els cessaments.
A veure, jo, amb això no dic que tots els lladres tipus Zaplana o Matas s'hagin de fer el "harakiri", però no estaria malament que tastessin una mica de Can Brians o la Model, oi que ens entenem?
Uns per massa i altres per massa poc.

diumenge, de maig 27, 2007

L'home més buscat del Japó

Tatsuya Ichihashi és sospitós d'haver assassinat a la professora d'anglès Lindsay Ann Hawker. Van trobar el cos de la noia colgat amb sorra dins d'una banyera al balcó del seu apartament el passat 26 de mars.
Sembla ser que Tatsuya li havia demanat ajuda amb l'anglès. La noia era professora de la famosa cadena d'escoles NOVA.
El primer ministre Shizo Abe ha promès als pares de la noia que faran tot el possible per trobar al fugitiu. De fet tothom té molta confiança en que els trobaran aviat car Japó és una illa, gran, però illa al cap i a la fi. De moment però els policies de la prefectura de Chiba, al nord de Tòquio ja han demanat perdó per la seva tardança, (igual que a Espanya).
Per cert li el troben i el declaren culpable, el més segur és que el pengin.

dissabte, de maig 26, 2007

Conviure amb la por

Segueixo les eleccions municipals, des de la distància, no, no és un acudit dolent. Dic això perquè he votat sempre des de que visc al Japó, però aquest cop no ho faré, no tinc cap motiu per votar en unes eleccions que afecten la vida d'un municipi on no visc.
Tanmateix m'interessa l'actualitat del meu país d'origen i observo les propostes dels partits. Es així com em va arribar la notícia del vídeo del PP de Badalona.
He sentit gent molt escandalitzada per tractament que es fa de l'immigració, també he sentit declaracions de caps de policia que denuncien que Catalunya és un focus d'integrisme islàmic.
La meva opinió és que el vídeo del PP no està tan manipulat com ens volen fer creure, ja que jo he sentit molta gent que diu el mateix que la gent que hi apareix, gent que viu en barris com els que hi surten i gent que viu al cor de Catalunya en barris molt catalans.
Pel que fa a la "paranoia" islamita, és real.
Al primer món tenim por, o n'hauriem de tenir, perquè us dic això, doncs perquè jo mateix he tingut por.

Aquesta setmana mateix, mentre viatjava camí de l'escola de japonès vaig veure un home àrab que llegia un llibre molt ben enquadernat i que estava decorat amb caràcters daurats de cal·ligrafia àrab. El primer que penses és que aquest llibre tant magnific no és una edició egípcia del Harry Potter, aleshores penses que estàs dins d'un tren en direcció a Shinjuku, el centre de Tòquio, un tren carregat de gent, en un país amic dels EEUU i que és l'unic que encara no ha rebut cap atemptat islamita.
L'home, dret continua llegit, duu barba i al front té aquella nafra que se'ls fa de picar de cap contra el terra quan resen. Aleshores de t'adones que amb la calor que fa es dels pocs que duu jaqueta, el tren és ple de gent, ningú baixarà fins la parada final, és impossible, massa gent i operaris de guants blanc que n'encabeixen més i més a cada parada, no tens sortida.
Després arribes a Shinjuku i l'home baixa arrossegat pel la munió de gent, tot s'esvaeix, la por, la suor freda, i penses que potser sí que era l'edició egípcia del Harry Potter.
Quan arribo a l'escola, sempre abans de començar les classes faig un repàs a les notícies, a França Sarkozy és president, molts diuen que ha guanyat amb els vots de la por. A Catalunya el PP vol capitalitzar aquesta por, els altres se n'enriuen, diuen que són molt exagerats i racistes. Potser sí que exageren, però jo, de vegades tinc por.

Per cert a l'escola hi ha un noi àrab, abans es vestia amb samarretes i texans, des de fa uns dies que va vestit a la manera saudí, s'ha deixat barba i no és tant sociable.

dijous, de maig 17, 2007

Ítaca més aprop

Ens ha costat però finalment, el camí que vam encetar fa gairebé un any comença a acostar-se a l'objectiu, Ítaca. Aquesta casa, serà la llar de la meva família, però, també un reflex de la cultura que porto dins des que vaig néixer. En Masao Yahagi ha fet un gran treball, i ha sabut copsar la imatge d'habitatge que dúiem dins del cap, el nostre somni. És la mediterrània i el racionalisme de la Bauhaus o el G.A.T.C.P.A.C tot en un. Serà un espai on treballar i viure, jugar i gaudir. Nosaltres estem encantats amb el projecte, que si tot va bé començarem a construir dintre de poc.

Façana principal, cara nord, on hi ha l'estudi on treballarem.


Vista de la cara est (davant), i els orificis de ventilació i il.luminació.


Vista de la cara est (darrere), i el badiu obert.


Façana sud amb un petit balconet per veure els "Hanabi" (focs artificials) tan famosos del nostre futur poble, Hiratsuka.


Tall de l'edifici on es pot veure la distribució interior, amb tres blocs ben diferenciats, l'estudi, la cuina-menjador i la sala d'estar, són com tres castells individuals dins d'un espai, tres mons per viure, jugar i treballar.

dilluns, de maig 14, 2007

L'arròs del terratrèmols

El passat dimecres mentre mirava la tele es va produir un terratrèmol, petit, dels de 3 0 4 graus, de seguida, però apareixia sobre impresa la informació sobre la sacsejada i els punts on s'havia notat i el grau de intensitat. Això ens passa molt sovint, és normal i no gaire notícia, l'endemà ningú en parla, i "aquí no ha passat res".
Hi estem tan acostumats que estem perdent la por i això es perillós.
Us parlo d'aquest tema perquè sembla que aquesta setmana ha estat la setmana dels terratrèmols, primer el dimecres la petita sacsejada, l'endemà una empresa va anunciar un arròs que s'escalfa amb aigua freda, el divendres van tenir simulacre d'emergència a l'escola ( l'escola de japonès on estudio, encara no n'he parlat, ho faré desprès dels exàmens).

Però deixeu-me que us parli de l'arròs de es prepara amb aigua freda, genial, no? Es d'un producte especial per emergències, es diu "Hotto! Raisu" ( Hot! Rice), i no es tracta de les tendències sexuals de la Condolezza.
Es veu que posen l'arròs a 4.000 vegades la pressió atmosfèrica, tanmateix han aconseguit que es mantingui tou i cremós. Quan s'hi afegeix l'aigua, dins d'un contenidor amb un agent exotèrmic, el vapor que es crea escalfa l'arròs i en 15 minut està llest per menjar.

Malgrat que és molt pràctic, de moment, no és gens barat ja que val uns 10.000 iens 30 paquets, uns 50 euros. De totes maneres les autoritats ja n'ha fet comanda en cas de emergència.

dimecres, de maig 09, 2007

La llegenda de l’ametller de Sant Anastasi

Jordi Salat (Fundació d'Estudis Històrics de Catalunya)

La llegenda de l'ametller de Sant Anastasi és una de les llegendes més antigues de la ciutat de Badalona.
Joan Amades l'esmenta en el "Costumari Català".

Aquesta vella llegenda té varies versions, però totes coincideixen en allò que és essencial i que és el següent:
En el lloc de Badalona on va morir Sant Anastasi, lloc que algunes tradicions situen a la platja i altres al darrera de l'església parroquial, hi va créixer un arbre, en concret, un ametller que tenia unes flors molt boniques i feien un perfum especial i molt agradable.

L'Ametller de Sant Anastasi va esdevenir lloc de trobada de molts peregrins que venien a veure'l, segons sembla, de ciutats d'Europa i de la Mediterrània. Tants n'eren els qui peregrinaven com turistes per a veure'l que fins i tot es va convertir en un punt de referència i símbol emblemàtic de la ciutat de Badalona.

Moltes festes tradicionals que, a molts lloc d'Europa i altres parts del món, es celebren al voltant d'un arbre i tenen les seves arrels en l'Edat Mitjana, com és el cas de la Festa del Pi (com per exemple el municipi de Centelles), la Festa de l'Om i altres festes que consisteixen en portar un arbre des de la muntanya i ficant-lo al mig de la plaça del municipi i fer-lo objecte de danses al seu voltant, estan relacionades amb el simbolisme de la cultura de l'Arbre de la Vida que pels cabalistes cristians tenia i té un simbolisme que es relacionava amb el contingut de la seva fe.

És el cas de l'ametller, arbre considerat també de simbolisme sagrat del que se'n té constància des dels temps més antics d'Egipte, i alguns historiadors diuen que estava relacionat amb el culte a la deessa negra Isis, esposa del déu Osiris i mare d'Horus i qui s'atribueix com a principal virtut el despertar espiritual o iniciació en els Misteris, que també es pot entendre com el tornar a néixer, o allò que també se'n diu "néixer de dalt".

El cas és que durant l'Edat Mitjana, l'ametller era l'arbre del trobadors. Aquest portaven una branca d'ametller en els seus
barrets, tot fent-ne un símbol de l'Amor Cortés i dels enamorats. Nostradamus, metge, cabalista, alquimista i astròleg medieval, tenia el "pa d'ametlles" - una espècie de torrons- entre les seves recomanacions medicinals. Cal recordar que el pare de Nostradamus, és deia “Jaumet” i que aquest és el diminutiu del nom de Jaume en català. Els avantpassat de Nostradamus eren catalans que van anar a viure a La Provença quan Ramon Berenguer III comte de Barcelona es casà amb la reina Dolça de Provença.

Sant Anastasi va néixer en el call jueu de Lleida en el segle III. Fou soldat de la guàrdia pretoriana a les ciutats de Lleida, Tarragona i Barcelona quan Dioclecià era Emperador de Roma. Va ser martiritzat i mort a Badalona l'any 305 juntament amb 72 companys, entre aquest Sant Sergi, - patró dels licorers -. Malgrat que alguns escrits ens diuen que aquest grup eren 73 i altres 74, no deixar de ser curiós observar que la xifra 72 és la mateixa que s’obté de la suma de les quatre lletres del nom de Déu – YHVH -, operació habitual entre els cabalistes jueus.

Es canonitzat com a Sant per l'Església Catòlica i venerat com a Patró de Lleida i de Badalona des de l'any 1.627 i 1.672
respectivament. La seva festa es celebra el dia 11 del mes de Maig.

És una figura històrica a la que s'atribueix una vida exemplar perquè, en certa manera, personifica un mite que simbolitza una actitud personal davant la vida. Aquesta actitud és la de la fidelitat a la pròpia fe, defensa dels propis pensaments i de la llengua pròpia o vernacla de cada lloc que es considera emanació de l'Esperit Sant Universal. Davant d'aquesta fe, el poder imperial de Roma exigeix obediència a la seva Llei i l'adopció de la llengua llatina o "llengua romana" convertida en "la llengua de tots" , la qual és imposada com a llengua obligatòria en els territoris corresponents a les nacions autòctones conquerides. I, això es fa, en detriment de la llengua local o vernacla de cada lloc i de la cultura autòctona que aquesta posava de manifest. Les llengües autòctones o vernacles, es consideren llengües sagrades per aquells qui, basant-se en les ensenyances evangèliques i les ensenyances de Jesucrist, creuen que l'Esperit Sant Universal infon "el do de llengües" i inspira, per tant, en les diverses llengües pròpies o vernacles de cada lloc i no en una única llengua, en la llengua imperial.

El testimoni de fidelitat de Sant Anastasi a una determinada fe ens porta un debat profund i de molta actualitat perquè ens fa plantejar qüestions sobre allò que era essencial, en les creences - i també en la llengua que parlaven- dels primers cristians i els habitants de les terres catalanes abans que fossin conquerits pels romans. Era l’iber i aquesta llengua que s’ha demostrat que es relaciona amb l’euskera, hi ha qui la relaciona també amb una llengua hebrea, no sé ben del cert si semita o camita.

Sant Anastasi ens planteja preguntes que poden tenir una gran incidència, i posa en qüestió els plantejaments que la cultura actual accepta de forma oficial; a la vegada, podria donar resposta a moltes de les inquietuds i les insatisfaccions que es posen de manifest en el nostre temps, a les quals, per altra banda, els arguments de l'esmentada cultura oficial no resulten convincents.

Joan Amades ens parla de la llegenda de l'ametller de Sant Anastasi en el "Costumari Català" (Volum III pàgina 596) "fins ara s'han conservat a Badalona els enderrocs de la vella presó de Sant Anastasi, damunt dels quals va néixer un ametller, que el més gros i gemat de tota aquella contornada i el que primer floria".

Des d'aleshores, al llarg de molts anys, l'ametller, esdevingut símbol d'uns valors culturals, era objecte de culte i peregrinacions multitudinàries, probablement vingudes de tota la Mediterrània i d' Europa.

Aquest arbre mitològic que va ser conegut amb el nom de l'Ametller de St. Anastasi i esdevingué un símbol de la ciutat de Badalona.

A vegades he pensat que s'hauria de restituir aquest "ametller de Sant Anastasi" que va ser símbol de la ciutat de Badalona - com a arbre i com a monument - per a recobrar la memòria històrica de la catalanitat i la cultura vernacla, amb l'esperança que, a més de donar testimoni d'una fe, comporti la renovació d'uns valors morals i modernes peregrinacions en forma de turisme que serien un gran benefici per la nostra ciutat de Badalona i tots aquells que hi vivim.

Donat que Sant Anastasi va néixer a Lleida i va morir a Badalona vaig dissenyar una ruta de turisme cultural entre aquests dues ciutats agermanades pel sant i vaig comercialitzar un licor d’ametlla amb la marca Sant Anastasi que fós licor típic de les ciutats i municipis d’aquesta ruta i alhora petita font d’ingressos d’una associació cultural però no ha tingut acceptació.
Ruta de sant Anastasi

M’han dit que això es degut a que els catalans, després de tants segles de dominació forastera, hem perdut el sentiment d’autoestima i també que parlar de càbala encara no està ben vist en determinats sectors cultural de Catalunya malgrat que Catalunya la va donar a conèixer al món en el segle XI des de l’Escola de l’ànima de Girona amb Isaac el Cec i Bonastruc ça Porta, i que probablement, hi ha forces reaccionàries actuen com a poder fàctic en contra d’aquest projecte. També m’han dit que ara som en temps de laicitat i desvernaclitzament i els polítics no volen promoure rutes que tenen connotacions religioses ni identitàries.


Penso que la llegenda de l’ametller de Sant Anastasi, és una bella llegenda que s’hauria de restituir i promocionar turísticament perquè té un contingut cultural molt interessant i forma part del patrimoni cultural català. Jordi Salat