dissabte, de maig 26, 2007

Conviure amb la por

Segueixo les eleccions municipals, des de la distància, no, no és un acudit dolent. Dic això perquè he votat sempre des de que visc al Japó, però aquest cop no ho faré, no tinc cap motiu per votar en unes eleccions que afecten la vida d'un municipi on no visc.
Tanmateix m'interessa l'actualitat del meu país d'origen i observo les propostes dels partits. Es així com em va arribar la notícia del vídeo del PP de Badalona.
He sentit gent molt escandalitzada per tractament que es fa de l'immigració, també he sentit declaracions de caps de policia que denuncien que Catalunya és un focus d'integrisme islàmic.
La meva opinió és que el vídeo del PP no està tan manipulat com ens volen fer creure, ja que jo he sentit molta gent que diu el mateix que la gent que hi apareix, gent que viu en barris com els que hi surten i gent que viu al cor de Catalunya en barris molt catalans.
Pel que fa a la "paranoia" islamita, és real.
Al primer món tenim por, o n'hauriem de tenir, perquè us dic això, doncs perquè jo mateix he tingut por.

Aquesta setmana mateix, mentre viatjava camí de l'escola de japonès vaig veure un home àrab que llegia un llibre molt ben enquadernat i que estava decorat amb caràcters daurats de cal·ligrafia àrab. El primer que penses és que aquest llibre tant magnific no és una edició egípcia del Harry Potter, aleshores penses que estàs dins d'un tren en direcció a Shinjuku, el centre de Tòquio, un tren carregat de gent, en un país amic dels EEUU i que és l'unic que encara no ha rebut cap atemptat islamita.
L'home, dret continua llegit, duu barba i al front té aquella nafra que se'ls fa de picar de cap contra el terra quan resen. Aleshores de t'adones que amb la calor que fa es dels pocs que duu jaqueta, el tren és ple de gent, ningú baixarà fins la parada final, és impossible, massa gent i operaris de guants blanc que n'encabeixen més i més a cada parada, no tens sortida.
Després arribes a Shinjuku i l'home baixa arrossegat pel la munió de gent, tot s'esvaeix, la por, la suor freda, i penses que potser sí que era l'edició egípcia del Harry Potter.
Quan arribo a l'escola, sempre abans de començar les classes faig un repàs a les notícies, a França Sarkozy és president, molts diuen que ha guanyat amb els vots de la por. A Catalunya el PP vol capitalitzar aquesta por, els altres se n'enriuen, diuen que són molt exagerats i racistes. Potser sí que exageren, però jo, de vegades tinc por.

Per cert a l'escola hi ha un noi àrab, abans es vestia amb samarretes i texans, des de fa uns dies que va vestit a la manera saudí, s'ha deixat barba i no és tant sociable.

5 comentaris:

Anònim ha dit...

Trobo que la por és un sentiment noble i necessari, només perillòs quan es converteix en pànic.

Anònim ha dit...

Que en moments determinats sentim por ho trobo normal i impossible d'impedir. Però trobo que hi ha moments en que també cal saber mantenir el cap fred per a que no s'aprofitin de tu (com alguns polítics). Molts cops tinc la impresió que utilitzen la excusa del terrorisme per tal de controlar-nos. I si cal, creant ells mateixos aquest terrorisme.

Anònim ha dit...

Jo penso que el problema no està en que el que denuncii el PP no sigui cert, que en part si ho és. El problema és com ho fa, qui ho fa (tots immigrants sense integrar al país també) i que no aporten solucions, bé... i que no duien que els ajuntaments no tenen competència en immigració.

A part d'això, la immigració comença a ser un seriós problema.

Anònim ha dit...

Jo també tinc por, suposo que com tothom, i m'indigna com el govern tracta als immigrants, afavorint-los en l'acces a la vivenda, en obrir comerços, en facilitar-los l'acces a centres i embotint-los en les clases quan no hi caben més...
però penso com el Carquinyol, que la manera de denunciar-ho no és la correcta.
Penso que s'ha de donar facilitats perque s'integrin (aprenguin català, trobin feina...) però si Catalunya és dificil per nosaltres, per ells també ho hauria de ser. Igual aixi no tindrien tantes ganes de venir....

tobuushi ha dit...

Estic d'acord amb l'amic Carquinyol, el millor és l'integració, però el model francès ha fracassat i el britànic mai ha estat bo.
Laura, no crec que vagin a Catalunya per què s'hi molt millor que en altres països europeus, tot i que tot el que dius és cert i no ets la primera persona que li ho sento dir, aquestes polítiques de discriminació positiva dels ajuntaments no tenen massa bona acollida entre la població autòctona, però crec que el motiu principal pel que es queden és que els és més fàcil establir-se ja que les lleis sobre immigració són de "pixa i rellisca". I per molt malament que estiguin sempre estaran millor que d'on venen.