diumenge, de maig 26, 2013

"Blanquejant" diners...

A Catalunya hi ha coves molt famoses, la Cova del Drac, la Santa Cova i fins hi tot la "Caverna" on viuen estranys personatges mediàtics.
Al meu poble, Hiratsuka, també tenim una "Dokutsu", una cova, que per sort no es gaire coneguda, dic per sort, perquè és un paratge tranquil, lluny de les aglomeracions a les que ens té acostumats el Japó.
Aquesta cova es troba dins un temple budista de Myōen-ji , i és molt especial...

 ...no és especial pel jardí del recinte, que és molt bonic...

 ...tampoc és especial pel pont vermell que creua un rierol ple de peixets de colors...

 ...ni per les grues de paper penjades a l'entrada del santuari...

...és especial per la font d'aigua que brolla de la roca i que es pot veure a l'esquerra d'aquesta imatge, marcat amb una barana vermella, aquesta aigua és especial. Diu la tradició que si s'hi renten els diners, aquests es multipliquen.

I qui som nosaltres per menystenir les tradicions centenàries? Així que amb els cosins vam anar al temple a rentar un grapat de monedes, no fos cas que per fer el beneit no ens féssim rics.

Sembla que ha Europa s'ha posat de moda això de "blanquejar" diners, no sé si els nostres diners van quedar blanquejats, però sí que van quedar molt nets. Ara caldrà veure si la llegenda és veritat, ja ho sabreu d'aquí un temps, si veieu que començo a publicar entrades des d'hotels de luxe (^_^)

 L'Aya i en Miró no van desaprofitar l'oportunitat de "rentar" uns quants iens...

 ... al fons de la cova hi ha una petita figura de Buda.

 De fet el més divertit es perdre's dins el petit laberints de passatges subterranis...

 ...creuant ponts de fusta pintats de vermell.

 A l'exterior un viarany de "Mon", portes, mena al cim d'un turonet on es troba una petita capella.

Des del turó es pot veure el temple i el jardí i imaginar una escena amb dames i cavallers vestits com en una peŀlícula de Kurosawa.

 Les grues de paper poden aconseguir tots els desitjos...

 I els elefants blancs porten bona sort.

Si mai veniu al Japó no us perdeu la visita a un temple budista petit i solitari, amb olor d'encens, de fusta i molsa del jardí.

 Potser us podreu trobar algun personatge amagat dins la follassa.

Un "Tanuki" , un gos viverrí, en aquest cas femella, no gaire fàcil de veure, potser per això l'altre s'havia amagat (^_^)

dissabte, de maig 18, 2013

Revisant el passat

Llanos de Luna, Wert, el sogre feixista de Gallardón, el pare falangista de José Bono, els diplomes de la División Azul, la prohibició de dir País Valencià...
Rebo del meu país d'origen notícies preocupants que treuen a la llum allò que molts pensem fa anys i que he sentit a dir a Patricia Gabancho, o Vicent Sanchis darrerament, quan afirmen que a Espanya el franquisme va evolucionar en primer Alianza Popular i després el PP, i que de manera "democràtica" volen fer el que el règim dictatorial va intentar durant dècades, unificar i  castellanitzar Espanya. Durant anys han dissimulat però ara no els cal.

Al Japó no ens salvem del revisionisme neo-feixista.
Aquest matí un company de feina coreà m'ha fet arribar aquesta notícia sobre el batlle d'Osaka, Toru Hashimoto, aquest senyor, que sembla que hagi estudiat a les FAES,  ha dit que el sistema en el qual les dones asiàtiques es van veure obligades a exercir la prostitució durant la Segona Guerra Mundial abans i l'ocupació la era necessària per "mantenir la disciplina" a l'exèrcit japonès.

Toru Hashimoto, va dir en una roda de premsa el dilluns que era comprensible que les anomenades "dones de confort" eren necessàries per proporcionar alleugeriment als soldats japonesos que van arriscar les seves vides en la batalla. Sembla que al Japó no coneixien el bromur.

Hashimoto, que també és co-líder del partit Japan Restoration Party, un partit revisionari de la guerra i per tant dels crims que l'exèrcit imperial fa cometre als territoris ocupats.

Jo sempre he defensat que el Japó va violar tots els drets humans haguts i per haver durant l'ocupació militar, però que no tot són blancs o negres, també hi va haver casos excepcionals com el de Sugihara, qui va salvar centenars de jueus, però no es pot negar l'evidència que Japó va cometre genocidis abans, i durant la Guerra.
Els historiadors diuen que fins a 200.000 dones, principalment de la península de Corea i la Xina, es van veure obligades a oferir sexe als soldats japonesos en bordells militars. Però alguns, al Japó, qüestionen si les dones van ser coaccionades pels militars.

Els comentaris Hashimoto arriben enmig del rebombori creat pel novament primer ministre Shinzo Abe que vol revisar les disculpes que en el passat va demanar el Japó per les atrocitats comeses durant la Guerra. I que vol canviar la Constitució per permetre al Japó tenir exèrcit un altre cop.
Aquestes coses, fins ara, només les demanaven grupúscles d'extrema dreta cridant com bojos damunt de furgonetes negres davant les estacions de tren, sense que els passavolants els fessin massa cas, tanmateix sembla que el discurs ha anat arribant a les elits polítiques més populistes, que pel que sembla han oblidat la història.

La societat japonesa, en general és molt tancada, i són poques les notícies que arriben de l'exterior, tampoc són de parlar llengües o sigui que és difícil contrastar la informació del que els arriba en japonès, si no podrien trobar per Internet pel.lícules com City of Life and Death o Flowers of War, que expliquen el setge i ocupació de Nankin per part de les tropes imperials i el genocidi que va comportar.

A Ciutat de vida i mort, Lu Chuan, retrata la història de l'ocupació japonesa de Nankin, els dies abans de la desfeta i els dies posteriors. Des del punt de vista d'un oficial de l'exèrcit xinès, un soldat japonès i el representant alemany a la ciutat, que per cert, es va comportar com un heroi intentant salvar el màxim de vides possibles, és l'únic moment de la meva vida en que m'he alegrat de veure una bandera nazi, si veieu la pel.lícula entendreu perquè.

 Els oficials japonesos practicaven decapitacions amb els presoners de guerra.

I segrestaven les noies forçant-les a ser esclaves sexuals, la majoria morien per escotament, maltractament o malalties.

Els presoners eren executats la moment, als mateixos punts de concentació.

A Les Flors de la Guerra, Zhang Yimou, ens dibuixa un conte meravellós, una història de contrastos, plena de bellesa i dolor, de llum i color, de grisos i tenebres.
La història tracta de com un enterramorts americà ( Chistian Bale ), vividor i corrupte intenta sobreviure fent-se el murri a la ciutat ocupada de Nankin, cridat a la catedral catòlica per preparar el cadàver del capellà mort, es refugia dins l'esglèsia on hi ha amagades 15 nenes i un noi que les cuida.
Al cap de poc de ser-hi arriben a l'esglèsia un grup de 15 protitutes, que volen usar-lo com a passaport per sortir de la ciutat prometent-li poder gaudir amb totes ( els japonesos, en teoria respecten als occidentals ).
En el primer enfrontament amb els sodats japonesos John Mille ( Bale ) decideix prendre partit i salvar les nenes de ser violades, disfressant-se de capellà.

En el moment crític arriba el comandant japonès que es mostra benèvol, i explica el seu amor per la cultura, l'art i la música, emplaçant les noies a cantar per a ell al cap de poc dies.
Per la seva protecció destina un regiment de soldats, però es descobreix que més que protegir la intenció dels japonesos és de impedir que ningú surti del recinte de l'esglèsia.
El dia del concert arriba, i després de l'actuació coral i el comandant "convida" les noies a cantar lendemà en una festa d'oficials per celebrar la victòria. Tothom se n'adona que és una trampa i que el què volen és violar les nenes, quan els japonesos marxen, les prostitutes que estaven amagades s'ofreixen a anar en lloc de les nenes, que estaven a punt de llençar-se del campanar.
Mille ( Bale ) aprofitant els seus coneixements maquilla les dones perquè semblin joves. Quan els japoneos descobreixin el truc, les hauran fugit amagades dins un camió de vi de missa i amb amb un salconduit que els proporciona el pare d'una de les nenes que "col.labora amb els japonesos".
És la història de l'heroisme i la solidaritat d'unes dones que es sacrifiquen per salvar unes nenes de la brutalitat de la guerra.
Una història que hauria de veure el batlle d'Osaka abans de tornar a obrir la boca per dir bretolades.





dijous, de maig 16, 2013

Una de nazis "kawaiis"

L'altre dia vaig sortir a sopar amb els companys de feina, després de menjar vam anar a fer unes cerveses a un pub irlandès que m'agrada molt de Shibuya. El cambrer ens va fer seure al costar d'unes noies molt bufones que anaven vestides a l'estil de Boy George, de sobte me n'adono que una d'elles duia penjada de la bossa una gorra negra amb el símbol de l'àliga nazi i la greu gamada. No em vaig poder estar de preguntar-li per què duia aquest símbol i si sabia que volia dir.

La noia que no passava gaire dels 20 anys ( si és que els tenia ) es va sorprendre molt que li fes aquesta pregunta, és un logo molt kawaii em va dir.
Kawaii!? Bufó!? No en tenia ni idea! I li vaig explicar, ella em va dir que al Japó no vol dir res, i jo li vaig respondre que el Japó es part del món i que aquest símbol significa el genocidi de milions de persones, ara i sempre al Japó i a la Xina Popular.

He descobert que hi ha una colla de "frikis" no només al Japó, però a l'Àsia que troben que l'estètica nazi és kawaii ( bufona ) i m'he quedat de pasta de moniato.







 A la Xina s'ha posat de moda casar-se vestits de nazis...

S'ha de ser imbecil, però imbecil!

La ingnorància és perillosa, sobretot el desconeixement del passat, ignorar la història pot fer que repetim el mateixos error del passat i no entrendre el per que del present.
Fa més o menys uns 40 anys va morir al llit un dels dictadors més sanguinaris del món, Francisco Franco.
Els hereus d'aquest dictador governen Espanya, un país on el cap d'estat va estar nomenat a dit pel dictador i on el president del govern pertany a un partit fundat per un ministre del règim que signava sentencies de mort.

 El rei espanyol amb el seu padrí...

 El "demòcrata" de Manuel Fraga...

Aquest són fet objectius que no es poden negar, per que seria negar la història, història que sembla que durant molt anys es va explicar manipulada en una versió creada pels guanyadors.
Em treu de polleguera que siguin aquest hereus ideològics els qui, hipòcritament, ara ens acusin a nosaltres, els hereus de les víctimes, de ser els nous repressors, i comparin la lluita democràtica d'un poble per assolir la seva llibertat política amb el genocidi i l'horror nazi. I quan dic nazi em refereixo no només al nazisme alemany sinó que també ho faig al nazisme imperant a Espanya durant 40 anys i que no sembla que hem superat.

Hitler "kawaii"!!!

dimecres, de maig 08, 2013

Keep Calm and Speak...Lapao


Un petó viral

L'altre dia vaig rebre l'encàrrec de dibuixar el fons de pantalla d'una màquina de dards electrònics per celebrar que la meva empresa, L-style havia estat guardonada amb el primer premi de manufactors d'aquest sector.
El que no em pensava es que la il.lustracio portaria cua...

Aquest mes s'ha presentat la màquina a Las Vegas, els EUA, i amb ella la pantalla, ja que sembla que l'empresa que fabrica aquests ginys, DartsLive, no ha trobat millor fons de pantalla que el meu per presentar-la.



A part d'això l'escena representada, unes hostesses fent el típic petó al campió, com si es tractés dels guanyador del Tour de France, ha fet que els japonesos li trobessin la conya, per que després diguin que no tenen sentit de l'humor quan en realitat són molt de la conya.

Així doncs, s'han dedicat a fer parodia del dibuix alguns amb més èxit que altres...