dimecres, d’abril 30, 2008

Israel, 60 anys

Avui es celebra en 60è aniversari de la independència d'Israel. Des d'aleshores hi ha hagut guerres i morts, d'un i l'altre costat de la frontera.
Sóc sionista, però amb això no vull dir que estigui d'acord amb totes les decisions i actes de l'estat d'Israel, però crec en el seu dret a existir, en la seva bona voluntat i amb la seva lluita per viure en pau.
Tinc l'esperança que un dia el meu poble serà lliure, com es lliure avui el poble d'Israel. Us deixo amb "Hatikva", en hebreu vol dir esperança, és l'himne nacional d'Israel, no ens parla de mort, de sang, d'herois, de guerra, sinó d'amor, de llibertat i d'esperança.

L'Esperança

Mentre en el fons del cor
bategui una ànima jueva
i encarats cap a l'Orient
amb els ull albiri Sió,
encara tindrem esperança.
L'esperança de dos mil anys;
de ser un poble lliure a la nostra terra:
la Terra de Sió i Jerusalem.

dilluns, d’abril 28, 2008

La rosa i el llibre

Ja sé que fa dies que va passar Sant Jordi, però us volia ensenyar el llibre que em va regalar Aya, un recull de frases fetes japoneses, ben mirat no són tan diferents de les nostres, sembla mentida amb cultures tan llunyanes. El llibre està i.lustrat per un artista que m'agrada molt, es diu Taro Gomi, la Shikibu, la nostra filla en té un munt de llibres seus.
També hi va haver rosa, o roses, una de vermella i set de grogues, amb espigues i tot. El llaç amb la senyera no va poder ser. Tanmateix va quedar prou bonic.

dimecres, d’abril 23, 2008

Sant Jordi 2008

El petit "Teru teru botsu", va funcionar i tot i els núvols, no ens va ploure, així els "Catalans de Tòquio" ens vam poder tornar a reunir un cop més. No hi érem tots però cada cop en som més. Tenim un futur ple d'esperances i els fonaments d'una bona amistat.

Mestissatge clar, seques amb botifarra ( que en Fidel va encarregar a una xarcuteria italiana ), menjades amb bastonets, carn a la brasa amanida amb salses orientals, pa amb tomàquet, cervesa australiana (això sí en llaunes grogues i vermelles ) i un porró del Barça que en Gabriel va omplir amb vinet del Penedès.


La Shichan va rebre un llibre de part de l'Aram, però no va ser l'única, tothom va marxar a casa amb un llibre. La rosa, això ho deixarem per la intimitat de cada parella.

Bon Sant Jordi a Tothom!

dimarts, d’abril 22, 2008

Tu! Amima't fem teatre...


Somio...sense paraules...he trobat que al Cervantes fan classes de teatre en català!
Tot i que un ocellet m'ha dit que el director del "Instituto", Víctor Ugarte era el director de la Casa Àsia de Barcelona.

Fent país

Alguns neguen la importància dels símbols, per a mi, els símbols són el que es uneix i ens identifica com a col.lectiu.
Per això em va fer molta il.lusió trobar-me amb un cotxe japonès que duia l'adhesiu del Burro Català, val a dir que en conec el propietari, és català, però la iniciativa va ser 100% japonesa.
I sembla ser que cap a la ciutat d'Osaka hi ha una família japonesa que duu en els seus cotxes aquest "curiós" emblema.

divendres, d’abril 18, 2008

Teru teru botsu

Teru teru botsu, vindria a ser "el nen del sol solet", o "sol solet vine'm a veure, vine'm a veure".
És un ninot que es penja de les finestres quan es vol que faci sol en un dia especial. Per a mi, demà dissabte, ja que tenim una trobada dels catalans que viuen a Tòquio, com podeu veure per la imatge sembla que en necessitarem més d'un d'aquests ninotets.

dijous, d’abril 10, 2008

Pagant deutes...


Vaig prometre a en Bernat, de Catalans a Tòquio que si l'Instituto Cervantes feia cursos de català escriuria un post de desgreuge, ja que anteriorment havia manifestat el meu enutj pel que fa a la tasca de l'Institut.
Sembla ser que el proper mes de maig començaran els cursos de català a l'Instituto.
Pel que fa a presentació del curs, res a dir. A part que obliden que el català es parla al sud de França, Andorra i a l'Alguer. Reconeixen la unitat lingüística esmentant que el català és oficial a Catalunya ( Principat ) i València.
També es fa esment que a Espanya es parlen diferents llegües que són cooficials en les seves regions, a Galícia el gallec i al País Basc l'euskera, no diuen res de Navarra.
També, segons la presentació del curs, el català es una llengua emprada per 10 milions de persones i reconeguda per la Unió Europea ( jo afegiria oficial si no fos per Espanya ). Bé, malgrat tot sembla que el Cervantes es fa plural.
Ara bé, no sé si m'agrada, vull dir que fins ara associacions del tipus l'Associació Japonesa d'Amistat amb Catalunya impartien classes de català, i el programa el marcava el professor i l'entitat. Ara aquests cursos ja no es fan, i és l'Instituto qui controlarà el temari.
Potser sóc desconfiat de mena, ja veurem.
El curs serà de 15 hores lectives, i costarà 22.500 iens ( uns 140 euros ). Aquí en teniu l'enllaç.
De seguir així potser m'hi passaré un dia o fins hi tot aniré a la inauguració, si la fan.

dimecres, d’abril 09, 2008

El que penso dels jocs de Pequín

El comitè internacional olímpic ( IOC ) va triar Pequín com a seu pels propers jocs olímpics. Aquesta és la capital d'un estat on es vulneren els drets humans cada dia.
Ara els membres del comitè es posen les mans al cap estorats per la reacció popular de la ciutadania. Les protestes contra la Xina i el seu règim es succeeixen arreu on passa la flama olímpica.
Que s'esperaven senyors del IOC? Els estats, moguts per la possibilitat de fer negocis i treure profit del gegant asiàtic han fet la vista grossa als crims contra la humanitat, al capitalisme desfermat, a la contaminació, a la violació dels drets intel.lectuals, etc.
Però el poble no és cec, potser sí que el Tibet ha aprofitat la ben entesa del jocs per a fet ressò de la seva causa, però qui no ho faria?
I no només és el Tibet, qui pateix el genocidi cultural, són altres molts pobles, com el manxú o el mongol, que no tenen un lider mediàtic que els representi. És el mateix poble xinès qui esta sota una dictadura criminal.

Durant els jocs olímpics clàssics es decretava un període de "pau i treva", i la Xina està en guerra, guerra contra el seu poble i guerra contra els seus veïns. ¿Com és possible que a un país així se li hagi concedit l'organització d'uns jocs olímpics?

No és que tingui una simpatia especial envers el Tibet, un país feudal i teocràtic que no garantia cap dret individual, però estic totalment en contra dels genocidis culturals, que visc en la pròpia pell cada dia.

I quina és la posició del govern japonès? De tothom és coneguda l'animadversió del Japó envers la Xina, aquesta animadversió és, no cal dir, recíproca. Malgrat tot, el govern japonès no s'ha pronunciat oficialment, lamenten els aldarulls i demanen respecte per les minories. i és que el Japó farà el que faci Amèrica, s'ha de tenir en compte la la majoria d'empreses japoneses fabriquen a la Xina també.
És el monstre de la globalització, del liberalisme econòmic. Tothom hi està implicat.

De moment el que més els preocupa és que Yuichiro Miura, un alpinista de 75 anys ha hagut de replantejar la seva seva ruta que ascendir a l'Everest i poder convertir-se en l'home més vell en fer el cim.

Diuen que no s'ha de barrejar política i esport, em sembla molt bé. Però ho diuen els que fan el contrari i a més a més barregen economia i esport. Doncs que no hi vagin països, que hi vagin atletes, que competeixin sota bandera olímpica i sense himnes oficials.
Deixeu als atletes en pau, no hi barregeu països ni colors.

Ah no! Això no serà possible, és clar.

I el Tibet, continuarà ocupat, i els treballadors xinesos continuaran explotats, i es continuaran robant les idees d'altres persones sense que ningú hi faci res.
Perquè la Xina és massa gran, fa massa por i és un gran mercat per comprar i vendre.

dimarts, d’abril 08, 2008

Anem als Webby's !!!

Els Webby's són, usant el tòpic, els Oscar de Internet, arribar a la final és molt difícil, com us podeu imaginar la competència entre les grans agencies multinacionals és enorme.
Malgrat tot el nostre vídeo i5 virus ha estat seleccionat, només un 4% dels projectes presentats passa el tall del nivell en el que estem ara.
Els nostre petit estudi competint contra les grans agencies en la categoria de millor so. Increïble!

El següent nivell és passar la tria popular, els vídeos seleccionats es penjaran al web on el públic podrà votar el que més li agradi.
Si voleu fer un com d'ull al vídeos en competició podeu visitar l'enllaç següent: People's Voice

No us demano que voteu el nostre vídeo, per la "patilla" però que valoreu la diferència que hi ha entre agencies de grans pressupostos i nosaltres. Fa molta il.lusió estar on estem gràcies a un vídeo creat sobre la marxa amb dues handycams, un parell de Macs i tres amics xalant d'alló més passejant per Akiba i dinant al MacDonal's.
Ah! I 300 iens per la taquilla de l'estació.

Un país d'aigua

Mentre que a Catalunya la sequera obliga a parlar de restriccions, de transvasaments o "punxades", aquesta setmana, a Kanto, ( la regió on visc ) les pluges, el fred i el vent, ens fan la vida una mica més complicada. Trens que arriben en retard, paraigües trencats pel vent i bogada dins de casa.
Sembla que el món no sàpiga ploure, els uns tant, els altres tant poc.

Japó és un país d'aigua, el primer que es veu quan s'arriba a l'aeroport de Narita, són els camps d'arròs negats d'aigua.

Malgrat l'abundància d'aigua, els japonesos en fan un ús molt racional i sostenible.

Els japonesos és veritat que es banyen cada dia, però només omplen la banyera un cop, i tota la família es banya amb la mateixa aigua.

Quin fàstic? No, perquè abans s'han rentat el cos.

Això vol dir que abans s'han dutxat, on es l'estalvi? Sí que s'han dutxat però amb l'aigua de la banyera, amb palanganes. Els banys japonesos permeten vessar aigua al terra. Normalment t'asseus en una banqueta al costat de la banyera, t'ensabones amb una tovallola, desprès agafes l'aigua de la banyera amb una palangana i t'esbandeixes, tot seguit et fiques a la banyera d'aigua molt calenta a uns 40 graus i et relaxes del tren, les gernacions i les hores passades davant l'ordinador.
L'aigua de la banyera no es llença, es recicla, s'utilitza per rentar la roba, és per això que la majoria de cases japoneses tenen la rentadora al bany, una mànega xucla l'aigua de la banyera, la filtra i la re-utilitza per rentar.

Un altre punt on els japonesos estalvien aigua és al lavabo, aquests aparells estan dissenyats de manera que al d'amunt de la cisterna, tipus motxilla, hi ha una pica, així quan deixes anar l'aigua desprès de fer-ne ús, l'aigua surt d'una aixeta on et pots rentar les nans, aquesta aigua, desprès passa a la cisterna per ser utilitzada. A part d'això tots tots el aparells incorporen la mesura del que es vol fer caure, petita o gran segons la "feina" que haurem fet.

És curiós que, en un país on no ens manca l'aigua, on pots obrir l'aixeta i veure aigua bona, on els súpers regalen aigua mineral als seus clients. És curiós, com dic, que en un país així, es prenguin més mesures per racionalitzar el consum d'aigua que en un país on en manca cada dia més.
És clar que jo visc en una regió, Kanto, que concentra 40 milions de persones en una àrea de l'extensió del Principat i si ens manqués aigua d'on la duríem, de la Xina?

dimecres, d’abril 02, 2008

Sang, suor i...somriures

Us parlo poc de la meva feina, o de l'empresa on treballo, avui faré una excepció, us presento Moshimoshi, ( literalment "digui,digui"), un projecte interactiu que té com a objectiu conscienciar als usuaris del sistema i de IBM de la necessitat de protegir el seu maquinari.

El primer episodi ens presenta al personatge principal de la sèrie, Harold Stanley ( un petit homenatge a Stanley Kubrick i al seu HAL 9000 ), un informàtic especialitzat en IBM System i, contractat per Moshimoshi Corp., una empresa de comunicacions japonesa amb base a Tòquio.
En aquest episodi, Hal ( Harold ) coneixerà GOGO, el seu company de feina, un petit robot molt de la broma.
La sèrie està pensada com un seguit d'episodis interactius que mostraran diferents casuístiques i problemes en que es podem trobar els usuaris de System i.

Com sol passar, malgrat tenir la idea de la sèrie, els personatges creats i el projecte bàsicament definit, les coses acaben succeïnt sempre a última hora. Així doncs aquest episodi ha estat realitzat en una setmana, amb mi treballant a Tòquio i en meu company, creant el so des de Nashville on l'havia de presentar el diumenge passat en el congrés d'usuaris de IBM.

Ha estat una bona oportunitat per gaudir de la tecnologia iChat que ens ofereix Apple, mantenint vídeo-conferències des de la cambra de l'hotel, o Starbucks.




Espero, que si visiteu el web del projecte www.moshimoshicorp.com, us agradi. I si m'expliqueu que en penseu us ho agrairia molt. Encara ens queden molts episodis per endavant en els que espero poder millorar la qualitat de l'animació, les il.lustracions i les històries.

Un any més sota els cirerers florits.

Un any més la primavera japonesa ens fa saber que ha tornat gràcies a la flor del cirerer, "sakura". Els japonesos esperen amb molta il.lusió el dia que les flors s'obrin i guarneixin boscos i jardins de color blanc rosat.



Ahir, malgrat ser dimarts, vaig fer festa, per poder gaudir de la companyia de la meva família sota els cirerers florits.