dimecres, de novembre 28, 2012

Més i menys


Hi ha qui s'entesta en fer-nos veure el pot mig buit, o amb caramels de masses colors diferents, però, no ens hem de deixar enganyar, el nostre pot és ple de caramels i el seu no. A més segur que els seus estan caducats en ens faran mal a la panxa.

dimarts, de novembre 27, 2012

Les eleccions a la premsa japonesa

Catalunya no existeix pel Japó, no saben on som ni què som. Per ells Catalunya sona tant com pels catalans Kanagawa. Ara bé, si us dic que Kanagawa per capital Yokohama, ara us sona més.
Barcelona és doncs el seu referent, i per ells és una ciutat espanyola, típicament espanyola, tan típicament espanyola com Gaudí o Dalí.
Per això el mitjans no van dir pràcicament res de la manifestació de l'Onze de Setembre i per això m'ha sorprès que parlessin de les eleccions al Parlament. Suposo que s'han fet resó de la premsa internacional. 
Us comentaré dos diaris, el primer, el Mainichi Shinbum, un diari semblant a la Vanguardia, té dues edicions digitals, una en anglès i una en japonès.
La versió japonesa, a la primera imatge, escrita per una corresponsal a París, ens parla de que hi haurà un govern de coalició independentista, i d'una majoria de diputats 71, sobiranistes al Parlament ( s'ha oblidat la CUP i no compta amb IC ). També justifica l'avenç de l'independentisme explicant el dèficit fiscal.
La segona versió, en anglès, escrita des de Madrid, és tot el contrari de la primera, parla de fracàs sobiranista i que que el procés secessionista està més lluny que mai ( aquest paio somia o que ). L'article desmunta les bases de la legitimitat sobiranista, esmentant catedràtics d'universitats madrilenyes i espanyoles. I sense esmentar el dèficit fiscal diu que Catalunya ha necessitat el rescat de Madrid. Sembla que l'article l'hagi escrit el mateix Paco Marhuenda.
El tercer article és de l'Asahi Sinbun, el "País" del Japó. Aquest cop el periodista escriu des de Barcelona i l'anàlisi que en fa és molt més optimista pel que fa al sobiranisme. El titula, "Espanya, avenç radical de l'independentisme a les eleccions al Parlament de Catalunya".
Tot i que parla de la pèrdua de diputats de CiU els suma als 21 d'Esquerra ( un altre cop es deixen les CUP ) per enfrontar-se amb els partit unionista ( PP ) que només en te 19 ( tampoc compten amb el PSC o C's ).

Contrastant els tres articles queda clar que la visió canvia molt si el periodista l'escriu des d'Europa, des d'Espanya o Catalunya. Per això és tant important que el president Mas i en Junqueras surtin a explicar-se al món. Els catalans a l'estranger fem el que poden cada dia, però no hi ha res com una visita institucional.

Per últim m'acaben de passar l'enllaç a la notícia donada per la NHK ( la televisió pública ) que parla de majoria per la indepenència, podeu veure el vídeo en aquest enllaç.

dilluns, de novembre 26, 2012

26N Fent sumes, moltes cabòries

Deia Xavier Sala i Martín en un article publicat dissabte que CiU necessitava la majoria absoluta per tirar endavant el procés cap a la sobirania. Potser sí, queda clar que els resultats d'ahir deixen molts dubtes, per una banda ERC puja, i les CUP han entrat al Parlament, per altre CiU perd 12 diputats, SI es queda fora i el partit lerruxista C's triplica la seva força.
Qui ha deixat de votar CiU? Votants a qui no els agrada la deriva sobiranista? Sobiranistes que ha preferit votar ERC? Jo no vaig votar CiU perquè no me'n refiava, però no els volia veure tan malament, i tot i que estic content que ERC sigui segona força, el resultat mirat fredament, no ha estat gaire bo per les nostres aspiracions nacionals. De fet els partits que han parlat d'estat propi, interdependència o clarament independentistes han perdut dos diputats.
Ara caldrà veure que vol fer Iniciativa, de moment ja ha demanat que ERC no faci president a Mas, i això no apunta bé.
Sala i Martín avisava d'això al seu article, ERC i CiU hauran de deixar de banda les seves diferències en política social si volen arribar a un acord per portar el país a la sobirania plena.
Votara Iniciativa a favor de la consulta, quan ja s'ha pocisionat clarament contra Mas? I que farà Junqueras, donara suport a Mas i aconseguirà que les CUP i el eco-socialistes donin suport a un govern de dretes?
I Mas, moderarà el seu discurs i tornarà a l'autonomisme?
Hi ha moltes preguntes que els analistes partidaris de la Independència o l'unionisme ja s'afanyes a respondre escombrant cap a casa.
Vicent Partal diu: "I tot pren encara una dimensió més clara si analitzem el nombre de vots. El 2010 la suma de CiU+ERC+SI significaven 1.525.000 vots i ara la suma de CIU+ERC+SI+CUP en signifiquen 1.761.000. Això són 230.000 vots més."
López-Tena ha dit que Catalunya a rebutjar la Independència i ha acceptar la seva extinció, esperem que s'equivoqui, jo penso que va ser una llàstima no haver anat just, ara es nota l'error.

Jo m'he quedat amb un regust agredolç a la boca.
Què en penseu?

dissabte, de novembre 24, 2012

Jornada de reflexió

Trieu bé; Llibertat o Cadenes?

divendres, de novembre 23, 2012

El 25N voteu per #votapermi

Jo he pogut votar, he estat un dels pocs, només el 10% de catalans residents a l'estranger han podut exercir el seu dreu. Voteu per ells, voteu el què volgeu, però feu que aquestes eleccions siguin un exemple de compromís democràtic amb la vostra participació. 
El 25N #votapermi.

dimecres, de novembre 21, 2012

Ja he votat!

Després de 3 hores de viatge i uns 3.000¥ ( uns 30 € ) empleats en bitllets de tren, torno a casa amb la satisfacció d'haver votat.
Aquesta és la imatge de l'ambaixada espanyola de Tòquio, al barri de Roppongi, al costat de l'ambaixada americana i just davant la sueca. És edifici nou, gairebé estrenat poc abans de la meva arribada al Japó ara fa vuit anys i construït als jardins de l'antiga ambaixada, actualment residència de l'ambaixador.

Voldria agrair tots el comentaris que heu fet al blog a l'entrada anterior. Diuen que el vot es secret però no em fa res dir per qui he votat, ho he fet per ERC.

ERC era el partit que havia votat sempre, fins hi tot vaig militar a les JERC de Badalona abans de poder votar, en èpoques d'Heribert Barrera, Joan Hortalà i Àngel Colom.
Els darrers anys, però ERC va agafar una deriva que s'allunyava molt de la lluita per la Independència, seguint la típica política del "peix al cove" i fent conxorxa amb el PSOE català. Suposo que és per això que el doctor Carretero o Uriel Bertran van deixar el partit.
Enguany, però es presenten amb Oriol Junqueres, qui sens dubte és un patriota que no ens trairà. Em va agradar molt el discurs de presentació de campanya, una lliçó magistral de la nostra història democràtica.
Crec que necessitem un partit independentista fort, perquè CiU mantingui la promesa de tirar endavant el camí de la secessió.
Em sap molt de greu per Solidaritat, però crec que Junqueres té un discurs millor travat i més específic pel que fa al model de país.
Les CUP tenen un projecte polític, social i econòmic, que no lliguem amb la meva manera de pensar, i crec que s'han decidit tard i malament a presentar-se aquestes eleccions.
Tanmateix el que m'hagués agradat és un front comú de tots els partits sobiranistes, que dibuixessin unes eleccions clarament plebiscitaries.
Per últim no puc votar CiU, una coalició que duu com a segon de llista Joana Ortega, o Núria de Gispert entre els primers. Una coalició que ha vetat el batlle Vila d'Abadal, per "vendettes" de Duran i Lleida. I que ha aigualit les aspiracions del poble tantes i tantes vegades.

Pel que fa a l'expeciència a l'Ambaixada del "país veí" ha estat bona, no m'han posat cap trava ans al contrari, fins hi tot m'han fet una foto mentre votava. El secretari consular m'ha dit que malgrat que era el tercer vot del matí, enguany han rebut molts vots per correu, molts més que altres convocatòries, i que es notava que hi havia molt interès per participar.
Sobre el comentari de les dificultats en votar, m'ha dit que el problema és que molta gent fa tard alhora de tramitar les sol·licituds.
Com veieu a la imatge, els sobres són una mica diferents, aquests són sobres dirigits a la Junta Electoral amb tot un seguit de domumentació a part de la papereta, com una copia del passaport, i un full de registre de la CERA, un cop tancats el secretari consular els segella amb un timbre del consolat.

dissabte, de novembre 17, 2012

Votar des del Japó

No diguis blat fins que no sigui al sac i ben lligat!
No dic blat però ahir van arribar les paperetes per votar, això vol dir que sóc a mig camí, ara haig de triar si vull enviar-les per correu o personar-me a l'ambaixada espanyola. Potser triaré la segona opció, les darreres vegades que he votat per correu només un cop m'han tornat els diners del certificat, això vol dir dues coses, que no s'ha tramitat bé, i no he votat, o que s'han penjat per tornar-me els diners, espero que només s'hagin penjat.
Així doncs, per assegurar-me que voto, aniré a l'ambaixada i em passejaré una mica. Ara només cal saber a qui votar, i aquest cop tinc el cor dividit entre l'ERC de Junqueras i Solidaritat. Algú en vol parlar?

divendres, de novembre 16, 2012

Les víctimes i els assassins

El professor de la Universitat de Kobe Tazawa Ko, explicava l'altre dia que el PP era el partit hereu del franquisme, cal dir que no tot el PP es franquista, però no deixa de ser significatiu que el seu, fins ara president d'honor i fundador era Manuel Fraga, ministre del General Franco.
Per altra banda, alguns dirigents del PSOE, com l'antic president del Congrés Espanyol, José Bono, parlen orgullosos del passat falangista dels seus progenitors.
A l'Estat Espanyol, en caure el règim de Franco, no es va fer "neteja" política i els dirigents de la dictadura, senzillament es van "transmutar" en demòcrates de tota la vida.
Per això ara tenen la santa barra de titllar el nacionalisme català de nazisme, cometent amb les seves afirmacions faltes greus contra la memòria històrica i les víctimes del nacionalisme espanyol.
I és que no em cansaré de dir que hi ha dos tipus de nacionalismes que no s'han de confondre, l'agresor,  imperialista, i l'agredit, la víctima que es vol defensar. El nacionalisme català, és cultural i no militar.
Jo, per la meva part no sóc nacionalista, sóc independentista, el dia que el meu país sigui lliure, ja no en parlaré més, perquè no em caldrà.

Que els dirigents del PP, diguin que CiU, o ERC són nazis, és insultant, és com si els fills dels dirigents del Partit Nacinal Socialista Alemany titllessin Helmut Kohn de nazi per unificar les dues alemanyes.
Però el què em fa bullir la sang és que sigui el PSOE qui banalitzi el nazisme permetent que les seves joventuts comparin el president Mas amb un dictador. I és que sembla que l'ensenyament públic a Catalunya no es prou bo per explicar a les noves generacions el què va representar el nazisme a Europa, i en el cas que ens preocupa, el nacionalisme espanyol.

Aquesta imatge és del dia que el Camp de Concentració de Mauthausen al ser alliberat, els supervivents espanyols es fan una foto sota la bandera republicana. Segons Monserrat Roig 7.189 ciutadans espanyols van estar confinats al camp dels quals, van morir prop de 5.000.
De les 5.000 víctimes, uns 2.000 eren procedents dels Països Catalans. Les dades les podeu consultar al web de l'Amical de Mauthausen.
Però tot i així, segons PPSOE, els catalans som els nazis.

Per casa els meus pares corre una manta, la manta militar de l'avi, aquella manta marrí amb una franja beix que surt a les peŀlícules de la Guerra Civil. La franja beix servia de "pista de curses" dels escarabats durant el temp que el meu avi va passar al camp de refugiats a les platges de França. Passant gana i patint malalties, puces i paràsits de tot tipus, per no parlar dels soldats senegalesos que violaven a les noies.
Però tot i així, segons PPSOE, els catalans som els nazis.

En acabar la Guerra, Franco es va fer construir un mausoleu, el Valle de los Caidos, on van morir 27.000 presoners republicans durant la seva construcció. Aquest monument a la vergonya encara és un símbol del feixisme espanyol i ningú a fet res per canviar-ho.
Però tot i així, segons PPSOE, els catalans som els nazis.

 Imatge dels presoners del camp de Mauthausen, on van morir 2.000 catalans. Però tot i així, segons PPSOE, els catalans som els nazis.

 Forn crematori de Mauthausen. Però tot i així, segons PPSOE, els catalans som els nazis.

Manel Carrasco i Formiguera i Lluís Company i Jover, ambdós morts pel nacionalisme espanyol, el primer fundador de Unió, el partit que Duran i Lleida ha traït en moltíssimes ocasions, el segon d'Esquerra Republicana, segons el PP  i C's uns nazis.
S'ha de tenir molta "sang freda" per pintar una creu gamada al costat de la imatge d'un president de la Generalitat. Quan va ser el nazisme qui va assassinar el president Company, l'únic president escollit democràticament assassinat a Europa durant la Segona Guerra Mundial.
Però tot i així, segons PPSOE, els catalans som els nazis.

dijous, de novembre 15, 2012

Uniformes d'escola

Avui no parlaré de política catalana (^_^) faig vaga!
Fa unes setmanes va ser Halloween, o la Castanyada, una de les disfresses que sempre té més èxit al Japó, és l'unifome d'escola, bé, d'escola no, d'institut, i per què és això?
Per una banda hi ha el complexe de Lolita que al Japó genera tota una subcultura, per una altra les històries de Manga i Anime gairebé sempre situades en el context d'un institut.

D'uniformes, "Seifuku" ( 制服 ) d'institut hi ha de molts tipus, però els més diferenciats són els de mariner i els de quadres escocesos, normalment els uniformes de mariner són pels estudiants de secundària de primer grau Chu-Gakko ( 中学校 ) que van des dels 12 fins als 15 anys, i els els uniformes escocesos són pels secundària de segon grau Koukou ( 高等学校 ) que van dels 15 ans 18 anys.

La canalla de primària no porta uniforme sinó és d'escola privada, a la pública on va la Shikibu l'uniforme consiteix només amb el barret groc i la motxilla ( randoseru ).

 Aquí teniu uns quants uniformes el del centre és com el que durà la Shikibu al Chu-Gakko.
L'Aya al Koukou duia un uniforme molt semblant al del centre d'aquesta imatge, la corbata però era blava i no verda.

 Aquestes són estudiants de Chu-Gakko.

 I aquests nois també de Chu-Gakko van amb l'uniforme de Meiji molt semblant al de Marina Imperial.

 Aquestes noies de Chu-Gakko van d'invern a l'esquerra i estiu a la dreta.

Aquests són estudiants de Koukou, veieu els pantalons de Tartan escocès? Tenen el mateix disseny que les faldilles, amb una mica de practica pots esbrinar a quina escola van.

Estudiantes de Koukou a Shibuya, malgrat que faci fred no porten mitges, tot i que que hi ha algunes noies que es poden pantalons de xandall sota, que es treuen quan arriben a l'escola.

Aquesta és una imatge que es va deixant de veure, ell mitjons folgats ja no estan tant de moda con fa uns anys. Una altra cosa que heu de saber, és que no està permès el maquillatge, i per això es maquillen fora de l'escola, també han d'anar d'uniforme la major part del temps, i si són d'algún club, aquestes no crec que siguin del club l'algebra, van d'uniforme fins hi tot el cap de setmana.

Dues noies que problablement han passat de curs o han entrat al Koukou que volien, no sempre és fàcil passar el exàmens, per passar de primer a segon grau de secundària s'ha de passar un exàmen que fa mitja amb les notes dels cursos anteriors, els bons instituts públics o privats són molt primmirats a l'hora d'acceptar alumnes, per això la majoria d'estudiants va a casses de reforç els anomenats "Juku" acadèmies extra-escolars. 

dimarts, de novembre 13, 2012

Senat "plurilingüístic"

Ahir a classe de japonès una companya "nikei" ( peruana descendent de japonesos ) em va demanar si li deixava un "lapicero" i jo li vaig passar un llapis, però ella volia un bolígraf, perquè al Perú dels bolígrafs en diuen "lapiceros" no "bolígrafos" com en castellà.
Com que la majoria de companys que tinc a l'escola són brasilers o peruans, he après moltes coses sobre les diferències que hi ha entre el portuguès de Portugal i el de Brasil, o el castellà que es parla a Espanya i el que es parla al Perú.
Per exemple no entenen que vol dir una "chuleta" o "hacer la pelota", tampoc diuen "suspender un exámen", i així podria anar dient.
Els vaig preguntar si al Perú doblaven les peŀlícules o les subtitulaven, em van dir que moltes doblades venen d'Espanya i la gent es queixa perquè sona rar, a més els espanyols són, segons ells,  molt mal parlats i diuen moltes paraulotes.

Avui descobreixo el web del Senat Espanyol, aquest web que ha costat 437.000 €! I que atès al "respecte" que l'Estat Espanyol professa a les "nacionalitats" espanyoles està traduïda al basc, castellà, català, gallec i, valencià!
Encuriosit he fet un parell de captures de les pàgines per veure'n les diferències que fan que el Senat necessiti diferenciar el català del valencià, i desprès d'una bona estona les he trobat, tot hi que crec que algunes només són faltes ortogràfiques, si hi ha cap filòleg entre el "públic" que ens tregui del dubte, "virtuàl" és correcte?

Entre altres despropòsits he trobat "el Senat obre les seves portes" ( cat ), contra "el Senat obre las portes" ( val ), que passa, que els valencians no diuen "seues"?
O "el Senat petit" ( cat ) per "el Senat menut" ( val ), "menut" no és català? Etc,..

El que no entenc és com no hi ha una secció en aranès-occità, que sí és una llengua diferent del català, i oficial a Catalunya i al web del nostre Parlament. O com no han posat una secció en aragonès, o bable, o "panocho", posats a fer, crec que haurien d'incloure versions en peruà, argentí, xilè, o mexicà, que sincerament, seguint el mateix criteri que fan amb el català-valencià, no són la mateixa llengua que el castellà peninsular.
I encara hi ha gent que vol continuar dins aquest Estat?

dilluns, de novembre 12, 2012

Crida a la participació 25N

El 25 de novembre tothom a votar, els qui puguin, és clar!

Problemes per votar

Segons el web de la CERA, els cens de residents a l'estranger, han aceptat la meva soŀlicitud, però encara no he rebut les paperetes.
Avui un company català que també viu a Tòquio m'ha enviat aquest missatge:

Confirmat. No podré votar. En introduir en DNI (amb lletra) i data de naixement a la web de l'INE sortia que no havien rebut cap sol·licitud amb les meves dades. Truco al 901 que surt a peu de pàgina. Contesten a Madrid (of course!!). Em donen el telèfon directe de BCN.

SORPRESA!!!!

Em diuen que el meu registre censal està al consolat de Londres i que em denegen la sol·licitud...malgrat haver-me registrat personalment a Tòquio el 2002, haver inscrit la canalla al registre civil a través del consolat de Tòquio, haver votat repetidament des d'aquí abans de la introducció del 'voto rogado', ser convidat religiosament cada 12 d'octubre a la Fiesta Nacional, rebre les circulars de naftalina que ens envien els nous consols quan arriben, haver estat contactat malament i tard després del terratrèmol.

ESTIC MOLT PERÒ QUE MOLT EMPRENYAT!!

PD Jo no la vaig votar!!!

Sembla ser que només un 10% dels catalans residents a l'estranger podrem votar. Això hauria de fer caure la cara de vergonya a tots aquells que parlen de la gran democràcia espanyola.

dissabte, de novembre 10, 2012

La hipocresia dels "hereus"

Tinc 42 anys, i encara que era petit, recordo la transició a la democràcia, ho recordo com un període d'incertesa, però ple d'esperança, il·lusió i de descobriments. Per Sant Jordi els bancs i caixes regalaven llibres en català, alguns, eren de història, com el Breu Història de Catalunya o Què és Catalunya?, publicats per la desapareguda Caixa de Catalunya. Recordo les primeres eleccions a les cort espanyoles i la Falange de Blas Piñar. També recordo els elàstics de la bandera espanyola de Manuel Fraga o les carregues policials de Martín Villa. Recordo AP ( Alianza Popular ) el partit hereu dels franquistes que volien continuar amb el regim, o almenys no canviar gaires coses. Em feia ràbia que fossin tant hipòcrites com per presentar-se a unes eleccions quan per culpa seva els ciutadans havien estat impedits de gaudir de democràcia durant tants anys. Amb els temps AP es va "menjar" UDC, el partit d'Adolfo Suárez, que havia anat perdent pistonada convertint-se en CDS ( Centro Democrático Social ), i un altre partit petit que es deia UL ( Unión Liberal ), la gent en feia broma dient; AP, CDS "huele" (^_^)

Recordo que la meva mare s'havia de dir Ana María, i el meu pare Antonio, i que en el DNI de la meva avia Mercè hi posava Mercedes.
Recordo que els llibres de geografia tenien topònims com Gerona, Tarrasa, Lerida i que el meu carrer de Badalona es deia 27 de Enero ( el dia en que les tropes feixistes van ocupar la ciutat el 1939 ).

Recordo acompanyar els meus pares a la comissaria dels "grisos" a renovar el carnet i parlar en castellà per por. I com els dos agents de la porta feien guàrdia metralleta en mà.

Recordo llegir que aquestes coses encara passen, agressions i insults per adressar-se als cossos policials espanyols amb la llengua del país.
Recordo llegir fa pocs dies que els hereus de Franco de les Illes han tornat a castellitzar el nom de la ciutat de Maó, i que a l'Aragó ha prohibit l'ensenyament del català, i fins hi tot li ha canviat el nom per Aragonès Oriental?
El País Valencià no es pot dir País Valencià al País Valencià, sota pena de multes i amenaces.
Aquest és el país que ens han fet viure durant tants anys. I ara ens diuen que nosaltres farem el mateix que han fet ells. Quina hipocresia!

Avui llegeixo indignat una notícia al Diari Ara que diu que el PP ha publicat un vídeo titulat; el Malson de Joan Garcia, que per cert, és el nom d'un amic de la família.
El vídeo diu que en una Catalunya independent, en Joan s'haurà catalanitzar el nom. Catalanitzar què? Si Joan Garcia és 100% català, ho és que els senyors del PP no saben que Garcia és el nom d'un poble de la Ribera d'Ebre.
Però ni que es digués, Zamora o Kitamura, Jones o Waldman, Cohen o Ben Hassan, cap ciutadà de la República Catalana haurà de canviar-se el cognom, perquè no hi ha, actualment, cap estat democràtic al món que ho faci fer . Tret de l'Espanya actual on hi ha pares, com la meva germana que van tenir problemes amb el funcionari de torn quan volien posar "Pol" al seu fill.
Funionari: Pol no existe.
Ma germana: Que sí, és Pau a l'antiga.
Funcionari: No és un nombre espanyol.
Ma gemana: Miri el cartell que te darrere seu, i posa Sant Pol de Mar!
D'això en fa només 12 anys.
Us poso unes imatges del vídeo del PP, no l'enllaç ja que crec que la JEC ( Junta Electoral Central ) en retirarà d'aquí no res, per ser difamatori, o no?



Per cert, continuo sense saber si podré votar!

divendres, de novembre 09, 2012

Cauren els murs

Exeŀlent vídeo de Salvador Cardús, Vicent Partal, Ramon M. Piqué i amb la coŀlaboració de Miquel Calçada per promocionar les eleccions del 25N. Eleccions a les que encara no sé si podré votar.

divendres, de novembre 02, 2012

Panellets 2012

Avui he fet panellets, tot i que haig d'estudiar per l'examen de japonès d'aquest vespre (^_^), no havia tingut temps fins ara i és que sembla que tots els clients volen la feina pel mateix dia. I que no en falti! Oi?
Enguany els hi he posat patata uns 100g per 1quilo de panellets,  i no he barrejat la massa amb ou com altres anys, espero que d'aquesta manera es facin menys embafadors.

 També he fet un parell de panellets diferents d'altres anys. 

Els d'ametlla es havia fet fins ara d'escates però avui els he fet arrebossats que és l'estil més tradicional, i val a dir que més fàcil.

Els de pinyons són un malson, com us ho feu per enganxar els pinyons? Li vaig preguntar al xef, Josep Barahona i em va dir que: "amb paciència" (^_^)

 Aquests són de carabassa, és el primer cop que en faig, a veure com surten.

 Els de xocolata, com sempre en forma de cor, perquè son els que més li agraden a la Shikibu.

Aquests són de "Kinako", una farina dolça japonesa, l'any passat també en faig fer i van quedar molt bons, aquest cop els he decorat amb un pinyó.
Una mica més d'un quilo de panellets que espero poder compartir aviat amb els amics. I ara més val que en posi a estudiar per l'examen d'avui (^_^).

dijous, de novembre 01, 2012

"Legalitat" unionista

Jo vaig, ser a la manifestació del 77, i recordo el "ja sóc aquí" i la conya marinera del lerruxisme dient "assuquiqui" ( ja suco aquí ).
Els meus pares van votar contra la Constitució que no ens reconeixia i contra un Estatut de fireta, tal com avisava Lluís Maria Xirinacs.
Jo vaig veure el concert de Llach al Camp Nou per la tele a la torre de Canyet, i em vaig emocionar com mai ho havia fet quan al final del concert tot el camp va cantar els Segadors.
Jo vaig viure l'ingrés a la Unió Europea com una cosa normal, ja que nosaltres hi érem de sempre mentre que Espanya hi entrava per primer cop.
Jo vaig fer campanya contra els Jocs Olímpics que creia espanyolitzadors, i no em vaig emocionar en veure el príncep castellà desfilant amb l'estanquera per l'estadi olímpic ni sentint el franquista de Samaranch dient: a la ville de Barcelona, Espanya!
Quan vaig poder vaig votar en contra de l'Estatut de Maragall, retallat i passat pel ribot de Madrid.
Jo he viscut les darreres manifestacions més importants de la nostra història des de l'estranger pensant que serien les darreres, i que finalment veuria el meu país fort i encarant el futur amb llibertat.
He vist la campanya institucional, el vídeo que la Junta Electoral Central ( central per centralisme ) ha fet retirar un vídeo que per a mi, que sóc independentista de tota la vida, no el trobo ni de bon tros que inciti al vot independentista, sobretot quan comença dient:" jo vaig recolzar...". Què vol dir que t'hi vas arrepenjar amb els colzes? Es diu: jo vaig donar suport, punyeta!
Tanmateix, pels partits unionistes espanyols, el vídeo era ofensiu, per que? Que no parla dels Jocs que van espanyolitzar Barcelona, o de la Constitució que ens nega el "Dret a decidir", o del president Tarradellas que va passar "primer per Madrid", com deia la Trinca?
Pel que sembla fins i tot avui es decideix què ha de dir un vídeo institucional de la Generalitat des de la Carrera de San Jerónimo núm. 36.

Aquest dies es parla molt de legalitat, d'ajustar-se a la llei, a les normes establertes. He sentit que Felip Puig va dir quelcom referint-se això, no cal confondre la legalitat jurídica amb la legalitat democràtica. I crec que té raó, les lleis són fetes per estar al servei del poble, i no el poble al servei de la llei.
I cap poble ha d'estar sotmès a l'imperi de la llei d'un altre poble.

Thomas Jefferson, el tercer president dels EUA, va dir: "Si una llei és injusta, un home no només té dret a desobeir-la sinó que s'ha de comprometre a fer-ho."
Jefferson és uns dels fundadors dels EUA i una de les persones que va escriure la seva declaració de independència, que altres vegades ja he esmentat al blog. Ja em perdonareu, però prefereixo creure Jefferson que a la Camacho, Navarro i companyia, sobretot perquè Jefferson va escriure això, que gairebé 300 anys després continua ser igual de bell, i real, la primera par i més famosa diu:

"Quan en el curs dels esdeveniments humans es fa necessari per a un poble dissoldre els vincles polítics que l’han lligat a un altre, i prendre entre les Potències de la terra, el lloc separat i igual al que les Lleis de la Naturalesa i el Déu d’aquesta naturalesa li donen dret, el just respecte a l’opinió de la humanitat exigeix que declari les causes que l’impulsen a la separació.
Sostenim com a evidents per si mateixes les següent veritats, que tots els homes són creats iguals, que són dotats pel seu Creador de certs Drets inalienables, entre els quals hi ha el dret a la Vida, a la Llibertat i a la recerca de la Felicitat. Que per garantir aquests drets, s'institueixen els Governs entre els Homes, els quals obtenen els seus poders legítims del consentiment dels governats, Que quan s'esdevingui que qualsevol Forma de Govern es faci destructora d'aquestes finalitats, és el Dret del Poble reformar-la o abolir-la, i instituir un nou Govern que es fonamenti en els esmentats principis, tot organitzant els seus poders de la forma que segons el seu judici ofereixi les més grans possibilitats d'aconseguir la seva Seguretat i Felicitat. La prudència, és clar, aconsellarà que no es canviïn per motius lleus i transitoris Governs establerts d’antic; i, en efecte, l’experiència ha demostrat que la humanitat està més disposada a patir, mentre els mals siguin tolerables, que a fer justícia abolint les formes a que està acostumada. Però quan una llarga sèrie d’abusos i usurpacions, dirigida invariablement al mateix Objectiu, demostra el designi de sotmetre al poble a un Despotisme absolut, és el seu dret, és el seu deure, derrocar aquest Govern i establir nous Resguards per la seva futura seguretat. Tal ha estat el pacient sofriment d’aquestes Colònies; i tal és ara la necessitat que les compeŀleix a reformar els seus anteriors Sistemes de Govern. La història de l’actual Rei de la Gran Bretanya és una història de repetits greuges i usurpacions, encaminats tots ells cap a l’establiment d’una Tirania absoluta sobre aquests Estats. Per provar això, sotmetem els Fets al judici d’un món sincer."