dissabte, de novembre 10, 2012

La hipocresia dels "hereus"

Tinc 42 anys, i encara que era petit, recordo la transició a la democràcia, ho recordo com un període d'incertesa, però ple d'esperança, il·lusió i de descobriments. Per Sant Jordi els bancs i caixes regalaven llibres en català, alguns, eren de història, com el Breu Història de Catalunya o Què és Catalunya?, publicats per la desapareguda Caixa de Catalunya. Recordo les primeres eleccions a les cort espanyoles i la Falange de Blas Piñar. També recordo els elàstics de la bandera espanyola de Manuel Fraga o les carregues policials de Martín Villa. Recordo AP ( Alianza Popular ) el partit hereu dels franquistes que volien continuar amb el regim, o almenys no canviar gaires coses. Em feia ràbia que fossin tant hipòcrites com per presentar-se a unes eleccions quan per culpa seva els ciutadans havien estat impedits de gaudir de democràcia durant tants anys. Amb els temps AP es va "menjar" UDC, el partit d'Adolfo Suárez, que havia anat perdent pistonada convertint-se en CDS ( Centro Democrático Social ), i un altre partit petit que es deia UL ( Unión Liberal ), la gent en feia broma dient; AP, CDS "huele" (^_^)

Recordo que la meva mare s'havia de dir Ana María, i el meu pare Antonio, i que en el DNI de la meva avia Mercè hi posava Mercedes.
Recordo que els llibres de geografia tenien topònims com Gerona, Tarrasa, Lerida i que el meu carrer de Badalona es deia 27 de Enero ( el dia en que les tropes feixistes van ocupar la ciutat el 1939 ).

Recordo acompanyar els meus pares a la comissaria dels "grisos" a renovar el carnet i parlar en castellà per por. I com els dos agents de la porta feien guàrdia metralleta en mà.

Recordo llegir que aquestes coses encara passen, agressions i insults per adressar-se als cossos policials espanyols amb la llengua del país.
Recordo llegir fa pocs dies que els hereus de Franco de les Illes han tornat a castellitzar el nom de la ciutat de Maó, i que a l'Aragó ha prohibit l'ensenyament del català, i fins hi tot li ha canviat el nom per Aragonès Oriental?
El País Valencià no es pot dir País Valencià al País Valencià, sota pena de multes i amenaces.
Aquest és el país que ens han fet viure durant tants anys. I ara ens diuen que nosaltres farem el mateix que han fet ells. Quina hipocresia!

Avui llegeixo indignat una notícia al Diari Ara que diu que el PP ha publicat un vídeo titulat; el Malson de Joan Garcia, que per cert, és el nom d'un amic de la família.
El vídeo diu que en una Catalunya independent, en Joan s'haurà catalanitzar el nom. Catalanitzar què? Si Joan Garcia és 100% català, ho és que els senyors del PP no saben que Garcia és el nom d'un poble de la Ribera d'Ebre.
Però ni que es digués, Zamora o Kitamura, Jones o Waldman, Cohen o Ben Hassan, cap ciutadà de la República Catalana haurà de canviar-se el cognom, perquè no hi ha, actualment, cap estat democràtic al món que ho faci fer . Tret de l'Espanya actual on hi ha pares, com la meva germana que van tenir problemes amb el funcionari de torn quan volien posar "Pol" al seu fill.
Funionari: Pol no existe.
Ma germana: Que sí, és Pau a l'antiga.
Funcionari: No és un nombre espanyol.
Ma gemana: Miri el cartell que te darrere seu, i posa Sant Pol de Mar!
D'això en fa només 12 anys.
Us poso unes imatges del vídeo del PP, no l'enllaç ja que crec que la JEC ( Junta Electoral Central ) en retirarà d'aquí no res, per ser difamatori, o no?



Per cert, continuo sense saber si podré votar!

3 comentaris:

maria ha dit...

Només fan que dir mentides. Bé, diuen el que ells realment han estat fent fins ara. Quina colla de mentiders. No entenc com la gent se'ls pot creure.
Per sort els meus pares ens van posar un nom que no tingués traducció al castellà.

Judith ha dit...

Jo tampoc se si podré votar. U_U

tobuushi ha dit...

maria
Els meus també ho van fer amb mi i ma germana.

Judith
On ets tu?