divendres, de maig 30, 2008

Sostenidors solars

L'empresa Triumph International Japan ha presentat uns nous sostenidors "fotovoltaics". Més que uns sostenidors són una cotilla, equipades amb unes plaques solars i unes pantalles digitals per comunicar missatges.
Les plaques solars generen l'energia suficient com per poder escalfar les begudes enmagatzemades en unes bossetes adjuntes a les copes del sostenidor, així no és necessari usar llaunes ni ampolles, segons l'empresa; "són uns sostenidors ecològics". Qui els va matricular!

A veure senyors, si fa fred, les dones no podran ensenyar els missatges que es mostren a la cotilla, i si van pel món ensenyant la cotilla quin tipus de missatge podrien enviar...Ah! sí ! Vine xato, Ei! Què passa moreno...
També pot ser que la "formosa" pitrera es vagi desinflant a mesura que es consumeix el líquid dels contenidors, a veure...una mamella de cafè amb llet i a l'altre un "cigaló" d'Anis del Mono...

És cal que l'empresa Triumph ja va tenir fa temps una altre "genial" idea. No tinc paraules...


dijous, de maig 29, 2008

Paladars diferents

Ahir us parlava del "frikisme" al Japó, potser la raó de que hi hagi tants "frikis" sigui el que beuen o mengen.
El cap de setmana passat vaig anar a la península d'Izu, una zona turística equivalent a la nostra "costa brava lletja", vull dir rotllo Lloret, però sense platges tan boniques ( ei, segons el meu gust ).
Varem visitar el Sea Paradise, una mena d'aquarium amb dofins, i tot tipus de foques, i altres animals marins.
A la botiga de records hi vaig trobar la beguda més sorprenent que he vist al Japó fins ara.

Gasosa de curri, i gasosa de wasabi, el wasabi és una planta semblant a un rave, de color verd que després de picar-la es converteix en una mostassa molt forta d'aroma que s'utilitza per fer sushi, és tan forta que elimina el sentit de l'olfacte.
Als japonesos els agrada menjar peix cru, però no els agrada l'olor del peix, per això hi posen wasabi.

wasabi

curri

No vaig provar cap de les dues begudes, no m'imagino amb sed i bevent curri, o wasabi, però qui sap potser seria una idea pel Bulli.

dimecres, de maig 28, 2008

País Freaky_8

Retorno a la sèrie País Freaky.
Darrerament s'ha parlat molt a Catalunya del fenomen "Freaky" o "Friki", fins hi tot un personatge Freaky ha representat Televisió Espanyola a Eurovisió, per a mi només ha estat una còpia vulgar del que Toni Soler va intentar fer fa anys amb el "Súper fort" de Josmar.
Però si us penseu que Catalunya és plena de freakys no en teniu ni idea, si hi ha un país freaky aquest és Japó, el "frikisme" ens envolta i és oficial, i la gràcia es que no es considera freaky!
Bé els casos que us mostraré a continuació són Freakys de la tele, dels considerats "owarai" o humoristes però hi ha casos de presentadors o periodistes que superen tota imaginació.

Rakuda to Kappa, el camell i la Kappa (un follet del folklore japonès), un duet cantant.


Katsuyama Shinji, àlies Moody, fa veure que és un crooner dels 50, improvisa cançons segons el tema que li han demanat, sempre amb la mateixa melodia pocasolta.


El més famós actualment és Kojima Yoshio, Opapi! Sempre va despullat i esplica facècies que després sentencia dient: "sonnanokankenai" (això no res a veure!), tot picant de peus a terra com fent anar una manxa. És tan popular que fins hi tot la meva petita l'imita.


Miyazawa Masayuki, més conegut per "sakanakun", o "en peix", sempre fa reportages relacionats amb la pesca i el peix, i sempre duu un barret en forma de "fugu", peix globus.


Razor Ramon Hard Gay, el seu nom real és Sumitani Masaki, i no és gai. Els seus moviments pèlvics el van fer el "owarai" més popular fa dos any, ara està una mica de baixa.

dilluns, de maig 26, 2008

Un europeu al Olimp del Sumo

Ahir el lluitador búlgar Mahlayanov Kaloya Stefanov àlies "Kotooshu" fa fer història en ser el primer europeu en guanyar la Copa de Sumo de l'Emperador.
El sumo fins ara reservat a japonesos o al seu defecte asiàtics, i hawaians, des de fa uns anys s'està revolucionant amb tota una onada de lluitadors provinents de països de l'Europa de l'est, bàsicament Rússia, Geòrgia, Ucraïna i és clar Bulgària.
Amb 14 victòries i 1 derrota, Kotooshu ha destacat molt per sobre els dos Yokozuna "campions", Asashoryu i Hakuho ambós mongols.




dimecres, de maig 21, 2008

Paraigües trencats

Paraigües trencats pel fort vent d'ahir. Aquesta era la imatge de moltes estacions de tren de Tòquio.
Jo i mig milió de "toquiotes" més vam arribar tard a la feina a causa del temporal, tard i molls, ja que la ventada feia que la pluja caigués en diagonal per no dir horitzontal del tot.

El vol de Singapur Airlines que inaugurava el nou Airbus A-380 va arribar amb 4 hores de retard.

Però el pitjor és que les fortes pluges que ens van afectar ahir es dirigeixen a la zona de la Xina on va haver el terratrèmol, i segons els geòlegs japonesos enviats a la zona, és molt possible que hi hagin esllavissades de terreny i que alguns pobles desapareguin sota el fang.

Tot plegat sembla el començament de la pel.lícula "The day after tomorrow".

dimarts, de maig 20, 2008

On vas Andorra?

Eurovisió serà un concurs "friky", però reservat a estats, nacions sobiranes que es poden permetre el luxe de ser tot el "friky" que vulguin, i ho diu una persona que viu al país més "friky" del món, Japó.
Ara fa uns anys Andorra va començar a participar d'Eurovisió, o potser va ser TV3 qui hi fa "ficar" cullerada, la participació d'Andorra permetia al Català entrar al món de l'oficialitat internacional. Hi és que dins els "club" dels estats sobirans les coses es veuen d'una altra manera.

Aquest any, però, Andorra ha decidit que no, que cantarà en anglès, llengua, com és sabut, minoritària a Andorra i que necessita suport per la seva difusió internacional, pobret anglès, si Joyce aixequés el cap...

He vist el vídeo oficial de Gisela, i quelcom em diu que s'hi han posat calers, i que fa ferum de TV3, una televisió pública que tenia com a missió la difusió i cura de la llengua catalana.
Segons Gisela, Eurovisió és internacional i és clar, es volien fer entendre. "Volem que el públic entengui la lletra de la nostra cançó". Diu.
Collonut! Suposo que no es podria subtitular la lletra com es fa en festivals de cinema o representacions operístiques, díficil car es necessita algú que hi pensi!

Crec que Andorra ha caigut en la trampa del cosmopolitisme estúpid.
O potser els ha arribat un nou Boris Skossyreff, Boris I, amb un altre conte de la lletera?

Quina llàstima, perquè m'hagués agradat veure la cara que haguessin fet alguns en sentir cantar en català, a Sèrbia. Una altra oportunitat que es perd.
Al mateix temps, representant l'Estat Espanyol, uns altres catalans fan el que millor sabem fer, el ridícul.


dilluns, de maig 19, 2008

Llibertat!

Ha quedat clar, o us faig un plànol?

Històries de tren

El dijous passat vaig escriure un post en que parlava del temps que passo al tren, per alguns potser molt pesat fer un trajecte tan llarg, per a mi és un moment que tinc per a mi, per estar sol i pensar.
Els trens del matí són increïblement silenciosos, poc soroll a part d'algun petit grup d'estudiants d'instutit que la fan petar, o potser aquell despistat que ha oblidat silenciar l'alarma del mòbil.
Pel que fa a la resta, silenci, només el compassat ritme de la via i el seus travessers que t'endormisquen. Els companys de viatge, relaxats com tu t'acompanyen en aquest camí somnolent, i s'adormen, asseguts o dempeus, tal és la tranquil·litat que es respira dins els vagons.
Jo, de tan en tan bado per la finestra, i veig coses que fan volar la meva imaginació, avui, per exemple he vist un Mercedes Benz enorme, de color negre, amb els vidres tintats, estava aturat al bell mig d'un camp d'arròs, en un dels estrets camins que separen els trossos. Allí plantat, m'ha fet pensar si no llegiré demà, a les notícies que la policia ha trobat el cos sense vida d'algun membre de la Yakuza, l'avisada per un pagès que l'ha trobat de bon mati al seu camp d'arròs. El cos negat per les aigües, completament tatuat, no deixava cap meva de dubte que es tractava d'un membre del clan mafiós.
Al tren penso que potser us hauria d'explicar això que he vist, qui sap si serà veritat, o potser he vist masses pel.lícules de gàngsters.

Quan arribem a la primera ciutat de l'àrea metropolitana de Tòquio, Machida, el tren l'omple a vessar, a les andanes ja hi ha els "emputxadors" de guants blancs que "ajuden" a pujar al passatgers, el silenci es trenca, els meus companys de viatge es desvetllen, amb els ulls encara mig adormits, giren el cap ara a l'esquerra, ara a la dreta per veure a quina estació ens hem aturat, alguns se n'adonen que és la seva, s'aixequen del seient, i surten corre cuita just abans que es tanquin les portes ( guiri, guiri i el tren segueixi el seu camí.

Tòquio és una ciutat fascinant, quan surts de casa no saps mai que et podràs trobar pel camí, i el tren no és cap excepció. Cada dia una aventura, cada dia una història diferent.
Cadascú aprofita el temps com vol, tinc un company japonès que fa dues hores de camí abans d'arribar a la feina, durant el trajecte estudia anglès, val a dir que el parla molt bé tot i no haver sortit mai del país. Jo sempre penso que podria aprofitar el temps per estudiar japonès o aprendre Kanjis però tinc massa feina badant per la finestra o imaginant-me històries sobre els meus companys de viatge.

divendres, de maig 16, 2008

El bon veí

Malgrat les diferències que hi ha entre la Xina i Japó, malgrat l'animadversió que els primers senten pels japonesos ( no fa poc la televisió ens mostrava entrevistes al carrer a xinesos arran de la visita que el lider xinès va fer al nostre país i no mancaven les crítiques envers Japó), malgrat tot els japonesos no s'ho han pensat gaire alhora d'ajudar al seu veí ara que la tragèdia els ha colpit.
Els govern japonès ha aprovat una ajuda de 500 milions de iens ( 3,1 milions d'euros ), material d'emergència i menjar, i el que és millor, ha enviat als seus "àngels carabasses", la FDMA ( Fire and Disaster Manegement Agency ), el millor equip de rescat del món, que compta amb millor la preparació i, per desgracia, experiència en cas de terratrèmols. La FDMA té els sistemes més avançats de recerca i rescat de cossos sota la runa, han assistit als bombers de NYC després de l'Onze de Setembre, han estat a Turquia, al Perú, arreu on se'ls ha necessitat.
Ara ja són a la Xina on intentaran salvar vides i organitzar una mica la logística pels supervivents.

No deixa de ser curiós que sigui els Japó dels primers països en ajudar la Xina, i és que en la tragèdia és quan els "humans es fan persones".

dijous, de maig 15, 2008

El meu tren

Aquest és el meu tren, "kaisokukyuko, shinjuku yuki 08:21", el ràpid exprés de Shinjuku de la companyia Odakyu.
No és de "disseny" però normalment arriba a temps, no és tan puntual com JR ( Japan Rail ) però més barat, i l'única alternativa. En aquest tren m'hi passo cada matí una hora i mitja, o sigui que és una part molt important de la meva vida diària i la de molts.

dimarts, de maig 13, 2008

El meu veí diví

Des que sóc al Japó he canviat de finestra en vaires ocasions. Primer veia el bosc des del polígon industrial on treballava, després els carrers de Shibuya, o la casa del veí que hi havia davant l'oficina.
Ara tinc, potser, la visió menys esperada quan treballes en una megapolis de 30 milions de persones. L'edifici on treballo té un jardí al darrere i al jardí hi viu Déu, si, si Déu, hi tenim una petita capella Shinto on de tan en tan s'hi fan cerimònies. Un racó que pau i espiritualitat que contrasta amb carrer on hi ha l'edifici, al cèntric barri de Nogizaka.

dijous, de maig 08, 2008

Omedetou!

Omedetou! Felicitats!

Alalluna i Carquinyol! La Taronja i el Micaco que més ens entimem.

Avui he rebut la bona nova de l'enllaç d'aquesta parella tan estimada.

Shiroi ari

Què és això?

No, no tinc l'ET amagat a casa ni els de la NASA ens han posat en quarantena.
Molt pitjor que tot això, és diu: "Shiroiari", formigues blanques, o tèrmits. És el et que passa quan la teva casa és de fusta, ja m'agradaria veure com s'ho fan amb els totxos i les pedres de 300 anys de la casa de Badalona.
Per acabar-ho d'adobar han entrat per la porta principal, no són pas mal educades, així que ara, nosaltres hem d'entrar pel Jardí mentre les "desokupen", tot un canvi, la nostra petita és la que millor s'ho ha pres, és com una festa, santa innocència...

dimecres, de maig 07, 2008

Fent volar estels

La tornada.

Després d'un cap de setmana llarg tornem als trens plens a vessar, el contacte amb els "salaryman", i els problemes amb el servidor.
De ressaca de la "goldenweek", la "goldenweek", aquest any ha estat més aviat el "godenweekend", ja que ha coincidit en cap de setmana. Aquest és, ja us n'he parlat anteriorment, els període de vacances més llarg que tenim al Japó, potser tan important com el cap d'any.
Coincideixen varies festes, en una mateixa setmana, la més anomenada, potser, per la quantitat de Festes, és la Festa del Nens, el 5 de maig.
En aquesta festa es demana als déus protecció sobre els fills barons de les famílies, la festa de les nenes és el 3 de març (Hina Matsuri). Malgrat tractar-se d'una festa tradicionalment dedicada als nens, els temps canvien i les nenes també en són protagonistes. La festa dels fens ha esdevingut la festa de la mainada.
En altres ocasions us he parlat dels "Koinobori", unes banderes en forma de peix carpa, que es fan voleiar penjades d'un pal, a mi em recorden aquelles banderes còniques de que hi ha a les autopistes per assenyalar el vent.

Aquest any però us parlaré del "Tako", vol dir estel, el "Tako" de la ciutat de Hadano és petit però molt bonic decorat amb un disseny que representa un parell de Samurai lluitant. Tot i ser petit fa més de 2 metres l'alçària, i la corda més de 100 metres de llargària. Es necessiten més de deu persones per que s'enlairi.
El dilluns 5 no ens va fer gaire vent i malgrat els intents per fer volar l'estel només vam aconseguir que s'enlairés uns quants metres, llàstima.
Cada any la ciutat escriu el nom d'uns quants nens a l'estel, aquest any vam demanar d'incloure el nom de la nostra petita. Que voleu que us digui ens va fer il.lusió, com veieu no només s'exepten noms de nens. Altres temps el fet d'incloure el nom d'una nena "mestissa" a l'estel i que aquest no s'enlairés hagués suposat que ens tallessin el coll amb una "katana" ( és broma, o no).

Els japonesos decoren les cases amb cascs de Samurai, o nines que representen guerrers, a diferència del "Dia de les nenes" on les nines evoquen prínceps del periòde Heian, l'edat de les arts, la bellesa i la pau.

Aquestes nines les compren els avis als néts, a casa no tenim nens però la neixença fa un mes del meu nebot ha fet sortir dels armaris tot l'estoc de nines, algunes d'abans de la guerra.


Dos avis voluntaris esperen una mica de vent i els senyal del cap de colla per fent volar l'estel.

En el requadre més clar he senyalat el nom de la nostra nena. 

Amunt! Amunt!

Un cop més...



divendres, de maig 02, 2008

Moshimoshi, episode 2




Finalment hem pogut acabar el segon capítol de Moshimoshi, aquest cop amb alguna sorpresa, pels més "geekis".

Inflació!!!

Ei! Que ens han apujat la gasolina 30 iens!
El govern ha aprovat la pujada d'impostos sobre la gasolina durant la "golden week", la setmana de vacances de primavera. Així doncs els toquiòtes que són de visita als seus poble d'origen es trobaran que omplir el dipòsit per tornar a casa els costarà, almenys, uns 1.500 iens més. I és clar aviat ho notarem al súper.