dijous, de juliol 30, 2009

Patricia Petibon

Fa poc he descobert aquesta meravellosa soprano.

Un país etiquetat...

Una de les ( moltes ) coses que et criden l'atenció del Japó, quan fa un temps que hi vius, és que el més petit objecte ha d'anar etiquetat, des d'una tovallola fins a un escuradents. Tot té el seu envolcall, i tot la seva etiqueta.
Aquest matí, fent un cop d'ull pel nostre apartament he començat a fer fotos d'etiquetes, algunes són de instruccions de seguretat, altres només informatives, però totes, totes haurien desaparegut del disseny si fosssin objectes occidentals.

El dosificador de sabó del lavabo.

L'aixeta de la cuina.

La tapa de la banyera.

El ventilador portàtil de l'estudi.

Un llum del sostre.

L'extractor del WC.

El pal de la cortina de la banyera.

La cuina IH.

Al marbre de al cuina i al vidre protector.

A la tapa del vàter.

A les finestres.

Al termostat de l'aigua...


dimarts, de juliol 28, 2009

El Museu del Manga

Al Japó, tothom sap que el nostre primer ministre Taro Aso és un aficionat del manga i l'anime. És un ídol a Akihabara, el barri otaku de Tòquio, on es venen galetes i xocolates amb la seva caricatura, i ho es poden veure cartells anunciant l'amor que el ministre té per la cultura manga.
Però aquesta afició ha derivat en polèmica quan el primer ministre ha impulsat la creació d'un nou Centre Nacional per les Arts Multimèdia ( NCMA ). Populament conegut pel Manga Museum.
L'escàndol va saltar al Parlament japonès el passat mes d'abril quan es va anunciar una nova partida pressupostaria de 11.700 milions de iens per pagar el museu. L'opocisió ha saltat, i també alguns membres del partit de govern. Masses diner per construir un museu dedicat als "tebeos", o "un meidokissa molt costós".
Potser sí, però a part del de Kyoto, al Japó no hi cap museu dedicat ni al manga ni l'anime. Produccions que, per altra banda són una important font de riquesa pel país.

Jo crec que hi hauria d'haver un museu modern, interactiu dedicat al manga i l'anime, no sé si el projecte del primer ministre es prou interessant, a mi em sembla un edifici avorrit. Potser haurien de fer venir expert en museística francesos, que en saben molt de fer museus. Però el que és segur que un museu d'aquestes característiques atrauria molt turisme, cosa que per ara no sembla interessar massa als japonesos.

divendres, de juliol 24, 2009

Mar i Cel

La freqüència dels post que publico al blog ha baixat aquesta darrera setmana. No estic de vancances, vacances? Al Japó?
Fa ara fa uns tres anys vam començar un projecte, es deia Ítaca, Ítaca havia de ser la nostra casa. Ítaca, però, és lluny, i caldrà fer molt més camí per arribar-hi.
Tanmateix, la vida quan tanca una porta, n'obre una altre. Aquesta porta és diu Mar i Cel.
Mar i Cel és un petit blog d'apartaments que hem construït amb l'ajut del pare de l'Aya. I on nosaltres viurem també.
Han estat uns mesos intensos, de trobades amb els de l'empresa constructora, Sekisui House. Però he tingut l'oportunitat de veure un cop més com treballen les empreses japoneses per dins.
Estic satisfet del resultat, treballant amb els elements que m'ha proporcionat l'empresa, he pogut projectar la façana de l'edifici, més o menys al meu gust. Una mica com crear una construcció de Lego, sense seguir les instruccions però usant les mateixes peces.
El resultat final és un edifici que intenta ser una mica europeu, però seguint totes les normes de seguretat i tipus de construcció del país.
Després de mesos de treball i espera, per fi hi vam poden venir a viure el cap de setmana passat, durant aquesta setmana, tot ha estat intentar adaptar-se a una casa nova, a com funcionen les coses i a mirar de mantenir el flux de treball amb el meu company i l'empresa.
Per raons de seguretat ( a Internet hi gent de tot ) només un mostraré l'exterior de l'edifici. No és gaire gran cosa però és casa.




Si algú passa per davant de l'edicifi hi veu una placa en català Mar i Cel, i es pregunta com és que hi ha un edifici al Japó retolat en català, ja ho sap.

dimarts, de juliol 21, 2009

dimecres, de juliol 15, 2009

El RCD Espanyol al Japó

"En català", així començava l'article del diari esportiu Sponichi que cobria la presentació del jugador japonès Nakamura al nou estadi del RCD Espanyol.
"Bon dia! ( va dir Nakamura adreçant-se en català al públic ) i els 10.000 catalans assistents a la presentació es van aixecar en peus per aplaudir al jugador. "Ara sé que haig de treballar molt per aquest club" ( va explicar després en una roda de premsa ).

Aquestes petites coses, com que un jugador parli en català i aquest fet es vegi reflectit en el diari esportiu més important del Japó, són les que m'alegren el dia, potser la propera vegada que algú en pregunti d'on sóc i en què parlo, no els sonarà tan estrany ni Catalunya ni català quan els ho digui.
I ja no diguen que passaria si els japonesos veiessin jugar, Cesc, Xavi, Pujol, Piqué, etc... amb la selecció catalana.

Bé, cal reconèixer que aquest cop l'Espanyol no ha estat a l'alçada del seu nom, gràcies a Déu.


dijous, de juliol 09, 2009

Tour de què?

Al Japó el Tour de França interessa poc, tot i que és un país on l'ús de la bicicleta és molt estès, des de mares que duen el nens a l'escola en bicicleta ( mamachari ), fins als "biciats" que surten al cap de setmana a passejar-se pel poble en bicicletes professionals molt cares, vestits amb mallots, cullottes i amb les cames afaitades.
Al Japó, també hi ha el Keirin, una cursa de bicicletes en un velòdrom, on s'hi fan apostes com si es tractés de cavalls, 9 corredors, vestint mallots de colors, sempre els mateixos ( rosa, negre, blau, verd, blanc, carabassa, lila, groc i vermell ).

Jo mateix vaig a la feina en bicicleta ( però no em depilo). Malgrat tot el fet que hagi començat la volta ciclista més important del món no es mereix portada al diaris esportius del país, potser perquè no hi ha ciclistes japonesos.
L'any passat vaig veure una etapa del Tour a la televisio japonesa, aquell dia la cursa rodava per les carreteres bretones, em va agradar molt veure la quantitat de senyeres bretones que superava les franceses, vaig pensar que passaria el dia que el Tour visites el Rosselló.
El temps ha dut el Tour al Principat, però sembla que algú s'ha pres la molèstia de crear l'"ona groga", repartint parerets grocs per entretenir al personal no fos cas que algú tingues la intenció d'onejar senyeres catalanes.
Jo ho entenc d'aquesta manera, potser m'estic tornant paranoic, o desconfiat. Avui cercaré si puc veure imatges de l'etapa pincipatina per veure si tinc raó o no.

dimarts, de juliol 07, 2009

Patochan

El cap de setmana passat vaig veure els polícies fent campanya per la prevenció del crim a la ciutat d'Atsugi. El vehicle de la policia anava decorat amb Patochan, la mascota que "apatrulla" la ciutat a la reserca de delincuents ( i guiris roba-bicis ).

dilluns, de juliol 06, 2009

Consells per viatjar al Japó ( menjar i dormir )

Bé, no sóc ni la JBT, ni la His, però m'han demanat alguns consells per viatjar al Japó.
El primer que heu de saber si veniu al Japó és que és millor no fer-ho a l'estiu, si ja sé, ja sé que la majoria de "mortals" té vacances a l'estiu, però durant aquesta estació al Japó hi plou molt, el cel és gris, fa molta calor i humitat, i la sensació de xafogor és molt desagradable. Amb aquesta condensació de humitat el cel està tan tapat que us anireu del país sense poder veure el Mt. Fuji.
Si podeu triar us aconsello que ho feu a la primavera, quan els cirerers floreixen, o a la tardor, amb els boscos tenyits d'un roig rogent. L'hivern tampoc està gens malament, i és quan el cel és més clar. Des del meu poble la vista del Fuji és espectacular a l'hivern.

Per moureus per país és millor fer-ho en tren, també hi serveis d'autobusos però els trajectes es fan llargs i feixucs, les carreteres sempre van plenes.
El millor és comprar un Japan Rail Pass, aquest és un carnet de viatge que només es pot adquirir fora del país, a Barcelona es solia trobar a la Casa d'Àsia, però sembla que ara han deixat de treballar com a agència de viatges. Al web de JR ( la companyia ferroviària japonesa ) es dona l'adreça de l'oficina de Barcelona de la JTB ( l'agència de viatges més gran del Japó). Però si no hi tinc mal entès el Corte Inglés també pot facilitar aquest carnet.
N'hi ha de diferent durades, des de una setmana a 21 dies, a comptar des de el primer dia de s'utilitza. I et permet afagar tots els transports de JR ( trens i metro ) i companyies associades tantes vegades com es vulgui i on es vugui del país, fins hi tot el Shinkansen ( el nostre TGV ).
Cal anar a una oficina de JR ( d'una estació gran ) amb el passaport, i el rebut del carnet adquirit a l'estranger i canviar-lo pel carnet oficial.
JTB, Barcelona 934 909 508 ( núm. del web de JR ), 933 305 312 ( núm. de Google maps ).

Enllaç: Japan Rail Pass

Estar-se al Japó no és tan car com es pot pensar, hi ha molt albergs per a joves, des dels que has de compartir cambra fins al que semblen hotels, aquesta informació és fàcil de trobar al mateix ajuntament de Tòquio, a Shinjuku.
Cal saber que hi dos tipus d'hotels, els occidentals, i els ryokan, aquest darrers són d'estil japonès, tenen tatami al terra i es dorm en futon. El sopar i l'esmorzar són washoku ( japonès). I has de compartir bany.
Els ryokan són la meva opció favorita pel gaudir del viatge, i relaxar-me en un d'aquests banys, amb sort d'aigua termal (onsen).
Una altra opció molt aconsellable són els hotels de la cadena Toyoko Inn, hotels occidentals nous a preus molt raonables.

Menjar al Japó no és car ( si no voleu anar al Sant Pau de la Ruscalleda és clar ), hi ha moltes opcions, des dels family restaurants, on pots triar diferent tipus de cuina, i on tens barra lliure de begudes, fins als més tradicionals.

Family restaurant.

Skylark Restaurants ( Gusto ( americà-japonès ), Bamiyan ( xines ), Aiya ( japonès )).
Coco's ( americà-japonès )
Denny's ( americà-japones )
Sakai ( yakiniku )


Fast Food japonès.

Matsuya ( gyudon )
Yoshinoya ( gyudon )
Sukiya ( gyudon )
CoCo Ichi ( curry )
Gyukaku ( yakiniku )


Altres.

Kaiten Sushi, Ramen, Udon, Soba, Obento-ya, Tonkatsu, Teishoku, etc...

Per trobar els millors llocs només cal anar a les zones d'oficines o a prop de les estacions on mengen els salaryman, allí es poden trobar tot tipus de menú, des de 350 iens.
El servei és excel·lent en aquest país, els cambrers educats i servicials, l'aigua o el te verd ( segons el tipus de cuina) és gratis, i no cal donar propina. De fet no l'accepterien.
La meva única recomanació es que us estudieu els que voleu menjar amb una guia del país, i que porteu algun tipus de tovalló per eixugar-vos les mans. Cosa que necessitareu també quan aneu al lavabo, la majoria de lavabos, impol·luts, no tenen eixugamans.

Una darrera recomanació que en ve al cap es que al Japó no hi restriccions en el tipus de vestir, vull dir que no cal que us cobriu el cap en entrar a un temple, ni que vestiu de llarg, però si cal que us descalceu a molts llocs, és recomanable que dugueu un tipus de calçat fàcil de treure i posar, i mitjons, si pot ser blancs, si dueu espardenyes, sandalies o xancletes, al deslcalcar-vos és recomanable que uns calceu uns mitjons, per evitar contagis ( el Japó, sobretot a l'estiu, te un problema molt greu amb els peu d'atleta ).
I això és tot. Que gaudiu d'aquest país tan especial.

dijous, de juliol 02, 2009

L'Espanya de 1850

Els espanyols del segle XIX ho tenien clar. Com es pot veure en aquest mapa del 1850.

«Mapa de España en que se presenta la división territorial con la clasificación de todas las Provincias de la Monarquía según el régimen legal especial común en ellos».

De carabassa.
«España Uniforme ó Puramente Constitucional que comprende estas treinta y cuatro Provincias de las coronas de Castilla y León, iguales en todos los ramos económicos, judiciales, militares y civiles».

De verd.
«España Incorporada ó Asimilada que comprende las once provincias de la Corona de Aragón, todavía diferentes en el modo de contribuir y en algunos puntos del derecho privado».

De Blau.
«España Foral».

«España Colonial».

Espanya "assimilada", "incorporada", queda clar, fins hi tot per a ells que els Països Catalans, i Aragó no han estat espanya desde la nit dels temps, com els nacionalistes espanyols en volen fer creure, sinó territoris "assimilats" per no dir ocupats, envaits, expoliats.