dilluns, d’octubre 31, 2011

Castanyada a Hiratsuka

Enguany és el 3er que celebrem la Castanyada a la nostra nova casa, a la ciutat de Hiratsuka, aquest cop havia de ser especial, després de dos anys de proves amb bons resultats, mal m'està dir-ho, els panellets estaven llestos per veure la "llum pública" així que vam decidir convidar uns amiguets de l'escola de la Shikibu perquè veiessin que hi havia alguna cosa més al món que ditxós Halloween. La Castanyada és difícil d'explicar per a qualsevol, però al Japó és molt fàcil ja que tenen festivals d'aquest tipus, en record dels difunts, però alhora festius, sense entrar en la grolleria macabra dels anglo-saxons. Al Japó hi ha el festival de l'"Obon" del què ja us en vaig parlar fa un temps. Per això quan em preguntaven què era la Castanyada només els havia de dir que era com un Obon. Al Japó també els agrada molt menjar productes de la tardor com caquis, moniatos o castanyes, també els agrada molt menjar pastissets de la mida dels panellets, però ells els fan amb massa d'arròs. Tot plegat molt proper a la seva cultura, malgrat la distància. És curiós com les coses es poden arribar a semblar tant.

El problema de fer panellets és el temps que es triga, almenys dos dies, primer per preparar la massa i després en elaborar-los, he descobert una botiga on tenen tots els productes que necessito, ametlla en pols i sucre llustrat, fins hi tot pinyons, els pinyons al Japó tots són de la Xina, són més rodons que els nostres i no tan bonics, però també són bons.
Cada cop tinc més ajudants, és important perquè seran ells el qui hauran de fer panellets pels seus fills quan arribi el moment. Fer panellets és divertit perquè és com jugar a per figuretes de plastilina, almenys això em va dir la Shikibu.

La patufeta em va ajudar amb els de xocolata, que és com encarregar a un ratolí que et vigili el formatge, i en Miró separava els pinyons bonics dels trencats, de fet es menjava els trencats, i algun de bonic també (^_^)

És molt important seguir les instruccions del "mestre pastisser", tant la gran com el petit van prestar molta atenció a com s'havien de modelar, jo no sé vosaltres, però a Badalona, que jo recordi, els panellets tenen sempre la mateixa forma, si són de coco, cònics, de pinyons, rodons i els d'ametlla semblen panets.

L'endemà vaig parar taula, els convidats vindrien cap a les dues, al Japó es dina d'hora, entre les onze i les dotze, hi a partir de les dues es berena. Finalment vam fer 1.5 quilo de panellets, que "regaríem" amb un amb vi dolç i un bon cava.

Encara tenia una ampolla de vi dolç d'Alella, ostres era tant bo! Dolç però amb un puntet àcid que no el feia empaŀlagós com el Moscatell, va tenir molt èxit tot i que els japonesos no s'estimen gaire les begudes dolces. Però és clar panellets i vi dolç és com tastar un troç de Catalunya, i la nostra terra té molt bon gust.

Vaig trobar fa temps aquest cava en una botiga del poble del costat, Pere Ventura és boníssim, sempre que puc en compro un parell d'ampolles, per cert, un dels convidats ens va portar una ampolla de cava, també molt bo, Proyecto cu4tro es diu, amb una ampolla molt maca platejada, van triar-la per que sempre que puc els explico que a Catalunya fem cava que és com un xampany, sembla que la meva promoció a la fi té resultats, senyors del Consell Regulador del Cava, ja us passaré la factura.

 Vam menjar panellets de pinyons,

 de coco,

 vaig voler fer una prova amb "kinako", una farina de soja dolça, van quedar molt bons,

 d'ametlles,

 i de xocolata, que tenen forma de cor perquè ho vol la princesa Shikibu,

Vam comprar castanyes torrades a l'estil xinès, no sé com les fan però són molt bones, queden fosques per dins i la pell està vernissada amb una mena d'oli que fa olor com de regalèssia, però e sabor de castanya no és tant diferent de les nostres.

El primer convidat va arribar d'hora i disfressat del Detectiu Conan, la Shikibu en té un Manga així que es van posar a llegir a la seva habitació, m'escanta aquesta foto, per això us la volia ensenyar.

Els panellets i les castanyes potser són massa pesats per la canalla petita, però les llaminadures i la xocolata triomfen arreu, un convidat va portar pastissos de Disneyland en forma de caps de Mickey i jo vaig trobat mongetes de "tots els sabors" com les de Harry Potter.

Disfresses i molt de sucre! La millor combinació perquè la mainada xali d'allò més, el pares també s'ho van passar bé gaudint del cava fresquet i els panellets, els japonesos són molt oberts en qüestió de menjar ho volen tastar tot i són molt agraïts i quan van una mica gats són molt divertits.
En fi espero haver fet una mica de pedagogia pràctica sobre les nostres tradicions, almenys un petit grup de japonesos ja sap què és la Castanyada.
Per cert un petit detall anecdòtic, la castanya en japonès es diu "kuri" jo vaig aprendre aquest nom recordant Madame Curie, ^_^

divendres, d’octubre 28, 2011

L'autonomia que ens cal és la de Portugal

Al Japó es parla dels portuguesos que van arribar al país durant el segle XVI, entre algunes coses que van deixar van ser el cristianisme, el tabac, les gambes fregides, la paraula "obrigado" que derivà en "arigato" ( gràcies ) i la castella ( un pa de pessic ). El què molt japonesos no saben és que aquella època Portugal actuava en nom del monarca espanyol, Felip I ( II de Castella ). Si Portugal no hagués assolit la seva independècia, potser els japonesos parlarien avui dels espanyols en comptes dels portuguesos. De fet aleshores se'n deia els Nanban Boeki ( el comerç amb les bàrbars del sud ).


No repapieja el professor Gregorio Peces-Barba quan diu que a Espanya li hagués anat millor amb Portugal que amb Catalunya, qui al segle XVII no hagués preferit controlar l'imperi colonial portuguès en comptes d'una franja mediterrània en decadència. Però el fet que el Conte-Duque d'Olivares volgués atacar Catalunya abans que Portugal és genètic, forma part de l'ADN espanyol, esclafar Catalunya. El Conde-Duque es pensava que la "qüestió catalana" la tindria resolta en un tres i no res, i després es podria centrar en Portugal un cop pacificada la frontera amb el Regne de França, però, ai las! Conde-Duque no comptaves amb la derrota de la Batalla de Montjuïc. Ep! Professor  Peces-Barba els Segadors no va ser una derrota ( al menys en un principi ).

Sense aquest odi genètic contra Catalunya tampoc s'entén el setge de Barcelona de 1713 i la repressió posterior.
Els castellans, essència de l'espanyolisme exclusiu, han bombardejat Barcelona moltes vegades, per esclafar un moviment separatista algunes, d'altres perquè Barcelona defensava ideals contradictoris amb el sentiment espanyol, fedelalisme, llibertat, democràcia... Recordi això professor Perces-Barba, vostè que és un demòcrata, quan fa "broma" sobre els bombardejos de Barcelona. El darrer cop que la nostra ciutat va estar bombardejada va ser per defensar la república espanyola la seva doctor, aquella que vostè ja vol oblidar.
Molts diaris parlen de l'anècdota sobre les preferències d'aquest "Pare de la Constitució" de Portugal sobre Catalunya, però el més important, i que Oriol Junqueras ha recordat, és què ha parlat de bombardejar Barcelona si algun dia els seus ciutadans elegeixen democràticament separar-se de l'estat espanyol. Com és que aquest home no ha estat reprovat pel Congrés espanyol, o pel Parlament, i portat a declarar davant el tribunal constitucional, perquè expliqui per què amenaça amb guerra la lliure elecció d'un poble.
"Pare de la Constitució", jo li retiraria la pàtria potestat!
Un altre detall que no cal passar per alt, si heu vist el vídeo de la conferència, notareu que hi ha una mica de xivarri quan suposadament els advocats catalans abandonen la sala, després la resta esclata en aplaudiments, i més aplaudiments quan parla dels bombardejos a Barcelona. Ostres 21% que votaries "NO" en un referèndum per la Independència, què coi penses?
Per cert professor , el Barça i el Madrid es podrien enfrontar igualment, a la Champions! A no! Que el Madrid no existiria, perquè el van fundar catalans!

Actualització del 25 de juliol de 2012.
He sabut avui que l'infame senyor va finar ahir dimecres. Hom diu que no està bé alegrar-se de la mort d'una persona, sigui qui sigui. Però aquest home va fer mofa del bombardejos de la ciutat de Barcelona on van morir milers de persones. I va amenaçar amb més bombardejos si els catalans insistíem amb la nostra "falera secessionista". Així doncs aquest era un personatge que hagués vist bé que millers, potser milions de persones morissin sota les bombes, ara ha mort i jo no puc més que alegrar-me'n i el què més greu em sap és que no em podré pixar a la seva tomba, potser sóc un fanàtic desfermat, una persona sense cor o un talibà ideològic, però és el que sento, i no em sap greu si algú s'ofèn, el nostre país sempre ha anar amb por d'oferndre l'amo, potser és hora que li clavem queixalada.

dijous, d’octubre 27, 2011

L'escola, l'escola

Avui era jornada de portes obertes a la que serà, segurament l'escola primària de la Shikibu. És un complex escolar amb molts edificis, l'escola són un parell de construccions de 3 plantes ( planta baixa i 2 pisos ) similars, en paral·lel connectades per passareles, són molt lletjos i típics de les construccions d'aquest tipus.
Dins de les escoles, com dins de les cases, també cal treure's les sabates de carrer, fora unes línies grogues indiquen la zona per on no es pot trepitjar.

 A partir d'aquest senyal cal descalçar-se i posar-se les espardenyes per l'interior anomenades "wabaki".

Els qui sou lectors de Manga o aficionats a l'Amine reconeixereu aquestes taquilles on deixar les sabates. Els números indiquen la classe. El prestatge de dalt és per les wabaki i el de sota per les sabates de carrer.

 Com que era hora de classe els passadissos eren buits.

Així com la sala de professors, molt típica oi? Sembla que hagi de sortir algun personatge de Manga d'un moment a l'altre.

 Els professors tenen una entrada diferent amb unes taquilles especials per les sabates. N'hi ha un munt!

Una classe de primer, és fàcil de saber perquè els Randosel, les motxilles que es veuen al fons de l'aula van cobertes per un plàstic reflectant de color verd fluorescent, per seguretat vial. Només la canalla més petita ha de dur aquest senyal de precaució.

 He vist molts dibuixos interessants, el nivell és molt bo, potser per això hi ha tants dibuixants al Japó.

Sembla una classe dels '60 oi? Tot plegat una mica atrotinat, aquests pupitres han tingut millors moments.

 Més dibuixos sobre llegendes japoneses, princeses i dimonis...

 ...sobretot dimonis...

 xulos, eh?

Aquesta classe de primer té un professor a qui li agraden les plantes, fa una mica més de goig que la primera.

 M'he fet un fart de fer fotos dels dibuixos de la mainada. Ep! Que només tenen 6 o 7 anys aquests.

Aquestes bosses serveixen per desar-hi la tovallola i els coberts o el raspall de dents, entre altres coses que es puguin menester.

Les Randosel o Randoseru ( les motxilles ) són una part molt important de la iconografia dels estudiants de primària, la Shikibu ja té la seva, un dia us en parlaré, és tot un món.

I com no, visca el Barça! Aquest nano a xalat d'alló més fent aquest collage, amb la bandera argentina, per Messi, suposo i una senyera de Sant Jordi ( aquesta no sé perquè, no crec que conegui la nostra història ), m'hagués agradat preguntar-li. Fa il·lusió oi?

Exercicis de Kanji dels alumnes de 3er, és el signe per "oki" ( gran ), les lletres en carabassa són del profe que els ha corregit, si hi tenen un cercle vol dir que són correctes.

 Pràctica de música.

 Abans d'entrar a l'aula cal rentar-se les dents i glopejar. Fer "buku buku pe"! Com diu el cartell.

 Aquest són dibuixos dels de 5è, que ja tenen 11 anys.

 Aquest Kanji són també dels de 5è, "Yama" " Michi", camí de muntanya.

 Treballs de socials penjats de la paret, fora la classe, així tothom els pot veure.

 Una nena filipina, orgullosa del seu origen, no sabia que dels filipins se'n deia "Pinoy"

Aquest s'ha fet una mica d'embolic, segons diu és un dibuix sobre esports, Japó i Paris? Però hi surt la bandera italiana, la pizza i els espaguetis, i hi ha dos Jedi fent Kendo al terrat d'un edifici. Et felicito fill!

El laboratori.

Després de veure l'escola em va semblar molt vella, tronada i bruta, recordo el meu institut a Badalona, projectat pel mateix estudi d'arquitectura que va treballar amb Lluís Peña Ganchegui per construir el Parc de l'Espanya industrial a Sants, i que va guanyar un premi FAD i se'm cau l'àmina als peus de pensar que la meva filla haurà d'estudiar dins aquest cau durant sis anys, però en sortir del laboratori he vist una cosa que m'ha cridat l'atenció, hi havia un cartell dels premis Nobel de Ciència japonesos, 15, 15! Al Japó potser no tenen escoles de disseny, però en surten premis Nobel, Japó 15 Catalunya 0. Aquest pensament m'ha animat una mica. Això i els dibuixos tan bonics de la canalla.

dimecres, d’octubre 26, 2011

Quin any vas néixer?

Recordo que us he parlat alguna vegada que al Japó, si bé tenim el mateix calendari que a occident, els anys, oficialment es compten diferent. Per exemple ara som a l'any 23 de Heisei. Això és important perquè tota la documentació oficial consta amb aquesta data.
Els anys japonesos es compten doncs, d'una manera molt peculiar, l'entronització de l'emperador. No us penseu que són massa monàrquics, és només una tradició, hi ha molts que no saben ni com es diu l'emperador de nom, tothom l'anomena pel nom que rep quan puja al tro, en aquest cas l'emperador Akihito es coneix com a Heisei, aquests períodes de temps també serveixen per separar les èpoques històriques del país, però d'això un en vull parlar en una entrada més detalladament.
Heisei va començar l'any 1989 quan va morir l'emperador Hirohito, més conegut per emperador Showa. En morir l'emperador el període Showa ( 1926 - 1989 ) va desapareixer amb ell. Sovint els japonesos es refereixen a Showa com el període de la post-guerra fins als '70 i '80, però es remunta més enllà. Ara tot el que és Showa està de moda, com passa a occident amb els '60 o '70.
Jo vaig néixer a Showa, l'any 44, i els meus avis van néixer durant el període Meiji ( 1868 - 1912 ), sona estrany quan ho escric, em fa sentir més vell. Ara es parla de la generació Heisei, els que comencen a treballar i a agafar responsavilitats, els Showa aviat els haurem de deixar pas. La Shikibu va néixer a Heisei 18 i en Miró a Heisei 22, feu comptes.
I vosaltres a quin any vau néixer, Showa, Heisei, potser Taishou?

dilluns, d’octubre 24, 2011

L'angelet de les dents

Ahir la Shikibu va perdre la seva primera de llet. Com mana la tradició va posar la dent dins d'un sobre sota el coixí aquest matí s'ha llevat plena d'exitació al comprovar que la dent havia desaparegut i al seu lloc l'Angelet de les dents li havia deixat una nina vestida de princesa.
Recordo la meva primera dent, l'Angelet em va dur el cavall articulat d'en "Geyperman" amb el que vaig viure millers d'aventures del "Oeste". Com vaig xalar amb aquell cavall!

Els nens catalans tenen molta sort, ja que tenen l'Angelet de les dents, el Tió, els Reis, i un bon grapat de tradicions tan boniques, tan nostrades i plenes de màgia.
Els espanyols i els francesos no tenen Angelet però tenen un ratolí que s'endú les dents a canvi d'algun petit regal.  He trobat que els bascs tenen la "Maritxu teilatukoa", la Maria de la teulada, no sé si com és aquesta llegenda però és cuirós que al País Basc tinguin una tradició molt semblant a la que tenim al Japó.

Al Japó els nens llencen les dents de dalt de la boca d'amunt la teulada i les dents de baix sota la casa, ( abans les cases japoneses es sostenien d'amunt d'uns pilars que les deixaven sospeses a un parell de pams del terra per evitar la humitat, és el lloc on la Mei de Totoro cerca el petit "kototoro", pels qui hagin vist la peŀlícula de Miyazaki ).
El fet de llençar les dents és per bescanviar-les per les dents d'un ratolí, que no perden mai les dents. Una mica com el ratolí dels espanyols i francesos.
Però la Shikibu no és ni espanyola ni francesa, i el seu pare s'estima més que sigui l'Angelet, qui la vingui a visitar, potser no tindrà les dents fortes com les d'un ratolí ni tindrem el teulat de la casa ple de dents, però petita tindrà la iŀlusió de cada nit somniant amb la dent sota el coixí que torni a venir l'Angelet de les dents.

divendres, d’octubre 21, 2011

World Solar Challenge

Avui m'he llevat amb una bona notícia, no la mort de Gadafi, no la considero una bona notícia, crec que l'home, per molt dolent que fos no mereixia morir de la manera en que ha estat brutalment assassinat.

La bona notícia és que la Universitat de Tokai, que està a la meva ciutat, Hiratsuka, ha guanyat la World Solar Challenge, una cursa de cotxes impulsats per energia solar que es celebra anualment a Austràlia, enguany els participants havien de recórrer 3.000Km, els que separen les ciutats de Darwin fins Adelaide.
37 vehicles representant universitats d'arreu del món, bé Catalunya no n'ha presentat cap, potser que ens ho fem mirar, eh! UPC.

 Pit Stop

 L'equip de la Tokai de blau, i els de la Nuon de carabassa, us imagineu de quin país són?

 Els vehicles solars anaven acompanyats per un seguici de tècnics i enginyers alerta en tot moment...

Felicitats Tokai, felicitats a la meva ciutat!
Els deu primers classificats han quedat així:

1 Tokai University ( Japó )
2 Nuon Solar Car Team ( Països Baixos )
3 University of Michigan ( EUA )
4 Ashiya University ( Japó )
5 Solar Team Twente ( Països Baixos )
6 Aurora ( Australia )
7 Umicore Solar Team ( Bèlgica )
8 UNSW Solar Team ( Austràlia )
9 Istanbul University ( Turquia )
10 Stanford Solarcar Project ( EUA )