dimecres, de setembre 29, 2010

Tomotaka Takahashi

L'altre dia us vaig parlar d'un petit robot que farà un viatge de 500 km, el creador del robot es un famós professor universitari de 35 anys, fundador del laboratori Robo Garage associat a la Universitat de Kyoto, i a la Universitat de Tòquio.
A diferència d'altres laboratoris de robòtica, el dirigit per Tomotaka Takahashi, es dedica a crear prototips de petit format, molt ben dissenyats i amb un estil que recorda als personatges de les sèries d'animació.
Personalment ja m'agradaria poder tenir-ne un a casa.








dimarts, de setembre 28, 2010

Pepsi de castanya!

 El proper 26 d'octubre Pepsi treurà a la venda una nova varietat amb sabor de castanya basada amb el popular pastís francès, Montblanc.
Pepsi aprofita els canvis de temporada per llençar aquest tipus de sabors una mica peculiars.
Com a casa nostra, amb l'arribada de la tardor als japonesos els agrada torrar castanyes i moniatos.

Anteriorment ja us vaig parlar de les diferents varietats de Pepsi que com abans he dit només són de temporada.

dilluns, de setembre 27, 2010

xino-xano

El passat 23 de setembre va començar un nou "repte mundial" de la companyia Panasonic. Es tracta de que un petit robot anomenat Evolta faci el camí que va de Tòquio a Kioto el famós Tokaido. El robot funciona gràcies a les bateries Evolta de l'empresa Panasonic. Aquesta no és la primera vegada que Panasonic crea aquest repte per demostrar la durabilitat de les seves bateries, un altre petit robot ja va escalar el Grand Canyon de Colorado fa un parell d'anys.

El Tokaido és una ruta que enllaçava les dues ciutat més importants del Japó antic, Edo, la capital econòmica i militar, seu del Shogun ( el Generalíssim ) i Kyoto, la capital religiosa seu de l'Emperador.
Aquest petit robot haurà de fer 500 km en 53 parades, que eren les tradicionals postes on els viatgers feien les pauses necessàries per descansar.

Evolta és una creació del dissenyador Tomotaka Takahashi, qui també a dissenyat els  models d'Evolta de les proves anteriors.
Aquest robot d'uns 17 cm l'alçada viatja a uns 2-3 km/h, però no ho farà sol, l'acompanyaran les "Evolta Sisters" 4 noies que guiaran el robot amb un dispositiu d'infrarojos. Aquestes soies són:


Ajisa, Rika, Misa i Vita.
Al Web del projecte s'hi pot trobar tota la informació, a més d'enllaços al blog i al Twitter on es pot seguir el progrés del viatge en directe.

Les parades del viatge van estar documentades en el seu temps pel famós viatger il·lustrador Utagawa Hiroshige ( 1797-1858 )
Des del Web del projecte Evolta es poden descarregar les il·lustracions que Hiroshige va realitzar en el seu viatge documental per la Tokaido. Les il·lustracions s'aniran penjant a mesura que el robot assoleixi el seu objectiu.
De moment ja ha fet:

 Nihonbashi ( Tòquio )

 Shinagawa ( Tòquio )

 Kawasaki ( Kanagawa )

 Kanagawa ( antigament era un poble ara és una part de Yokohama que dona nom a la prefectura )

Hodogaya ( Kanagawa )

Ja mirare d'esbrinar quan passarà per Hiratsuka i m'hi atansaré per fer quatre fotos, tot plegat sembla molt divertit, malgrat que els temps no acompanyi, fa un fred que pela i un vent que gira els paraigües.

divendres, de setembre 24, 2010

Els xinesos ens fan la punyeta

Nosaltres també tenim illes "Julivert" quan el teu país és un arxipèlag plegat de petites illes i la teva història ha estat marcada per conflictes amb els països veïns, el més normal és que s'arrosseguin conflictes territorials de tota mena. En el cas japonès, les illes.
El Japó reclama, des del final de la Segona Guerra Mundial, les  Illes Chishimare ( Illes Kurils en rus ) unes illes al nord de l'illa de Hokkaido.
També temin problemes amb Corea de Sud per l'Illa de Tsushima a mig camí.

Ara, però el conflicte que us ha arribat és el que tenim amb les dues Xines, la República Xinesa i la República Popular Xinesa. Per uns illots anomenats Senkaku.
Resulta que un vaixell xinès va ser interceptat pels guardacostes japonesos, i van arrestar a la tripulació.
Aquest incident ha estat el detonant de protestes anti-japoneses a la Xina i altres països amb presència de xinesos.
De fet als xinesos no els cal gaire per protestar contra el Japó. En part perquè és una dictadura on és fàcil manipular els sentiments dels més fanàtics.

Però aquestes illes de qui són? Actualment són japoneses legalment, per tant, el guardacostes que va interceptar al vaixell xinès tenia tota la legitimitat internacional per poder-ho fer.
Per altra banda hi ha dos estats sobirans que reclamen les illes, un, la República Popular Xinesa, i l'altra, la República Xinesa ( Taiwan ). Aquest segon estat no reconegut per primer.
De fet les illes són oficialment japoneses des de 1895 després que el Japó signés l'annexió d'aquests territoris incloent-hi'hi l'Illa de Formosa ( Taiwan ) en guanyar la guerra Shino-japonesa. L'estat que va cedir les illes va ser el desaparegut Imperi Qing ( 1644-1912 ).
Aquestes illes, però, formaven par de l'antic Regne Ryukyu ( 1429-1879 ) aquest regne era vassall dels senyors feudals Satsuma ( actual Kyushu ) hi va ser absorvit pel Japó durant la Restauració Meiji ( 1868-1912 ), que en realitat va ser la unificació del Japó, fins aleshores dividit en petits estats feudals.

Així doncs les illes són japoneses des del Segle XIX i cap dels estats amb qui es va signar l'annexió existeix a l'actualitat, un dels països que en reclama la sobirania és una regió seccessionada de la Xina i l'altra és una dictadura comunista i imperialista, sinó que ho preguntin als tibetans.
Quan Japó va signar la rendició, els Aliats no van trobar cap motiu legal per retirar la sobirania japonesa a les illes Senkaku, al contrari del que van fer amb les Kurils, tot que la sobirania japonesa d'aquestes illes del nord era si fa o no fa de la mateixa època.

De fet, però ni les Kurils ni les Senkaku ni són japoneses ni russes o xineses, aquí hi han altres pobles a qui mai s'ha preguntat res, a les Kurils, els Ainus o Ezo el poble originari del territori, i a les Senkaku els Ryukyu ( els actuals habitants d'Okinawa ) ambdues ètnies anihilades per nacions més poderoses.
De tota manera les Senkaku són una excusa per crear conflictes derivats d'interessos econòmics més importants.

dijous, de setembre 23, 2010

Un mica de geografia...

Fa un any que vivim a Hiratsuka, una ciutat de Shonan, a la Prefectura de Kanagawa, Hiratsuka és una ciutat de la costa a la Badia de Sagami els dies clars es pot veure l'illa de Oshima que pertany a Tòquio, o el Mont Fuji a la prefectura de Shizuoka.
L'altre dia tafanejant pel Google maps vaig voler situar Hiratsuka al mapa, la imatge del satèŀlit mostra zones verdes i zones grises, les zones grises són, a part d'alunes valls, bàsicament ciutat.
Yokohama és la capital de la nostra prefectura, Kanagawa.
Shinjuku és un dels molts centres de Tòquio, almenys on hi ha el govern metropolità, tot i que Tòquio no té un centre definit, com Barcelona o Paris, és més del tipus Londres, on hi ha la City i també Westminster ( que no és ben bé Londres ).
Més a l'est hi ha la prefectura de Saitama o com diu el meu sogre "Dasaitama" ( quillo-làndia ), ho sento si algú és d'allí, de fet són prejudicis d'algú molt de Shonan com és el meu sogre, suposo que hi ha una certa rivalitat entre ambdues zones. Saitama és on es troba la citat de Kasukabe on es basa la sèrie Shin-chan, tancant la badia de Tòquio hi la la prefectura de Chiba a la península que duu el mateix nom. Chiba és una prefectura que, com Kanagawa, serveix de residència a molt treballadors de Tòquio, a Chiba també hi ha l'aeroport de Narita, des de casa fins Narita hi ha ben be 3 hores i s'ha de travessar la capital. Chiba és famosa pels cacahuets i els micacos ( nespres ) que en japonès es diuen biwa.
El badiu dels micacos es diria, biwa no niwa, per si algú ho vol saber...
Des de Hiratsuka a Shinjuku hi ha 60 km i es triga una hora de tren. Gràcies a déu  ( i a l'emperador ) la JR és millor que la Renfe i només és una hora tot i que hi ha la mateixa distància que des de Manresa, a Barcelona tot i que aquest trajecte en dura dues o tres, o quatre o fins hi tot molt més...

M'agrada Shonan, més que Chiba o Saitama, suposo que no conec bé aquestes prefectures, però Shonan m'apropa al Fuji i al mar, crec que en certa manera és com viure al Maresme, la meva terra, un país de mar aprop del Montseny.

dimarts, de setembre 21, 2010

ECO mestresses

Com ja us he explicat, el divendres passat vàrem tenir convidats a casa, tots els amiguets eren de l'escola de la Shikibu, tothom viu molt aprop, però les mares es desplacen normalment en bicicleta per si han d'anar fer un encàrreg, em fa molta gràcia veure-les, algunes tot endiumenjades, anant amb la bici amunt i avall amb un o dos nens, gairebé ningú fa servir el cotxe, és massa complicat trobar aparcament, aquest era l'aspecte del nostre a l'hora de tornar a casa.
Anar en bicicleta és molt ecològic, i també molt sa, tot i que quan tornes carregat del súper no anirien malament uns quants cavalls més de potència.

dilluns, de setembre 20, 2010

De mica en mica...

La setmana passada no vaig poder publicar cap post al blog, massa feina i tota de cop. Al dissenyadors ja ens passa això, de vegades tenim tot el temps del món i d'altres el client ho vol tot per ahir. Per acabar-ho d'adobar la Shikibu feia 5 anys el divendres i  jo em vaig proposar entretenir a la canalla amb teatre de titelles. Vaig triar la llegenda de Sant Jordi, així a més a més els podria explicar coses del meu país, potser els nens no ho van entendre, però les mames si que ho entendrien.
Sant Jordi és genial, perquè hi ha princeses i dracs, i un heroi molt xulo, alhora que il·lustra alguns valors de la nostra terra, com ara la democràcia, tothom és igual davant la llei, i fins hi tot les princeses s'han de sacrificar per bé comú.
Torbar titelles de Sant Jordi al Japó és impossible, però si la teva passió és dibuixar ninotets tens l'excusa perfecte per deixar volar la imaginació.
Vet aquí el què en va sortir.

Aprofitant l'espai entre armari i armari vàrem muntar l'escenari, val a dir que en el moment de la representació la cambra era a les fosques i uns llums enfocaven els decorats donant molta més sensació de profunditat, malhauradament tant l'Aya com jo érem rere el teló i no disposem de imatges.

Al fons un hipotètic castell i vila de Montblanc, és clar que els nens volien veure un castell de fades, ho sento pels puristes en la matèria...

La cova del drac i la lluita amb Sant Jordi, reproduïda d'amunt el terra perquè us en feu una idea.

Ultimàtum a la ciutat! "Vull que em feu entrega d'un vailet cada dia, o us destruiré els camps i les cases!" Quina por!

La Rosa, Sant Jordi, el Rei, la Princesa, el Batlle, i la xiqueta que treu el paper del tupí...Potser Sant Jordi i la Princesa us resultaran familiars, però quan un és el guionista, director, escenògraf i cap de vestuari, potser es peca de nepotisme.

Sant Jordi! Firam! Firam!

Uns pobrets soldats montblanquins i un cavaller franc que aniran a parar a la panxa del drac.

Els burgesos, mercaders i noblesa i un frare de Sant Benet una mica rodanxó.

Els pagesos amb barretina, arreglats però informals...

Lo senyor Rei, la Princesa i el senyor Batlle, amb els soldats, és clar.

No quedaran bous ni esquelles!

Un sofisticat sistema d'emmagatzematge dels titelles...

Tot plegat tronat però divertit, la canalla va xalar d'allò més, sobretot quan part del decorat va caure d'amunt nostre, o quan el drac es va fer un pet. ( Pets i fulles no tenen fronteres )
Qui sap, potser farem la primera pela anant pels pobles com els titellaires d'abans.
I potser de mica en mica els meus veins entendran una mica més al meu país.

Per cert! Agraïments a l'Aya per la seva tasca com a traductora al japonès, i de narradora, jo vaig poder fer les veus del drac i de Sant Jordi, segons ella, com ambós són forasters ja quedava bé, tot un crack l'Aya per pujar la moral ( i per dir-me submilment que el meu japonès és galdós ).

divendres, de setembre 17, 2010

Aniversari feliç!

No m'ho puc creure però avui la Shi-chan, la Shikibu, la nostra filleta, ja ha fet cinc anys! Jo fa sis que visc al Japó i quatre que escric aquest blog, com passa el temps!

diumenge, de setembre 12, 2010

Una senyera al balcó

Ahir va ser el segon any que un edifici del Japó que té el "curiós" nom de Mar i Cel lluïa la bandera d'un país llunyà i desconegut que encara està per fer.

A casa, tots ja saben que, un cop l'any, el pare treu del calaix una bossa de plàstic marró d'una botiga de productes nàutics del carrer Urgell 188 de Barcelona i agafa un llibre del prestatge de l'estudi, un llibre vell i molt llegit, publicat l'any 1977 per una petita editorial del carrer Sant Pau de la mateixa ciutat que la botiga de productes nàutics.
El pare, s'afaita, es renta la cara i es raspalla les dents, es vesteix, agafa la bossa de plàstic i el vell llibre i surt al balcó. No, no és un musulmà sortint del ramadà, el pare té una altra religió, creu en la llibertat dels pobles i desitja la llibertat del seu, té el somni d'obtenir una identitat reconeguda i lluita en contra de l'oblit, el conformisme i la desídia.
Un cop al balcó, el pare treu una bandera de la bossa de plàstic, la penja amb cura a la barana que primer a netejat amb un drap, amb un posat seriós, agafa el llibre i l'obre, no cal cercar la plana, el llibre sap la que vol, s'ha obert tantes vegades per la mateixa plana que sembla que ja ho sàpiga, aleshores comença a llegir:
- Al fossar de les moreres no s'hi enterra cap traïdor...
Quan el pare acaba de llegir, deixa el llibre, es posa la ma al pit amb el polze recollit i, mira al cel com si cerqués quelcom que només ell pot veure, aleshores pren aire i canta:
- Catalunya triomfant...
Un cop acaba la cançó , el pare recull el llibre i deixa la bandera penjada del balcó fins que arribi la nit, aleshores la recollirà, li farà un petó un cop plegada li la desarà al calaix dins la bossa de productes nàutics del carrer Urgell 188.

divendres, de setembre 10, 2010

Els catalans de la diàspora no oblidem...

Dolça Catalunya,
pàtria del meu cor,
quan de tu s´allunya
d´enyorança es mor.

I

Hermosa vall, bressol de ma infantessa,
blanc Pirineu
marges i rius, ermita al cels suspesa,
per sempre adéu!
Arpes del bosc, pinsans i caderneres,
cantau, cantau,
Jo dic plorant a boscos i riberes:
adéu-siau!

II

¿On trobaré tos sanitosos climes,
ton cel daurat?
mes ai, mes ai! ¿On trobaré tes cimes,
bell Montserrat?
Enlloc veuré, ciutat de Barcelona,
ta hermosa Seu,
ni eixos turons, joiells de la corona
que et posà Déu.


III

Adéu, germans; adéu-siau, mon pare,
no us veuré més!
Oh! si al fossar on jau ma dolça mare,
jo el llit tingués!
Oh mariners, el vent que me´n desterra
que en fa sofrir!
Estic malalt, mes ai! Tornau-me a terra
que hi vull morir!

Jacint VERDAGUER i SANTALÓ

dimecres, de setembre 08, 2010

El cotxe elèctric una idea de fa temps

Fa poc enginyers de Nissan han restaurat un dels pocs models que resten del Tama, un cotxe elèctric produït per la companyia automovilística Prince Motor Company l'any 1947.
Prince Motor Company va ser l'empresa que es va crear derivada de la Tachikawa Aircraft Company responsable dels famosos avions de combat Zero.


Després de la guerra les restriccions de combustible van fer pensar en altres energies alternatives d'aquesta idea va sorgir el Tama un vehicle elèctric, malgrat tot va fracassar per falta d'acceptació al mercat.
La companya Prince actualment forma part del Grup Nissan des de 1966 i és la responsable de models com Gloria i Skyline, ambós molt exitosos, també  dels punts de venda Red i Blue Stage, i dels Infinity.
Com pot ser que una idea que funcionava l'any 1947, després de 60 anys encara estigui a les basselores?

dimarts, de setembre 07, 2010

El número 48

L'esport japonès està de dol, el passat diumenge Shoya Tomizawa, un pilot de Moto 2 de 19 anys va morir en un accident al Gran Premi de Sant Marino.
Tot i que Japó és el principal fabricant de motocicletes del món, aquest esport no és tan popular com a a Catalunya, on la notícia ha estat molt més destacada.
Shoya de 19 anys era menor d'edat al Japó on s'aconsegueix la majoria als 20. Per tant, quan guanyava no ho podia celebrar ni amb "sake" i amb xampany.

 El que em resulta curiós és la tria del número, si és que el va triar ell, al Japó també tenen moltes supersticions, entre elles els números de la mala estrugança. El 4 que es pronuncia "yon" però també "shi" que en aquest cas vol dir mort. Així com a occident hi ha hotels que no tenen la cambra número 13 al Japó no tenen la planta 4 o la cambra número 4, i en el pitjor dels casos el número 42, que es llegeix "shini" o "shinnin" persona morta. Així el número d'aquest pilot es llegeix "shihachi" o vuit morts. És clar que no te res a veure però segur que més d'un japonès pensarà el mateix que estic dient jo ara.
Heu de saber que aquí podem triar el número de matrícula dels cotxes, de fet, la majoria de gent ho fa, tret dels que "passen de tot" o les empreses, per mirar de no incloure aquest número.
Jo vaig néixer l'any 1969 però pels japonesos ho vaig fer l'any 44 de Showa ( període Showa 1926-1989 ), enguany és Heisei 22 ( 2010 ) sembla ser que aquesta convinació és molt dolenta i que aquest ha de ser un any de mal estruc per a mi, però, segons m'han dit al temple no m'haig de preocupar perquè el naixament del meu fill ha contrarrestat aquesta dissort.
Com veieu els japonesos no són diferents de nosaltres per que fa a les pors.

dilluns, de setembre 06, 2010

Dies d'estiu

Aquests dies d'estiu tot fa molta mandra, fins hi tot si et tanques a l'estudi amb l'aire condicionat i una beguda refrescant. Al Japó fa una calor que desfà les fulles. El millor, si vius aprop de la platja, és anar-hi, el cas, però és que a Hiratsuka fa molt de vent, això agrada molt als surfistes però es un inconvenient quan tens canalla petita.
Així doncs la solució és visitar les piscines públiques, la millor i més gran és al poble del costat, Oiso.
Oiso Long Beach forma part d'un complexe hoteler. Hi ha una piscina llarguíssima, la més llarga que he vist a la vida, bé, de fet sóc del que mai ha anat ni a Isla Fantasía ni Water World o sigui que les meves referències es basen en la piscina de Municipal de Badalona i poc més.
Si mai hi voleu anar Oiso és un poble de la Tokaido ( la carretera que unia Edo-Tòquio amb Kyoto ), s'hi pot arribar molt fàcilment amb JR Shonan Shinjuku o Tokaido Line. Des de l'estació d'Oiso hi ha autobusos cada 20 minuts que t'hi porten per 190 iens.
Ara bé si teniu algun tipus de tatuatge oblideu-ho no hi podreu entrar. A moltes piscines o banys japonesos ni s'hi pot entrar si estàs tatuat, el perquè? No ho sé, ja miraré d'esbrinar-ho, però crec que està relacionat amb la Yakuza, els Yakuza van tatuats segons el seu rang.

Aquesta és la piscina "llarga" de la que en feia esment abans, és llarga o no?

La piscina d'onades, genial! Si mai faig calers dibuixant me'n faré construir una al badiu! L'edifici ovalat és una capella per celebrar-hi casaments, casar-se allí si que és llença-se de cap a la piscina! ( quin acudit més dolent! ).

La ciutat que es veu al fons és Hiratsuka tot i semblar aprop ens separa una estació de tren. Veieu la sorra de la platja, és negre, tota la zona és de terra volcànica del Mont Fuji.

dijous, de setembre 02, 2010

Gràcies, però no gràcies!


Ahir es va celebrar una recepció a l'ambaixada espanyola, segons TVE, Zapatero es reunia amb la "colònia" espanyola a Tòquio, "colònia"? Segons la meva invitació es reunia amb la colectividad.

De totes maneres es van equivocar perquè jo no sóc espanyol ni formo part de cap "colectividad", bé si a Barcelona era membre del col·lectiu d'atistes Mediaworks, amb seu al Raval.
Feina massa calor i massa mandra per anar a veure al bandarra del primer ministre del país veí, l'únic cap d'estat veí que m'interessa és en "Nicolau" i la seva doneta la Carla, si em conviden hi aniré.
Ahir em van trucar amics des de Catalunya demanant-me que hi anés per dir-li el nom del porc. Potser per això vaig preferir rebutjar la invitació, m'agrada viure al Japó i no voldria que m'expulsessin per busca bregues, i és que no sóc cap heroi, només un pare de família de s'estima el seu país, que no és, tot sigui dit, el mateix que el del senyor que va venir ahir.