divendres, d’octubre 26, 2007

Titelles a l'escola

L'altre dia vaig anar a veure un petit espectacle de titelles pels nens de l'escola on va la Shikibu.
Es diu "Ningyou geki", són titelles sense fills controlades per titellaires vestits de negre, amb caputxa també negra, de manera que no se'ls veu.
Davant nostre hi havia la mainada de cursos superiors, tots arrenglerats a terra, calladets i ordenats, seguint les instruccions dels mestres, darrera, les mames que no paraven de xerrar, com suposo de deu passar a la majoria d'escoles de Catalunya també.

Les sabatetes ben arrenglerades, el rosa és el color per les nenes...


La senyora de negre explica com anirà la funció, les mestres duen un davantal de les identifica, com les "senyus" de quan jo era petit.


Una història de peixos, l'efecte "Nemo" té molta tirada entre la mainada,


Els "guiris" juntets, en Yuki-kun (1/4 anglès, 1/4 japonès, 2/4 canadenc) i la Shichan, gaudint de l'espectacle,


La caputxeta vermella i els dos ogres, aquesta no us la sabíeu, oi?

divendres, d’octubre 19, 2007

Mama mòbil

Japó malgrat ser un país molt muntanyós, és un país de bicicletes, n'hi ha de tot tipus, fins i tot amb el suport d'un petit motor elèctric. Les més sorprenents, però, són les "mama mòbils", bicicletes adaptades per poder portar els nens a l'escola o anar al "súper". Si passeu per davant d'una escola en veureu un munt d'aparcades.



dijous, d’octubre 18, 2007

Ei, que sóc un espia americà

We speak "iguirisu"


L'altre dia al barri de Roppongi, on hi ha l'ambaixada americana, em vaig trobar aquest cartell.
Suntory Hall, és un equipament que l'empresa de begudes Suntory (per cert sòcia de Freixenet) ha posat a disposició de la ciutat, un espai que consta de sales d'exposicions, teatre, salons de reunions, etc. Vull dir que no és qualsevol cosa. Tampoc en barri on hi esta ubicat, ja que és una zona molt propera a les ambaixades Americana, Espanyola i Sueca. I per tant una zona plena de diplomàtics estrangers que es deuen petar de riure quan llegeixen el cartellet.
Hi és que els japonesos no s'hi miren gaire alhora de transcriure les paraules que han manllevat d'altres llengües. Se les fan seves i les escriuen com els ve de gust.
A més a més el Japonès té un "alfabet" propi que utilitza per paraules d'origen foraster, aquest "alfabet", fonètic que es diu KATAKANA, intenta reproduir el so de la paraula en la llengua original, però la fonètica japonesa és molt pobre en sons i per això en trobem amb perles com aquesta: hall, es pronuncia "hol", en japonès "hooru", per tant "holl", és clar, ( o això és el que deuria pensat l'operari que va fer el cartell).

dimecres, d’octubre 17, 2007

Penjats

Ei! Que l'Aya i jo estem penjats d'un arbre a Aoyama.
Cada any es celebren els premis de disseny, DESIGN AWARD 2007 al barri de Aoyama (Shibuya), és una zona comercial on es poden trobar les botigues de les grans marques com Cartier, Prada, Armani o Zara.
D'entre els participants es fa una tria del 10% més o menys, aquests passen a la segona fase, i el seu disseny és triat per decorar els carrers durant les setmanes precedents a la Tokyo Designers Week.
Aquest any es demanava que es parlés de la relació Home/Dona, i he tingut la sort que que el meu disseny ha estat un dels triats, és el #038 del catàleg.



Dues meitats que es complementen per formar un individu, (una idea molt platònica, però que hi farem, tots tenim un passat).

dimarts, d’octubre 16, 2007

Dibuix d'un futur imaginari

Aquest és el títol d'una pel·lícula japonesa "Mirai yosouzu", que té com a protagonistes una parella japonesa que viu una història d'amor a Barcelona.
Malauradament sembla que en el rodatge no van aprendre res de la nostra realitat ja que el nom de Catalunya no hi apareix ni per casualitat. Espanya, sí. Hi això que el mapa que surt al web és el del Google en català. Ironies de la vida, oi?
Jo vaig mirant de fer pedagogia, però de vegades em sembla estar predicant en el desert...



diumenge, d’octubre 14, 2007

Manifest del Cercle d’Estudis Sobiranistes

Catalunya viu un moment crític. La situació de dependència d’un Estat que ens és contrari, la manca d’un Estat propi, està conduint la nació a la decadència econòmica i social, a la impossibilitat de desenvolupar polítiques competitives i de benestar, i a l’afebliment dels trets d’identitat cultural i lingüística imprescindibles per cohesionar la societat. Les condicions són pèssimes per assumir les oportunitats de la globalització i la competència en els mercats europeu i mundial, el progrés científic i tecnològic, la preservació de la singularitat cultural, la societat del coneixement, la nova immigració o la sostenibilitat mediambiental. D’altra banda, els intents per reformar l’estatut polític que evitin aquesta davallada han estat infructuosos i la reforma estatutària de 2006 s’ha encallat en el ja crònic incompliment per part de les institucions de l’Estat espanyol i a l’espera dels pronunciaments d’un Tribunal Constitucional sense garanties d’imparcialitat i al servei de la nació espanyola, que anorrearan l’Estatut.

Entenem que la via autonomista es troba esgotada, que el problema essencial dels dèficits que pateix la nació rau en la política de discriminació econòmica, cultural i social contra Catalunya que sistemàticament exerceix l’Estat espanyol, avalada pel disseny constitucional sorgit d’ençà de la transició, que impedeix al poble de Catalunya i al seu Parlament decidir el futur de la nació, reduint l’autogovern a una mera descentralització administrativa i escanyant la societat catalana detraient-li any rere any més d’un 10% del P.I.B., més de 19.000 milions d’euros que cada any van a Espanya i no tornen.

No ens resignem a la decadència i la desaparició, no volem perdre la dignitat i l’orgull de ser catalans, és l’hora del tremp dels homes i les dones lliures i patriotes, i d’establir les condicions per decidir la constitució de Catalunya en Estat independent integrat a la Unió Europea, en exercici del dret d’autodeterminació reconegut per Nacions Unides per a tots els pobles, en aplicació del principi democràtic, i en el marc dels Convenis de Viena sobre Tractats internacionals i de successió d’Estats.

Cal que els estaments polítics, socials i cívics responguin amb l’ambició necessària per fer de Catalunya una nació que assumeixi les pròpies responsabilitats i decisions, que donin forma i sentit al batec d’una societat que no es resigna, i que bandegin la desorientació, l’absència de gosadia, la tenalla de les servituds cap als poders fàctics espanyols, la manca d’honestedat i la incompetència, que han conduït a una bona part dels nostres representants a un atzucac que els impedeix plantar cara a la crisi i oferir una solució sobiranista creïble i viable.

Una majoria social favorable a la constitució d’un Estat propi exigeix que la sobirania centri l’agenda política, social i cívica de la nació amb un pla seriós i pautat, basat en un debat sincer i complet entre els partits, les organitzacions socials i les institucions, que basteixi espais i accions de sobirania i culmini amb un referèndum d’independència. Estem convençuts que cal atiar els dirigents polítics, socials i cívics perquè a través de les institucions es vinculin els dèficits que pateix la nació amb la situació de dependència de l’Estat espanyol, alhora que cal donar a conèixer a la societat totes aquelles oportunitats econòmiques, socials, acadèmiques, culturals i tecnològiques que Catalunya està perdent pel sol fet de no ser un Estat i no poder decidir lliurement allò que mes li convé.

Així mateix, entenem que la majoria social necessària que doni suport a un procés independentista per la via estrictament democràtica no es construeix amb horitzons vagues ni amb una apologia a la satisfacció de polítiques socials que cap govern de la nació és capaç de dur a terme com a conseqüència de la situació de dominació política i d’espoli fiscal a què Catalunya està sotmesa.

Nosaltres estem convençuts que és el mateix procediment amb horitzons clars i terminis definits i l’existència d’un debat institucional amb la societat extens i rigorós allò que generarà la majoria social necessària per guanyar un referèndum de sobirania. De fet, les enquestes d’opinió ja remarquen que hi ha una majoria de ciutadans que consideren que l’actual marc autonòmic és insuficient i entenen que l’avenç en l’autogovern només és possible a través d’un Estat propi. L’Estat on som, esclerotitzat per forts elements centralitzadors i uniformistes, no està en condicions d’esdevenir un Estat plurinacional, on les nacions catalana i espanyola hi fossin en peu d’igualtat.

Ens basem en l’experiència d’altres nacions europees sense Estat que han accedit en temps recents a la independència per via democràtica o estan en procés d’aconseguir-ho, en les quals el sobiranisme també era minoritari en l’inici del procés i on la mera activació d’una política d’orientació independentista ha fet créixer exponencialment el suport social en un termini breu. També tindrem en compte l’existència i l’experiència de realitats polítiques europees i d’arreu que han demostrat la viabilitat no només econòmica sinó també social, cultural, acadèmica i tecnològica de la independència política d’Estats de dimensions similars o d’alguna manera propers a Catalunya com Irlanda, Suècia, Noruega, Finlàndia o Suïssa; tot generant reflexions i estudis útils i pràctics que nodreixin la societat catalana i els seus representants d’ambició i confiança en les forces pròpies.

És l’hora, doncs, de contribuir a la creació i consolidació de factors reals de poder catalans (empresarials, ideològics, mediàtics, energètics, de benestar i de seguretat) que proporcionin avenços tangibles en la consecució de l’objectiu sobiranista. En aquest context, els membres del Cercle d’Estudis Sobiranistes, integrat per intel•lectuals i professionals, homes i dones competents, patriotes, i dedicats a nodrir d’idees un projecte de plenitud nacional, representants de les diverses sensibilitats del catalanisme, ens constituïm com a grup de reflexió i de debat, amb l’expressa voluntat de servir de catalitzador per propulsar el procés que ens porti a la fundació d’un Estat de la nació catalana independent en la Unió Europea com a marc de benestar, de riquesa, de pluralisme, d’igualtat d’oportunitats, de llibertat i de virtut cívica.

Catalunya, setembre de 2007

dissabte, d’octubre 13, 2007

Amb Espanya a la boca

Bocabadat he vist com la història es repetia i l'Espanya més rància es treia la màscara que fa 30 anys de porta.
Mireu sinó qui són, o han estat els que sempre s'han posat el nom d'Espanya a la boca.











I per últim això...no us fa por? a mi molta, no m'imagina cap estat europeu de tingui la necessitat de reivindicar-se d'aquesta manera, potser vol dir que hi ha quelcom de no rutlla del tot dins el cap d'alguns dirigents polítics. Al Japó ja els hagueren fet plegar, per imprudents i revisionistes.

dimarts, d’octubre 02, 2007

Una Senyera a Disneyland

Fa pocs dies, vaig anar a Disneyland Tokyo, per celebrar l'aniversari de la meva petita.
Disneyland és un parc on es convinent una gespa perfecte, la més perfecte que he vist en tota la meva vida ( i he viscut a Anglaterra), bé, gespa perfecte i una mena de "Poble Espanyol" però amb escenes de diferents continents.
Cartró pedra i cues d'una hora per poder pujar a alguna atracció.
En una d'aquestes atraccions, la de Pirates of the Caribbean, has de fer cua dins d'un hotel colonial, que mena als aiguamolls de Luisiana, a l'entra de l'hotel hi havia un quadre d'una batalla naval del segle XVII, entre el que sembla la Royal Navy i una marina una mica més propera, fixeu-vos el detall on veureu les Quatre Barres.
No tinc ni idea d'on ha sortit el quadre, però el que sembla clar es que l'original no es de cap museu espanyol.

A mà esquerra també hi ha una altra ensenya barrada, la bandera de popa sembla el penó de Santa Eulàlia que guarneix el Fossar de les Moreres l'Onze de Setembre.