dimarts, de maig 29, 2012

Decora Fashion

Ahir us vaig parlar de la Kyary Pamyu Pamyu, i us vaig dir que basava el seu estil entre l'estètica "Kawaii" i la "Decora", aleshores vaig recordar que no us havia explicat mai que era la estètica "Decora".
La Decora o Decora Fashion és una tendència que es basa principalment en la imatge que va crear l'ídol i cantant pop Tomoe Shinohara, a la fi dels anys '90 del segle XX.
Tot i que va tenir projecció internacional arrel de la peŀlícula "Wasabi" ( 2001 ) de Luc Besson amb Jean Reno i  Ryôko Hirosue, en aquesta peŀlícula el personatge de que interpreta Hirosue, Yomishido Yuki, va vestida a l'estil Decora.
El tracta de decorar els vestits amb complements de colors que donin un aire infantil i juganer, molt innocent, com de nena petita. Cal recordar que al Japó hi ha un fenomen que es diu "Lolicon" de "Lolita", i es considera que la mainada petita és molt atractiva, això es pot entendre malament, com una desviació sexual, com la pederàstia, però al Japó, malgrat que també hi ha casos, es tracta d'una cosa més innocent, les nenes petites són bufones, per tant "kawaii". I el què es tracta és ser "kawaii" fins a l'extrem.

Dins del Fashion Decora hi ha diferents categories, que es poden veure sovint passejant pel barri de Harajuku, sobretot al carrer Takeshita-Dori de la capital.
1- Colourful Decora, que combina colors molt vius amb accessoris de plàstic i pentinats molt decorats, amb un aire una mica esportiu.

 Colourful Decora

Colourful Decora

Aquesta és Tomoe Shinohara en una imatge actual una on ha canviat per un estil més sofisticat i sexy, malgrat tot la seva estètica anterior el manté tan viva com anys enrere.

En aquesta imatge es pot apreciar més l'estètica que la va fer famosa, d'aquest estil a sorgit la categoria Shinorer de Shinohara una de les branques del Decora.

2- Shinorer fa un us de colors pastel i teixits més naturals com el coto, són les nenes confit que dic jo, i complementen el conjunt amb accessoris com ossets de peluix.

 Decora Shinorer.

Decora Shinorer.

3- Dark Decora, aquesta categoria combina l'estètica "Kawaii" amb el Gothic, sense arribar a Gothic més fosc i victorià de les Gothic Lolitas. hi ha fins hi tot Dark Decora Roses com la imatge següent.

 Pink Dark Decora.

4- Fairy Decora, aquesta és la categoria més "sexy" de la Decora, mini-faldilles, pentinats de fantasia, colors xiclet, lacets i moltes transparències, com si fossin fades.

 Fairy Decora.

5- La darrera categoria és la Decololi, de Decora+Lolita, el fenomen Lolita al Japó és molt extens i engloba molts estils, jo les divideixo entre les Gothic Tim Burton i les Rinxols D'Or, tot i que hi ha molts més tipus, com aquestes Decololi que combinen l'estètica Decora amb els vestits victorians de les Lolites.

 Decololi.

La Decora Fashion és molt present de manera més o menys visible a la moda japonesa, com aquestes imatges d'un Fashion Show de la Universitat de Tòquio on es veuen dissenys inspirats en aquesta tendència tan especial.

Algú vol un pastís de maduixes amb nata?

dilluns, de maig 28, 2012

Kyary Pamyu Pamyu

Fa unes setmanes us vaig parlar de Kyaru Pamyu Pamyu en una entrada titulada Pestanyes, pestanyes. Kyaru Pamyu Pamyu és un personatge que ha sorgit recentment a l'escena de la cultura popular japonesa i ja és una de les més influents pel que fa a noves tendències.

Malgrat que el seu nom artístic és Caroline Charonplop Kyary Pamyu Pamuy, el seu nom veritable és Kiriko Takemura i només té 19 anys, va començar com a blocaire de moda especialitzada en la zona de Harajuku a Tòquio, arran del seu èxit com a "trend hunter" es va convertir en una creadora de tendència i va esdevenir model. Ara fa poc va gravar un àlbum produït per Nakata Yasukata ( Capsule ) el mateix productor de Perfume, un músic especialitzat en música pop-electrònica.
L'àlbum titula Pamyu Pamyu Revolution i el seu Single PonPonPon, han estat un èxit, sobretot gràcies a la direcció artística de Matsuda Sebastian que va crear un vídeo inspirat en la psicodèlia de l'estil de la subcultura "Decora" el "Kawaii" afegint una mica d'estil Retro-Pop 60-70's. Aquest vídeo va provocar una campanya viral a través del YouTube amb més de 2,700.000 visites!

A la seva curta edat, recordo que només té 19 anys ja ha demostrat tenir un gran sentit del negoci convertint-se ella mateixa en un producte de consum, també ha creat una empresa de fabrica pestanyes postisses, "Harajuku Doll Eyelashes by Eyemazing x Kyary", complement indispensable per a qualsevol noia de Harajuku.

A la imatge de l'esquerra un exemple de Decora Fashion, fent us de joguines i esponges de bany per crear un vestit. Kyaru juga amb l'ambigüetat del "Kawaii", és una nina,  i el "frikisme" del rar, com es pot veure en la imatge de la dreta on li raja sang del nas.

El seu èxit com a model la portat a ser portada de revistes de tendència com Kera! o Zipper, publicacions especialitzades en l'estil de moda del barri de Harajuku, la capital mundial de la cultura "Kawaii".

És com una nina de plàstic barata sortida d'una botiga de "Tot a cent" però amb la sensació que estàs observant quelcom d'extraorinari, l'ús dels objectes més vulgars per crear quelcom d'especial amb una estètica molt original.

Aquesta imatge és del seu Single, Candy, Candy. No és una nina?

Gominoles, feltre i objectes de colors llampants, aquest és l'estil que triomfa al Japó de 2012.

...I la ciutat està envaïda per la seva imatge.

divendres, de maig 25, 2012

Star Wars 35 anys!

35anys! "a long time ago in a galaxy far, far away..."

No m'ho puc creure! Com passa el temps, encara recordo la coŀlecció de cromos que tenia, aleshores el meu personatge favorit ela Luke, potser perquè tenia la mateixa innocència que tenia jo, i era romàntic i idealista, no com Han Solo, a mi m'hagués agradat ser Han Solo, un tipus eixerit i aventurer.
Tinc moltes ganes de poder compartir Star Wars amb la Shikibu quan sigui prou gran, i amb Miró. 
Només les bones, eh! Les noves no valen res ( a part de la Natalie Portman, és clar ).

dijous, de maig 24, 2012

Japó, un país subtitulat

L'altre dia llegia l'article de Carod-Rovia, "Un país subtitulat" publicat a Nació Digital.
Carod-Rovia es queixava que TV3 hagués subtitulat les declaracions d'alguns dels portagonistes del reportatge de 30 Minuts sobre el conflicte de l'Aldea ( Baix Camp ).
Sóc del "Maresme-Sud" ( mai he considerat Badalona una ciutat del Barcelonès, el Besos ens fa de frontera ) la comarca que parla el català més estàndard del Principat, potser perquè Pompeu Fabra passava els estius al meu poble. Reconec que la parla de la gent de les terres de l'Ebre de vegades em confon, sobretot si és gent gran. També em passa amb els parlars de les Balears i algunes paraules valencianes. És part de la riquesa de la nostra llengua.

A Badalona mateix, dels nespres en diem "micacos", dels xotxos de crema, "tornem-hi", dels bolquers, "titins", dels patis, "badius" i pronunciem mar com "marc" i car com "cart". Si mai escolteu dos badalonins parlant, potser necessitareu subtítols, sobretot si el local on sou "és ple de gent" ( una altra expressió badalonina ).

No em molesta que hi hagi subtítols quan es parla en variants dialectals catalanes, el què em molesta és que no se'n posin quan surt algú que parla castellà. Si TV3 tingués vocació pedagògica i voluntat de donar a conèixer la nostra cultura, potser pensaria que a les comarques catalanes sota l'Estat Francès, o a la ciutat de l'Alguer, hi ha molta gent que no entén el castellà. Així com els millers d'estudiants de català que hi ha arreu del món.

Si Carod visqués al Japó no es sorprendria de veure subtítols a la televisió, al Japó es subtitula molt, no només altres llengües, sinó que el japonès mateix també, perquè es fa?

Hi ha molts motius per subtitular el japonès al Japó.
El més obvi i és el mateix per altres països, és el subtitulat de teletext pensat pels sords.
Però al Japó es subtitulen directament molts comentaris, o fins i tot diàlegs sencers, un dels motius és per emfatitzar, o cridar l'atenció. D'altres és només un recurs gràfic com les onomatopeies dels còmics.
Sempre es subtitulen les actuacions dels cantants, com si fos un Karaoke.
L'Aya es subtitula els programes, per poder posar el volum del televisor més baix i per entendre millor els diàlegs. Com els exemples següents:


"shuuichikurai...", un cop per setmana.

 "nandemoiidesuka?", qualsevol cosa va bé?

 "ryourihotondoshinaidesune" no cuino gaire
"omaejaneeeyo" tu no!

 "bakayarooo", gamarús!

 "iionadanatteomouyone" ja pensava que era una dona molt especial.

Al Japó hi ha una llengua oficial, el Hyōjun-go, el japonès estàndard implantant al segle XIX amb la Restauració de Meiji. El Hyōjun-go és la parla de la regió de Kanto, o sigui Tòquio, Chiba, Saitama i Kanagawa, entre altres. Però el japonès té molts Hōgen, dialectes, com el de Kansai ( Osaka ) o el de Kyushu al L'oest o el d'Akita al nord. Si mai heu vist el "Shin-chan" sabreu que hi ha dos avis, el d'Akita, pare d'en Hiroshi, i el de Kyushu, el pare de la Misae, ambdós tenen maneres de parlar diferents i de vegades els guionistes hi juguen.
Per exemple el pronom personal "JO" en japonès polit es diu "watashi", col·loquial "boku" i vulgar "ore", doncs l'avi d'Akita diu "ora" i el de Kyushu "ashi".
Per això molt sovint es subtitulen els programes, sobretot quan parla gent del camp que empra un llenguatge molt local. Igual que el programa sobre l'Aldea de TV3.

Una altra cosa que hauríeu de saber és que malgrat el centralisme del govern japonès des de la Restauració Imperial, encara hi ha al Japó altres llengües que no són la japonesa. Les dues minories majoritàries són la parla Ainu de l'illa de Hokkaido, i la Parla de l'antic Regne de Kyushu, que engloba l'Illa de Kyushu i l'Arxipelag d'Okinawa. A Okinawa hi ha més de 200.000 parlants d'aquesta llengua en les seves variants dialectals. De vegades surt gent que la parla, i malgrat tenir algunes semblances amb el japonès, no és la mateixa llengua.

Així doncs, Japó, que no va ser un país unificat fins a finals del segle XIX, té una gran varietat dialectal, en part perquè els habitants de les illes estaven incomunicats, políticament i geogràficament. Japó és un país ple de valls i muntanyes, illes grans i petites, i boscos molt espessos. Per això és tant útil l'escriptura "Kanji" perquè malgrat que algunes paraules es diuen diferent, en tenir el mateix kanji la gent s'entén.
Un altre dels motius és la pobresa fonètica del Japonès, o simplicitat, no vull que se m'entengui malament, però el japonès és una llengua amb molt pocs sons. Això fa que hi hagi moltes paraules que sonen igual però que tenen significats diferents ( no recordo el terme filològic per aquest fenomen ), ja m'enteneu. De manera que si no hi ha "kanji" no es pot entendre.

dilluns, de maig 21, 2012

Kinkan Nisshoku

Kinkan Nisshoku ( 金環日食 ) vol dir eclipse anular de Sol. Avui a 2/4 de 8 del matí, tot Tòquio estava pendent de l'eclipse, portàvem mesos esperant-lo.
Malgrat l'espectació, i les olleres especials que l'Aya ens va comprar a Shibuya, Sant Pere ha decidit que ens volia fer la punyeta, o sigui que ens em llevat, ben d'hora, ben d'hora, però amb el cel tapat.

I això és el què hem vist, més o menys. No s'ha fet fosc com si fos de nit, ni hem hagut de sacrificar cap anyell ni cap verge, bé potser algú va perdre la virginitat anit (^_- ), perquè el Sol tornés a sortir, tímidament, després d'amagar-se darrera la Lluna. Em estat badant una estona...

Però a mi els "estels" no m'han deixat veure el cel. しーちゃんかわいい!!!

dimecres, de maig 16, 2012

Hatsune Miku


Els amants de la cultura POP japonesa ja fa temps que coneixeu Hatsune Miku, i no us puc explicar res què no conegueu. Aquesta entrada la dedico aquells a qui els fa grácia veure com en poden arribar a ser d'estravagants dels japonesos. Jo no paro de repetir que cada dia em sorprenen més.
Hatsune Miku fa temps que corre per Japó, però fins ara no li havia parat esment, fins que amb la Shikibu, navegant per YouTube, vam veure un vídeo d'ella en directe, des d'aleshores Shi-chan és una fanàtica de Hatsune, i a mi també m'ha agradat. Més que res perquè penso fins on es pot arribar en un futur.

Hatsune Miku (初音 ミク) És una ídol virtual japonesa, desenvolupada per CRYPTON Future Media amb la veu de la dobladora Saki Fujita per a la segona versió del programa de sintetització de veu Vocaloid, un producte de sintetitzador vocal. El seu nom prové del japonès i significa: El primer so del futur (Hatsu = Primer, Ne = So, Miku = Futur).

Saki Fujita

Hatusne Miku va néixer el 31 d'agost de 2007 per promocionar el producte de VOCALDROID, però l'exit va fer que esdevingues una ídol, la primera ídol virtual.
Té 16 anys, fa 1,58m i pesa 42 quilos. A l'espatlla esquerra porta el número 01 tatuat en vermell. I és clar va a l'institut, com no. Ah! I li agraden els porros ( les cebes eh! ).

 Imatge del concert en viu.

 Versió de nina de vinil.

 Versió Nendoroid i normal en vinil.

 Vista de diferents angles.

Versió "nendo" o nendoroid, és la versió "kawaii", molts personatges d'Amine o Manga tenen aquesta versió.

 Versió CG a l'estil Final Fantasy.

 Una versió molt bonica en vinil.

 Versió 2D.

 I no podia faltar el Cosplay.

 Desde boniques noies orientals...

Fins a boniques"gaijin".

Concert en viu a Tòquio amb alguns acompanyants.

Mireu com xalen els "otaku"!

Promoció 2D d'un vídeo joc.

dilluns, de maig 14, 2012

Piiipiiicaaa!

Piiipiiicaaa!!! És la manera especial que té en Miró per dir cotxe. Com que li agraden tant, el diumenge vam anar a veure una torbada de cotxes esportius al parc de Miyagase.
No sóc gaire fanàtic dels cotxes, de fet ni en tinc de cotxe, a casa anem a munt i avall en bicicleta. Però sempre és curiós veure un grapat de milions d'euros, bé en el nostre cas iens, en forma de cotxes. Sobretot en èpoques de crisi quan rumies com d'aixonses s'ho fan per poder comprar cotxes que valen més que el pis que tenia a Rubí.
Un altre dels motius pels que també hi vam anar va ser per feina, ja que el mes passat vaig guanyar un concurs per dissenyar la mascota de la festa, és la nena que surt a totes les fotos, es pot seguir al Twitter sota aquest nom; @miyagasechara.

 Hi havia el Ferrari d'en Magnum.


 També el Tesatarossa del "Sonny Crockett" de Mami Vice.

 Aquesta li dedico al meu germà que viu a Manresa que li agraden els Lamborghini.

Un McLaren-Benz...

...amb el volant al lloc dolent.



 Un mar roig Ferrari!

 L'únic cotxe japonès de la festa, un Honda NSX.



Piiipiiicaaa!!!