Els Reis venen, també al Japó

Anit, la Nit de Reis, un parell de nens de pare badaloní van tornar a fer "cagar els reis", o fer "els reis venen" que sempre queda millor. És de meravellar-se com els bons Reis d'Orient s'ho fan per fer ploure caramels a través del sostre, i encara és més sorprenen que, venint de tan lluny, trobin el camí a casa dels petits catalanets que viuen a l'altra banda del món. És clar que tenen l'ajuda dels fanalets que ells mateixos han fet.
És la feina dels pares mantenir vives les tradicions, ja que sense tradicions es perd la identitat, per a mi la tradició és com la flama dels fanalets de la Nit de Reis.

Aquests dos "nous catalanets" aprendran de son pare què és Catalunya i seran tan catalans con un noi d'uns blaus nascut a Roda de Ter ( per dir un poble de la Plana de Vic que no he vist mai per culpa de la boira ). Malgrat li pesi al sr. Anglada.

 El més difícil és aguantar sense menjar-se el caramels.

 Més de dos quilos! Renoi, n'hi ha per una bona temporada!

Abans d'anar fer nones, potser caldrà deixar els fanalets a l'entrada per facilitar les coses a ses majestats.

 I parar un plat amb uns quants "senbei" ( galetes d'arròs ) i una mica de te de blat

( mugi-cha o mugui-txa ).

Aquest matí, s'ha llevat igual que el papa, per obrir els regals que han deixat els Reis abans que marxés a la feina, avui tampoc és festa al Japó, ni regals i tortell, bé sí, el millor regal, veure la carona d'aquests petits brivalls abans de sortir de casa.

Jo fa temps que tinc un desig pels Reis, poder votar el 9 de novembre, i que guanyi el Sí-Sí. I vosaltres, què els heu demanat?

Bon Any del Tatano

Comença un any nou, personalment no ens podem queixar de l'any passat, per la part de família que vivim al Japó, la part que viu a Catalunya, què us diré? El món està ben fomut.
Enguany, però és un any on passaran moltes coses, i que crec que la majoria de nosaltres afronta amb iŀlusió. Això és el més important, no perdre l'empenta que ens caracteritza com a poble que ens ha ajudat a superar moments molt més difícils. El nostres avis, la Guerra, els nostres pares la Dictadura.
Pel Japó és l'any del cavall, no sé si vol dir que anirem a pas lleuger o ens faran menjar pastanagues, almenys segur que ho intentaran amb el futbol. Només espero que com, els cavalls dels traginers,  sabrem torbar el camí de casa tot solets.
Com diem per aquí, Akemashite omedeto gozaimasu! Bon any nou!