Fa un parell de setmanes vaig rebre l'agradable visita d'uns amics de Barcelona, un d'ells antic company de Belles Arts, començaven un viatge de vuit mesos per Àsia ( qui pogués...), el primer que els va cridar l'atenció va ser la manca d'edificis històrics a la ciutat de Tòquio, cosa que van atribuir als bombardejos de la Segona Guerra Mundial, però en allunyar-se de la gran metròpoli, no van notar cap diferència, a tots els pobles i ciutats que han visitat els manca el centre històric, o edificis tradicionals.
Les ciutats japoneses són com si l'alcalde Porcioles hagués destruït el centre de Barcelona, enderrocat la Catedral i el Palau de la Generalitat tot tingués el mateix aspecte que la Verneda, o l'Hospitalet.
Al Japó no hi ha gaires edificis més vells de 60 anys. Els centres de les viles són les estacions de tren de disseny dubtós, construïdes als 60 les més velles o als 90 les noves. Sense pràcticament reformes esperant caure de velles.
Al Japó quan un edifici és vell s'enderroca i es construeix un altre de nou. He vist enderrocar al meu poble construccions Art-Déco, de finestres de vidres plomats i cornises decorades amb boniques formes geomètriques, per construir-hi un edifici d'apartaments lleig com un pecat amb façanes recobertes de rajoles grises.
El sentit pràctic prevaleix sobre l'estetic, amb això, com a creatiu m'hi barallo cada dia.
Fa poc s'ha anunciat de s'enderrocarà el teatre de Kabuki, el Kabukiza, un dels edificis més fotografiats de Tòquio, un dels més antics, tot i ser una restauració de la post-guerra.
Situat al barri de Ginza, el Kabukiza és un exemple del que havia estat l'arquitectura al període Meiji, i ens il.lustrava com havia estat la ciutat imperial.
L'any vinent serà enderrocat per construir-hi un nou teatre i un gratacels per oficines annex. La reforma no serà com l'ampliació d'Oscar Tusquets al Palau de la Musica, respectuosa i completentaria. Serà com si enderroquessin el Palau i el Nuñez i Navarro el tornessin a construir aprofitant l'espai per posar-hi la torre Mapfre al damunt. Tot això tenint en compte que, malgrat tot, el Kabukiza no és el Palau ( tot i segons per aquí, potser és més bonic ).
A Venècia se'ls va cremar la Fenice, dues vegades, a nosaltres el Liceu, també dues vegades, i sempre hem mirat de restaurar-los tal com eren. El Kabukiza ha estat reformat quatre vegades des de la seva estrena l'any 1889 i sempre ha anart deixant una mica història pel camí.