dissabte, de maig 31, 2014

El millor pels nostres fills

Llegeixo que, al Pakistan, una dona embarassada, Farzana Parveen, ha mort lapidada a mans de la seva família, per casar-se amb l'home que estimava, no ha estat un crim a estat el resultat d'una sentència, d'un veredicte imposat legalment per un tribunal. Ampliant la notícia descobreixo que l'home amb qui la seva família volia que es casés havia assassinat la seva anterior muller per poder casar-se amb Farzana, els fets van ser denunciats per fill de la primera dona, però la "justícia" el va perdonar.
No puc ni imaginar-me el calvari que hagués patit la pobre Farzana si s'hagués casat amb aquest assassí confés, i no puc arribar a entendre des de la meva mentalitat occidental, com un país pot permetre que això passi i que a més hi hagi lleis que no només no ho impedeixen sinó que sembla que ho encoratgin.
Tot això m'ha fet pensar que he conegut gent amb idees molt radicals, fins hi tot agressives en contra de la societat en què vivim, però que ha estat la seva fins a un canvi de mentalitat gairebé integrista, sense tenir en compte a qui poden perjudicar.

És una qüestió molt difícil, intentaré explicar-me.

De fet el primer que m'ha vingut al cap, en llegir aquesta notícia, és un nena que anava a la classe de la Shikibu a l'escola bressol, la seva mare era japonesa i el seu pare pakistanès, ell treballava a la Nissan com enginyer, n'hi ha molts al meu poble, això vol dir que, en certa manera deu formar part de la petita elit del país. El que em va deixar parat és que la seva dona japonesa va decidir anar a viure al Pakistan amb la seva filla deixant al seu marit treballant al Japó, empesa per unes idees "multi-culti-papanates", sense tenir en compte que al Pakistan les dones no tenen drets, ni tant sols són persones, ja que són tractades com a propietats, com a objectes o mercaderia. Mai de la vida imposaria la meva petita Shikibu viure en una país com el Pakistan. Vaig parlar amb aquella dona per mirar d'entendre per què ho feina i l'única conclusió que en vaig treure era que tenia una fascinació malaltissa pel país.

Al llarg dels deu anys que fa que visc al Japó no és el primer cas que he trobat, l'Aya té una amiga de l'escola que cantava en un grup de noies música brasilera, "Tamanco Buco" es deia, la seva fascinació pel Brasil va fer que conegués un fotògraf japonès que compartia el mateix amor pel país, així que ambós van decidir anar a viure-hi, fa poc van tenir un nen, i els vam veure en un programa de la televisió japonesa semblant a l'Afers Exteriors de TV3, resulta que viuen en un barri de faveles, amb molt perillós i alt nivell de delinqüència violenta i insalubritat, on la gent pateix malalties de tot tipus per manca d'aigua potable. És el lloc on volen ser per que ell pugui fer les millors fotografies, és un voyeur, no fa res més, no ajuda, ni col.labora amb entitats local, només mira. I ella no canta, fa de mestressa de casa, amb el petit.
Em vaig indignar, com pot posar el seu fill en risc pels deliris egoistes d'un fotògraf mediocre?

Quin futur els espera al petit i a la amigueta de la Shikibu?

dilluns, de maig 26, 2014

Undokai, míting atletic a l'escola

El dissabte passat vam anar al míting atlètic de l'escola de la Shikibu, m'agrada molt anar a aquest tipus de festes, és com entrar en un episodi d'Anime, sempre penso que en un moment o altre algun mostre apareixerà al gimnàs i unes nenes vestides de marineres fantàstiques s'hi enfrontaran.
La realitat però és que les nenes fantàstiques no apareixen però la canalla s'esforça molt sota un sol que desfeia les pedres.

Com sempre que hi ha alguna festa al les escoles, hi ha una gernació de pares i avis que esperen agafar un bon lloc des de bon matí.

 Amb la omnipresent bandera japonesa.

 El jurament "olímpic"...

 Una mica de gimnàs, per esclafar motors.

Ready, steady...go! Aquest és "ikemen-sensei", el profe de la Shikibu altrament conegut com el profe guapo(^_^)

 El nou grup "Parchís", els qui tenim una edat ja sabeu de què parlo, oi?

 No badis Shi-chan!

 L'Aya m'ha intentat convèncer que la directora de l'escola no és una bruixa de Hogwarts, jo no ho tinc clar, crec que té l'escombra tancada al despatx.

 Moments abans de la cursa, és tasta la tensió a l'ambient. 

 L'Aya és una "poli" de la PTA, i ho tenia tot sota control.

 Esperant el seu torn a la banqueta.

 Hi ha pares molt ben preparats.

 Els "ototo" i les "imoto" ( germanets i germanetes petites ) també van tenir el seu moment.

 Amistat...

 Diuen que per fer aquestes pilotes van a buscar el material a les seus del PP valencià...

Si us fixeu hi ha moltes fotos amb els nens amb la gorra vermella, és que la Shikibu era de l'equip dels vermells, a les competicions d'escola hi ha dos equips els vermells contra els blancs.

 やったね!やったね!"yattane! yattane!" vol dir; que bé ho hem fet!

 M'encanten aquestes cares d'esforç, "ganbatte!"

 La Shikibu es pixa de riure mentre el seu company cau de cul sense poder aguantar el riure. 

 Els blacs i el vermells i les motxilles multicolor.

 Aquestes banderes volen dir l'ordre d'arribada a la meta. 

 Alguns les prefereixen grans (^_^)

 Trenca-l'olla.


Els vermells increpant als blancs, després ho fan els altres, diuen conses com: guanyarem! No teniu res a fer! Som els millors...

 Hi ha pares que aprofiten per fer una becaineta.

 Només una nena bufona.

 Un reporter amateur...

També es barreja música i dansa tradicional japonesa amb música J-Pop, aquesta és una actuació de música japonesa.

 Encara els falta molt per fer castells com déu mana...

 I sardanes...

A la fi el capità recull la copa, per cert, el blancs van guanyar, era una premodició?

dimecres, de maig 21, 2014

Japan, the Strange Country

Una amiga japonesa m'ha fet arribar aquest vídeo creat per l'usuari de Vimeo Kenichi. Malgrat estar en japonès, gràcies a la infografia s'enten perfectament tot el què hi diu, una visió particular del Japó amb dades estadístiques per entendre una mica millor el país on visc i que tant ens agrada a molts.

dilluns, de maig 19, 2014

Toy Sapiens, una botiga Big Bang Theory

Fa un parell de setmanes vaig decidir sortir a "navegar" sense rumb concret per Harajuku, el barri de la moda jove de Tòquio, de cop vaig descobrir aquesta botiga, ja ho té això aquesta ciutat, et pot sorprendre a cada cantonada.
Toy Sapiens és una botiga de figures de còmics japonesos i americans, però d'una qualitat increïble fetes amb tot detall amb preus per butxaques felices. Sobren les paraules, però crec que és visita obligada pels amants d'aquestes figures, i pels qui tenim una edat, ja que està plena de referents de la nostra infantesa.

Al contrari del què passa sovint, et deixen fer fotos dins sense cap problema.

El Bat-Mobile de Tim Burton.


Un Spiderman de mida real!



Tres Ironman de mida real, acollonants!



Tomodachi!





El millor Batman! PIM, PAM, CRASH!!






C3PO i R2D2 de mira real, quan els vegi Miró fliparà en colors!