Diuen que mirem massa al passat, i que això no ens deixa avançar, res menys cert, ja que som capdavanters en progrés, tecnològic i social.
I això a que treu cap? Us podeu preguntar, ja esta l'Isaac un cop més donant-los la tavarra amb i escombrant cap a casa. Bé potser teniu raó (^_^) però ja veureu com m'ho faré venir bé.
El Japó és un país modern, però també és famós per conservar les tradicions. Alló que alguns ens diuen mirar al passat.
Demà serà el darrer dia de les petites vacances anomenades Golden Week, la setmana daurada, és diu així perquè ens l'empesquem per agafar ponts i passarel·les per poder fer uns dies de festa, coincidint amb el 5 de Maig, el Dia dels Nens ( Kodomo no Hi ).
El dissabte passat vam anar a Odawara, una petita ciutat a mitja horeta de tren de Hiratsuka, a Odawara hi ha un castell, el Castell d'Odawara, el castell actual és de l'any 1975, perquè dos terratrèmols el de 1705 i el de 1923, el van destruir.
Però el castell d'Odawara té una gran història, una història de lluita i resistència, de tossuderia i memòria.
El dissabte era l'edició 50 de la festa anomenada Hojo Godai ( Homenatge a Hojo ), Hojo era el clan de Samurai que governaven sobre aquest territori, des de la falda del Mont Fuji fins les prefectures de Chiba i Saitama.
La gent d'Odawara homenatge el cinc Daimiyo ( nobles ) d'aquesta família que va establir la seva base al castell.
Hojo Soun 1432-1519
Hojo Ujitsuna 1487-1541
Hojo Ujiyatsu 1515-1571
Hojo Ujimasa 1530-1590
Hojo Ujinao 1562-1591
Aquest clan i el seu castell van protagotizar un dels episodis més importants de la història del país, el Setge del Castell d'Odawara.
A la tercera va la vençuda, diuen, i en el cas del castell és cert, aquesta fortificació construïda al segle XIII, al període anomenat Kamakura, va patir tres setges, el primer de Uesugi Kenshim el 1561, el segon del famós samurai Takeda Shingen el 1569, i el darrer del Shogun Toyotomi Hideyoshi el 1590, el dos anteriors setges van fracassar però el tercer va aconseguir el seu objectiu, anorrear el clan dels Hojo.
Resulta que Toyomi que era el Shogun, que vol dir el generalíssim, era qui tenia el poder en realitat, el poder militar i per tant polític, mentre que l'emperador, el Mikado, era un càrrec religiós, doncs bé, els Hojo s'oposaven a la dictadura de Toyotomi i companyia, no perquè fossin millor, sinó perquè volien manar ells o no ser manats, recordeu que malgrat el què us diguin els japonesos, Japó era un munió d'estats fins el segle XIX. Total que a Toyotomi se li va acabar la paciència i va enviar un exèrcit a ocupar el castell, però ai las, el Hojo es van fer forts, en aquesta època els exèrcits trigaven una mica a arribar o sigui que van tenir temps de reforçar les muralles, i es van tancar dins amb 82.000 soldats. I vosaltres direu, déu n'hi do, doncs no, perquè Toyotomi es va presentar amb 161.000 més 55.000 d'aliats, total 216.000 soldats! Malgrat tot i que superava en escreix el número de defensors, Toyotomi i el seu estat major, entre els qui hi havia Togugawa Ieasu ( el Shogun que va instaurar el període Edo ), van decidir muntar un setge, en comptes d'atacar, aquest setge es va fer famós, perquè més que una expedició militar, Toyotomi ho va convertir en una festa, amb músics, cortesanes i artistes de tota mena.
Al cap de tres mesos de setge, els defensors es van rendir i el clan Hojo va ser perseguit pel seu territori i els seus membres anihilats.
Aquesta batalla va fer que Tokugawa, un cop mort, Toyotomi, no trobés cap resistència a la regió de Kanto per convertit-se en el següent Shogun i instaurar la "pau d'Edo", durant 300 anys.
Tanmateix sembla que els ciutadans d'Odawara s'estimen mes els senyors Hojo abans que els Toyotomi, i malgrat que han passat uns centenars d'anys del setge, cada any fan un festival per recordar la memòria d'aquest clan.
A l'estació de trens ens esperaven els samurai, Miró llest per entrar en combat!
La torre de l'homenatge del castell.
El fossat del castell, bé i alguns soldats atacants...
Com veieu era difícil creuar el fossat.
Samurai a l'ombra, ensenya roja que porta és el Kamon ( escut ) dels Hojo, tres escates de drac.
Una torre de defensa
La cursa ninja!
El guanyador
Més que de córrer es tracta de riure...
Els aficionats al Manga sabreu millor qui és aquest personatge.
Aquests sí que els conec, l'Aya i en Miró menjant Kakigori!
El kakigori és un granisat de gel amb xarops.
A partir d'aquí les fotos de la processor anomenada Musha Gyoretsu, una desfilada militar amb uniformes del període Sengoku.
Nin-nin! Ninja rojos!
Noies samurai, amb llances, normalment eren escortes de les dames.
Més noies guerreres!
Per la barba blanca aquest era gerenal, com a mínim!
Aquests són els Teppo-tai, els fusellers. Les armes de foc eren normals abans d'Edo.
Les arqueres.
Els piquers...
Una noia guapa...
Algunes personalitats famoses feien de senyors Hojo, aquest era Soun, potser. El públic els cridava "tono", "tono", "senyor".
Els samurai del barret de pèl de cavall com el del "tono" d'abans, representen els nobles.
I aquests "mindundis" tiren del carro de la pòlvora.
Més samurai amb l'estandart dels Hojo, les tres escates de drac.
Processor de nobles...
Aquests barrets són per abans de la batalla, després esposaven el "kabuto", el casc.
Aquest és molt famós i surt per la tele, l'Aya va flipar, però no en recordo el nom, algú de vosaltres el coneix?
Una altre noia guapa (^_^)
Aquest avi em va agradar molt duia un casc amb pel de mico, crec, era molt xulo, els samurai de darrera duen els fusells envolicats amb una bandera.
La cort, les dames davant i la princesa darrera, amb la cara descoverta.
Els vels de seda i els kimonos llampants contrasten amb la marcialitat dels uniformes militars.
Més teppo-tai, el casc és típic d'aquesta disciplina.
Un altre senyor Hojo.
I pòlvora!
Aquest també és un Hojo, ho porta al kabuto, veieu el símbol?
Aquesta noia, era sencillament enigmàtica.
Un gaijin!
Bé, de fet, uns quants, mireu les noies del darrere.
Aquest crec que anava de Hojo Ujimasa, ningú li va dir que a Sengoku Jidai no hi havia ulleres!
Té, els samurai, com els Miquelets usaven corns marins.
Per últim Hojo Ujinao, el darrer del clan.
Molen molt les armadures japoneses, tot i que són poc eficasses contra les armes occidentals, per això un Shogun molt famós, Oda Nobunaga es fa fer portar pels jesuites una armarura, possiblement forjada a Castella.
Seure a terra al Japó no és cap problema, els terres són nets a pràcticament tot arreu.
Després dels militars, els déus, aquesta noia és una nakai ( treballadora ) d'un santuari xinto.
I com no, un Omikoshi!
Washoi! washoi! washoi!
I el déu Tengu!
Mireu la cara del patufet! Jo també m'espantaria, tot hi que Tengu és un àngel que espanta dimonis, i per tant un guerrer del cel.
Tot plegat un dia molt ben aprofitat, i molt cansat, però una bona excursió si mai esteu pel Japó durant aquestes dates.
Per cert anit vam tenir un terratrèmol M5, però cap destrossa important.
2 comentaris:
Molt interessant aquesta historia i quines fotografies mes maques, gracies .
Ja m'agradaria poder estar en aquestes èpoques! Però no ens es possible... Snif! L'altre dia varem veure un programa on parlaven sobre les falles on està Japó, falles que estan en continuo moviment i per això els continus terratrèmols, però que no deixa de ser un país preciós! EL Marcos ara marxarà de congrés a Xina. Hagués preferit anar a Japó..
Publica un comentari a l'entrada