Ep! Ep!

Ep! Ep! Feu atenció i mireu amunt, és el que sembla dir aquest senyal de transit. Sota el dit hi posa "chuui" "compte!".
El primer que et sorprèn quan agafes el cotxe al Japó és la quantitat de senyals de trànsit diferents, i moltes extranyíssimes.

JO TAMBÉ CREMO LA CORONA ESPANYOLA

Oposant-nos a l'opressió nacional i de classe del poble català, cremem la corona espanyola. Els processos oberts a l'Audiència Nacional per injúries a la Corona són un clar exponent del futur que ens depara en aquestes condicions de submissió. En Jaume Roure, militant d'Endavant-OSAN, ha estat encausat per un delicte d'injúries a la corona per cremar una fotografia dels borbons. No és l'únic, ja que a Figueres, dos militants de Maulets també han estat considerats "desafectos al régimen" per unes pintades, com els companys de Barcelona, que van ultratjar la bandera espanyola despenjant-la del Castell de Montjuïc. Les accions per les quals s'han processat aquestes persones són les mostres de rebuig a l'Estat espanyol que tenen lloc arreu dels Països Catalans. Cada acció no és un fet aïllat, sinó que forma part d'una resposta civil, àmplia i organitzada al domini que els Borbons exerceixen a casa nostra des de fa més de 300 anys. Els càstigs que rebem però, formen part també d'una resposta repressiva de l'Estat, que ens recorda en tot moment que som súbdits i no ciutadans.

Cremem la corona espanyola, perquè està tacada de sang, de la sang del nostre poble. El Rei Juan Carlos va ser nomenat successor del dictador Francisco Franco l'any 1969, i va ser còmplice i, per tant responsable, de les últimes execucions de la Dictadura. També va ser responsable, amb l'Exèrcit al seu costat, de l'anomenada transició espanyola. És aquest Rei, assassí i usurpador, el cap d'Estat espanyol que se'ns imposa i contra el qual ens volem rebel·lar. Nosaltres, les classes populars catalanes, sabem resistir i sabrem, també, vèncer!

Cremem la corona espanyola, i totes les institucions que vetllen pels seus dominis, tant les espanyoles com les catalanes. Anar a Madrid i ésser jutjat per l'Audiència Nacional (hereva del Tribunal de Orden Público del règim franquista), no seria possible sense l'eficient ajuda del govern català i les seves institucions. Aquest tripartit d'esquerres i catalanista, es doblega davant les lleis repressives espanyoles i ens persegueix, ens controla i ens envia a Madrid perquè ens sotmetin a la seva falsa democràcia. Que no s'anomeni tripartit d'esquerres el govern que actua com un botxí de l'Estat contra el seu propi poble!

Des de l'Esquerra Independentista cremem la corona espanyola, i ultratgem els símbols que la representen, perquè estem exercint el dret a la dissidència política. Les classes polítiques catalana i espanyola no aconseguiran criminalitzar-nos, perquè les accions desobedients del poble no són delictes, sinó actes legítims de defensa contra l'Estat opressor. Com més vulguin afeblir-nos i criminalitzar-nos, més forts ens mostrarem en aquest combat desigual, perquè la lluita és l'únic camí cap a la nostra emancipació nacional i de classe.

És per tot això que, des del treball de base, des de la democràcia directa, fem una crida arreu dels Països Catalans per continuar mostrant, a través de la desobediència i dels espais que es creguin oportuns, el rebuig del nostre poble al domini espanyol i monàrquic. Continuarem el combat desobedient i continuarà creixent el suport popular que ens reafirma en la nostra voluntat rupturista: Des de Salses a Guardamar i des de Fraga a Maó, Independència i Socialisme !
Jo també cremo la corona espanyola. Tres-cents anys ocupats, tres-cents anys resistint !

Les guies de viatge japoneses

Els Països Catalans tant posats en qüestió pels espanyol són una realitat a les guies japoneses.
La col.lecció Gio Globe Trotter d' Arukikata són les guies de viatges més populars al Japó, en la guia dedicada a l'Estat Espanyol, els japonesos ho tenen clar, els Països Catalans van junts. A mes a més en la introducció es parla del fet diferencial i de la repressió franquista de la nostra llengua i la nostra cultura.
Com diu aquell: Que n'aprenguin!

Diaris suaus...

Al meu poble, si deixes els diaris vells en unes bossetes al portal de casa, l'endemà del matí et pots trobar un regal.
No sé si, de nit venen uns follets recicladors, o és algú que creu que amb la premsa del país el millor que es pot fer és eixugar-se el cul...

Aquestes són bosses del diari que rebem a casa, el Mainichi Shinbun.

El nostre veí llegeix l'Asahi Shinbun, fixeu-vos que els rotlles duen el logo de la publicació, us imagineu, paper de vàter Avui, el Punt o la Vanguardia, o pitjor, el Mundo segur que "rascaria" molt.

Vilaweb ha rectificat

Em complau molt la celeritat en que Vilaweb ha esmenat el seu error. Poques hores després d'haver informat de l'errada he rebut un missatge d'agraïment notificant-me la correcció.

Vilaweb la caga

He vist com Vilaweb donava la notícia del nomenament de Yasuo Fukuda com a nou primer ministre del Japó, però enlloc de posar la foto del senyor Fukuda han posat la foto del seu rival, el ministre d'afers exteriors de l'anterior govern, el senyor Taro Aso.
Una mica de seriositat senyors de Vilaweb, que no es tracta de cap república bananera, es tracta d'un dels països més importants dels món.

Aquest és Yasuo Fukuda el nostre nou primer ministre. Un altre "perla"...

Mentre que a Catalunya les Tres Bessones envien els nens al llit, al Japó un nou personatge està causant sensació. Es diu Oshiri kajiri mushi ( la cuca mossegadora de culs ) és un bitxo a qui li agrada mossegar culs.
Ara els nens petits van pel carrer cantant la seva cançó i intentant mossegar-se el cul els uns als altres.

Malauradament la NHK, la televisió pública japonesa, ha retirat el vídeo que hi havia al You Tube. Però en teniu un versió reduïda si visiteu aquest enllaç.

2 anys

Avui la meva filleta ha fet dos anys! Com passa el temps, 3 anys al Japó, la Shikibu ha fet dos anys...
Estic molt content, mica en mica es va fent gran, i diu cosetes, poques però.
Ens han dit que els nens de cases on es parlen dues llegües triguen una mica més a enraonar però desprès dominen les dues perfectament. De moment la Shikibu canta cançotetes en català, japonès i anglès.
És una llàstima que en la nostra llengua tinguem tant poc material àudiovisual de qualitat. I sobretot és una llàstima no tenir un Disney Magic English en català, Disney Magic Català, perquè us asseguro que els enganxa molt. De fet la Shi-chan ja se sap "ABC" en anglès, gràcies a la "Minie".
I posats a demanar a mi no m'aniria gens malament un Disney Magic Japonès.

P.D. Si teniu algun amic japonès i li voleu felicitar l'aniversari, es diu així: otanjoubi omedetou gozaimasu

Sabor de España

Aquest és el títol del programa d'espanyol de la cadena estatal NHK. Quina cosa més tronada! El presentador és un paio que toca l'acordió i va vestit de cambrer, que pel que sembla és l'única feina que els espanyols poden fer al Japó, ei amb tot el respecte pel cambrers, que jo havia treballar de cambrer mentre estudiava a Anglaterra.
Bé, tot plegat força lamentable. M'hi he enganxat per que ensenyaven a fer Sarsuela de peix, que bona! I desprès perquè ens han passat un tràiler de "Salvador" curiosament un tros on la policia obliga en Salvador a parlar espanyol a les seves germanes, de fet han triat un tros on tothom parlava català menys els dolents. Qui el deu haver triat?
El millor del programa, però, són els decorats de flamenco i pandereta. I sense oblidar-me de la mascota, un ou vestit de Quixot (Olé tus huevos) que es diu Huevo ( ni imaginació tenen ), si tinguessin un gat li dirien "Gato", segur que el guionista té per mascota un peix de es diu "Pez" i una novia que es diu "Eh tu".

"espacio cultural" diuen, admireu el decorat de fons, gaudiu, gaudiu...

Huevo de sevillana al fons una paella amb el "viva españa" però cultura, sense "nacionalismos", ara sembla que l'espanyol només es parla a Espanya. Potser s'obliden d'uns quants 250 milions de persones més.
Per cert aquest Huevo no us recorda el Fraga?

El camió de la bruixa

Ei! Que no és el camió de la bruixa avorrida, ni de la bruixa gai, és el camió o "camionet", de les escombraries que passa pel meu carrer dos cops per setmana, és bonic oi? I és que als meus conciutadans els agraden molt els dibuixets, tot té un aire com si hagués estat pensat per fer gaudir la canalla. Sinó mireu l'avió que a fet ANA per volar a la Xina, és un panda!!! És clar com que vola a la Xina...

De vegades em sento com si visqués el un país de "gominoles", i m'agrada.

Bon vent!

Bon vent i barca nova, sa exel.lència Abe Shinzo sama.
Desprès de més de 60 anys sense perdre les eleccions, el passat mes d'agost el partit conservador LDP va patir una davallada històrica i es va quedar en minoria a la Cambra de Representants japonesa.
Abe que va arribar al poder com a relleu de l'anterior primer ministre Koizumi no ha tingut mai el suport popular del que va gaudir aquest. Escàndols econòmics, sortides de to dels seus ministres, un d'ells es va llevar la vida, i el més important el gir radicar nacionalista que Abe volia imposar al país.
Els japonesos se saben especials i diferents, però també saben que el nacionalisme radical els va dur a la tragèdia, i no hi volen tornar a caure, i una de les coses que n'estan més cofois és del seu pacifisme oficial. Japó no té exèrcit i no en vol tenir, i així ho ha demostrat. Abe volia canviar la Constitució per poder tenir-ne un, però el poble no li ho ha deixat fer.
En minoria al parlament s'ha vist incapaç de tirar endavant el seu programa, la reforma de la Constitució i de la llei escolar, que tants problemes ha causat amb el nostres veïns coreans, i xinesos.
Així doncs, plega, era una notícia que es veia a venir desprès de la derrota de LDP, jo me n'alegro, i espero que amb ell marxin els seus ministres reaccionaris, masclistes i xenòfobs, apa adéu! Bon vent i barca nova Abe sama.

Aquest 11 de setembre m'ha costat un ull de la cara...

Com cada any he penjat la Senyera, li he cantat els Segadors i abans de desar-la li he llegit el poema del Fossar de les Moreres de Pitarra. I així he conclòs els actes de la meva diada onanistico-patriòtica.
Com us podeu suposar, al Japó, avui no és festa, encara...Però j he tingut tot el dia ja que he agafat festa per anar al metge, m'ha tret un quist de greix a l'ull, ara us escric mig borni, cosa que em fa sentir una mica més "patriota", avui també he vessat sang!

Es veu prou bé des del carrer principal de Hadano. Però no feia vent i l'Aya ha fet una mica de trampa per la foto.

La foto d'abans l'he fet des d'on hi la el pas de vianants. Ara sí que feia vent! No és l'Aya que bufa!

Ferit i borni...

Diada nacional, de Brasil

El dissabte passat 7 de setembre va ser la diada nacional de Brasil, es commemora la independència assolida l'any 1822.
Per celebrar la diada es va programar un festival de cultura brasilera al parc de Yoyogi, a Tòquio. Aprofitant la ben entesa, el Catalans a Tòquio vam ocupar la diada per celebrar la nostra, una mica avançada, però és que demà treballem.

L'Aya fent país mentre esperàvem que comencés el concert de Tamanco Buco.

En Gabriel i en Bernat amb un "Sumosan" mig brasiler, mig japonès. Ei! A mi en Gabriel em passa un pam, imagineu-vos qui tros de paio.

Per cert, les fotografies d'aquest post són gentilesa d'en Bernat i la Machiko

L'onze de setembre segons Hayao Miyazaki

Les següents imatges són fotogrames de la pel.lícula d'animació Howl's Moving Castle del director japonès Mayao Miyazaki. No és l'onze de setembre, ni el país Catalunya, però la iconografia utilitzada ens fa pensar que potser sí que hi ha algun referent. Miyazaki, molt sovint ambienta les seves històries en països europeus, una barreja de Itàlia, França i Alemanya. D'aquest país imaginari no en saben el nom, sabem que està en guerra en el que sembla el context de la guerra franco-prussiana, però amb una tecnologia molt més avançada. M'agradaria poder preguntar-li al sr. Miyazaki d'on va treure els colors de la bandera d'aquest país. Potser és més proper del que ens pensem...

La protagonista, Sophie, surt de casa, és una diada especial. Finestres i balcons guarnits per la celebració.

Sengons l'Institut d'Esdudis Historis de Catalunya, la Senyera catalana podia i ha estat representada amb més d'una barra.

Sembla que hi ha inclòs l'escut dels Savoia, com si fos la bandera italiana d'abans de la Segona Guerra Mundial.

El Mag Howl i Sophie sobrevolant terrats i carrers plens de senyeres.


Aquesta que duen els soldats són clarament les quatre barres, fa goig, no? Malgrat l'escut.

Hi aquest cuirassat com es diu, Roger de Llúria?
Bé, Miyazaki ens fa somniar amb les seves històries, aquest cop m'he fet el somni a mida...

Japan Tech_01

Visc a pagès, crec que això ja us ho havia dit abans.
De camí a la feina, a banda i banda del carrer, hi ha masies amb un petit hortet, de tan en tan el pagès ofereix el seus productes. A peu de carrer hi deixa un cistell amb cebes amb un rètol on hi posa el preu, 10 iens. No vigila ningú, agafes la ceba i poses el 10 iens en una llauna que fa de guardiola, molt sovint amb canvi de mil iens per si algú el necessita.
Ni ha d'altres que han preferit un sistema més "sofisticat", una màquina expenedora de verdures. Tot a 100 iens, funciona com les taquilles del gimnàs amb la diferència que no et torna la moneda.
Japó és un país de contrastos molt besties, on hi màquines expenedores equipades amb càmeres que monotoritzen si un menor vol accedir a un producte que li està prohibit, que et parlen quan passes i et diuen bon dia pel matí i bona tarda al cap vespre. I on ets pots trobar una llauna al costat d'un grapat de cebes per que hi paguis el 10 iens.

Aquesta fins hi tot ofereix bosses de plàstic que han penjat al costat, té un petit armari a la dreta per desar-hi coses i la seva taulada i tot. Ep! i telèfon d'emergències, 81-2199 demaneu pel senyor Kawaguchi.