dijous, de març 31, 2011

Solidaritat made in Hello Kitty

Avui dijous 31 de març, les botigues de Sanrio dels EEUU donaran el 100% de la caixa a la Creu Roja per ajudar a les víctimes del terratrèmol i el tsunami del Japó. Molt bé, no?

Pluto-kun l'amic radioactiu


L'any 1991 la Corporació Japonesa de Desenvolupament de Combustible Nuclear ( PNC ) l'actual Agència de l'Energia Atòmica Japonesa ( JAEA ) la tenir la "genial" idea de crear una animació per educar la població sobre els beneficis de l'energia nuclear i desvetllar dubtes s'obre l'ús del Plutoni.
Aquesta animació estava protagonitzada per un personatge anomenat Pluto-kun. 
L'animació va ser retirada davant les protestes de grups ecologistes, i el govern americà.  Queden poques còpies del vídeo, i són de mala qualitat.
El document explica com el plutoni no és perillós per la salut i quines mesures es prenen per protegir aquest element d'indesitjables o robatoris, intentant fer caure "mites" que el dibuixen com un monstre. Fins hi tot es veu un personatge ingerint plutoni dissolt a aigua, o uns malfactors avocant residus radioactius al mar sense consèqüencies.
Bé, la veritat es que no m'extranya que es retirés de seguida. Potser es pensaven que el japonesos de tant mirar anime són tant innocents com la canalla.
De ben segur que el missatge de Pluto-kun no va "colar" gaire.
El cert és que els incidents a Fukushima estan fent canviar la visió que es tenia de l'energia nuclear al Japó, un país que no té cap recurs energètic propi i que està a mercè del gas rus i el petroli àrab.






dimecres, de març 30, 2011

Vaig piulant!

Piulo, però piulo poc, vaig començar per poder comunicar-me amb en Xavier Sarrià dels Obrint Pas.
No m'acaba de fer el pes, però reconec que és una bona eina de comunicació que ha prestat molt servei a les revoltes socials al nord d'Àfrica i aquí mateix, al Japó, on no tenim SMS.
M'està costant fer-ne ús, trobo que de vegades es piula per no dir res, tinc un amic que el primer que fa pel matí és dir: "Bon dia Twitter!".

@tobuushi

dimarts, de març 29, 2011

Enoshima

El dissabte passat vàrem visitar l'illa d'Enosima, a 30km de casa, núvols i clarianes presidien el cel, i el vent fred ens glaçava el rostre, però volíem sortir de casa, trobar-nos amb amics i gaudir d'un bon àpat pescador, a base de cloïsses a la brasa i sopa de peix collit aprop d'on érem.
Aquest és un lloc molt turístic, conegut per la seva torre observatori, i un símbol de la nostra prefectura, Kanagawa. 
S'hi poden trobar restaurants mariners, balnearis fantàstics, i una de les millors vistes del Mont Fuji de tota la regió. Un destí turístic des de fa segles, com demostra aquest dibuix del període Edo.

És un lloc alegre ple de visitants, de botiguers i algun "guiri" despistat", tanmateix, el cap de setmana passat tot semblava estar de dol, fins i tot el temps. 
Però cal fer el cor fort sortir de casa i actuar amb normalitat, el país sembla adormit i cal fer sonar el despertador, cal tornar a començar, cal continuar endavant, i gaudir del nostre país, tan bell i tan salvatge al mateix temps. Potser ara no és millor moment per visitar el Japó però és un país que val la pena conèixer, difícil potser d'estimar, però tot s'apren, i un cop el coneixes t'acaba seduint.

La vila s'enfila pujol amunt per un carrer comercial que la vertebra, acollint el visitant amb la porta oberta de la gran "Mon" de bronze que l'encapçala.

Al cap d'amunt del carrer l'entrada al recinte sagrat, assenyalat per un altre "Mon" vermella on comença l'ascenció amb escales fins la pagoda.

Una altre "Mon" de pedra al final de l'ascenció, el temple, molt malmès esta tancat però es poden visitar altres indrets, com la "cova del drac"...

La Sikibu hi tornarà un altre dia a buscar les Boles del Drac, que li vaig dir que es guardaven dins la cova. Potser acompanyada d'en Songoku...

 Des dels penya segats es poden veure algunes barques feinejant i molt al fons quasi esborrada per la boira marinera l'illa d'Ooshima, de pertany a la ciutat de Tòquio.

 Les estovalles vermelles ens diuen que dins aquest jardí, s'hi pot prendre el te, i potser somniar amb Sayuri o Chochosan...

 Els Tsubakis florits desafien el fred i la torre el vent i els terratrèmols.

 Al fons el Mont Fuji, i el mar que tan ens dona com ens pren, és la residència dels déus, que de tan en tan ens recorden que són ells qui manen i que a la terra de Yamato només i som de pas, només en som els llogueters.

 Segur que aquest racó ha inspirat a més d'un pintor o una parella a fer-se un petó.

Imponent i magnífic el Mont Fuji, és a uns 70km però sembla ben bé que voregi la mar. Tinc ganes de torna-hi un dia més clar, de tardor, potser, per poder gaudir de l'espectacle.
Hi ha molt motius per estimar Japó, vaig tenir la sort de néixer en una de les ciutat del boniques del món, Barcelona, i ara tinc la sort de viure en un dels països mes valents.

dilluns, de març 28, 2011

Dues setmanes després del terratrèmol

 Dues setmanes desprès del terratrèmol, els que no hem marxat a "relaxar-nos" o "descansar" intentem fer vida normal, malgrat els tall de llum i alguns productes que no es troben, com ara aigua o lactis, la vida és la mateixa, tret del fet que són vacances de primavera i que els nens són a casa tot el dia.
L'ajuntament, per estalviar, a cancel·lat molts esdeveniments, com ara una fira de bicicletes al velòdrom o algunes trobades d'escoles.
L'aigua potable de la nostra prefectura no està contaminada ( encara ), però tothom té por i prefereix beure aigua mineral, un producte que té poca sortida normalment, ja que la qualitat de l'aigua corrent es molt bona almenys a Kanagawa, per això s'ha exhaurit les existències tan aviat.
El transport públic funciona a mig gas, Odakyu Line no fa circular el Romancecar, un tren express molt còmode i ràpid, que normalment usa el meu sobre per anar a la feina, ara l'home pren el normal i ha d'anar dret fins a Tòquio, cosa que feia temps que n'havia perdut el costum.
La nostra estació de JR té la mitat de les màquines expenedores funcionant, així com les escales mecàniques.


Hi ha menys trens i van més plens del normal, però pels qui heu de patir Renfe no us dic res de nou. Potser fins hi tot tenim millor servei nosaltres malgrat tot.
El que "emprenya" més són el talls de llum o els "no talls", que programen i desprogramen segons les reserves d'energia ( crec ), i que et parteixen pel mig, les facin o no perquè de vegades t'obliguen a banyar i sopar a les 4 de la tarda, per poder tenir llum.
Aquest és el calendari d'aquestes propereres setmanes pel talls de llum programats, molt entretingut...


Per prendre consciència sobre s'us racional de l'energia s'han publicat alguns cartells que no deixen de ser curiosos. Però que sembla que tothom s'hi està esforçant.

 "Entre tots podem salvar energia, ens sentirem millor"

 "Salvem energia i tirem endavant"

 "Apaguen els llums, tots podem ser Santa ( Claus )"

"Si apagues una bombeta quan l'encenguis et respondrà amb un somriure"

"El millor per ajudar és salvar energia"

"Si racionalitzem podrem tenir més llum"

divendres, de març 25, 2011

Pena de mort per l'assassí d'Akiba

L'assassí d'Akiba del qui us vaig parlar en el seu moment en aquest post ha estat declarat culpable i sentenciat a la pena de mort.
Jo en el seu moment vaig demanar que se'l tanqués i es llancés la clau, i encara ho dic, crec que la pena de mort és poca cosa, potser un alliberament per a una ment torturada, sobretot al Japó on la vida i la mort es veuen de manera diferent que a occident. Cal tenir en compte que el Japó és el país del suïcidi honorable.
Com en tots aquest casos, el reu haurà d'esperar que un dia el vagin a buscar per ser penjat, que és com l'executa aquí la pena de mort.
Aquesta notícia, que en un altre moment hauria estat portada de diaris, ha passat d'aquella manera, en un país submergit en una tragèdia més important, de milers de víctimes que reclamen atenció.

Imatges del terratrèmol_2

Un cop més obro el post amb un article del diari Mainichi Shinbun on es parla de número de víctimes mortals, quan el divendres del terratrèmol vaig informar sobre les víctimes, al blog i al Twitter, vaig aturar-me abans dels 50, aleshores pensava que ja era una tragèdia i no vaig tenir esma de continuar comptant. Avui la xifra a superat de milers aquelles primeres dades que ja pensava que eren tràgiques. Es compten per milers, desenes de milers. Com pot ser això? Després, amb el temps, quan tot es calmi una mica s'hauran de trobar responsabilitats, com és que pobles sencers no van ser evacuats? Potser no hi va haver temps.
Explicava un doctor rescatat de l'hospital de Minami Sanriku-chou que dels pacients ingressats, uns cent, monés en van poder evacuar un 30% a pisos superiors. Com es fa això, com es tria a qui salvaràs primer?
Imagineu que teniu només 40 minuts per sortir de casa. Què faríeu?
Avui hi ha una reunió de pares a l'escola de la Shikibu per parlar del curs següent jo he proposat parlar de com podem ajudar a la gent del nord. Podríem organitzar ajuda coordinada amb altres escoles, de ben segur que farà falta molt material, com llapis o llibretes, llibres i roba, bolquers, no ho sé, no tenen de res, ara per ara, segur que els mestres tenen alguna bona idea.










dijous, de març 24, 2011

El dia a dia després del terratrèmol

 Cada dia al dematí el primer que fem es mirar el web de la ciutat per veure a quina hora hi haurà els talls de llum, tanmateix es van repetint constantment per la megafonia de la ciutat.
Anit en varem tenir un altre, de 18:20 a 22:00, tot i que només va durar dues hores. El petit Miró es va confondre per culpa de la foscor i a les 19:00 ja s'adormia a la trona ( potser serà un bon recurs a partir d'ara ). Amb la foscor s'aguditzen els sentits i es fa més palès el món de sorolls on vivim sense adonar-nos, la remor de la nevera o la música del televisor. A la cruïlla aprop de casa es sentien els xiulets de la policia dirigint el trànsit, i l'Aya i la Shikibu llegien un llibre d'animals a la llum de les espelmes. Ens han dit que els talls poden dura un any! Quan la cosa es tranquilitzi aniré a veure si puc comprar llums de càmping, les espelmes són romàntiques però no fan gaire llum, tot sigui dit.

 Aquest matí hem tingut una altre terratrèmol, o una rèplica, digueu-li com vulgueu, de fet en tenim cada dia, sobretot al matí, o potser és quan el notem més, o ja ens hi anem acostumant. Jo tinc un sismògraf particular, el meus Bearbricks, segons la intensitat les terratrèmol, es van tombant, el del dia 11 me'ls va fer caure tots, aquest matí només n'ha caigut un, poca cosa.

Per tenir una informació més científica, però, és millor recórrer a la televisió, sempre que hi ha un moviment ens informa puntualment amb el grau de magnitud. Això és clar, si tenim llum. Sinó ens queda la ràdio de piles, però qui té ràdio de piles avui en dia? O el mòbil, l'Aya rep informació al mòbil actualitzada en cada moment i quan hi ha un terratrèmol l'avisa amb un bip-bip.

Malgrat tot fem vida normal, més restringida per la pluja i el fred que per la possible radiació de l'ambient o l'aigua de l'aixeta contaminada que s'ha trobat a Tòquio, que tanmateix es pot consumir, però han dit que millor que no se'n subministri als nadons, però qui dona aigua de l'aixeta a un nadó? Qui escriu les notícies, Jan Pol Desgrava?  A mi més que la radiació em preocupa la quantitat de cal que hi ha, hauríeu de veure com ens deixa el vidre del bany.

Nota divertida, l'altre dia FOX NEWS donava un mapa de les centrals nuclears al Japó, esmentava una tal "Shibuya Eggman", resulta que Shibuya és un barri molt cèntric de Tòquio, molts ja ho sabeu, conegut perquè és on hi ha les botigues de moda jove. Shibuya Eggman és un centre comercial, com el Corte Inglés però de moda jove. És clar no una central nuclear! Us imagineu una central nuclear a la Plaça de Catalunya? Aquest de la FOX, déu n'hi do les vestieses que han arribat a dit sobre la crisi al Japó.
En Chris, el meu company de feina americà n'ha escrit un article al seu blog molt interessant.

dimecres, de març 23, 2011

Tepco, quina barra!

Aquests de Tokyo Denryoku ( TEPCO ), tenen una barra! Avui ens han enviat la factura del mes, us penseu que ens han enviat una carta de disculpant-se pel desastre causat? No! Aquests són els responsables de la central nuclear de Fukushima que ha tingut el país amb l'ai al cor per contaminació radioactiva, i que no van posar fil a l'agulla, fins que el primer ministre no va donar un cop de puny a la taula. I ara ens venen amb talls de subministrament i restriccions de tot tipus. I què ens diuen? Que perdonin les molèsties? I ara! Ens envien una factura dient que com que no han pogut controlar el consum d'aquests darrers dies, ens cobraran el mateix que el mes passat. Osigui, que malgrat que em consumit menys, perquè ens ho han demanat ells, i que ens tallen el subministrament, a sobre els hem de donar més diners per endavant i no ens tornaran els interessos, és clar, es que en necessitaran molts diners per pagar indemnitzacions per culpa de la seva inoperància.

I és que aquesta empresa, que va de moderna, anunciant que són el futur d'un país més net i ecològic, està dirigida, com moltes altres empreses japoneses, per uns homes vells i rancis, masclistes i reaccionaris, i que tenen una estructura molt dirigida que no els permet reaccionar ni improvitzar en casos de crisi.
Una mostra del què us dic és la mascota de l'empresa, Denko-chan, una "mestressa de casa" vestida amb un davantal i unes sabatilles, us imagineu a Europa una cosa així? És que les organitzacions per la igualtat de gènere se'ls llençarien a la jugular! 
Però no hi podem fer res, com deia Francesc Sanuy a la tertúlia amb Antoni Bassas, som esclaus captius del monopoli de les elèctriques i del capitalisme ferotge, en tenia de raó Sanuy,  sinó, mireu-vos el mapa de servei de Tepco, engloba totes les prefectures al voltant de Tòquio, les més poblades del país, Chiba, Saitama, Kanagawa, etc. Amb més habitants totes plegades que l'Estat Espanyol i Portugal junts. Quin negoci! I quins "daixonsis"!

dimarts, de març 22, 2011

Imatges del terratrèmol_1

Ahir el Mainichi Shinbun ( un dels diaris més importants ) feia una crida a no negligir amb l'atenció a les víctimes del tsunami. El titular deia: "No deixeu que la confusió amb la crisi nuclear porti cap a més patiment". I és que la logística s'ha complicat molt per culpa de l'accident nuclear de Fukushima. A les darreres compereixences el porta-veu del govern i els periodistes s'han centrat més amb la central nuclear que en esbrinar els esforços que s'estan esmerçant per atendre els afectats.
Com podreu veure a les imatges a continuació, la devastació és gegantina. A més a més, a partir d'ara cal anar amb molta cura de que els residus orgànics no provoquin epidèmies, de moment ja s'ha posat fil a l'agulla que mirar d'evitar la grip. I les forces d'autodefensa han instal·lat "ofuro" ( banys ) de campanya de mantenir la higiene dels refugiats.