84 a 21. Tindren referèndum!

Després d'aquest 11 de setembre, escoltant l'anhel expressat d'una forma tant significativa, s'esdevé el moment històric en el qual resulta necessari consultar la ciutadania sobre la possibilitat que Catalunya esdevingui un nou Estat d'Europa.

Per aquestes raons, els grups parlamentaris sota signants presenten la se­güent:

Resolució

1- El Parlament de Catalunya expressa el seu reconeixement i es felicita per l'enorme èxit aconseguit a la massiva manifestació del passat 11 de setembre pels carrers de Barcelona, sota el lema "Catalunya nou Estat d'Europa" .

2- El Parlament de Catalunya constata que al llarg d'aquests darrers trenta anys, una part molt important del catalanisme s'ha compromès a fons amb la transformació l'Estat espanyol per poder-hi encaixar sense haver de renunciar a les nostres legítimes aspiracions nacionals, a la nostra voluntat d'autogovern, ni a la nostra continuïtat com a nació. Però els intents d'encaix de Catalunya a l'Estat espanyol i les seves reiterades respostes són avui una via sense recorregut, Catalunya ha d'iniciar la seva transició nacional basada en el dret a decidir.

3- És per tot això que el Parlament expressa la necessitat que Catalunya faci el seu propi camí, constatant la necessitat que el poble català pugui decidir lliurement i democràticament el seu futur col· lectiu, com a única via per tal de garantir el progrés social, el desenvolupament econòmic, l'enfortiment demo­cràtic i el foment de la cultura i la llengua pròpies.

4- El Parlament insta el Govern de la Generalitat i a les forces polítiques i els agents socials i econòmics a impulsar el màxim consens possible per tal de portar a terme aquest procés democràtic i el full de ruta consegüent, amb dià­leg amb la comunitat internacional, la Unió Europea i el govern espanyol, per tal que la ciutadania de Catalunya pugui determinar en un marc de plena lliber­tat, respecte al pluralisme, foment del debat i la convivència democràtica i sen­se de coaccions de cap mena.

5- El Parlament de Catalunya constata la necessitat que el poble de Catalu­nya pugui determinar lliurement i democràtica el seu futur coŀlectiu i insta el govern fer una consulta prioritàriament dins la propera legislatura.

Gotes de memòria que em cauen d'amunt el cap...

El temps passa. Molts em comentàveu quan vaig penjar les fotos de la Shikibu en el seu 7è aniversari.
Ens fem grans i mires enrere intentant recordar què has fet i com has arribat fins on ets. Els referents d'un temps van canviant i alguns van desapareixen o ens van deixant.
Avui m'he llevat, i en engegar l'ordinador he llegit la notícia que el cantant americà Andy Williams era mort. Molts no sabreu de qui us parlo, i jo no és que els conegués massa. Però tinc gravada a la memòria la seva veu i una cançó, per sempre més.
La cançó és una versió de "Raindrops keep fallin' on my head" de Hal David and Burt Bacharach per la peŀlícula coneguda com a Dos hombres y un destino ( 1969 ), amb Paul Newman i Robert Redfort.

Érem a principis dels '70, tant als principis que la meva germana encara no havia nascut i Franco encara assassinava a cops de decret, els caps de setmana, els diumenges ( el meu pare treballava els dissabtes ) agafàvem el SEAT 124 LS i enfilaven la N-II cap a la platja, el nostre racó preferit, Caldes d'Estrac, Caldetes. Com sempre la carretera era plena de cotxes, 600, 850, Simca 1000, i poca cosa més, a part de les Saglas de la Guardia Civil d'Arenys que "apatrullaven" la costa. Durant el camí, que es feina interminable, sota la calor de l'estiu, en un cotxe sense aire condicionat i el seients de vellut vermell, jo em marejava com una sopa i m'estirava darrere.
El cotxe no tenia radio-cassette, però els meus pares tenien una gravadora Philips d'aquelles que duien el micro per separat, connectat amb un cable i es podien desar en una cartera de pell que es penjava de l'espatlla, duran anys van escoltar música amb aquell aparell. I després, una mica més gran, i amb la meva germana,  gravava un programa inventat de ràdio que es deia Ràdio Llitera, que imitava el mític programa de Ràdio 4, Jovenivol, amb Xavier Bru de Sala, Joan Lluch i Cèlia Motis, un dels primers programes en català pels nens.
Tornant a les caravanes del Maresme, un dels cassettes que més escoltaven els meus pares, de camí a la platja era el d'Andy Williams i a mi aquesta cançó en condret m'agrada molt, marejat i sufocat dins del cotxe, la cançó de la pluja que cau d'amunt els caps em refrescava i m'ajudava a aguantar fins arribar al nostre destí.
Tancava el ulls i m'imaginava la pluja als carrers de Londres ( la meva referència era Anglaterra ), autobusos vermells, i policies d'aquells amb casc, senyors vestits i amb barrets forts, i noies amb mini faldilla, amb botes blanques fins els genolls, i els cabells curs, molt curts, com un noi ( la meva mare també es pentinava així, com la Mia Farrow a la Semilla del Diablo, deia ).
Amb els anys aquesta música s'ha convertit en un record gravat de la meva infantesa, agradable i nostàlgic.
Avui que visc lluny del meu mar, lluny del meu país, lluny de la meva infantesa, escolto aquesta música,  tanco els ulls, i em venen imatges, no de ciutats cosmopolites somniades, però de barques al port, ametlles confitades a peu de carretera, de revolts a prop del mar plens de vehicles d'aparença soviètica, pinedes i atzavares. Olor de Coppertone, Trinaranjus i  entrepans de truita amb pa amb tomàquet...

Descansi en pau senyor Williams i gràcies per les memòries.

Primera reacció de la premsa japonesa sobre el 25-N

La premsa japonesa no parla gaire o gens del procés nacional de Catalunya, haig de cercar la informació que trobo d'aquella manera, en compte gotes i mai dins la premsa important de país. "Shame on you" Mainichi Shinbun ( el diari del grup editorial on treballa el meu sogre ).
He trobat, però aquest article al Jijicom on es parla de la convocació d'eleccions.
El titular diu més o menys, " Espanya. Activació del moviment per la Independència de Catalunya, eleccions avançades pel novembre".

Primer dia de tardor

Avui és festa al Japó, el motiu: l'equinocci de tardor. D'aquí que hagi canviat la capcelera del blog.
La tardor és una de les estacions més boniques del Japó, quan les fulles passen de verd a vermell o groc, deixa de fer tanta humitat, i el vent bufa fresc i net.

Els reis venen...

Visc en un estat de constant excitació, sé que m'haig de calmar però no puc.
Recordeu quan érem petits i esperàvem el Nadal comptant els dies del calendari? Doncs a mi em passa el mateix, tinc la mateixa iŀlusió, el mateix neguit que tenia de petit.
El passat onze de setembre vaig seguir la manifestació, despert fins les 3 de la matinada, era com veure la cavalcada de reis. Per reblar el clau, l'Assemblea Nacional Catalana es presentava al Parlament, i era rebuda amb aplaudiments pels nostres diputats. Va ser més emocionant que fer els reis venen, una tradició badalonina que consisteix en passejar per casa amb un fanalet després de la cavalcada, tot cantant una cançó i fent que ploguin caramels del sostre.
Ara és de nit, la nit de reis, de petit no podia dormir, donava voltes i voltes dins el llit i mirava el despertador minut sí, minut també, el temps era lent i l'albada no semblava arribar mai, però era excitant, emocionant, il·lusionant.
Crec que la majoria del país està gaudint de la mateixa excitació de quan érem petits i esperàvem els reis. Com abans també ens amenacen amb carbó, però a la fi sempre trobàvem el balcó ple de regals. Què us haig de dir, estic exhaust, perdo la concentració i no em queden ungles per rosegar. El llevo i miro les notícies, amb l'esperança de trobar-hi un nou pas endavant, un minut passat a l'agulla del meu despertador.

Ens diuen que el camí serà llarg i difícil, però no ho pot ser més del què ja ha estat. Ens posaran tots els entrebancs possibles, haguts i per haver, però tenim iŀlusió i empenta, i no ens aturaran. Ara va de debò, i el millor que ens podia haver passat i que no ens ho esperàvem, és que els "reis" ens fessin un  regal abans d'hora. Ha estat el rei ros, moltes gràcies majestat, ha estat tot un detall avançar les festes uns quants mesos.
Qui diu que els reis no venen d'orient, aquest almenys sí, que va néixer a Roma, oi?

Per fer Manga sense dibuixar

Una companya de feina m'ha ensenyat una aplicació que s'ha descarregat a l'iPhone, es diu Manga Camera i serveix per crear efectes amb filtres a les fotografies perquè semblin de l'estil del còmic japonès, més conegut com a Manga. El resultat és molt divertit.

 Primer es fa la foto i es trien les onomatopeies i els efectes cinètics, i després s'apliquen a la imatge.

 N'hi ha un munt per triar.

La premsa japonesa sobre la diada

A una setmana de la manifestacié més gran de la història de Catalunya, i una de les més grans de l'Europa occidental, la premsa del Japó continua fent el ridícul, he estat cercant la notícia als diaris més importants del país, com ara el Yomiuri Shinbun, l'Asahi Shinbun o el Mainichi i no he trobat res, però es clar, i tot s'ha de dir la majoria de premsa japonesa "beu" de Madrid i es mira TVE. En realitat els japonesos no tenen ni idea de que existim ni del que està passant, ja s'ho trobaran.
Algunes webs n'han parlat però, sobre tot les que fan referència a economia o esports, perquè algú es pregunti encara què hi feia el vídeo de Guardiola al final de la manifestació. Doncs més clar l'aigua, en Pep té molta repercusió internacional.
Aquí us deixo els articles i els enllaços per si els voleu visitar.

Bloomberg: El primer ministre català ( Mas ) diu que sinó s'aconsegueixen els acords fiscals perseguirà la independència.

Goal.com: El Barça continuarà a la lliga LFP encara que Catalunya assoleixi la independència.

Goal.com: Guardiola per la independència de Catalunya. 

Tanakaryusaku: 1.5 milió de persones es van manifestar a favor de la independència de Catalunya segons la BBC.

La nena més maca del món

Ho sento, avui no parlaré dels tifons de amenacen Okinawa ni del les manifestacions violentes contra els interessos i ciutadans japonesos a la Xina. Avui hi haig d'avisar, ho sento pels pares, padrins i tiets d'altres nenes, avui parlaré de la nena més maca del món.

La nena més maca del món va néixer avui fa 7 anys al Japó i es diu Shikibu, tal dia com avui va arribar a nosaltres com un angelet de pell blanqueta petita i poca cosa. Avui ja és tota una doneta, i per celebrar-ho hem anat al santuari Xinto.
La cerimònia es diu Shichigosan ( 7-5-3 ), són els anys que la mainada celebra que arriba a una certa edat, antigament la mortalitat infantil era molt elevada, per això si una nena arribava als set anys era un miracle que calia agrair.
Actualment és l'ocasió perfecte perquè les nenes es posin el primer kimono de mànigues llargues. Com us podeu imaginar m'he fet un fart de fer fotos.
El kimono de la Shikibu és llogat, a l'Studio Alice, una empresa que va associada normalment a Toys 'r' Us, el disseny del kimono és de la Becky-chan, els amants del Japó ja saben de qui parlo (^_^), una model, cantant i presentadora de televisió, de pare anglès i mare japonesa que té molt èxit.
De les imatges no us en puc dir res, tinc el teclat xop de la bava que em cau...

Després del santuari amb la calor que feia, el millor era refrescar-se amb una bona cervesa, d'aquestes cerveses se'n diuen "namabiru" cervesa de barril, glaçada i escumosa...ummm!

 Hem anat a dinar a un "yakiniku" un restaurant de carn a la brasa, una cuina que hem importat de Corea, i que al Japó té molt d'èxit, també hi serveixen tapes com el "kimuchi" verdures en una mena de salmorra i conservades en bitxo picant.

 Una mica de "kimuchi" de nap i col, pixant, però boníssim.

 Carn a la brasa, amb "tare", salsa dolça, la carn és molt tendre i es desfà a la boca.

 ...o "edamame", unes mongetes verdes bullides amb sal, que son l'acompanyament perfecte de la cervesa.

En tornar a casa ens esperava un pastís gelat del Baskin Robbins 31! Exactament el que volia la Shikibu, quina vista! Amb set espelmes és clar!

Mar i Cel 11 de setembre

Aquesta és casa nostra, és potser l'únic edifici de Hiratsuka que té un nom català, Mar i Cel. També deu ser l'únic edifici de la ciutat on, avui hi penja una Senyera. Fa bonic oi?
Aquesta Senyera ha estat amb mi durant els vuit anys que fa que visc al Japó, i ha sigut companya de "saraus" als escenaris d'Obrint Pas sempre que han vingut. La vaig comprar en una botiga de nàutica del carrer Ample de Barcelona, encara en tinc la bossa. La volia resistent, per això és una bandera de vaixell. La deso sempre al mateix calaix esperant el moment de treure-la per celebrar la llibertat del meu país. Noto que darrerament està neguitosa, impacient, té ganes de sortir i jo de passejar-la.

Us desitjo molt bon dia i una gran Diada, avui els catalans que vivim lluny de la pàtria serem amb tots vosaltres cridant al vostre costat en una jornada que farà història.
Bona Diada a tothom des del Japó! Visca Catalunya lliure i sobirana!

Visions històriques

Es diu que la història l'escriuen els guanyadors, bé menys en el cas de les guerres del Peloponès, de les que en coneixem millor la versió dels perdedors, els atenencs.
Tanmateix la història es modifica, i es canvia en interès del poder. Just com al llibre de George Orwell, 1984.
Hi ha interessos polítics que volen que visquem en un 1984, però actualment la informació no és només patrimoni del poder, i les noves tecnologies han permès democratitzar-la i globalitzar-la.
Fa uns anys els catalans teníem la idea que la Guerra de Successió va ser una revolta camperola del poble contra l'estat, una colla d'arreplegats romàntics que van lluitar i morir per uns ideals utòpics. Fins i tot es confonia amb la Revolta del Segadors de 1640.
El Romanticisme així ho il·lustrava com es podem veure en els exemples següents. Sobretot la imatge més famosa de la Guerra de Successió.

Aquesta és la visió historicista romàntica que es tenia de la Guerra l'any 1909 quan Antoni Estruch i Bros va pintar aquest quadre titulat, Onze de Setembre.

Aquesta altra potser basada en l'anterior de F.Blanch, un il·lustrador dels anys '30 del segle passat, introdueix una mica més de rigor en l'uniformintat dels combatents, malgrat que vesteix Casanova com a imatge de l'escultura del seu monument, i tot i que jo sàpiga la bandera de Santa Eulàlia no era verda, clar que això potser un canvi de tintes del litògraf.

Tanmateix, i seguint les descripcions històriques deixades per testimonis documentats de l'època, l'escena del conseller en cap brandant el penó de Santa Eulàlia deuria ser més o menys així.
Com es mostra en aquesta il·lustració digital de Guillem H. Pongiluppi.

Versió actualtizada de l'obra d'Esctruch a càrrec de Guillem H. Pongiluppi que es troba al Born.

Però la que més m'agrada és aquesta, potser del mateix autor ( no ho sé del cert ) en que apareix Rafael de Casanova en el moment en que és ferit a la cuixa. Envoltat de Miquelets. Vestit de vermell, amb l'uniforme del regiment de la Ciutat de Barcelona i amb la perruca típica dels comandaments i del seu càrrec.
I és que finalment s'està explicant que els exèrcits de Catalunya eren els més moderns d'Europa, i estaven equipats amb la tecnogolia militar més avançada de l'època. I no eren una colla de descamisats sense líders. Havien jurat fidelitat a l'Arxiduc Carles i formaven part d'una aliança internacional de la que molts historiadors anomenent la primera guerra mundial. Ja que s'hi van enfrontar les potencies colonials de l'època en tots els mars i els territoris d'ultramar.
La idea darrera rebaixar els fents és clara, desautoritzar i deslegitimar la lluita de Catalunya com un estat sobirà i independent, per mantetir el seu estatus i la seva llibertat.
Potser un dia en sabrem més coses, que fins ara ens han estat amagades.
El què em fa més gràcia de tot, és, per exemple, com hi ha líders de partits unionistes que ens diuen mentides i es queden tan amples, com Navarro del PSOE o Duran d'Unió, quan diuen que la manifestació de demà no serà independentista. Si els deixem escriure la història, acabaran dient que es celebrava un títol del Barça o que la gent va sortit al carrer només perquè feina bo.

La diàspora catalana demanant la Independència

L'altre dia us vaig dir que havia anat a Tòquio per fer una cosa de la que us en parlaria més endavant, doncs bé, es tractava de fer un vídeo per a l'Assamblea Nacional Catalana on sortíssim el catalans de Tòquio demanant la Independència. Per musicar el vídeo l'Assemblea ha triat el poema Ara mateix, de Miquel Martí i Pol i Lluís Llach.

Ara mateix

Ara mateix enfilo aquesta agulla
amb el fil d'un propòsit que no dic
i em poso a apedaçar. Cap dels prodigis
que anunciaven taumaturgs insignes
no s'ha complert, i els anys passen de pressa.
De res a poc, i sempre amb vent de cara,
quin llarg camí d'angoixa i de silencis.
I som on som; més val saber-ho i dir-ho
i assentar els peus en terra i proclamar-nos
hereus d'un temps de dubtes i renúncies
en què els sorolls ofeguen les paraules
i amb molts miralls mig estrafem la vida.
De res no ens val l'enyor o la complanta,
ni el toc de displicent malenconia
que ens posem per jersei o per corbata
quan sortim al carrer. Tenim a penes
el que tenim i prou: l'espai d'història
concreta que ens pertoca, i un minúscul
territori per viure-la. Posem-nos
dempeus altra vegada i que se senti
la veu de tots solemnement i clara.
Cridem qui som i que tothom ho escolti.
I en acabat, que cadascú es vesteixi
com bonament li plagui, i via fora!,
que tot està per fer i tot és possible.
(...)

Així va ser el vídeo que els vam enviar, la primera localització és el carrer Takeshita de Harajuku, des de l'estació, la segona Shibuya's Crossing, i la tercera, el santuari de Togo, també a Harajuku.

Els "protagonistes" l'Oriol Esteve ( alt amb ulleres ), en Marc Esteve i el seu fill, Gil, i nosaltres.

En Marc va tenir la idea de cercar tres espais i dir les frases, per fer-ho una mica més divertit. I així va ser, ens ho vam passar molt bé fent el vídeo. 

Diada virtual 2012

Catalans al món ha publicat un nou web per aplegar tots aquells catalans que, com jo, no podem assistir a la gran manifestació de l'Onze de Setembre. Una bona iniciativa que ens farà sentir més aprop de la nostra terra.
Potser el MH president Mas s'hi podrà apuntar, com que ell tampoc hi pot anar...

Carta als catalans i catalanes de l'exterior (Assemblea Nacional Catalana)

Benvolguts companys i companyes,

L'Assemblea Nacional Catalana ens ha fet arribar aquest missatge amb l'ànim de difondre'l el màxim possible per tal que tots tinguem coneixement de l'esdeveniment històric que es prepara pel proper Onze de Setembre. 

Us trasmeto el missatge i espero que el copieu i el publiqueu als vostres blogs i s'estengui com una taca d'oli per la blogosfera. 

Benvolguts amics, benvolgudes amigues,

Com sabeu, el dia 11 de setembre és la Diada Nacional de Catalunya i, enguany, l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) convoca una concentració unitària per la independència, sota el lema ‘Catalunya, nou estat d’Europa’. L’ANC pretén que la concentració marqui un punt de no-retorn en el procés d’emancipació nacional, demanant a les institucions catalanes que comencin a treballar per a la secessió amb l’Estat espanyol.

L’Assemblea s’ha posat en contacte amb partits, sindicats i les principals entitats cíviques per tal que la concentració sigui unitària i aglutini tots els sectors de la societat catalana que aposten per la independència. L’acció comptarà, a més, amb la presència de representants municipals, com a primera línia de representació política de la ciutadania, a través de l’Associació de Municipis per la Independència (AMI), una entitat que aglutina els ajuntaments que es declaren independentistes i a on ja s’hi ha adherit més de 500 municipis, 26 Consells Comarcals i la Diputació de Lleida.

La concentració, que es preveu massiva, començarà a les 18:00 hores de l’11 de setembre al Passeig de Gràcia de Barcelona i anirà fins al Parlament de Catalunya per demanar a les màximes institucions del país la voluntat d’esdevenir un nou Estat Europeu. Una delegació de l’ANC i d’altres participants a la manifestació serà rebuda per la presidenta del Parlament, la senyor Núria de Gispert i per la Mesa de la institució. Com sabeu, podreu seguir en directe la manifestació a través de la retransmissió que en farà TV3, en els vostres ordinadors (http://www.tv3.cat/directes/TV3).

Considerem que és important que la comunitat internacional tingui coneixement d’aquests fets i us demanem que, en la mesura de les vostres possibilitats, ens ajudeu a fer-ne la màxima difusió possible.

Finalment, volem també agrair-vos, de manera molt especial, l’esforç que molts de vosaltres heu fet, realitzant vídeos que demostren, un cop més, la vostra implicació amb el país.

Us enviem una abraçada fraternal amb la nostra amistat.


Carme Forcadell,
Presidenta de l’Assemblea Nacional Catalana

Goril·les passejant en descapotable per Omotesando

El diumenge vam baixar tota la família a Tòquio per fer una cosa de la que ja us en parlaré més endavant (^_^). Quan els de poble baixem a la ciutat ens meravellem de les coses que hi veiem. I Tòquio és la "ciutat", i és clar i passen moltes coses curioses. Passejant per Omotesando, el passeig de Gràcia del Japó, de vegades et pots trobar famosos, models, gent fent entrevistes, guiris badant, però mai hagués imaginat que podria veure-hi goriŀles passejant en descapotable (^_^).

I és que quan un viu prop d'una de les ciutats més grans del món, s'ha d'estar preparar per a qualsevol cosa, de fet estic tant acostumat a veure coses rares que em feia basarda treure la càmera i l'Aya va haver d'insistir molt per que fes les fotos que ara veieu. De fet has d'anar amb la càmera sempre a punt ja que aquest país no para de sorprendre't i en qualsevol cantonada et pots topar amb l'inesperat.

Sembla ser que la desfilada "simiesca" era per promocionar una botiga de vehicles de segona mà. Al Japó els cotxes usats estan sempre en molt bon estat, vaja que semblen nous.

Malgrat les aparences, aquest cotxets amb matrícula groga no superen els 600cc, són cotxes que paguen molt poc d'impostostos i molt econòmics de mantenir, tanmateix aquest model de la Daiatsu val als voltants de 2M de iens ( uns 20.000€ ).

 "cotxes Chuuko" diu el cartell.

Aquest és el meu favorit, de fet és l'únic cotxe del món de m'agradaria tenir, poc pràctic per una família de 4, per això no tinc cotxe, m'hauré d'esperar a que la canalla es faci gran i vagin pel seu compte.

Per acabar-ho d'adobar un goriŀla amb ulleres! Deu ser el cap de la botiga (^_^)