divendres, d’octubre 21, 2016

El Museu Osamu Tezuka

A la ciutat de Takarazuka, a la prefectura de Hyogo, aprop de Kobe, hi ha un tresor amagat. Dic això per que la ciutat de Takarazuka ( que vol dir tresor ) és molt coneguda per la seva escola/internat de teatre musical, una escola femenina on noies vingudes d'arreu del país aprenen a cantar i ballar en un estil semblant a la revista de varietats, però on només hi participen dones que fan fins hi tot el paper d'homes.
Doncs bé, l'èxit d'aquesta escola i el seu teatre musical, ha eclipsat un altre tresor de la ciutat, el Museu d'Osamu Tezuka ( 1994 ), per a molts considerat el pare del Manga o el "Walt Disney" japonès.

La Shikibu i en Miró a l'estàtua del Fènix, un dels personatges de les peŀlícules d'Osamu Tezuka. I és que Tezuka va representar l'esperança per a molta gent en un país derrotat per la guerra.
Els seus Manga van servir d'evasió per a moltes generacions de japonesos que vivien en una societat molt marcada per la derrota i que patien moltes restriccions i penúries.

A l'atri del museu hi ha aquest retrat que va fer la dona d'Osamu, Tetsuko, on es representa el mestre amb els seus personatges més famosos.

I a l'entrada aquesta claraboia de colors, decorada també amb els seus personatges, al centre, com no, el seu personatge més exitós, el famós Astro Boy.

El petit Osamu ( 1928-1989 ) acompanyava a la seva mare a veure els musicals de Takarazuka, on com ja us he explicar abans, les noies també fan el paper de nois, potser d'aquesta influència va néixer aquest personatge Sapphire, una princesa cavaller. La Shikibu, que com moltes nenes japoneses somnien en ser com les noies de Takarazuka, però que també volen ser cavallers valents, es va voler fer una foto al costat d'aquesta princesa.

Jo em vaig estimar més fer-me la al costat d'Atomu o Astro Boy ( 1952 ), aquest va ser el personatge que va llençar Tezuka a la fama internacional, aquest nen robot és una mena de Pinotxo a la japonesa, amb un savi escèntric el professor Ochanomizu, que li fa de pare, una mica com el que Akira Toriyama farà amb el Dr Slump i l'Arale.

 El museu té tres plantes, a la planta baixa a l'entrada després de les figures que us he ensenyat, té una exposició presentada amb aquest aspecte de càpsules del temps, dins hi ha figuretes de personatges creats pel mestre així com dibuixos d'infantesa o Manga originals.
El guiri de la cua porta una explicació en anglès de cada càpsula, una explicació molt detallada pels qui són realment fans de l'obra d'aquest artista.

 De fet és que és un museu per badar.

 Jo em vaig enamorar dels dissenys dels robots dolents de la sèrie Astro Boy.

 Són una meravella!

Cal tenir en compte que la majoria d'autors actuals, fins hi tot el mestre de mestres Hayao Miyazai ( el director de l'Estudi Ghibli ), ha estat influenciat per Osamu Tezuka. De fet, sense la seva creació, estic segur que el Manga i l'Anime, tal com el coneixem avui en dia seria totalment diferent.

Aquest dibuix és de Tezuka quan estudiava 6è o sigui que tenia 12 anys, així doncs era l'any 1940, en plena guerra, representa l'Undokai, que tantes vegades que iŀlustrat en aquest blog.

Aquest autorretrat és de quan feia 4rt de Junior High, o sigui que tenia 16 anys, l'any 1944, encara amb el país en guerra, però fixeu-vos en el detall, si bé a la fotografia està molt seriós ( potser obligat ), ell es va dibuixar somrient.

Aquesta és una caricatura creada d'ell mateix, com podeu veure té un estil semblant a la Línia Clara dels còmics belgues. Representa el dibuixant de Manga, el "Mangaka" suant per arribar a l'hora a entregar els originals a l'editor (^_^)

Aquí es torna a representar vestit amb l'uniforme d'escola, però amb la boina que el va caracteritzar tota la vida.

 Un original del 1972, amb el text afegit.

Al final de la sala hi ha una màquina que va reproduïnt entevistes que li van fer en vida, cal remarcar que ens va deixar relativament aviat, a l'edat de 60 anys per culpa d'un càncer d'estómac.

Aquest cafè està situat a la segona planta, hi ha una biblioteca de les obres de Tezuka i una videoteca amb moltes de les seves peŀlícules.

 L'Aya va poder compartir amb la Shikibu alguns dels seus dibuixos animats favorits de petita. 

 Mentre jo fotografiava portades dels Manga creats per Tezuka, com aquest Songoku de l’esquerra.

 Portades d'Astro Boy, l'Emperador de la Jungla o Camí d'Occident ( la llegenda de Songoku )

 I altes Manga per adults, com el sexy I.L ( 1969 )

En va impactar molt aquesta portada, és d'una coŀlecció del 1967 titolada "Ningen domo atsumare! ( Humans apleguem-nos! ). És la història d'una dictadura sudasiàtica en un futur distòpic, on els humans són asexuals.

 L'Home de l'Edad de Pedra, una aventura d'Astro Boy.

El número 1 d'una colleccio especial de Tetsuwan Atomu més conegut per nosaltres per Astro Boy, aquesta iŀlustració em va agradar tant que en tinc una samarreta, un dia us l'ensenyo, és una passada! És hologràfica!

 Osamu Tezuka amb els seus fills.

El Jungle Cafè!

La Shikibu amb Kimba, el Lleó Blanc o la Llegenda de l'emperador de la Jungla, la històra basada en Hamlet que després Disney va copiar per fer el Rei Lleó.

El museu compte amb un cimena on es poden veure curts de 15 min, cada mitja hora, estàvem sols, per aixó dinc que és un tresor amagat.

 A la planta subterrània hi ha el laboratori del Professor Ochanomizu, el guardià d'Astro Boy. 

Aquesta part de l'exposició explica com es fan les peŀlícules animades. Però en Miró estaba més interessat en prémer botons i fer girar manovelles. 

 Els endolls de la pared, són per carregar les bateries de l'Astro Boy?

 Un altre personatge molt famós de Tezuka és Black Jack ( 1973 ), un cirurgià una mica especial. 

 La veritat és que el laboratori sembla més un submari.

 També hi ha un taller d'animació ( una Aya per escala ).

Aquesta figura representa el mestre Tezuka amb la seva boina característica, al que un dia va ser el seu estudi.

 La Shikibu es va interessar per l'animació tradicional del fenaquistoscopi.

 També la rotoscòpia, que consisteix en calcar els moviments dels fotogrames de les imatges reals.

Al taller d'animació l'Aya, en Miró i la Shikibu van poder aprendre com es feien les peŀlícules abans de l'arribada de l'ordinador, aquesta és la taula de calcar. La taula de calcar servia per fer petites modificacions al dibuix a cada làmina per, un com ajuntades, com a fotogrames semblés que el dibuix tenia moviment.

 L'Aya i en Miró van preferir fer el fons de l'escena o posar al damunt una animació d'arxiu.

 L'Aya va dibuixar uns arbres de llaminadures.

 I en Miró un cotxe de molts colors. 

La Shikibu, tanmateix,  va voler fer una animació partint de zero de cinc fotogrames. El procediment era el següent, un cop fetes les transisions ( el moviemnt ) les noies del museu escanejaven els dibuxos que es podien edidar. La Shikibu, va fer una nena que jugava amb una nina. 


Us deixo amb una vista general de les escales del museu, espero que la visita us hagi agradat. 

dilluns, d’octubre 17, 2016

Himeji, un castell de peŀlícula

El cap de setmana passat vam poder, per fi, visitar una mica de país. Des que vaig arribar al Japó sempre m'havia fet iŀlusió conèixer els castells japonesos que havia vist a les peŀlícules de Kurosawa.
Aprop de casa en tenim un de molt famós per haver estat el centre d'una batalla molt important, és castell d'Odawara, d'aquest castell, però, només se'n conserva la torre de l'homenatge, i és una reproducció dels anys 70.
També havia visitat el castell de Nagoya, que també és una reproducció. Però mai havia vist un castell de debò, i entre els castells que resten al Japó, el més famós i el més bonic és el Himeji.

De castells al Japó no en que den gaires, per diferents causes, el foc, els terratrèmols, la guerra ( els bombardejos americans ) però la raó principal, que l'emperador Meiji els va fer enderrocar, per evitar que els nobles contraris a la Restauració s'hi poguessin fer forts.
El castell de Himeji es va salvar perquè el seu senyor estava del bàndol de l'emprerador i per la seva bellesa. De fet l'anomenen el "castell del miracle", ja que si bé durant la guerra contra els EUA la ciutat va quedar arrasada el castell va sobreviure als bombardejos.
El castell actual és del segle XVII, tot i que la construcció comença al segle XIV, i ha anat patint reformes i restauracions, la darrera encara s'està duent a terme.
Aquest castell és patrimoni universal de la UNESCO des del 1993 ( una mica tard pel meu gust )
I si us ve de gust us n'ensenyaré unes imatges.

Aquesta és l'entrada a les muralles interiors, antigament el castell tenia unes muralles que envoltaven tota la ciutat, i unes muralles interiors per protegir el recinte militar, la ciutadella.

Durant el segle XVI el Japó ja usada armes de foc i el castell de Himeji està concebut per aquestes defenses, es tracta d'un castell de l'estil Azuchi-Momoyama, amb boques pels mosqueters i un laberint de trinxeres semblant a les fortaleses europees del segle XVIII.

Al bell mig de la ciutadella hi ha la torre de l'homenatge, el darrer reducte on hi havia el senyor amb la seva família.

L'estructura del castell era de base de pedra i un esquelet de fusta i canya trenada amb guix, les portes estaven reforçades amb plafons de ferro per evitar fletxes incendiaries.

Les muralles estan equipades amb aquestes obertures, pels mosqueters. 

N'hi ha de quadrades, rodones i triangulars, imagino per diferents tipus d'armes de foc o llencívoles. 

Des de l'entrada a les torres, tot són passadissos laberíntics, on les forces defensores podien emboscar l'enemic fàcilment.

Les teules estan decorades amb els emblemes de la família, les papallones són dels Ikeda i les flors dels Toyotomi.

Un detall de les portes.

Aquestes obertures allargades a la base de la torre servien per llençar pedres.

Dins el castell hi ha una maqueta de la ciutat en el segle XVII, aquí es poden veure les diferents muralles que protegien la població i el castell, amb els trams de pared i també el fossars que eren plens d'aigua.
Els qui coneixeu la Barcelona del 1700 us n'haureu adonat que aquesta ciutat s'assembla molt a l'esquerra de la Rambla,  tots els camps que hi havia des del carrer Hospital fins la falda de Montjuïc, aquest fet permetia la ciutat resistir setges molt llargs.

Aquesta és l'estructura del castell, aquest entramat de bigues i columnes de fusta permetia que fos resistent als terratrèmols, però alhora era el punt feble contra el incendis, per això hi havia un cos de bombers preparat a tota hora del dia i la nit.

Aquesta és una de les galeries del castell que dóna la volta a la torre, les lleixes de la dreta justa abans de les vitrines són per posar-hi els mosquets.

La complexitat de les taulades del castell.

Diferent portes fortificades dins el laberints de passadissos.

Les escales per accedir als pisos superiors mai directes, sempre amb cantonades on poder-se emboscar. A més cada escala quedava segellada per una porta reforçada i prodegida per la guàrdia personal del senyor, que lluitaria a ultrança per defensar la família. 

A l'esquerra un "festejador", a la dreta un entarimat per poder disparar des de la finestra. 

Aquí es poden veure les giragonses que feia la muralla. 

Un detall de la decoració del castell, una orada, un peix que porta fortuna. 

L'entramat de bigues.

Un altre galeria, un heu d'imaginar que les cambres de la dreta havien d'estar decorades amb tapissos de colors, i separades per cortinatges de seda o bambú. També és possible que el terra estigués entapissat de tatamis.

Una mica deuria ser així la imatge del castell en temps de pau.

Les finestres reforçades per reixes de guix.

Reblons de ferro per reforçar les juntes de les parets.

Les portes d'accés a la planta noble estaven blindades per plafons i baldes de ferro.

Els pisos superiors eren molt foscos. 

Vista lateral des del pati d'armes.

La vista des del pati d'armes. De cada finestra podia sortir una bala mortal.

El "matsu", el pi, és un símbol que no pot faltar a cap castell japonès.

Us imagineu assaltar aquest castell?

Una de les entrades a la torre.

Un pou d'aigua, ara entendreu per que el japonès el kanji és "井", oi?

Un altre detall de la decoració. 

Abans de poder accedir al castell, també hi havia un bosc que dificultava i molt la invasió. 

Sempre m'havien dit que la gent de l'oest del Japó eren més divertits que els de l'est, on visc jo, una mica com els valencians, molt de la conya. I es veritat, la gent de Kansai la regió de l'oest són molt divertits i molt simpàtics.

Si mai veniu al Japó, no deixeu de visitar aquesta meravella, per a mi un dels castells més bonics del món, és molt elegant i bellament proporcionat, llàstima que tingués la finalitat que tenia.
Tanmateix si us hi animeu no us adormiu, és un lloc protegit que només admet un cert nombre de visitants per dia, us recomano la visita abans de les 9:30h.

Després podeu fer una passejada en barca pel fossat.

O relaxar-vos a l'esplanada que hi ha fora, on podeu comprar un munt de teca molt bona i a bon preu sense caure dins d'un restaurant per turistes.