Tsukimi, la Lluna és pels conills!

Avui és festa al Japó, celebrem l'entrada de la tardor, i això vol dir els Festivals de la Collita, heu de tenir en compte que la cultura japonesa era bàsicament agrícola i que els calendari el marcava el treball del camp. Però aquesta setmana hi ha hagut una celebració més divertida.
Dijous passat, 19 de setembre va ser Tsukimi, Tsukimi ( 月見 ) vol dir, literalment, mirar la Lluna, la Lluna plena, és clar.
I no, no és que tots el japonesos siguin uns llunàtics, o que tinguem un virus que ens faci convertir en home-llop les nits de lluna plena.
La Lluna marcava el temps de sega, la collita del preuat arròs. Per això ho celebrem menjant pastissets d'arròs i bevent sake ( vi d'arròs ), a la llum de la Lluna.

Per celebrar Tsukimi, vaig dibuixar aquesta il·lustració per a la meva empresa, a les empreses japoneses els agrada conservar les tradicions.

Si us fixeu bé, veureu que la noia acarona un conill blanc, i duu un kimono decorat amb motius d'espigues d'arròs i conillets a la Lluna.

Just com aquest disseny que hi ha en aquesta fotografia, i us preguntareu, o no, depenent del vostre grau de curiositat, perquè hi he dibuixat conills, i què tenen a veure amb la Lluna.

Doncs és molt senzill, segons els assiatics, xinesos, coreans i japonesos, a la Lluna hi viuen conills, de fet el dibuix de les taques de la Lluna té la forna d'un conill fent Mochi ( pasta d'arròs ).

Just com aquestes figuretes.

Els "dango" ( boletes d'arròs ) de mochi, es presenten al temple, d'aquesta manera, com ofrena al Déus per donar gràcies per la collita. La resta, és a dir el comú dels mortals, ens limitem a gaudir-ne menjant-nos les, amanides amb salses dolces.


Però potser molts de vosaltres recordareu un episodi de Bola de Drac on una banda anomenada, la "Banda del Conill" extursiona tot un poble, amenaçant els seus habitans de convertir-los en pastanagues, i com després de perdre el combat contra Goku, els mafiosos són exiliats a la Lluna; "la Lluna és pels conills" sentencia Goku. Doncs ara ja sabeu de què anava.
Espero que gaudiu de la tardor, al Japó es presenta exitant, és una de les èpoques de l'any en què el país està més bonic.

Croquetes japoneses

Dimecres passat, Diada Nacional de Catalunya, va ser un dia especial, especial per l'acte de llibertat del poble que va sortir al carrer massivament per reclamar la independència de la seva pàtria.

Però també va ser especial perquè va ser una diada que a part de ser multitudinària i transversal, va ser sobretot festiva, i la prova són les imatges que el món sencer ha vist. Fins i tot al Japó on l'any passat la manifestació va passar inadvertida i enguany ha estat comentada fins i tot a l'escola de la Shikibu entre els pares.

Una de les coses que m'ha cridat mes l'atenció és la fantàstica i divertida idea de crear un hashtag per esquivar la censura #croquetes.

He pensat, té, mai he parlat de les croquetes japoneses, ara en tinc una bona excusa.

Les croquetes japoneses es diuen Korokke ( コロッケ ) i no tenen res a veure amb les croquetes catalanes. El primer que les diferencia és la mida, aquí al contrari del que acostuma a passar, són molt grans, de la mida d'una hamburguesa. El segon és la recepta, les japoneses són de de base de patata, arrebossades amb escates de pa. A mi no m'agraden gaire són molt embafadores i et deixen molt tip.

Aquestes són de patata i carn amb salsa de Okomomiyaki, una meva de salsa BBQ a la japonesa.

 Aquesta és la mida d'una croqueta normal, que es venen per peces.

 N'hi amb molts farciments, de crema de cranc, de moniato, de carabassa, de vedella, etc, aquestes són de cranc.

 També n'hi ha de creatives, sobretot per a la canalla, aquestes són de porc.

 I a la sopa de soba...

Studio Ghibli també té les seves croquetes, a la peŀlícula From Up on Poppy Hill.

A les fires també es venen croquetes, són molt populars, aquestes es venen com a pinxos, un pinxo de 7 croquetes petites a ¥100 ( 0.76€ )

Per últim tenim un còmic que es diu Korokke, en aquesta fofo surt menjant croquetes. 

Com veieu el món de les croquetes japoneses és molt ric, hi ha de mides formes i gustos diferents, però per a mi no hi ha cap que superi les croquetes de la mare d'una xicota que vaig tenir fa anys, les croquetes de Sant Esteve de la senyora Cinta són les millors del món.

Via Fora!

Durant segles, quan la ciutat de Barcelona es veia amenaçada, les campanes tocaven a sometent, i els vailets de la ciutat anaven cridant pels carrers de la ciutat: Via fora! Via fora!
Aleshores els caps dels gremis, es vestien de gala i agafaven el peno que els representava, i mestres, oficials i aprenents, les eines o les armes que tenien assignades i junts, els reunien sota l'ensenya de la ciutat i es posaven a les ordres del Veguer per sortir fora muralles i defensar la llibertat de la capital.
Els temps de cridar "Via fora" semblaven del passat, només per ser llegits en noveŀles històriques, però la "Via" ha tornat, ja no violenta i amb llances a la ma, però armada de coratge i fermesa, la fermesa d'un sol poble que desitja llibertat.

Hi haurà, estudiants, mainada petita, avis i mestres, professors, i turistes, curiosos i polítics, artistes, metges, el xinès del bazaar i el paquistanès dels Kebabs. Alguns sota la seva ensenya gremial, d'altres amb pancartes reivindicatives de causes diverses, tots sota una sola ensenya, aquella que, com deia Joan Maragall, ens assenyalarà el camí, ens donarà llum als ulls i força al braç.

La diàspora catalana ja ha anat celebrant les seves vies amb un gest únic que cap nació del món a fet fins ara, avant sala de la gran cadena humana que ja està fent història. Ara us toca a vosaltres donar-vos la ma.

Molta sort , molt bona Diada, i Via fora!

NOTA ESPECIAL

Tobuushi.blogpot.jp està adherit al Blog-via per la independència que consisteix en anar enllançant blogs a través d'entrades. Els qui vingueu del blog de la Neus, benvinguts! I gràcies Neus. 

Si voleu seguir la cadena us recomano visitar el blog: L'antiga de Ripoll.

Arigato! ありがとう！Gràcies!

Moltes gràcies pels vostres missatges de suport, estem segurs que farem uns bons Jocs on esteu tot convidats ( a casa no, eh! Que no hi cabem, be alguns si (^_^)

 Ja hem encès el pebeter. 

Ahir pels carrers de Tòquio...

Aquesta és la proposta de estadi que tenim, què us sembla?

Som olímpics!!!

La raó ha vençut, i la meva capital ha estat elegida novament olímpica, és la primera vegada que me n'alegro, ja que no vaig celebrar Barcelona'92, era d'aquells que creia que el Jocs servirien per espanyolitzar Catalunya, i crec que gairebé ho van aconseguir.

Avui puc dir que estic content que Tòquio sigui olímpica perquè el meu país adoptiu necessita un revulsiu d'aquesta mena, sobretot després del desastre de 2011.
El japonesos són un poble que estima l'esport, com demostra la seva cultura tradicional farcida d'esports. A les escoles es practica moltíssim, i es segueix als instituts i les universitats, ja des de ben petits els japonesos fan esport fins avis d'avançada edat.
És cert que només un 70% donava suport a la candidatura, però estem parlant d'un 70% d'una població de més de 30 milions d'habitants!
Estic segur que la meva ciutat, Hiratsuka també es veurà afectada positivament i que les instaŀlacions esportives públiques milloraran, sobretot l'estadi del nostre equip de futbol de primera divisió. O la piscina municipal olímpica que acull campionats comarcals.
Tòquio es rentarà la cara i farà dissabte, com tothom que espera convidats.
Per la nostra part farem el possible perquè tothom si senti acollit, i perquè Tòquio 2020 sigui un èxit com va ser Tòquio 1964.
Ara només espero veure la Selecció Catalana desfilant pel nou estadi olímpic i sentir el Segadors quan un atleta del meu país guanyi la medalla d'or.
Ganbare!!!Banzai!!!