dissabte, de gener 29, 2011

La nova PSP2 / NGP

Potser us pot interessar...




* CPU: ARM® Cortex™-A9 core (4 core)
* GPU: SGX543MP4+
* External Dimensions: Approx. 182.0 x 18.6 x 83.5mm (width x height x depth) (tentative, excludes largest projection)
* Rear touch pad: Multi touch pad (capacitive type)
* Cameras: Front camera, Rear camera
* Sound: Built-in stereo speakers, Built-in microphone
* Sensors: Six-axis motion sensing system (three-axis gyroscope, three-axis accelerometer), Three-axis electronic compass
* Location: Built-in GPS, Wi-Fi location service support
* Keys / Switches: PS button, Power button, Directional buttons (Up/Down/Right/Left), Action buttons (Triangle, Circle, Cross, Square), Shoulder buttons (Right/Left), Right stick, Left stick, START button, SELECT button, Volume buttons
* Wireless communications: Mobile network connectivity (3G), IEEE 802.11b/g/n (n = 1x1)(Wi-Fi) (Infrastructure mode/Ad-hoc mode), Bluetooth® 2.1+EDR (A2DP/AVRCP/HSP)

divendres, de gener 28, 2011

27 de Gener una data, moltes històries

Quan jo era petit vivia al carrer 27 de Enero de Badalona, que coincidia amb el traçat de la Nacional II, el nom del carrer commemorava "L'alliberament" de la ciutat per les tropes franquistes.
Durant la Transició el carrer va passar breument a dir-se 27 de Gener, per acabar tenint el nom que duu ara, Francesc Macià.
L'àvia odiava aquell nom i tot el que representava, i m'ensenyava amb orgull antics rebuts de la llum que anaven adreçats al nom antic del carrer, el carrer Raval.
A casa vam estar contents quan es va canviar el nom del carrer, pel de Francesc Macià, era un nom molt millor, l'àvia creia que mai tornaria a veure el nom de l'antic president en un carrer.
Per a mi 27 de gener era un nom lleig, una data fatídica, m'imaginava els tancs franquistes desfilant pel meu carrer i l'àvia amagada darrere els "visillos" observant els soldats que tanta por li feien. Per un temps l'exèrcit va ocupar la nostra casa, uns soldats moros dels regulars d'Àfrica es van instal·lar al replà de l'escala a vendre dàtils i fruits secs. Aquesta és una història que no m'ha quedat gens clara de com va acabar, només sé que a l'àvia li feien molta por.

Per ironies del destí mentre que el 27 de gener era recordat a Badalona com el dia en que va començar el malson de la dictadura, un 27 de gener de 1945 les tropes soviètiques alliberaven Auschwitz, l'infern a la terra, la prova que com el gènere humà pot arribar a ser cruel amb ell mateix.
27 és recordat arreu del món com el dia de la fi del malson d'Auschwitz, i és el dia en que es recorden les víctimes de l'Holocaust. Així es va fer ahir també a Barcelona, amb renovada esperança i amb nous lligams d'amistat entre el govern de Catalunya i els seus ciutadans jueus.  El 27 de gener ens recorda que els qui pateixen són sempre els mateixos, la gent normal i corrent, les àvies que recorden desfilades d'exèrcits triomfants amagades darrere les cortines.

dijous, de gener 27, 2011

Shinmoedake! Pompeia!

 
 Aquesta matinada els habitants de Kirishima ( entre les prefectures de Kagosima i Miyazaki ) han despertat amb el so d'un volcà en erupció, el Mont Shinmoedake ha esclatat, i no per primera vegada.

 Pagesos i voluntaris s'han afanyat a seguir les indicacions dels govern i els protocols en cas d'emergència, aquesta zona del Japó és coneguda pels seus volcans fumejants.

 De moment s'ha establert un radi de 2 km de perímetre de seguretat. Esperem que no passi d'aquí, els volcans grisos són molt perillosos per la quantitat de gas tòxic que poden escupir.


dimecres, de gener 26, 2011

Norakuro



Fa anys, abans de començar a escriure aquest blog, vaig topar amb un llibre interessant, un Manga antic, dels any 30, amb uns dibuixos que em recordaven Fèlix el Gat i un disseny de coberta molt actual, molt "Mariscal".
Aquest Manga era Norakuro, Norakuro és un còmic creat l'any 1931 per l'artista Suihō Tagawa ( 1899-1989 ). Les aventures originals d'aquest personatge van acabar amb el començament de la Segona Guerra mundial, tot i que desprès del conflicte en va tornar a publicar, però d'una manera totalment diferent.

L'original Norakuro és un gos de carrer blanc i negre de es diu Kurokichi ( mal estruc ) el nom Norakuro esdevé de la contracció dels mots Norainu ( gos de carrer ) i Kurokichi ( mal estruc ).
Norakuro s'allista a l'exèrcit de gossos on fa carrera fins arribar a sergent. Els japonesos hi són representats com a valents gossos mentre que els enemics són porquets o micos.
El context històric és el moment àlgid de l'imperialisme japonès amb la invasió de Corea i Manxúria, un moment en que els militars governaven el Japó i hi havia molta censura, aquesta censura és la que va, finalment impedir la publicació de Norakuro, ja que segons els militars el Manga es prenia la guerra massa a la lleugera. Potser perquè els seu autor sabia de que parlava ja que havia servit a l'exèrcit imperial.

Una imatge de la coberta del llibre, penseu que és dels anys 30!

A primer cop d'ull sembla un manifest bel·licista i hipernacionalista japonès, sobretot quan es veuen mapes representat Japó que inclouen el territoris ocupats, o representant els seus enemics com a porcs o micos, els xinesos són porcs ( els japonesos tendeixen a representar al xinesos con a porquests, recordeu Oolong de Bola de Drac, va vestit de xinès Mao, l'Aya diu que és perquè a la cuina xinesa es menja molt de porc però jo no les tinc totes ) i els coreans micos. 
Mots episodis de Norakuro es basen en conflictes bèlics reals, en aquest episodi fins hi tot hi ha uns companys que fan una missió suïcida per ajudar a guanyar la batalla contra els micos, com es pot veure a la vinyeta 11 duen bombes lligades al llom.
Després Kurokichi en plora la perdua a la seva tomba ( vinyeta 18 ).
Però sembla que els militars de l'època ho van veure diferent quan van impedir-ne la publicació.

Una altra portada del llibre, encara es poden llogar a les biblioteques.

Aquesta imatge amb diferent accions de Kurokichi es pot veure que durant aquest periòde els japonès es llegia de dreta a esquerra en la versió horitzontal ( ara es fa d'esquerra a dreta ) i nomès de dreta a esquerra si es vertical.

Avui en dia encara es fan vinyetes sobre Norakuro però no tenen res a veure amb l'original, i no val la pena parlar-ne.



dimarts, de gener 25, 2011

Ets com un pinzell...

 Hi ha un costum al Japó, que a mi no m'acaba de fer el pes però que tanmateix és prou curiós.
Es tracta de fer un pinzell amb els primers cabells del nadó. Val a dir que els cabells dels asiàtics són molt més gruixuts que els nostres i que el tall és circular, a diferència dels nostres ( els que en tinguin ) que és eclíptic o el dels negres que és més pla, per això els negres tenen els cabells arrissats, nosaltres ondulats i els asiàtics llisos.

 Diuen els japonesos que els cabells dels nadons encara tenen la punta en forma de punxa perquè no han estat mai tallats. Per això són perfectes per fer pinzells.




També es fan nines amb els cabells dels nadons, com aquest parell, un Momotaro i una Hime ( princesa ).

dilluns, de gener 24, 2011

Torna el famós "Akiba Hokoten"

 Ahir es va tornar a tancar el trànsit al famós carrer central del barri d'Akihabara conegut pels otaku del món com Akiba.
El Hokoten ( ホコ天 ) el paradís dels vianants d'Akihabara es va deixar de fer després dels terribles fets de juny de 2008 quan un malparit va atropellar i apunyalar unes quinze persones creant caos l'horror. D'aquests fets us en vaig parlar al seu moment amb un post titulat "Un dimoni al paradís".

 Ahir el carrer es va tornar a tancar, amb fortes mesures de seguretat, de voluntaris i de la policia i amb moltes restriccions que aigualiran el que al meu entendre era un dels lloc més divertits de visitar de la ciutat.

 On es podien veure coses com aquesta...

O aquesta...

Els lloc on van morir persones s'hi han plantat flors i alguns visitants hi van anar a pregar, i també hi van dipositar ofrenes, com ampolles de te, o revistes de Manga.

 Tanmateix les restriccions de les que us he parlat abans no deixaran que el carrer torni a ser tan lluit com abans, per exemple no es permetrà l'intercanvi d'objectes com ara revistes i figuretes, tampoc es permetran actuacions musicals, ni repartir fulletons de propaganda ( una activitat de realitzen noies disfressades de minyones i que es un dels principals atractius del barri ).

Així doncs, malgrat que el carrer restarà tancat al trànsit tots els diumenges de 1pm a 5pm no es podran veure coses com aquesta.
Una llàstima, espero que aquestes restriccions no siguin permanents.

dijous, de gener 20, 2011

Cada s'aprenen coses noves


Avui en començar a treballar m'he trobat amb aquest Doodle de Google, he investigat de què es tractava. Resulta que avui és l'aniversari de naixement de Kenjiro Takayanagi, el "pare de la televisió" japonesa.

 Takayanagi va aconseguir, el 5 de desembre de 1926, retransmetre una imatge del caràcter katakana "イ" basat en un escàner de 40 línies. Recordeu que quan érem petits les teles en tenien 325! Com ha canviat el món!

A diferència dels seus col·legues, Takayanagi va experimentar amb tubes de raigs catòdics. Aconseguint resultats mesos abans que l'equip americà dirigit per Farnsworth.

Takayanagi va continuar investigant per la NHK, National ( Panasonic ) i va esdevenir vice-president de JVC. Takayanagi va morir l'any 1990 a l'edat de 91 anys. La imatge anterior és del laboratori de Panasonic.

Aquest és un aparell receptor de Panasonic de l'any 1939. Llàstima que la guerra aturés la recerca.
I pensar que la televisió no va començar a emetre a l'estat espanyol fins l'any 1965!

dimecres, de gener 19, 2011

dimarts, de gener 18, 2011

Camions promocionals

 No fa gaire us vaig parlar dels Itasha, cotxes decorats amb personatges del Manga o l'Anime. A Tòquio es poden veure tot tipus de vehicles, des dels Ferrari més exclusius als "Dos Cavalls" amb matrícula francesa dels 60, és com un saló de l'automòbil.
Un dels vehicles que es poden observar tot passejant per Shibuya són els camions promocionals. Acostumen a anunciar un nou disc, una sèrie de televisió o una peŀlícula, de nit van il·luminats i alguns fan sonar el disc que promocionen. La veritat és que xoca molt veure aquests camions tan grans dins de zones urbanes on els camions de transport de mercaderies estan, el teoria prohibits. Japó és un país de gasolina on és difícil trobar cotxes dièsel, a part dels vehicles pesants o de transport. Segons el meu sogre el dièsel contamina més, no se si té raó o no, però el cert és que els camions tenen l'entrada prohibida als centres de la ciutat, tret d'aquests tan especials.
Per cert, es veu que n'hi ha uns que són petits amb la caixa com si fos una urna de miralls, sembla ser que dins hi fan sexe, des de dins sembla que et puguin veure tot i que els de fora només veuen el mirall, hi ha gent que els agrada tenir la impressió que ho fan en públic i passejar-se per la ciutat "nuets", cosa que, per cert, està prohibida. Però prohibida de presó.









divendres, de gener 14, 2011

La fi del Daruma

El primer post de l'any us parlava de les coses del Cap d'Any, també feia esment als Daruma i us explicava que molts dels guarniments d'aquesta festa, després de fer el seu servei, anaven a parar a la Jinja ( pagoda ) per ser cremats com a ofrena als déus.

 Seguint el seu tarannà pràctic, els japonesos aprofiten l'avinentesa per fer festa, aquest és un dels motius perquè m'agrada que la nostra filla vagi a una escola vinculada a la Jinja, la canalla s'ho passa d'allò més bé celebrant totes aquestes tradicions, que tot i tenir un sentit religiós, són més festives que ecumèniques.

 Primer es fa una ofrena de productes de la terra, fruita, verdures, arròs, "sake", peix...

 El primer sacerdot en funcions ( en primer és molt iaio i no ha pogut ) dirigeix la cerimònia, com sempre, em fascina la seva indumentària milenària.

 D'aquesta manera encen la pila dels Damuna, i altres decoracions de Cap d'Any que faran sortir un núvol de fum i guspires espetegants cap al cel clar, l'escalfor del foc ens fa tornar les galtes vermelles, tothom sembla begut, els japonesos quan van torrats se'ls tornen les galtes vermelles.

 Aleshores pengem unes boletes de pasta d'arròs anomenades "odango" d'unes canyes de bambú perquè quedin torradetes.
Si us fixeu amb la cara de la Shikibu veureu això que us deia de les galtes vermelles.

 El foc durà els desitjos cap als déus, tant de bo ens escoltin...

 Un voluntari va vestit amb una jaqueta que duu estampada la imatge del temple, una cigonya japonesa.

 Malgrat que no fa gaire que ha començat l'any ja hi ha un munt d'"omikuji" ( paperets de la bona fortuna ).

I "ema", plenes de desitjos i somnis, algunes decorades amb el conill ( el símbol d'aquest any ), algunes amb Rirakuma, un osset que té molt èxit al Japó.
Aviat celebrarem un altre esdeveniment, on els nens en són els protagonistes, ja us en faré cinc cèntims.
Us desitjo un bon cap de setmana.