dimecres, de febrer 29, 2012

Neu, neu, i neu

Aquest era l'aspecte de la ciutat des de la finestra de l'habitació de la Shikibu, a 2/4 de 9 del matí. No havia vist nevar tant a Hiratsuka mai. Som més aviat "tropicals" nosaltres.
A Tòquio han tancat algunes escoles per culpa de la neu, cosa que faria petar de riure la gent de Hokkaido, però la gent de ciutat no hi estem tan acostumats, al menys a la comarca de Shonan.
La Shikibu s'ha llevat molt contenta perquè podria fer un ninot de neu, si continua així, en podrà fer molts de ninots.








No al tancament de TV3 per satèŀlit

TV3CAT, el canal internacional de Televisió de Catalunya, deixarà d'emetre a través del satèl·lit a partir del dia 1 de maig del 2012, segons ha anunciat la cadena en un comunicat. El canal TV3CAT es podrà seguir veient mitjançant internet i les plataformes de cable estatals que l'inclouen comercialment a Espanya, però això no serà així a França ni a Itàlia ni, per descomptat, més enllà. Els catalans al món volem denunciar aquest pas enrere per a la cultura i la llengua catalanes. Es tracta d'una decisió errònia i contrària a la nostra projecció exterior, i que ens tanca les portes a Europa, a més de privar els milers de catalans residents a l'exterior de poder participar en condicions de l'espai català de comunicació. Si tu també estàs en contra del tancament de TV3CAT via satèl·lit, suma't a la nostra campanya i envia un missatge al president de la Generalitat, al president de la CCMA, al Consell de l'Audiovisual de Catalunya i als principals partits del parlament. Fem que se senti la nostra veu!


dimarts, de febrer 28, 2012

Hayabusa, la feina ben feta no té fronteres

Alguns països, i no miro a cap en concret, s'estan barallant per obtenir el vist i plau d'un "magnat" americà, a la fi de convertir-se en el prostibul més gran d'Europa, d'altres miren endavant provant d'esdevenir el futur on viurà el benvolgut Capità Jean-Luc Picard.
L'exemple més clar d'aquesta mirada al futur, i de l'èxit aconseguit amb esforç, l'esforç de llevar-se ben d'hora, és el professor Junichiro Kawaguchi, el director del projecte Hayabusa ( Falcó Pelegrí ).

El professor Kawaguchi va estar a Hadano, el poble de l'Aya, el dissabte passat, per presentar el projecte en un seguit de conferències en que farà la volta al país. L'Aya hi va voler anar amb la seva mare, el professor, no cal dir-ho, és un heroi nacional, fins hi tot li han dedicat una peŀlícula,  Hayabusa Harukanaru Kikan, protagonitgada per Ken Watanabe ( L'Últim Samurai ), que interpreta Kawaguchi.

Hayabusa és un projecte de l'Agència Espacial Japonesa ( JAXA ), es tractava d'enviar un satèŀlit a un asteroide anomenat 25143 Itogawa, aterrar-hi, agafar mostres i tornar a la Terra amb la informació i les mostres.

El satèŀlit es va llençar l'any 2003 i va trobar l'asteroide l'any 2005 on hi va aterrar el novembre del mateix any, allí va recollir "pedretes" de mostra, malgrat la forma de l'ateroide no hi va trobar mongetes, i va tornar a la terra el juny de 2010. A la foto anterior es pot veure en una maqueta les dimensions de l'asteroide i l'escala del satèŀlit.

Petit, petit, la missió em recorda la peŀlícula de Bruce Willis, "Armagedon", on han d'aterrar un Space Shuttle d'amunt d'un meteorit abans que colisioni amb la Terra. Afortunadament aquest "Itogawa" no sembla que ens vulgui fer la punyeta.
El satèŀlit es va llençar a l'espai des del Centre Espacial Uchinoura a Kagoshima, el 9 de maig de 2003, us estalviaré els detalls de la missió, però si en voleu més informació podeu trobar-la a l'entrada de la Viquipèdia. Només cal dir que va ser un èxit, malgrat tots els entrebancs en què es va trobar l'equip i la dificultat del projecte.
L'Aya em va dir que la conferència va ser molt entretinguda, i les explicacions fàcils d'entendre pels qui, com jo, només coneixem l'espai a través d'"Star Trek" o la "Guerra de les Galàxies".

Aquesta imatge iŀlustra com, a l'aproximar-se a la Terra, el satèŀlit va llençar la càpsula amb les mostres i la informació de l'asteroide.

El porfessor va portar una maqueta de la capsula en qüestió, que pel disseny diria que el bon senyor es va quedar en les "pelis" d'Ed Wood. "Scotty" quin far de riure que et faries...(^_^)

L'Aya, em va portar un regalet, xocolata d'astronauta, no és que el Hayabusa anés tripulat, però algunes empreses japoneses finencien part dels projectes espacials fent propaganda dels seus productes amb els astronautes de l'agència espacial japonesa. Encara no l'he tastat, però us puc dir que el paquet és molt lleuger.

divendres, de febrer 24, 2012

El país de les cares somrients

Ahir la companya sadak@ comentava que li agradava molt l'ús que els japonesos feien dels dibuixos per a nens petits.
És veritat que els japonesos són uns entusiastes dels "dibuixets", hi ha un factor que és molt important per a una empresa o entitat japonesa, la connexió amb el client/usuari, al Japó petits i grans gaudeixen amb els personatges d'animació, potser és perquè la majoria del adults han crestut immersos en una cultura Pop molt rica en iconografia d'aquest tipus. De fet no és gens estrany veure un home de 50 anys que porta el mòbil decorat amb una mascota de peluix.
Les empreses ho saben i la majoria tenen una mascota que intenta seduir aquest aspecte de la societat, les mascotes acosten l'empresa al públic, la fan més simpàtica i divertida i estimulen la tendresa.

Malgrat que actualment Sony no té una mascota oficial ( n'hi ha moltes d'extra oficials sorgides dels jocs de la PlayStation ) durant els anys 60 va ser una de les primeres en crear un personatge per representar l'empresa. 

Una de les mascotes més antigues i més populars del Japó és Peko-chan, que representa l'empresa Fujiya, una cadena de pastisseries i restaurants que també produeix caramels i dolços industrials. El nom de Peko és l'onomatopeia japonesa del "rau-rau" català, el so que fa la panxa quan es té gana.

Domo-kun és la mascota de la NHK, la televisió nacional japonesa, és un dels meus personatges favorits, "domo" vol "dir si us plau" i "kun" fa referència a que és un noi. Abans parlava de Peko-chan, "chan" és per a nenes i nadons i "kun" per a nens.

Nittele és Nippon Television, la seva mascota és un ós que es diu "Da Bear", la seva cara és com un e-moji d'aquells que us vaig parlar l'altra dia, els bigotis són la lletra "べ" ( be ) de Bear, és clar.

Docomodake és un bolet, part d'una família de bolets, personatges que representen l'empresa de telefonia mòbil Docomo. El seu nom juga amb els mots "Docomo" "dake" ( només ), "només a Docomo".
Els fabricants d'automòbils també s'apunten a l'ús de les mascotes, la més activa és, potser aquest cérvol de Daihatsu, "Shika" que vol dir cérvol en japonès també és com es diu "shikaku" ( quadrat ), fent referència al vehicles compactes de l'empresa que són molt quadrats.

Nissan també juga amb els mots, la seva mascota comercial és un cangur perquè en japonès "kangaeru" que vol dir "rumiar" s'assembla a "kangaru" l'animal. Les frases dels elògans diuen: Si estàs rumiant de comprar-te un cotxe...
Altres mascotes aguditzen l'enginy d'una manera diferent. Aquest robot és per la targeta Pasmo, és una targeta de l'empresa ferroviària Odakyu que serveix per passar sense haver de comprar bitllet, també per comprar com si fos una targeta moneder, la imatge quan vols agafar el tren és que pots passar per l'entrada sense picar el bitllet com si patinessis, aquest concepte està copiat de la seva antecessora...

...Suica, de la JR ( Japan Rail ), els pingüins llisquen pel gel com "llisquen" el usuaris passat les barreres de l'estació, pel què explica el company Carquinyol, si la Renfe o els FFCC fessin aquesta targeta, podrien posar una gitana romanesa de mascota. "Entra sense passar per taquilla, com una gitana romanesa" ( avui tampoc estic políticament correcte ).

Algunes mascotes han arribat a graus esperpèntics, com aquesta Sento-kun de la històrica ciutat de Nara, a Nara hi ha molt cérvols i un temple amb l'estàtua de Buda més gran del país, i és clar no van pensar en res millor que posar-li banyes al pobre Buda, i tant panxos!

Aquesta és potser de les mascotes més noves, es diu Sorakara-chan, vol dir "des del cel", és la mascota de la nova torre de Tòquio, la Tokyo Sky Tree que encara no hem inaugurat.

Aquest déu Neptú es diu King Bell, és la mascota del Shonan Bellmare, l'equip de futbol de la meva ciutat, l'any passat va baixar de J1 a J2, potser per això el nen que surt al fons anant a practicar porta una samarreta del Barça (^_^)

Aquesta mascota tan estranya és la del KFC i representa un pollastre arrebossat l'estil lleig però bonic alhora és el que en japonès s'anomena "butsukawai"

Jo, com a creatiu he hagut de dissenyar algunes mascotes, abans un vaig presentar Tsurumi-chan, avui us presento Genkinoko-chan, és un "maitake" un tipus de bolet, Genkinoko treballa de "tenchou" ( engarregada d'una botiga ) on-line, Mainichi-Coreal, de productes per a la llar. Com les altres mascotes que us he ensenyat, Genkinoko-chan és un "maitake" jugant amb "mainichi" ( cada dia ) i el seu nom vol dir "genki" ( sa ) "kinoko" ( bolet ).

I per últim Capuccino, és la mascota de l'estudi on treballo, és un Robot que ens fa el cafè que bevem en grans quantitats el membres de l'equip. Capuccino està equipat amb un sistema motriu que li permet desafiar la gravetat tot i que no vola gaire amunt o ràpid, però que li es molt útil per no entrebancar-se amb els cables que hi ha per terra.
Com veieu el Japó és el país de les "gominoles" i els peluixos, el seu paisatge urbà és ple de personatges somrients que animen a menjar pastís o parlar per telèfon,  comprar un cotxe o visitar un temple.
M'he deixat moltíssimes coses per explicar, però per parlar de mascotes japoneses necessitaria encetar un blog nou només sobre aquest tema. Si us passegeu pel blog trobareu altres entrades fent referència a mascotes i personatges de la iconografia japonesa. És tot un món!

Actualització d'última hora, l'Aya ha tornat de l'ajuntament on li han donat el nou protocol de la ciutat en cas d'emergència m'ha fet gràcia la portada.

És Namazu el déu silur que viu sota el Japó i que quan es velluga provoca terratrèmols i tsunamis. Ja us en vaig parlar en una entrada anterior: "Vivint al llom d'un peix gegant".

Per acabar un vídeo genial de John Oliver sobre el tema.

dijous, de febrer 23, 2012

L'home del sac!

De petits els pares i els avis ens deien que si no érem bons minyons se'ns enduria l'"home del sac" o el "Papu". I també ens avisaven que quan anéssim sols pel carrer no parléssim amb gent estranya ni acceptessim caramels de ningú.
L'"home del sac" i el "Papu" són personatges creats per fer "creure" a les criatures. Però ara sabem que tenien antecedents reals, que es basen en criminals històrics, tot i que a la "nostra època" no se'n parlava gaire, de segrestos d'infants o de pedofília.
La meva àvia em feia venir por explicant-me històries sobre que els gitanos em segrestarien i hauria de viure amb ells als seus carros i que em ferien passar el plateret darrera la cabra. Ho sento avui en dia això sona racista i molt, però molt políticament incorrecte.
La trista veritat és que hi ha gent que segresta canalla i en fa coses que no vull ni pensar. Els culpables d'aquest crims són, sovint veïns o coneguts, tot hi que també poden ser "depredadors" ( que és com s'anomenen ) passa volants.
Tanmateix sempre es recomana a la canalla de no fer cas als forasters, o als desconeguts.
La Shikibu anirà aviat a l'escola primària, hi anirà sola, bé no del tot, hi ha punts de trobada amb nens de més edat on es reuneixen per anar tots plegats, també hi ha vigilants de barri, cases marcades amb el  #110 on la canalla pot trobar refugi si mai se sent amenaçada. Però el perill és real.
L'ajuntament de la ciutat ens ha fet arribar unes il·lustracions amb consells de seguretat.

-Vine, vine que et donaré una cosa molt maca!
-No hi vull anar!

-Escolta, estic buscant un súper que hi ha per aquí aprop, perquè no puges al cotxe i m'ensenyes el camí?
-no conec aquest súper!

No t'acostis massa al cotxe i surt corrent tan ràpid com puguis.

Si se t'acosta, o et vol tocar, crida ben fort. Ajuda!

Quan arribis a casa, avisa als pares i explica'ls que t'ha passat.
Tots aquest bons consells, estàn bé però els "depredadors" són molt murris i saben trucs nous, al Japó es considera normal que a partir dels 6 anys la canalla vagi sola pel carrer, és clar que aquest és un país on la gent deixa la porta de casa oberta.
Jo de totes maneres no les tinc totes i per si de cas, faré el camí de l'escola, vigilant de lluny, a veure si algú sospitarà de mi ara!

dimecres, de febrer 22, 2012

"Tsurumi-chan"

Avui han arribat a casa els nous uniformes dels professors de l'escola bressol de la Shikibu, han arribat a casa perquè he tigut la sort de poder dibuxar la nova mascota de l'escola, es diu Tsurumi-chan i és una "tsuru", una grúa japonesa. Que és el símbol del santuari al que pertany l'escola.

 Tsurumi-chan basa el seu nom en Tsurumine Youchien つるみね幼稚園 ( el nom de l'escola ).

Aquestes aus, "tsuru" són molt populars al Japó, molta gent es pensa que en són el símbol nacional, però l'au del Japó és el "kiji", el faisà que surt a Momotaro.

 Aquest és el "Kamon" ( l'escut del santuari de Hachiman-San ) on hi ha l'escola.

 L'uniforme és de color gris amb una petita bora vermella, el color gris és perquè sigui més sofert.

Hem usat un mètode d'impressió digital, que encara no sabem com anirà, segons l'empresa és millor que la serigrafia, la qualitat és molt bona, com la majoria de les impressions que es fan al Japó. Me n'he quedat un de nostra, me'l posaré quan vulgui que la Shikibu em faci cas. (^_^)
Us agrada?

dimarts, de febrer 21, 2012

Donuts o "natto"?

Ahir vaig comprar una capsa de donuts per fer esmorzar especial, ja que la Shikibu té dos dies de festa després de la gran actuació del cap de setmana.
Fa poc van obrir a la comarca de Shonan un nou centre comercial, Terrace Mall. Hi ha botigues de totes les marques, i també un Krispy & Kreme, una botiga de donuts tan popular que quan van obrir la primera a Shinjuku fa uns quatre anys, s'hi feien cues de dues hores! I així durant dos anys. Aquesta botiga de Terrace Mall també és molt popular i sempre que hi hem anar hi havia massa cua, però ahir la cua era raonable, o sigui que vaig aprofitar.
Als japonesos els agraden molt els dolços, i sobretot si tenen bona pinta ( colorins i formes divertides ), per això fan fira quan troben botigues com aquesta, que a més té molta fama, recordeu que al Japó els EUA són una referència.

Però si ets una nena japonesa petita i bufona, en comptes de menjar donuts prefereixes menjar "natto" ( mongetes de soja fermentada amb gust ranci ), perquè vol ser molt forta i no agafar la grip.
Jo tinc clar el què em ve més de gust, i a vosaltres, què un prova més, donuts o "natto"?

dilluns, de febrer 20, 2012

El darrer "Geki" a l'escola bressol

El cap de setmana passat, dissabte i diumenge, va ser el darrer festival de la Shikibu a l'escola bressol, d'aquí poques setmanes el curs lectiu acabarà, no només pels més menuts però també per a tots els estudiants, des de l'ensenyament obligatori fins els post-graus universitaris. És així, almenys que jo sàpiga al Japó, Corea i la Xina.

Com és natural, els avis van venir a veure la funció i també en Miró, que s'ho mirava des d'un lloc privilegiat, la falda de la iaia.
"Geki" vol dir representació de teatre, els nens japonesos en fan una cada d'any al final de curs, tot i que hi ha escoles que en fan més d'una, per Nadal ( les cristianes ) o a l'estiu.

La classe de la Shikibu és la "Tsukigumi" la classe de la Lluna, haig de confessar que la nostra filleta hi és molt sovint a la lluna ( de València ), i això, em sap greu és genètic, ho sento filla.
La seva representació anava d'unes princeses que eren segrestades per dos monstres molt dolents, el príncep i un cavaller valent les volen rescatar, però fallen i és aleshores...

...quan demanen ajudes a uns àngels molt forts ( i també molt bonics ( ^_^ ).

El príncep té un mapa del castell dels monstres, que es troba a la falda d'un volcà, amb l'ajut del cavaller i els àngels i farà cap tot decidit.

Un cop allí, mentre els dos valents lluiten amb els monstres, els dos àngels alliberaran les tres princeses que estaven tancades a les masmorres dels castell.

Així aconseguiran fugir, però...

...els monstres els perseguiran fins a la vora del llac, aleshores els àngels convertiran els monstres en gel, i faran aparèixer una barca dels no res, per creuar el llac.
I bet aquí un gat i bet aquí un gos que aquest conte ja s'ha fos.

Un altre grup de la classe de la Shikibu, va fer una representació d'unes noies que anaven de viatge i feien amistat amb uns cuiners molt eixerits, em va fer gràcia el color del mostrador del restaurant. Potser era el "Racó de can Faves". Juro que jo no hi vaig tenir res a veure, ni la Shikibu tamboc.

Per acabar un moment molt emotiu, els "nenchou" els grans de l'escola, van cantar una cançó que és com un himne de final de curs de les escoles japoneses...

...la cançó parla dels anys passats, de les amistats fetes, i dona les gràcies als pares i els mestres que els han ajudat, serà un record que duran sempre al cor. De traca i mocador!
No cal dir que més d'un pare va necessitar pitet i mocador, i més d'un avi, de fet la sala s'omple tant de gom a gom que la canalla ha de fer dues representacions. A mi em queda en consol que d'aquí pocs anys en Miró anirà a la mateixa escola i podrem tornar a gaudir de veure la mainada tan bufona fent de prínceps i princeses, de dracs i de cuiners.