divendres, de desembre 28, 2007

La gran caca daurada...

Aquests edificis projectats per Philippe Starck cap a l'any 1989 són les oficines centrals de la companyia cervesera Asahi. Malgrat voler semblar una torxa el més baix i un got de cervesa amb l'escuma i tot, aquí al Japó tothom el coneix per "la gran caca daurada", a mi m'agrada molt però ja se sap el que la saviesa popular...A Gaudí li va passar el mateix amb "la Pedrera", i a Jean Nouvel amb la Torre Agbar.
Quines coses senyor Philippe, bé tothom té relliscades de tan en tan.

Potser Starck no coneixia Unchi kun, un dels personatges més divertits de la famosa sèrie d'animació Dr. Slump.

dimecres, de desembre 26, 2007

Tió, caga...okashi?

Bones festes a tothom, malgrat que al Japó ens haurem d'esperar una mica més, al cap d'any, per fer festa, oshogatsu.

Com us podeu imaginar ni neules i torrons, el Tió japonès caga, senbei ( galetes d'arròs), arale ( també galetes d'arròs, però més petites que els senbei), i altres "okashi" ( llaminadures en japonès ).

l'arribada del Tió, per primera vegada...

...fent la bona minyona...

...galetes i lleteta abans d'anar a dornir...

...Tió, caga torró, i si no cagues un cop de bastó!...

...cal millorar la tècnica, aquesta és massa rotllo "katana samurai"...

Després d'això, sayonara Tió, mata rainen, fins l'any vinent, Tió...

dijous, de desembre 20, 2007

L'any dels enganys

El passat 12 de desembre, com cada d'any, el monjo en cap del temple Kiyomizu de Kyoto escriu un Kanji per representar el que ha estat l'any que ens deixa, en aquest cas Heisei 19 ha estat l'any de les mentides, mentides polítiques que han obligat a dimitir al mateix primer ministre Shizo Abe, mentides empresarials, escàndols sanitaris que han afectat moltíssimes empreses relacionades amb els aliments, el darrer cas Mc Donals que falsejava la caducitat de les seves amanides.
És per això que la Japan Kanji Testing Foundation, que es fa càrrec de les enquestes per triar el nou kanji ha rebut 2.444 vots per "shoku" ( menjar ) i 1.921 vots per "uso" ( mentida ).
així doncs el Kanji triat pels monjos ha estat "gi, itsuwaru, nise" ( engany ) amb 16.550 vots.
Visitant aquest enllaç podreu veure els Kanjis dels anys precedents des de 1995.

divendres, de desembre 07, 2007

Passejant per les Espanyes_3

Passejada gastronòmica per les Espanyes.

Xurros amb xocolata a Madrid...

"Churrasco" a Casa Lúcio, a la Cava Baja de Madrid...

A Segòvia, jo, Magret d'ànec...

I com no, "cochinillo asado" a Can Cándido de Segòvia, on per cert, el fill del famós restaurador ens va ensenyar la signatura de l'emperador del Japó quan va visitar la ciutat...

Rabo de Toro a Còrdova, on les "raciones" són plats sencers, el cambrer, que era clavat a Dominique Pinon, ens va avisar que demanàvem massa...

El primer i l'últim Pacharan...a aquest bar de Granada si demanes unes olives et posen croquetes, "empanadilles", patates "chips" i pernil, però jo només volia unes olives, es veu que, a Espanya si els demanes unes olives es pensen que els estàs demanant la "tapa", que a més a més acostuma a ser de franc, nosaltres volíem olives i les volíem pagar però no hi va haver manera...

Granada des de l'Alhambra, i l'ombra de la turista americana que ens va fer la foto. No en tinc més fotos de les nostres "restauracions", però vam menjar orada al forn, espatlla de xai amb patates, "costillitas de cordero lechal", una pizza boníssima de carn de vedella a Granada, "pinientos del piquillo", amanida d'espàrrecs, albergínies confitades, paté d'ànec, paella, entrecot de bou, entrepans de formatge i xoriço ibèric (sense tomàquet), bikinis ( que se'n diuen "mixto"), i vam beure, Ribera del Duero, Rioja, Castilla la Mancha, i Fino al "tablao flamenco".
Però el millor de tot la truita que ens va fer el meu pare el matí que marxàvem a l'aeroport.

dijous, de desembre 06, 2007

Passejant per les Espanyes_2

Malgrat els maldecaps que ens provoca la convivència forçada amb els nostres veïns hispànics, cal reconèixer que tenen un país ple de meravelles dignes de ser visitades.
En arribar a Madrid, vam visitar el nou Museu del Prado, que de fet no es nota massa que l'hagin modificat, a part de la nova entrada que intenta imitar la de Louvre, les sales estan igual de mal disposades que abans. Tanmateix vam tenir la sort de poder gaudir d'una exposició excepcional de Velàzquez amb obres cedides per altres museus com la National Gallery de Londres, entre elles la Venus de mirall. L'exposició que duu per títol, las fábulas de Velàzquez ens compara aquest gran creador amb alguns dels seus predecessors i contemporanis, centrant-se bàsicament en les seves obres de temàtica mitològica.
després de Madrid vam fer cap a Segòvia on tenen un castell de la 'bruixa" molt "pel.liculero", i un aqüeducte magnific de pedra grisa que contrasta amb el de Tarragona tan daurat i més modest.
Camí cap a Andalusia vam fer parada a Toledo, el centre de Sepharat, on convivien les tres religions del Llibre, i on va viure el Greco, la casa del qual estan restaurant, com ho estan fet amb l'Acazar que convertiran en un museu militar, com no, a major gloria del "ejército español", recordo que hi vaig anar de petit era un museu franquista.
A Toledo, per un euro amb vuitanta vam poder veure "el entierro del Conde Orgaz", una pintura meravellosa del genial Greco, em va costar fer entendre al meu sogre que el museu era només el quadre, un regal que em vaig fer.



Quilometres i quilometres d'oliveres després vam arribar a Còrdova, una Medina caòtica i autentica que llueix orgullosa el seu passat gloriós, romà i andalusí. Allí ens van perdre per carrerons de parets blanques que, malgrat els pas dels segles, continuen sent iguals que els que qualsevol ciutat del nord d'Africa, només la pulcritud dels carrers ( més neta que quan manava Anguita) i les olors delata que ara és Europa. Això, i que no et desperten altaveus a les quatre de la matinada per cridar els fidels a la pregaria.
Una nota d'interès turístic-econòmic, si aneu a la Mesquita abans de les deu del mati l'entrada és gratuïta, sinó 8 euros, apa!


Un cop a la Mesquita, veureu que si esta treballant molt, esta molt ben cuidada i ara es restaura la catedral barroca que es fa fer construir al mig entre els segles XVI i XVII si no m'erro, la gent normalment odia aquesta construcció barroca que trenca l'harmonia del jardí de columnes, però a mi m'hagués agradat tornar a veure el magnific treball que Diego Gil de Siloé va fer al cor de la catedral, malauradament, les obres de restauració impedeixen la visita a l'interior de l'esglesia.

La darrera etapa del nostre periple hispànic va ser Granada, una ciutat que no recordava massa bé, però que em va sorprendre gratament, a part de l'Alhambra, Granada és un ciutat bella i elegant, amb passeigs i places, i avingudes que recordes ciutats europees més septentrionals, un carrer de botigues de qualitat que em va recordar al meu estimat carrer de Mar de Badalona, una ciutat molt diferent a la resta d'Andalusia. Ells en diuen estil "lorquiano", que algú m'expliqui que vol dir, que mes aviat vaig veure una ciutat amb voluntat de capital moderna, amb visió europeista, i no parlo d'ara, parlo d'una ciutat que va viure un noucentisme afrancesat.

L'Alhambra és preciosa, molt més ben conservada que la primera vegada que la vaig visitar, han esborrat els grafits vandàlics que arruïnaven les boniques filigranes. I han restaurat parets i terres, han reformat els jardins, i han millorat les instal.lacions públiques. No les maneres dels vigilants que fumaven com carreteros, en un monument declarat Patrinoni de la Humanitat, i que deien coses com: a partir de aquí está usted en la puta calle, y a partir de allí en el monumento. Sense treure's la cigarreta de la boca.
Una critica, en la seva fal·lera restauradora han oblidat que hi ha persones que viatges milers de quilometres per visitar aquest monument, després d'hores d'espera, de torns rigorosos, per poder visitar els palaus, resulta de la joia de la corona, el pati dels lleons està tot desmuntat i de la famosa font només en queda la pica coberta sota cambra de fusta i vidre. Senyors, que els costa posar una replica, amb una cartellet, si cal, que ho digui, i deixar que els pobres visitants puguin fer la foto. Recordo que, de petit a Badalona n'hi havia una de font d'aquestes o sigui que molt difícil no ha de ser. Bé, tot és qüestió de sensibilitat.





De camí a Barcelona per agafar l'avio que ens hauria de tornar, vam notar com els Països Catalans són una realitat, en posar els peus ( les rodes) en terres del rei Jaume, vam començar a pagar peatges, perquè després vinguin dient...

dimecres, de desembre 05, 2007

Passejant per les Espanyes_1

Ja he tornat de vacances, i després del jetlag i una "calipàndria" poc a poc, les coses tronen a la normalitat, i així, després de posar-me al dia amb la feina, els clients i l'agenda, ara puc tornar a escriure una mica al blog.
Fa uns mesos el meu sogre em va proposar fer un viatge per Espanya, a mi, de fet, no em venia gaire de gust, però ell va insistir. Volia veure el Prado, el Gernika, i l'Alhambra.
Així que li vaig programar una ruta que comprenia aquestes visites i algunes més. Hem fet 2.300 quilometres en 6 dies, i hem visitat Madrid, Segòvia, Toledo, Còrdova i Granada.
Hem menjat "churrasco", "cochinillo asado", "cordero lechal", "pimientos del piquillo", hem begut, Ribera del Duero, Rioja, Fino, i Mahou.
Jo ja hi havia estat a tots aquests llocs, hi he pogut comprovar com han anat canviant, millors museus, infraestructures i carreteres, serveis moderns, etc...
Aires de modernitat que contrasten amb el que trobes i grates una mica la superfície. Et crida l'atenció l'alegria en que, a les Espanyes, mantenen símbols i emblemes feixistes fins hi tot en ajuntaments com el de Còrdova on Izquierda Unida governa des de la nit dels temps. O la impunitat en que els nazis fan onejar les seves banderes als balcons d'una ciutat que es proclama "lorquiana" com la bellíssima Granada. No crec que a Lorca li fes massa gràcia veure que després de 30 anys de democràcia, encara onegen als balcons de la seva ciutat les banderes i els símbols dels qui el van assassinar.
Després ens estranyem de que les nostres petites reivindicacions nacionals causin reaccions tan negatives.
A Toledo davant d'una antiga sinagoga vaig sentir un mestre de secundària explicar als seus alumnes la història d'Espanya que avien après els meus pares 50 anys enrere, tòpics, mites i llegendes fundacionals més pròpies de l'Enciclopedia Álvarez que d'un mestre del segle 21.

Toledo

Còrdova (el Gran Capitan)

Granada

Segòvia (Alcazar)

Toledo

divendres, de novembre 16, 2007

De vacances

Quan creus que les vacances eren una utopia, finalment arriba el moment en que ho deixen de ser.

Si puc, que ho dubto, aniré actualitzant el blog, però nomès tinc 10 dies i una agenda molt apretada, el destí, un país molt llunyà i exotic...almenys per a mi.




El "fullometre"

Quan arriba la tardor als japonesos els agrada molt visitar els boscos i admirar els color de les fulles, per saber quin és el bosc millor per visitar els diaris i els telenotícies ens mantenen informats sobre la "vermellor" dels momiji ( la fulla de l'acer).


dimarts, de novembre 06, 2007

Eeeeh!? Als catalans no els agrada el flamenco?

50 preguntes i respostes sobre Catalunya , aquest és el títol d'un llibre del professor Tazawa Ko, la setmana passada ja us en vaig tornar a parlar. Bé, doncs en aquella trobada li vaig demanar que em dediqués l'exemplar de l'Aya.
Eeeeh! als catalans no els agrada el flamenco? Diu la faixa verda.
En el llibre el professor Tazawa explica una mica de tot sobre nosaltres, des de els orígens de la nostra història, passant pel nostre imperi a la Mediterrània, la Guerra de Successió, la Guerra del Francès, la República del 31, fins el restabliment de la Generalitat.
també explica qui són els nostres compatriotes més universals, la nostra llengua, la nostra música, la nostra cuina, etc. Una petita repassada "pedagògica", com tant els agrada repetir als nostres polítics.
Llàstima que hagi de ser sempre la iniciativa privada la que els tregui les castanyes del foc.

Bé, segons em va dir el mateix professor Tazawa, el llibre està exhaurit de les llibreries, poc èxit, sembla ser, o sigui que tinc una petita peça de col.leccionista, com aquell que diu.

dilluns, de novembre 05, 2007

Cut & Paste Design Tournament 2007

El dissabte vaig assistir al Cut & Paste de Tòquio. El Cut & Paste ( tallar i enganxar ) es un concurs de internacional disseny que consisteix en que 8 dissenyadors han de realitzar una creació en 15 minuts sobre un tema que se'ls proposa al moment. Hi ha 3 rondes eliminatòries, 8, 4 i 2. Tots els participants disposen del mateix equip; un Mac G5, i una paleta d'última generació Wacom Cintiq 21UX ( una pantalla de 21" on es pot dibuixar, una passada!).
Mentre els dissenyadors treballen es pot observar l'evolució de les creacions en pantalles gegants, i un DJ posa so a l'esdeveniment, que es converteix en una festa.
El local, el WOMB de Shibuya estava ple de gom a gom. Jo sempre havia admirat els retratistes de la Rambla que dibuixaven davant una munió de badocs, però en aquest cas els creatius havien de dissenyar davant de centenars de persones. A mi em tremolaria el punter!

Les Wacom, preparades, comença el compte enrere, 3, 2, 1...






una imatge del qui seria guanyador treballant

El guanyador, Thiago Henrik, mig brasiler mig japonès, coronat, el premi, a part d'un pack de Sofware d'Adobe ( Creative Suite CS3 Premium ) la preuada Wacom.

divendres, de novembre 02, 2007

Tirant lo Blanc i l'Associacio Japonesa d'Amistat amb Catalunya

El dimecres en Bernat em va convidar a la presentació de la traducció del Tirant lo Blanc al japonès. L'acte va estar organitzat per l'Associació Japonesa d'Amistat amb Catalunya on en Bernat hi col.labora com a professor de català.
La traducció al japonès ha estat gràcies al treball del professor Tazawa Ko, ja us em vaig parlar fa temps d'ell, i va ser el protagonista de l'episodi al Japó del programa de tv3 Afers Exteriors.

El professor Tazawa és l'autor de les traduccions al japonès de molts autors catalans, com ara Quim Monzó.
El dimecres vaig tenir l'oportunitat de parlar amb ell i gaudir el seu perfectíssim català (potser amb accent de Queralbs on estiueja sovint), la seva bonhomia i simpatia. Com tots els grans homes, modest i senzill.
Segons va explicar en la presentació del llibre, aquest projecte de traducció va estar inspirat per l'escriptor peruà Vargas Llosa, que trobava llastimós que un llibre tan important per la literatura universal no estigués traduït al japonès.
El professor Tazawa va començar fent esment al Quixot, obra de referència mundial, molts ja sabreu que en un passatge del llibre Miquel Sirvent elogia el Tirant com el millor llibre del món.
Segons el professor Tazawa, l'Acadèmia Sueca considera el Quixot el llibre més important de la literatura universal, però si el seu autor creia que el Tirant era el millor llibre, això fa del Tirant el llibre més important per la literatura universal.
El seu problema és estar escrit en català, una llengua que ha estat molt sovint prohibida i actualment menys preuada pels estats espanyol, francès o italià. Segons ell si el Tirant fos en anglès ara seria més famós que el rei Artús o Robin Hood, perquè és més divertit i té més valor documental.

Personalment penso que si el govern espanyol fos com hauria de ser, el professor Tazawa en comptes d'haver fet la presentació en un petit local, i gràcies a l'esforç d'uns japonesos catalanòfils, hauria d'haver estat convidat al "flamant" Instituto Cervantes, i esbombar la notícia de que la primera novel.la de la història universal havia estat traduïda finalment al japonès.
Però suposo que el "Cervantes" té coses millors a fer, com ara algun concurs de gratar-se la panxa i tocar la pandereta.
O L'ICEX que està promocionant l'Spanish Desgin a la Tokyo Designer's Week amb un 90% de creatius catalans, com ara Martí Guixé.

Pel que fa al llibre, sento no haver pogut fer cap foto, però us haig de dir que és una meravella, enquadernació de luxe, llom de pell, il.lustracions prerafaelites, lletres gravades en or, una capsa amb relleus platejats... una joia de col·leccionista, malauradament el preu també és un joia, 17.000 iens uns 107 eurons, fent broma el professor va dir que: el podríem llogar a les biblioteques.
després de la presentació vaig estar tan entretingut xerrant que no vaig fer cap foto, gràcies al Bernat us puc ensenyar una mica com va anar la recepció final.

L'Eduard un nou vingut a Tòquio i a la colla.

El professor Tazawa responent a les nostres preguntes.

En Bernat, assegut, envoltat de membres de l'Associació Japonesa d'Amistat amb Catalunya (AJAC)

Darrera lliçó de català de la nit: Lluiiiiiiiiiiiiis!