"Legalitat" unionista

Jo vaig, ser a la manifestació del 77, i recordo el "ja sóc aquí" i la conya marinera del lerruxisme dient "assuquiqui" ( ja suco aquí ).

Els meus pares van votar contra la Constitució que no ens reconeixia i contra un Estatut de fireta, tal com avisava Lluís Maria Xirinacs.

Jo vaig veure el concert de Llach al Camp Nou per la tele a la torre de Canyet, i em vaig emocionar com mai ho havia fet quan al final del concert tot el camp va cantar els Segadors.

Jo vaig viure l'ingrés a la Unió Europea com una cosa normal, ja que nosaltres hi érem de sempre mentre que Espanya hi entrava per primer cop.

Jo vaig fer campanya contra els Jocs Olímpics que creia espanyolitzadors, i no em vaig emocionar en veure el príncep castellà desfilant amb l'estanquera per l'estadi olímpic ni sentint el franquista de Samaranch dient: a la ville de Barcelona, Espanya!

Quan vaig poder vaig votar en contra de l'Estatut de Maragall, retallat i passat pel ribot de Madrid.

Jo he viscut les darreres manifestacions més importants de la nostra història des de l'estranger pensant que serien les darreres, i que finalment veuria el meu país fort i encarant el futur amb llibertat.

He vist la campanya institucional, el vídeo que la Junta Electoral Central ( central per centralisme ) ha fet retirar un vídeo que per a mi, que sóc independentista de tota la vida, no el trobo ni de bon tros que inciti al vot independentista, sobretot quan comença dient:" jo vaig recolzar...". Què vol dir que t'hi vas arrepenjar amb els colzes? Es diu: jo vaig donar suport, punyeta!

Tanmateix, pels partits unionistes espanyols, el vídeo era ofensiu, per que? Que no parla dels Jocs que van espanyolitzar Barcelona, o de la Constitució que ens nega el "Dret a decidir", o del president Tarradellas que va passar "primer per Madrid", com deia la Trinca?

Pel que sembla fins i tot avui es decideix què ha de dir un vídeo institucional de la Generalitat des de la Carrera de San Jerónimo núm. 36.

Aquest dies es parla molt de legalitat, d'ajustar-se a la llei, a les normes establertes. He sentit que Felip Puig va dir quelcom referint-se això, no cal confondre la legalitat jurídica amb la legalitat democràtica. I crec que té raó, les lleis són fetes per estar al servei del poble, i no el poble al servei de la llei.

I cap poble ha d'estar sotmès a l'imperi de la llei d'un altre poble.

Thomas Jefferson, el tercer president dels EUA, va dir: "Si una llei és injusta, un home no només té dret a desobeir-la sinó que s'ha de comprometre a fer-ho."

Jefferson és uns dels fundadors dels EUA i una de les persones que va escriure la seva declaració de independència, que altres vegades ja he esmentat al blog. Ja em perdonareu, però prefereixo creure Jefferson que a la Camacho, Navarro i companyia, sobretot perquè Jefferson va escriure això, que gairebé 300 anys després continua ser igual de bell, i real, la primera par i més famosa diu:

"Quan en el curs dels esdeveniments humans es fa necessari per a un poble dissoldre els vincles polítics que l’han lligat a un altre, i prendre entre les Potències de la terra, el lloc separat i igual al que les Lleis de la Naturalesa i el Déu d’aquesta naturalesa li donen dret, el just respecte a l’opinió de la humanitat exigeix que declari les causes que l’impulsen a la separació.

Sostenim com a evidents per si mateixes les següent veritats, que tots els homes són creats iguals, que són dotats pel seu Creador de certs Drets inalienables, entre els quals hi ha el dret a la Vida, a la Llibertat i a la recerca de la Felicitat. Que per garantir aquests drets, s'institueixen els Governs entre els Homes, els quals obtenen els seus poders legítims del consentiment dels governats, Que quan s'esdevingui que qualsevol Forma de Govern es faci destructora d'aquestes finalitats, és el Dret del Poble reformar-la o abolir-la, i instituir un nou Govern que es fonamenti en els esmentats principis, tot organitzant els seus poders de la forma que segons el seu judici ofereixi les més grans possibilitats d'aconseguir la seva Seguretat i Felicitat. La prudència, és clar, aconsellarà que no es canviïn per motius lleus i transitoris Governs establerts d’antic; i, en efecte, l’experiència ha demostrat que la humanitat està més disposada a patir, mentre els mals siguin tolerables, que a fer justícia abolint les formes a que està acostumada. Però quan una llarga sèrie d’abusos i usurpacions, dirigida invariablement al mateix Objectiu, demostra el designi de sotmetre al poble a un Despotisme absolut, és el seu dret, és el seu deure, derrocar aquest Govern i establir nous Resguards per la seva futura seguretat. Tal ha estat el pacient sofriment d’aquestes Colònies; i tal és ara la necessitat que les compeŀleix a reformar els seus anteriors Sistemes de Govern. La història de l’actual Rei de la Gran Bretanya és una història de repetits greuges i usurpacions, encaminats tots ells cap a l’establiment d’una Tirania absoluta sobre aquests Estats. Per provar això, sotmetem els Fets al judici d’un món sincer."