dilluns, d’octubre 05, 2009

The Barcelona Cathedral, i olè!

He tingut una pica baralla amb el meu company de feina. Resulta que un client m'ha demanat que faci unes il·lustracions pel calendari que la seva empresa regalarà als clients l'any vinent.
El calendari vol ser un viatge per països del món on el personatge central el la mascota de l'empresa, un robot. Com que el client és americà totes les il·lustracions les vol plenes d'estereotipus suats dels països, l'Òpera de Sidney, un robot mirant un quadre a Paris, un altre vestit de granader a Buckingham Palace... Quan em van parlar d'unes il·lustracions de països del món, em temia el pitjor. I és clar el pitjor va arribar, el client volia, com no, un robot torero per representar Espanya, més suat impossible.
Vaig mirar de fer entrar en raó al meu company, potser podríem fer servir, imatges del Quixot, és espanyol i com que la mascota és un robot quedaria bé. A no, no, el molins a Amèrica serien entesos com Holanda ( molins manxegs! Holanda? ).
Els vaig ensenyar imatges de l'Alhambra, de l'Alcàssar de Segovia, de la Puerta de Alcalà,...que no, que l'Alhambra sembla moro i que els americans no els fa gràcia, que el castell no fa Espanya ( com si el nom Castilla no volgues dir res ). Al final van dir que la millor alternativa ( ja que jo estava tan pesat amb els toros ) era la catedral de Barcelona, els americans els agrada molt la catedral de Barcelona, i això si que representava Espanya!
La catedral? N'estaven segurs? Com que no ho veia clar els vaig enviar imatges per confirmar el tema. No, no allò que els havia enviat no era la catedral. Ells volien la nova la catedral de Barcelona que encara estem construint. Quins "d'aixonsis"! La Sagrada Família? No és una catedral! Tan se val allò és el que volien per il·lustrar Espanya al calendari.
Aleshores jo que li dic al meu company que no, que no em dona la gana, que Barcelona és la capital de Catalunya i que no la dibuixaré per il·lustrar Espanya. I ell que si la política, que si els clients, que si patatim, que si patatam. I jo que no.
Després d'un estira i arronsa, dibuixaré el robot torero, i a prendre vent els americans ignorants, si no volen aprendre que no ho facin, si no saben que és el Quixot doncs pitjor per ells, i si volen continuar pensant que a Espanya només i ha toros doncs a mi tant se me'n fot, ara sí la Sagrada Família és meva i no li deixo a ningú.

5 comentaris:

Joan ha dit...

És curiós com els tòpics es resisteixen a desaparéixer, fins i tot en un món tant globalitzat.

De totes maneres, part de la culpa és nostra. Només cal donar-se una volta per la Sagrada Família per veure quina mena de souvenirs es venen a les botigues de la zona: samarretes amb toros i banderetes d'Ejpaña...

Xavier de Vilassar ha dit...

Enhorabona, un gran exemple de dignitat! Si tot els catalans fessin com tu, seríem tan coneguts arreu del món com els escocesos.

Carquinyol ha dit...

Realment comportaments així no són habituals avui en dia... i mira, que vols que et digui, que fotin la Giralda darrera del flamenc-robot aquest.

Laura ha dit...

Felicitats per la teva determinació! M'encanta!

maria ha dit...

Sembla estrany que encara n'hi hagi que pensin d'aquesta manera...
Felicitats per la teva decisió.