De vacances al país de les muntanyes 01

Oh, no fotos de les vacances!

Doncs sí, un altre cop us torturaré amb les fotos de les vacances, perquè crec que poden ser interessants pels qui estimeu aquest meu país d'acollida anomenat Japó. 

Aquest cop l'Aya, que és qui mana en aquest tipus de coses, va decidir que el millor de podíem fer era agafar la tenda de càmping i anar-nos a Yamagata, una prefectura de nord-est del país que dona al mar del Japó i està plena de muntanyes, com el seu nom indica. És una regió molt més fresca que la nostra i per això és una bona opció pels qui tenim vacances a l'agost i no volem morir de calor a la gran ciutat, ara, es veu de a l'hivern hi fa molta fred, o sigui que si un dia em perdo no m'hi busqueu.

La primera parada que vam fer, i la que us explicaré avui va se per visitat un temple budista molt famós, que s'amomena Yamadera ( 山寺 ), literalment temple de muntanya, construit originalment a mitjans segle IX tot i que els actuals edificis són del segle XIV del que es coneix com a període Muromachi ( 1333-1568 ) i és que al Japó és difícil trobar construccions realment antigues, per culpa dels materials ( fusta ) o els terratrèmols, tot i que aquesta és una regió molt tranquil·la pel que fa aquests darrers.
No us avorriré amb la història del temple només us diré que és un dels tresors nacionals, molt estimat pels japonsesos per la seva singularitat.

El que us sí us puc dir és que l'Aya, que ens vol preparar per pujar al Fuji, ens va triar tot de llocs per "fer cames" i és que el nom no enganya, quan et diuen que vas al Temple de la Muntanya, no es pots pas esperar un passeig fàcil. Així de cordeu-vos les xiruques que anem de pujada.

Una cosa que he anat aprenent durant el anys que fa que visc al país és que els japonesos adopten indistintament la religió budista i la xintoista segons els convingui, aquest temple és famós per què el seu Buda protegeix els infants, així doncs hi ha moltes ofrenes en aquest sentit.

És costum abans d'entrar trucar la porta, als temples japonesos, es fa sonar la campana abans de parlar amb Déu.

Com ja us he dit, els japonesos no tenen problema en barrejar religions, així doncs dins del santuari budista ens podem trobar una edifici xinto sense cap problema, i és que com el meu sogre no es cansa de repetir: els Déus japonesos són molt oberts (^_^)

Aquesta és un decoració que vaig veure en una capelleta, són papers de colors treballats amb la tècnica de l'origami.

Deien que tocar la panxa d'aquesta divinitat donava sort, vinga doncs, una ajuda extra no va gens malament.

A Miró tot el que sigui picar amb un martell ja li esta bé, la veritat és que el so de campana era molt bonic, malgrat el músic, tanmateix ara ja puc dir que el meu fill és un "toca campanes" (^_^)

 Un cop reposats, més escales, que encara ens quedava un bon tros fins arribar al temple principal.

 Sort que el camí era prou entretingut.

 A mi em van cridar molt l'atenció els gravats a la pared de la muntanya, no els havia vist mai abans.

 Anim Miró, que falta poc!

 Més làpides gravades a la muntanya, em recordaven una mica Capadòcia, salvant les distàncies.

 Aquestes estaques budistes també són ofrenes, o ex-vots.

 Igual que aquestes monedes incrustades a la pedra porosa.

Mes ex-vots o supliques, aquestes etiquetes s'enganxen al sostre del temple i serveixen per foragitar els mals esperits.

 Si tot falla sempre podem cridar Shelron, fora bromes, els dracs al Japó són bons i ajuden als humans.

Aquests papers són "omikuji" una mena de paperets de la sort que et pronostiquen el destí, si vols que la predicció s'acompleixi l'has de lligar al temple.

 Per exemple així.

 Aquest són alguns dels edificis principals al cim de la muntanya.

Tanmateix el que em va agradar més va ser aquest, és de peŀlícula, no? Mireu la vall al fons, un paisatge bellíssim!

Aviat més fotos (^_^)