Amb aquesta imatge us podeu fer una idea de com va ser el camí, hi ha 2.466 esglaons de pedra fins al cim.
Van pujant i baixant les valls que es van trobant.
A Miró li agrada molt "tocar campanes" (^_^)
El símbol de la "pau" japonès.
Com que el parc és sagrat els arbres també. N'hi ha que tenen més de 600 anys!
L'Aya em va fer aquesta foto, mentre jo feia aquesta...
Aquesta pagoda és un tresor nacional, fa gaire bé 30 metres i data del segle XIV.
I hi ha molta molsa!
Escales que no acaben mai!
Mama estem cansats!
A aquestes alçades fins hi tot les pedres fan de bon seure.
Aquesta imatge il·lustra com en són de grans aquests arbres, una espècie autòctona del Japó de la qual no he trobat traducció, en japonès es diuen "sugi".
A mig camí una mica de kakigori, el sabor, aigua amb sucre i prou!
Suficient per reposar i carregar energies.
Més arbres majestuosos i la meva família com a escala.
Desitjos escrits i amulets ( omamori ) a la finestra del santuari de Haniyamahime.
Hi ha molts esglaons amb dibuixets, aquest són d'una ampolla de sake i els ochoko, els gotets amb que es beu.
Això és el Gosai-den-Haiden, el temple principal.
I com sempre un lleó a la porta per espantar els dimonis, hi ha edificis amb lleons a la porta que sembla que facin tot el contrari (^_^)
Fidels pregant.
El Shoro és la campana budista.
Els arbres fan de sala hipòstila de les capelletes.
Un pelegrí que anava fent camí...
2 comentaris:
Molt maco el recorregut per la muntanya! Tan la natura com els temples. Però per què li han posat una antena moderna en un tresor nacional?
pons007
Ho dius pel pal de l'esquerra? Crec que era un llum solar. Welcome to Japan!
Publica un comentari a l'entrada