La Golden Week, la setmana daurada 1/2

Ja sé que tinc molt abandonat el blog i és que darrerament no tinc temps de respirar, per això fins avui no he pogut penjar les fotos de la Golden Week.
Resulta que ara, a l'Aya se li ha ficat al cap que vol anar de càmping sempre que tinguem un parell de dies lliures, i si això no fora poc haurem de pujar una o una altre muntanya.
La passada Golden Week, que coincideix amb la primera setmana de maig, vam fer vacances com tots els japonesos del món i part de l'estranger.

Som quatre amb en Miró i la Shikibu i ens va acompanyar el meu "senpai" de la feina que es va trobar que no sabia que fer. Així doncs de bon matí vam carregar el nostre cotxe fins ben amunt i vam fer camí cap a Nagano, un llloc que us deu sonar perquè s'hi van fer unes olimpiades.

Només us diré que la muntanya que ens tenia preparada l'Aya es diu Tateshina i que fa més de 2.000 metres, segons les guies es triga unes 4h per pujar. El què no ens va dir es el que ens hi esperava al cim.

Miró és un nen que es passaria el dia al sofà jugant a la Switch, per això als 5min ja feia cara de cansat.

La Shikibu és una atleta molt forta i no té cap problema en enfilar muntanyes. 

L'Aya reia molt mentre ens parava una trampa...

Des que m'he ficat a jugar el Zelda amb Miró, cada cop que veig aquests paisatges m'espero que em surti un mostre de darrera una roca.

Comapreu les cares, l'un que no s'aguanta dre i l'altre com si sortís a passejar per la Rambla ( de Badalona ).

N'hi ha que deien prou i feien vaga. 

Una mica d'ànims patufet!

Val a dir que malgrat les queixes, la vista pagava la pena, al fons hi veieu els Alps japonesos, no és conya, es diuen així.

Més animat?

El meu senpai també està molt en forma, cada dia ve en bici a la feina, 20Km.

Aquí s'entreveia la trampa que ens tenia preparada l'Aya, al cim hi havia...NEU!

No us enrefieu de la foto, el pitjor encara havia d'arribar, el terra relliscava més que les noves rajoles del Passeig de Gràcia.

Temps per a fer el mico. 

Quan semblava que el pitjor havia passat ens esperava un sortejar les roques. 

Les fletxes grogues són per no perdre el camí. 

Aquesta foto la vaig fer amb la neu fins el genolls. 

Ara es veu millor, oi? 

L'altura ens va marejar una mica. 

Els Alps! A l'hivern aquesta vall és tota nevada. 

Abans de baixar, encara ens quedava baixar, un petit dinar amb sabor català. 

Entrepà de truita de carxofes!