1000 anys d'arbres

El passat diumenge, al meu poble, Hadano, vam celebrar al festa de l'arbre. L'eslògan de la festa demanava 1000 any d'arbre pel Japó, i és que les autoritats japoneses s'han apuntat al carro de l'ecologisme, bé, de fet els japonesos s'hi han apuntat i les autoritats ho aprofiten.
És cert que al Japó es promociona molt la cultura del reciclatge, però no ho posen fàcil, desprendre's de qualsevol trasto vell requereix una inversió considerable de milers de yens, tampoc hi ha centres verds de recollida selectiva gratuïts, això fa que quan passeges pel bosc et trobis tota mena de deixalles. Ara bé, val a dir que, en general els meus conciutadans són respectuosos.
Tornant als arbres, crec que és ben sabut que la cultura japonesa és molt agrícola, no en va els xinesos els qualificaven de "pagesos", emprant, és clar el sentit pejoratiu del mot.
Crec que molts coneixeu la fal·lera japonesa pels arbres ( els bonsai, els cirerers o les fulles de l'auró ).
No es d'estranyar que quan es convoqui una festa per plantar arbres la gent s'hi aplegui amb entusiasme.
Normalment, en diades com aquestes apareixen els "sumosan" o "rikishi", els lluitadors de Sumo, convidats ha apadrinar l'esdeveniment. En aquesta ocasió l'estrella era "Amashiki" un lluitador famós per la seva bonhomia i personalitat tranquil·la. Gràcies a que la jornada la patrocinava l'empresa on treballa el pare d'Aya (Sports Nihon) vam tenir l'oputunitat de conèixer al tal "Amashiki", un paio enorme, molt tranquil que no va badar boca mentre ens hi fèiem fotos. Un bon jan.
Després vam plantar el arbres equipats amb la paleta i els guants que ens van regalar i "ajudats" per la "Cuca-fera", que en va "des-plantar" un parell.

En acabat van fer una barbacoa al parc de "kazebashi" (el pont del vent ). Un lloc molt agradable i ben organitzat. Has reservar plaça amb mesos d'antelació, gent de tota la prefectura ve a Hadano per gaudir de la muntanya i després fer una barbacoa. El vigilant ens va assessorar ( de fet ens va haver d'encendre el foc, no se pas con ens ho feríem en una illa deserta) i ens va repartir les identificacions, hi ha d'haver al menys una persona que no begui alcohol i s'ha identificat amb una acreditació. Com que jo no conduïa vaig aprofitar per destapar una ampolla de Torres que va regalar-me un amic de Terrassa.
Tot plegat un diumenge divertit, i un futur ple d'arbres assegurat, almenys a Hadano.

Mireu la cara de la meva filla i la que posa "Amashiki san", què es deurien dir?


Les parcel.les estaven numerades i tots havíem de plantar els arbres deixant un radi de 30 cm.


La Shi-chan calculant el radi de 30 cm, o intentant plantar-se a ella mateixa.


Hi diu: sóc el conductor (i no bec, cervesa?).