És la feina dels pares mantenir vives les tradicions, ja que sense tradicions es perd la identitat, per a mi la tradició és com la flama dels fanalets de la Nit de Reis.
Aquests dos "nous catalanets" aprendran de son pare què és Catalunya i seran tan catalans con un noi d'uns blaus nascut a Roda de Ter ( per dir un poble de la Plana de Vic que no he vist mai per culpa de la boira ). Malgrat li pesi al sr. Anglada.
El més difícil és aguantar sense menjar-se el caramels.
Més de dos quilos! Renoi, n'hi ha per una bona temporada!
Abans d'anar fer nones, potser caldrà deixar els fanalets a l'entrada per facilitar les coses a ses majestats.
I parar un plat amb uns quants "senbei" ( galetes d'arròs ) i una mica de te de blat
( mugi-cha o mugui-txa ).
Jo fa temps que tinc un desig pels Reis, poder votar el 9 de novembre, i que guanyi el Sí-Sí. I vosaltres, què els heu demanat?
3 comentaris:
mantenint les tradicions, molt bé, cada vegada penso que aquests nanos son molt afortunats.
Que les bones tradicions no s'acabin mai! Els teus fills són uns afortunats! ;)
Vaig veure aquest post tan maco i ara m'adono que no vaig deixar comentari... No sé per què :-)
Així que responc ara ;-)
Als Reis de l'Orient els demano feina i salut pel meu marit i per a mi... No cal que sigui res espectacular, tan sols suficient per poder tirar endavant. Ho necessitem de veritat. Ens portarem bé, molt bé...
Publica un comentari a l'entrada