Roses "tigre" i llibres per Sant Jordi

Anit em vaig anticipar, i vaig lliurar aquest parell de roses a les meves dues "princeses", volia que les gaudissin durant tota la Diada de Sant Jordi, avui, que estaria tot el dia fora treballant, i que almenys em tinguessin en el pensament així com jo les tinc a tot hora.

Un dels avantatges de viure al Japó és que pots comprar una rosa per Sant Jordi sense que t'atabalin massa i pots anar pel carrer sense fer aquella cara de vergonya que fa quan compres una rosa a Catalunya, o almenys la que em feia a mi. 

També te la pots decorar al gust, ja que com és normal, no estan preparades. De totes maneres haig de confessar que porto setmanes guaitant parades de flors, i cercant les roses més boniques. Passant de llarg davant de la botiga una i una altre vegada, sense aturar-me. Tot i que crec que les dependentes ja em tenien clixat. Un gaijin calb d'ull blaus, que passa més d'un cop per davant l'aparador crida una mica l'atenció.

Què hi farem, els homes som així...

A la fi les vaig trobar, es diuen Red Tiger Roses, roses Tigre Roig! Quin nom, no les havia vist mai, però les he trobat delicioses. A mi m'encanten, a vosaltres no?

Avui en arribar a casa m'he trobat un llibre, no m'ho esperava, la veritat. Com que l'Aya sap que m'enyoro molt de Catalunya i la seva bellesa, m'ha comprat un llibre per ensenyar-me que, al Japó,  també hi ha coses boniques per veure, m'ha promès que les anirem visitant, i així aprengui a gaudir una mica més d'aquest meu país d'acollida.
La veritat és que em fa vergonya reconèixer que estic tan enyorat. Suposo que haig d'aprendre dels versos de Joan Oliver: No moriré d'enyorança, ans d'enyorança viuré...

Bona Diada a tothom!