Subirachs, un tresor del país

Ahir, mentre escoltava com el congrés espanyol tornava a dir no, una notícia menys inesperada i per això més trista va arribar a les meves oïdes.
Josep M. Subirachs era mort. Recordo que una vegada el vaig veure en persona, en una galeria d'aprop de la plaça Francesc Macià, anava acompanyat, vestit amb el seu jersei de coll alt, ulleres de pasta ( abans que fossin moda ) i jaqueta de tweed, amb aquell posat deixat de professor d'Oxford.
Recordo que un dia visitant amb un amic el taller d'en Fulbio, el seu litògraf, i el d'altres grans mestres com Joan Miró o Ginovart, Fulbio ens va ensenyar les planxes de Subirachs amb les eines que havia usat ell mateix. Potser pensareu que és una rucada, però per a mi és un record que el mantinc fresc com si fos ahir. Potser perquè Fulbio va estripar una lito de Miró davant nostre en comprovar que no estava signada i per això no valia res. Em va veure tant desolat que em va regalar un llibre de tècniques litogràfiques.

Tornant al mestre, Subirachs era dels pocs que podia gaudir d'aquest títol, en majúscules, hi haurà gent a qui no li agradarà la seva obra, però és innegable que és tracta d'una producció creativa de gran qualitat.

Va dir en una entrevista que es moriria treballant en la Sagrada Família, que aquesta seria la seva obra pòstuma, va fer les maletes i es va traslladar al taller d'un altre mestre, Gaudí.

Tinc un amic pintor, Miguel Olivares, que diu que no vol viure al taller, per això el té a l'altre banda de la ciutat, diu que si vius al taller acabes pintant en pijama, i té raó, jo durant els anys que he treballat des de l'estudi de casa ho he fet en pijama (^_^)

Subirachs, no crec que treballés en pijama, però sí que volia impregnar-se de l'esperit de l'obra, formar part de l'organisme vivent que és la Sagrada Família.

 Un professor meu d'escultura de Belles Arts ens va dir un dia que Gaudí no podia sofrir els escultors, que no els volia tenir a menys de 200 metres de l'obra, ho va dir quan es va saber que Subirachs aniria a viure al taller de l'arquitecte, si Gaudí aixequés el cap!

 Si Antoni Gaudí aixequés el cap veuria l'obra de Subirachs, potser el millor escultor que es podia trobar per interpretar la visió genial de la Sagrada Família.

 El mateix mestre ens va dir que se sabia quan un alumne seria un bon escultor, perquè els bons escultors dibuixen molt bé, fins hi tot millor que els pintors. I Subirachs dibuixava amb la maestria dels genis.

Ahir quan vaig arribar a casa, li vaig dir a l'Aya que Catalunya havia perdut un altre tresor.
Em sap greu, d'una manera egoista. Ens ha deixat massa aviat, hi ha encara tantes coses per fer, mestre.