Jornada participativa? Mmm, interessant nom. Jo ho qualificaria de jornada particular, o singular, ja que no conec cap altre poble en la història que hagi fet el que els catalans hem fet en tres anys. I és que estem donant una lliçó al món, una lliçó de civisme, de democràcia, de voluntat tossuda d'assolir pacíficament la llibertat. Aquesta és la nostra particularitat. I els altres pobles prendran com exemple i estudiaran a l'escola com ho vam fer. Aquest matí he rebut un missatge del director de l'oficina d'ACCIÓ, en la que comentava que amb els anys que porta ( i en porta molts ) treballant amb relacions empresarials entre Catalunya i Japó, no havia tingut mai l'oportunitat de conèixer realment el civisme, educació, organització i determinació del poble català, ni el seu compromís de país i democràtic. Li sabia greu que l'oficina no hagués mantingut mai relacions amb la comunitat catalana a Tòquio i ens instava a estrényer els vincles entre nosaltres. Per la meva part, com a voluntari, no tinc res més que paraules d'agraiment per l'hospitalitat que l'oficina comercial catalana ens va oferir en tot moment, per primera vegada em vaig sentir com a casa en una oficina oficial. "Embajaditas", diuen, prefereixo mil vegades la meva "embajadita" que la supervia dels funcionaris de la embajada de Ferrero Rocher, sobredimensionada i negligent.
Amb molta son l'Arnau i jo vam arribar a l'edifici de l'oficina al barri d'Azabudai, a prop de l'ambaixada Nederlandesa. Jo havia imprès un parell de cartells per ajudar a trobar l'indret, la majoria d'edificis d'oficines de Tòquio són iguals, com que no vam veure ningú vaig penjar els cartells d'estranquis a l'entrada (^_^ ), política de fets consumats.
A primera hora, quan només passaven 3min de les 9h, va arribar el primer votant, en Javi Lavandeira. Després ja va ser un no parar, jo tenia torn de 8:30h fins a 13h i no vaig poder sortir ni a fer un riu. Va ser divertidíssim, va venir gent de Nagoya, Kyoto, Osaka, les illes d'Okinawa ( que és com si et diguessin que venen de l'Alger ), va venir gent de Xangai arribada per votar i tornar de seguida! Va venir el batlle d'un petit poblet català, segons ell, el municipi més petit de Catalunya, també a primera hora va venir en Jordi, el xef de la Fonda Sant Jordi, que no podia votar, perquè li mancava un document, però que malgrat saber-ho es va desplaçar per dur-nos un deliciós Brownie i cafès calents.
Em va agradar molt un mossèn que fa 40 anys de viu al Japó, i que podria ser el germà de Lluís Maria Xirinacs per la fila i que es va trobar per primera vegada amb un nebot seu, al veure'ls abraçats per primera vegada, embolcallats amb una estellada ( la del mossèn ) va ser un moment molt emotiu. Va venir una cuinera d'Osaka que ens va fer pixar de riure amb les anècdotes surrealistes d'Escopeta Nacional que ens va explicar del cònsol espanyol ( aquell que va fugir a les primeres de canvi quan va haver el tsunami a Fukushima abandonant la colònia espanyola ). Va venir un mexicà nacionalitzat català, i un senyor que va votar en blanc i que ens va preguntar com havia de fer-ho. Un grup de vacances, tots vestits amb les samarretes d'Ara és l'hora, i molts nois acompanyats de les seves parelles japoneses, famílies amb nens, i estudiants, treballadors de viatge de feina amb amics espanyols que els van acompanyar. Tots iŀlusionats, tots feliços de participar, tots amb la mateixa demanda, la propera vegada de debò! Crec que puc parlar pels altres voluntaris quan dic que, malgrat les llargues hores, no vam notar el pas del temps, vam tenir una oportunitat única de conèixer altres catalans que viuen lluny, compartir experiències i potser encetar amistats.
Moltes, moltíssimes gràcies a tots els voluntaris, a l'Arnau a qui no vaig deixar dormir gaire, a la Raquel, en David, l'Àlex, la Carmina, en Joan, en Daniel, l'Aleix, i al Just. Moltes, moltíssimes gràcies al sr. Hayashiya i a la sra Uemura, per obrir-nos les portes i tractar-nos amb la cortesia i hospitalitat que els japonesos tan bé saben oferir. Motes, moltíssines gràcies a la premsa que es va interessar per nosaltres. I sobretot, moltes, moltísismes gràcies a tots els qui vareu venir a participar d'una jornada particular.
El primer votant del Japó! Javi Lavandeira.
Famílies amb canalla.
Jo també vaig poder votar, tot i em vaig haver d'esperar a acabar el meu torn a la mesa.
El darrers voluntaris del dia, vinguts de Kyoto, Osaka, i Nagoya!
2 comentaris:
Va ser un dia que el recordaré durant temps. I tal com vaig dir als voluntaris, molts dels nostres avis els hauria agradat estar-hi per votar.
Gràcies Isaac i gràcies també a tots els voluntaris per la feina feta, especialment els que esteu mes lluny!
Ens sentim orgullosos del nostre pais, no tant per el territori, que també, sino especialment per la gent que el formem dintre i fora de les fronteres.
Una abraçada desde Les Fonts de Terrassa!
Publica un comentari a l'entrada