Molta gent no ho sap, però a tu no cal que et recordi que el vostre cos de policia va néixer al segle XVIII com una força d'ordre públic al servei de les autoritats borbòniques en substitució del sometent, i que algunes de les primeres missions van ser perseguir i neutralitzar els escamots supervivents de Miquelets. Aquesta finalitat repressora aliena al poble de Catalunya va durar fins que el President Macià va refundar el cos, convertint els Mossos en un cos al servei del govern català i que es va mantenir fidel a la Generalitat. Molts dels teus predecessors van donar la vida per defensar les nostres institucions, i els que van sobreviure van haver de marxar a l'exili. Modestament crec que l'honor del vostre cos es va netejar amb el vostre sacrifici. Els temps afortunadament han canviat i això no tornarà a passar mai més.
Malgrat tot, des de petit us he tingut simpatia, fins hi tot quan només éreu uns quants agents al servei de la Diputació de Barcelona. Com a tots el nens petits m'agradaven els soldats i em fascinava el vostre uniforme decimonònic. El barret de copa i les espardenyes de set vetes.
Ara tinc un fillet de 4 anys, que com tots els nens petits es queda bocabadat en veure un cotxe patrulla. Tot i viure al Japó li he parlat de vosaltres, la policia de Catalunya. De viatge a Catalunya us va veure al passeig Gaudí de Barcelona i va córrer cap a vosaltres il·lusionat de poder-se fer una foto i un dels teus companys el va agafar en braços. Després fins hi tot li vaig comprar una furgoneta de joguina amb els vostres símbols, que la meva germana fa farcir de secallones embolicades amb l'Estelada, per passar la frontera japonesa.
Et podria dir que tinc un cosí, en Jordi, a Girona que és Mosso, però hi ha moltes famílies catalanes amb Mossos, perquè sou part de nosaltres i no extraterrestes vinguts de planetes llunyans ni productes de cap fàbrica de clons a Kamino ( nota friki ).
Per això em dol veure-us obeint les ordres dels jutjats quan us toca desnonar una família, o reprimint amb massa duresa manifestacions. Però és la vostra feina i la feu com us han ensenyat de la millor manera que sabeu, i és clar que no sou simpàtics quan poseu multes. Tanmateix us admiro cada 11 de Setembre presentant armes al president de la Generalitat i posant-vos ferms quan sona el Cant de la Senyera o els Segadors.
El diumenge tothom parla del vostre paper, i els teus representants han dit que obeireu la llei, però quina llei? La llei que impedeix als teus conciutadans votar? La llei que és un insult als dret humans, a la llibertat d'expressió.
Et una persona, un ciutadà, un català, a qui faràs costat, al teu poble o a un jutge vingut de fora amb lleis repressores? Els catalans guanyarem, tindrem un estat lliure, i necessitarem un cos de policia per mantenir l'ordre, i per complir i fer complir les nostres lleis, lleis que haurem escrit nosaltres per a nosaltres.
Recordes els grisos? I els "maderos", aquells que anaven de marró, i que donaven cops de porra a tort i a dret, recordes que els van haver de canviar de nom i d'uniforme, per netejar-los la cara, per fer-nos oblidar que ells havien detingut Xirinacs, assassinat Puig Antich, o apallissat Vàzquez Montalbán o Núria Cadenas?
Jo he sentit la bota dels marrons al clatell, de bocaterrosa, per penjar cartells independentistes, he sentit dir-me amenaces com: os vamos a arruinar la vida.
Els temps de cartellades m'han passat, ara visc al Japó, i sóc feliç jugant amb al meu fill i els seus clicks muntats a la vostra furgoneta, la de la meva policia, com ho podria tornar a fer si diumenge us veig per la televisió tancant coŀlegis electorals i impedint que votem?
Quina policia voleu ser, la del segle XVIII o la que va restar al costat de Companys?
Per això em dol veure-us obeint les ordres dels jutjats quan us toca desnonar una família, o reprimint amb massa duresa manifestacions. Però és la vostra feina i la feu com us han ensenyat de la millor manera que sabeu, i és clar que no sou simpàtics quan poseu multes. Tanmateix us admiro cada 11 de Setembre presentant armes al president de la Generalitat i posant-vos ferms quan sona el Cant de la Senyera o els Segadors.
El diumenge tothom parla del vostre paper, i els teus representants han dit que obeireu la llei, però quina llei? La llei que impedeix als teus conciutadans votar? La llei que és un insult als dret humans, a la llibertat d'expressió.
Et una persona, un ciutadà, un català, a qui faràs costat, al teu poble o a un jutge vingut de fora amb lleis repressores? Els catalans guanyarem, tindrem un estat lliure, i necessitarem un cos de policia per mantenir l'ordre, i per complir i fer complir les nostres lleis, lleis que haurem escrit nosaltres per a nosaltres.
Recordes els grisos? I els "maderos", aquells que anaven de marró, i que donaven cops de porra a tort i a dret, recordes que els van haver de canviar de nom i d'uniforme, per netejar-los la cara, per fer-nos oblidar que ells havien detingut Xirinacs, assassinat Puig Antich, o apallissat Vàzquez Montalbán o Núria Cadenas?
Jo he sentit la bota dels marrons al clatell, de bocaterrosa, per penjar cartells independentistes, he sentit dir-me amenaces com: os vamos a arruinar la vida.
Els temps de cartellades m'han passat, ara visc al Japó, i sóc feliç jugant amb al meu fill i els seus clicks muntats a la vostra furgoneta, la de la meva policia, com ho podria tornar a fer si diumenge us veig per la televisió tancant coŀlegis electorals i impedint que votem?
Quina policia voleu ser, la del segle XVIII o la que va restar al costat de Companys?
4 comentaris:
Ves que el mosso que t’impedeixi votar no ho faci en castellà
Bona resposta.
Preciosa carta Isaac, esperem no tenir que veure cap dels nostres mossos, dema, en una situació desagradable per a nosaltres. Bones votacions gent de Catalunya.
Molt emotiu.
Publica un comentari a l'entrada