Molts de vosaltres ja sabeu com funciona un Kaiten-sushi, pels qui no ho sabeu, us n'explico el funcionament. Es tracta d'una cuina al mig d'una sala, els clients seuen al voltant de la cuina, entre la cuina i els clients hi ha la barra, com si fos la barra d'un bar, amb la particularitat que la barra és una cinta de dóna voltes, així els plats van passant per davant els clients, és molt visual, per això menges encara que estiguis tip, si vols, pots demanar al cuiner que et prepari un plat especial, i aquest te'l servirà directament.
A la taula del restaurant hi ha una aixeta amb aigua calenta per fer te, salsa de soja i ensenalls de gingebre macerada, que serveix de refrescant i alhora elimina l'olor de peix i neteja la boca.
El sistema de cobrament també és molt divertit, de vegades hi ha plats de diferents colors, segons el color, el preu del menú puja, els daurats acostumen a ser els més cars. Els colors també poden servir per saber si porten o no Wasabi.
El nostre restaurant era diferent, tots el plats tenen el mateix preu, tret d'algunes escepcions. El preu normal per plat és de ¥180 ( €1,32 ), per això és molt popular.
Aquesta pila de plats potser fa por, però tot plegat no va pujar de ¥3.600, i és que anar a sopar al Japó és molt més barat que a Catalunya, i sovint de molta millor qualitat en relació amb el preu.
És clar que no vam encarregar alcohol, l'alcohol al Japó té uns impostos molt alts.
La Shikibu va gaudir de tot, sobretot el maguro ( la tonyina ) que li agrada molt i després, un bol d'Udon.
A mi m'agrada molt el salmó amb maionesa flamejat, en vaig menjar almenys tres plats!
El menú infantil consta d'un Maki d'Ikura ( ous de salmó ), un Maguro ( tonyina ), Ebi ( gamba ) i Tamagoyaki ( truita dolça ), patates fregides, iogurt i gelatina.
Gochisosama Deshita!
5 comentaris:
Serà per canalla però la veritat es que a mi em ve gana, això que acabo d’esmorzar xD Per aquí hi ha japonesos d’aquests amb cinta, em faria graciar provar-los, tot i que tothom m’ha dit que la qualitat dels que hi ha per aquí deixa molt que desitjar, però això que el menjar et passi rodant per davant dels nassos mola :D
Isaac felicita a en Miro de part meva, ja saps que la teva canalla també es una miqueta nostra, la estem veient créixer i gaudim d’ells com si fóssim tiets que viuen lluny. Quina bona pinta que te aquest restaurant, jo vaig anar a un al barri de Akihabara, però era una miqueta cutre, la veritat, però estava tot molt bo això si, lo de la aixeta amb la caixa del te al costat ho vaig trobar genial i lo del preu per el color del plat, també. Et robo la ultima foto, no tardaràs gaire a tornar-la a veure.
Cinc anys ja en MIRÓ!!
Moltes FELICITATS, xiquet!! :-)))
Ostres, amb aquests preus fins i tot jo podria sortir a sopar amb el meu maridet... Vull provar-ho tot, tot i tot :-)))
Isaac, si us plau, passa per AQUÍ
http://xarel-10.blogspot.com/2015/02/sopa-tematica-004_27.html
Et necessitem!! :-))))
Molt interessant! Gràcies per compartir aquesta informació ^^
Em sembla molt curiós aquest sistema de distribució :)
Publica un comentari a l'entrada