Vespre de Kaiten-sushi

Ahir va ser l'aniversari d'en Miró, va fer 5 anys! Per celebrar-ho li vam preguntar on volia anar a sopar, i ell va triar un restaurant de sushi, el nens japonesos ja ho tenen això, potser un nen català potser s'hagués estimat més anar al Mc Donalds a fer un "Happy Meal" o a un Pizza Hut. Al Japó, la canalla prefereix sushi. És clar que no va ser un restaurant de sushi dels que surten a la guia Michelin, on el cuiner ha estudiat anys per fer una boleta d'arròs, i on el peix ha d'estar a una temperatura especial. Miró va triar el Kappazusi, un "kaiten-sushi" un restaurant familiar amb unes cintes que transporten els plat de menjar com si fossin les maletes d'un aeroport. La gràcia del Kappazusi és que es poden fer comandes especials en una pantalla tàctil i que quan aquesta comanda arriba ho fa transportada d'amunt una safata en forma de Shinkansen ( el TGV japonès ) que corre per una cinta per d'amunt la cinta ordinària, talment com si es tractés d'un tren express, per això és un lloc on hi vol anar molt la canalla.

Molts de vosaltres ja sabeu com funciona un Kaiten-sushi, pels qui no ho sabeu, us n'explico el funcionament. Es tracta d'una cuina al mig d'una sala, els clients seuen al voltant de la cuina, entre la cuina i els clients hi ha la barra, com si fos la barra d'un bar, amb la particularitat que la barra és una cinta de dóna voltes, així els plats van passant per davant els clients, és molt visual, per això menges encara que estiguis tip, si vols, pots demanar al cuiner que et prepari un plat especial, i aquest te'l servirà directament.

A la taula del restaurant hi ha una aixeta amb aigua calenta per fer te, salsa de soja i ensenalls de gingebre macerada, que serveix de refrescant i alhora elimina l'olor de peix i neteja la boca.

El sistema de cobrament també és molt divertit, de vegades hi ha plats de diferents colors, segons el color, el preu del menú puja, els daurats acostumen a ser els més cars. Els colors també poden servir per saber si porten o no Wasabi.
El nostre restaurant era diferent, tots el plats tenen el mateix preu, tret d'algunes escepcions. El preu normal per plat és de ¥180 ( €1,32 ), per això és molt popular.

Aquesta pila de plats potser fa por, però tot plegat no va pujar de ¥3.600, i és que anar a sopar al Japó és molt més barat que a Catalunya, i sovint de molta millor qualitat en relació amb el preu.
És clar que no vam encarregar alcohol, l'alcohol al Japó té uns impostos molt alts.

La Shikibu va gaudir de tot, sobretot el maguro ( la tonyina ) que li agrada molt i després, un bol d'Udon.

A mi m'agrada molt el salmó amb maionesa flamejat, en vaig menjar almenys tres plats!

Aquests és un dels motius pels que Miró volia venir a sopar en aquest restaurant, els plats del menú infantil són reproduccions dels Shinkansen. I tot això després de cruspir-se un munt de plats de Sashimi!

El menú infantil consta d'un Maki d'Ikura ( ous de salmó ), un Maguro ( tonyina ), Ebi ( gamba ) i Tamagoyaki ( truita dolça ), patates fregides, iogurt i gelatina.

Gochisosama Deshita!